28 de novembre 2013

Moçambic_4: Arxipèlag de Bazaruto

Vam fer una excursió de tot el dia a l’arxipèlag de Bazaruto, que està format per cinc illes. Ara llegeixo que alguna de les illes està unida al continent, o sigui que la impressió que tenia veient-les des de Vinankulos era certa. També diuen que les illes de Bazaruto i Benguerra devien estar unides en el passat ja que en totes dues s’hi pot trobar el cocodril del Nil.     
Una de les coses que destaca de les illes és el coral. El fet de ser una zona una mica aïllada a ajudat a que quedes al marge de les guerres que hi havia al continent i que s’hagin conservat en bon estat. En el 1971 es va convertir en parc nacional per preservar algunes de les seves especies marines, com les tortugues marines.
La població d’aquestes illes viu dels recursos naturals, com és la pesca, però no son recursos suficients i hi ha força pobresa. La construcció d’hotels a sigut beneficiós per la població ja que ha creat llocs de treball.
L'excursió val 95 dòlars i té una durada de unes 6 h; amb el preu està inclòs el menjar: 2 entrepans, una magdalena i fruita. Les begudes es pagaven a part. La primera illa que vam visitar va ser Benguerra. Està a uns 45 minuts d ela costa. Em va agradar molt. La sorra és molt blanca i s’hi poden veure els dibuixos que fa l’aigua sobre la sorra, quan es retira; hi ha algunes plantes verdes, i com que queden petits bassals d’aigua, s’hi reflecteixen les dunes.
És genial poder passejar per allà, sentir la immensitat de l’entorn i la teva petitesa... A més, feia bon dia cosa que a mi m’ajuda a trobar-ho tot molt més bonic.
Després vam anar cap a l’escull de coral per tal de que els que volguessin poguessin fer snorquel. A mi no em va i em vaig quedar a la barca. És curiós ja que no està a massa distància de les illes, que son de sorra i aquesta barra rocosa, allà al mig. L’aigua és molt clara, a mi em sembla veure algun coral des de la mateixa barca i alguns peixos blaus. Aquest arxipèlag és patrimoni de la UNESCO per la riquesa del seu fons marí.   
Mentre érem allà ha arribat un núvol negre i s’ha girat vent, amb el que han hagut d’acabar el bany i pujar a la barca de nou i hem anat cap a la illa que dona nom a l’arxipèlag, Bazaruto.  El paisatge és molt bonic i encara que no es faci snorquel val la pena l’excursió.
A Bazaruto la sorra és molt blanca i just on desembarquen tots els turistes hi ha una gran duna, a la que no pots deixar de pujar-hi. Aquí tens els dos efectes, el de la marea retirant-se i a més la gran duna caient just sobre el mar. Hi trobem alguns grups de gent, però com que l’espai és ampli queda bastant diluït.

En pujar a la duna el que em va sorprendre més és el que hi ha a l’altre banda, la que no dona sobre el mar, sinó cap al centre de la illa. Veus una conca amb camps cultivats, es divisa algú treballant en un camp... El contrast amb la sorra blanca és molt bonic.
En la illa hi ha tota una banda formada per un sòcol de roca fosca, d’origen volcànic. El color de l’aigua alterna entre el blau i el verd maragda, segons el fons marí.     
Vaig trobar moltes closques de cargols marins i em vaig dedicar a fer-los hi fotografies. Em semblava haver llegit algun cop que les closque a l’hemisferi sud tenien el gir de l’espiral en sentit contrari al de l’hemisferi nord. Com que allà n’hi havia un munt em vaig dedicar a observar-les i fotografiar-les, ja que en aquell moment no recordava cap a on és el gir de les que hi ha per aquí. En tornar ho he comparat i son iguals. Estiguis a hemisferi nord o sud l’espiral gira en el mateix sentit, i les que van diferent son les excepcions.   



Mentre dinem apareix un ocell tipus àliga però més petit; fa piruetes i em recorda el llibre del Joan Salvador Gavina. Una turista que estava prop meu amb alguna cosa de menjar als dits l’hi ha pres. Prova què és mentre vola i el du agafat entre les potes. Com que no l’hi agrada el deixa anar. Però hi torna, torna a sobrevolar on estem i agafa alguna altra cosa. 
La gent ja l’hi ofereix menjar i tinc la sensació que a aquest ocell el que l’hi agrada és practicar la pesca de coses, potser exhibir-se i jugar. N'hi ha més d’ocells de la mateixa família, però només un es dedica a atrapar coses dels dits de la gent per deixar-les anar després.