La regió de Baracoa és
aproximadament un 7% de la superfície total de Cuba, i en aquesta petita superfície
hi ha una gran diversitat paisatgística i de vegetació. Aquí hi ha el riu amb
més cabdal de Cuba, el Toa, que té 70 afluents.
Venint a aquesta zona de l’illa no
pot faltar una petita excursió per navegar pel riu Toa. A la sortida de Baracoa
hi ha una fàbrica de xocolata, que va inaugurar el Che. Ni en aquest lloc et
pots estalviar la revolució i els seus personatges!. L’excursió l’organitzen al
rancho Toa; per arribar fins allà es passa per la població de Moa, que té dues fàbriques
de níquel, una d’elles porta el nom del Che.
La carretera poc transitada, algun
carro, i en ser una zona industrial el paisatge no és massa bonic. L’aigua de
Moa diuen que té la peculiaritat de poder eliminar les taques de la terra de la
regió. Aquí la terra és molt vermellosa i diuen que així i tot no tenen
problemes ja que es renta be.
L’excursió costa 15
cucs i inclou el recorregut en barca i el dinar, sense begudes. El “rancho Toa”
és molt agradable, protegit per arbres i a la vora del riu. El nom del riu
sembla que vol dir granota.
Des d’allà vam sortir
en un barqueta de rems; antigament els productes els transportaven pel riu, amb
aquestes barques. La vegetació és abundant, i es respira tranquil·litat. Veiem alguna
garsa i també uns porcs banyant-se al riu. Es veuen palmes reials, bambú,
cocoters... també hi ha ocells. És el riu cubà que té un pendent mig més gran, i
té també algunes cascades.
Vam fer un recorregut d’una
mitja hora i vam desembarcar en una de les illes que hi ha en el riu. En la
illa que vam aturar-nos hi viuen tres famílies, en cases fetes amb fulles i
troncs de palma. Vam fer una caminada per anar veient la vegetació de la regió.
Ens van ensenyant tots
els fruits típics de per aquí. Vam veure l’arbre del cacau, el seu fruit té a l’interior
les llavors d’on s’extreu el cacau. Primer es posen aquestes llavors sobre una
malla perquè elimini el que en diuen la mel, després fermenta, després s’asseca
al sol, es torra, es tritura i es fan les boles que venen per aquí. A vegades a
més de cacau aquestes boles contenen una mica de farina per lligar la massa.
Veiem també els
cocoters, però el que em sorprèn més va ser veure grans piles de closques de coco.
I és que aquesta fibra té moltes aplicacions, l’utilitzen com a combustible,
com adob i a més una empresa espanyola els hi compra. Baracoa el major productor de coco i
cacau del país.
Hi ha una varietat de
vegetació impressionant. Ens ensenyen alguns fruits que no havia vist mai. Unes
veïnes allargades i estretes, amb unes llavors apilades al seu interior, un
tant àcides, arbres de fustes precioses, altres arbres i plantes amb propietats
medicinals... també hi ha ocells, com el tocororo, i h aquí hi havia hagut els
últims exemplar del “caprintero real” (suposo que és un tipus de pica-soques). 
Pel camí en una cabana
elevada del terra ens preparen un assortit de fruites per tastar. Més enllà
surten a vendre algunes cosetes d’artesania. Els hi vaig comprar un petit morter
de fusta d’uns 10 cm d’alçada, que estava molt polit i ben acabat. Em va fer
gràcia. Em van dir que servia per picar les herbes i espècies de la cuina.
El passeig va acabar a
la desembocadura del riu, per fer un bany. Era dissabte i hi havia moltes famílies
fent pícnic i banyant-se amb els fills. L’aigua era neta, però com que el fons
és de terra de seguida va quedar tèrbola.
Hi havia un venedor de
cucurutxos de fruits secs i mel. No sé ben be com va anar, però el cas és que
me’n va regalar un. Em vaig sentir una mica incòmode ja que no tenia res per
donar-li i tampoc podia dir que ho pagava. Jo vaig trobar que hi havia gent que
era així, espontània i amical.
Després del bany vam agafar
de nou les barques per tornar al rancho Toa on teníem el dinar. Al jardí, hi
havia muntat un bufet i el més sorprenent és que els recipients estaven
fabricats amb productes naturals. La sopa ens la servien en un tros de canya de
bambú, d’uns 30 cm de llarg, partit per la meitat. L’arròs estava posat sobre
fulles de plataner, la en una base de palma...
Tot el que ens van
donar estava boníssim. Hi havia sopa, porc a la pua, acompanyat d’arròs, iuca i
alguna altra cosa per l’estil.
