Madagascar_5 Parc Nacional d'Isalo

El parc nacional d'Isalo es va inaugurar al 1962 i és molt extens, té unes 81500 hectàrees, en el massís ruïniforme d’Isalo. Està a uns 1000 metres d’alçada.

La població és majoritàriament bara, però com per tot arreu hi ha força barreja. Aquí més ja que la gent ve perquè la zona és rica en safirs, i hi ha una explotació de safirs a Ilakaka.

Aquest territori conserva la placa continental que unia fa uns dos milions d’anys, Madagascar i el continent africà. Les formacions rocoses son espectaculars, ja que en ser de gres, s’han erosionat donant les formes que es veuen actualment. Aquestes muntanya data del  període juràssica, fa uns 200 milions d’anys. En aquella època, el clima era humit i càlid. Ocupa uns 100 Km de nord a sud, amb roques de granit que poden tenir fins a 200 metres d’alçada.

Fa 600 milions d’anys, només hi havia un continent, que s’ha anomenat Pangea. Fa uns 300 milions d’anys es va dividir en dos: Laurasia al nord, i Gondwana al sud separats pel mar de tetis. Fa 135 milions d’anys es van separar euràsia, Amèrica i Àfrica. L’origen del massís d’Isalo prové de l’època en que encara era Gondwana, o sigui que Àfrica i la Índia estaven unides, i també Madagascar. Hi havia una falla en aquesta zona, que es va anar engrandint i es va anar omplint de sediments. Després hi va haver una compressió de la falla i va sorgir aquest massís. Per això, tot i que està en una illa, no s’hi ha trobat fòssils marins. Com tampoc s’han trobat esquelets fòssils humans que datin de l’edat de pedra i del bronze.

Tot i que el terreny és molt rocós, hi ha també molta aigua, rius que el creuen i fonts naturals, que han generat al llarg dels anys, amb l’erosió de l’aigua i el vent, les formacions que es veuen ara. El paisatge al llarg del parc és molt variat, trobant-se zones molt frondoses i humides que contrasten amb les zones rocoses i àrides. Hi ha diferents piscines naturals que creen racons idíl·lics. I no hi poden faltar els lèmurs, de diferents tipus, com els catta, els sifaka i els varika.

El fòssil més antic d’un primat que s’assembla als lèmurs seria de fa uns 60 milions d’anys, i s’havia trobat al continent africà; es pensa que poc després devien creuar a la illa. Fa uns 20 milions d’anys van aparèixer els primers primats en el continent i l’adaptació i evolució va fer que els lèmurs s’extingissin. Ara be, la illa de Madagascar s’havia anat aïllant del continent, no hi havia depredadors i els primers lèmurs no van necessitar adaptar-se gaire i evolucionar. Hi ha una gran varietat de lèmurs que es diferencien per les seves característiques físiques, però també pels sons o els hàbits, si són nocturns o diürns.

Comencem el nostre recorregut per sobre l’altiplà, crec que és el d’Horombe. Trobem algun fòssil de cucs, i hi ha unes plantes, més com arbres petits, que s’anomenen peu d’elefant, per la seva forma. Són molt curioses, un tronc com inflat, com si fos un càntir i després unes poques branques apuntant cap a dalt. N’hi ha de diferents mides, són molt curiosos. Em recorden els baobabs, però en miniatura. Les formacions rocoses són interessants, per les formes que agafen i el color de la terra i la pedra, entre ocre i vermellosa, prenent diferents tons.

Hi ha algunes tombes bara i sakalava, en enterraments sota pedres, o be en nínxols en les roques. Es poden veure formiguers i termiters en els troncs dels arbres. Des de dalt del plató, la vista és impressionant, a sota tot és pla, terra vermellosa, que contrasta amb el blanquinós de la roca sobre la que estem.

Espiant-nos des de darrera de les roques ens trobem un lèmur, que s’amaga quan el mirem i es queda tranquil·lament reposant en un sortint de la paret.  Vam baixar de l’altiplà per fer part del recorregut per la part de baix, cap al circ de Namaza. Alguna serp fina i del mateix color que la terra, es creua en el nostre camí.  Vam arribar a les gorges i les piscines naturals. Es sorprenent el canvi de paisatge, del terreny àrid arribem a la frescor dels arbres i l’aigua.

Va ser una bona caminada i feia calor. Per fi vam arribar al lloc per dinar. Un espai condicionat per poder cuinar, on hi ha unes dutxes i uns wàters. Hi havia alguns grups més de gent menjant. I alguns lèmurs marrons que no es fan enrere davant cap obstacle, s’apropaven a la gent buscant menjar. Aquests tan estan sobre els arbres com baixen a terra per aconseguir menjar. No són gaire grans i el més espectacular és quan aixequen la cua, un mica corbada enlaire, com si estesin alerta.

Després de dinar vam continuar caminant pel parc, per anar a veure el llac blau i el negre. Pel camí, allunyats dels lèmurs marrons vam trobar els catta, que a mi m’agraden molt més. Són de color més clar i tenen la cua ratllada i els ulls amb una tonalitat vermellosa. Als catta, i suposo que als altres també, els hi agrada el sol, la major part de les vegades els veus en llocs ben solejats.

Els llacs blau i el negre són bonics, en un entorn de roca, molt ombrívol. Els camins estan molt ben assenyalats i en algun punt hi ha graons tallats a la roca que faciliten el pas.

En alguna de les roques, en llocs bastant elevats i inaccessibles hem vist alguna tomba. Son enterraments definitius. Algunes ètnies fan la cerimònia de donar la volta als ossos. Fan un primer enterrament, en una cova tapada amb pedres, o a peu pla, i al cap de sis anys obren la tomba i netegen els ossos, fan una cerimònia i llavors sí que fan l’enterrament definitiu, en un punt elevat perquè no hi puguin arribar animals. És una tradició que s’ha anat perdent i ara hi ha poca gent que ho faci.

Isalo està al sud, el més al sud que arribem en aquest viatge. La gent és diferent, és més sorollosa que la gent del nord. Són ells que m’expliquen que se senten diferents. Com ja he comentat, molts dels d’aquí son bara, i la seva tradició de robar zebús ha convertit ara aquesta regió en una zona on hi ha bandits. Roben els zebús i maten als pastors, pel que molts dels pastors ara van amb un kalasnikov per protegir-se. Per això actualment es recomana circular amb precaució i no viatjar de nit.  

En el recorregut pel parc vam portar un guia i dos nois de suport, a més un cuiner i dos ajudants que són els que ens van preparar el menjar. Vam trobar alguns francesos, uns italians i un matrimoni gran alemany. Per lo bonic que és el lloc em va sorprendre el poc turisme que hi havia.