Arribem a les muntanyes de Matmata a mitja tarda. Sobre un turó un gran rètol visible des de ben lluny indica on ets. Les muntanyes tenen uns 600 metres d’alçada. I com en tota aquesta regió del sud, el color predominant del paisatge és el terrós amb alguns punts blancs disseminats de casetes noves o mesquites.
Segons l’historiador Ibn Khaldoun la
tribu dels matmata van arribar aquí perseguits per una altra tribu, els beni
zid. El terreny és tou el facilita l’excavació de pous i coves. Així que quan
van arribar per amagar-se van construir les cases-pou que caracteritzen la
zona. Com que queden camuflades amb l’entorn els seus perseguidors no els van
trobar.
Un dels avantatges de les
construccions subterrànies de Matmata és que la temperatura es manté constant,
tant hivern com estiu. O sigui que protegeix de la calor excessiva a l’estiu i
del fred en hivern.
En la construcció d’aquests
habitatges es començava excavant el pou central d’uns 10 o 15 metres de diàmetre
i de 5 o 6 metres de fondària, que és el pati de la casa. La fondària depèn del
terreny. Generalment la part de dalt de tot es sorra argilosa menys compacta
que més avall, per això cal excavar fins que el terreny és consolidat i per
tant més resistent. A vegades es fan petites parets de pedra per protegir les
parets del pati i evitar que amb les pluges s'ensorri. D’es d’aquí s’escaven
les habitacions i sales en aquesta planta baixa. Després s’excava més amunt les
habitacions superiors, que es feien servir de graner i magatzem.
L’hotel en el que ens allotgem té tres
patis units per passadissos. En dos d’aquests patis hi ha habitacions en els
dos nivells, tot al voltant del pati. L’escala per accedir a les de sobre és també
excavada o construïda amb la mateixa terra. Les habitacions, al menys les de
dalt on estava jo, tenen el sostre corbat, son petites amb dos llits excavats a
la roca, de mida justa. No hi ha finestres. El fet de que tinguin el sostre voltat
i no pla és per oferir una major resistència. Les habitacions acostumen a tenir
7 x 5 metres de planta i uns 3 metres d’alçada. A més dels bancs on hi ha el matalàs
hi ha altres petits prestatges excavats a la paret.
En el tercer pati hi ha la cuina, el
menjador, el bar i uns banys. És acollidor i agradable i realment la
temperatura allà dins és molt bona.
En aquestes construccions no sempre s’excava
tot al mateix temps sinó que es van obrint habitacions segons les necessitats
de la família o dels que hi habiten, ja que poden viure-hi més d’una família.
En el passat hi havia hagut uns 5000
cases troglodites i en cadascuna hi podien viure unes 30 persones.
A l’igual que en molts altres
poblets del sud de Tunísia, aquí també hi ha la nova i la vella Matmata. La
nova Matmata és un poblet amb construccions a la superfície, a tocar de la
vella Matmata que és la que està enterrada sota terra i des de la superfície
només es veuen els forats, una gran extensió de terreny ple de forats.
Un dels reclams turístics de la zona
és l’hotel on es va filmar “La guerra de las galaxias”. Van fer servir una d’aquestes
cases enterrades i van pintar portes i en groc brillant de manera que sembla
metàl·lic. És curiosa de veure la casa.
També em va agradar molt passejar
per la vella Matmata, des de dalt, o sigui a nivell de carrer i anar veient els
diferents pous. Observo que moltes cases tenien les parets del pati central emblanquinades
i ressalta el color d’aquesta part baixa amb la part de dalt que conserva el
color terrós. Hi ha cases que es conserven més o menys be, altres estan en ruïna
total; en algunes es veu que el terreny a cedit i el que eren habitacions han
quedat mig enterrades.
De camí cap a Djerba ens aturem al
poble de Toujane, que es troba sobre el kef Toujane. Aquí es dediquen al tenyit
de teixits. Està a uns 600 metres d’alçada i es té una bona vista sobre la
plana de Gefara i fins al mar. Aquest poble també va ser destruït per la
riuada.
El paisatge és curiós, similar al que hem anat veient, terreny
sedimentari combinat amb erosió eòlica.
A mida que deixem enrere la muntanya
tornen a aparèixer les oliveres.
Generalment es necessiten 5 Kg d’olives per
obtenir un litre d’oli, però l’any passat, com que va ser més sec, van caldre
uns 7 kg d’olives per cada litre.
