14 de febrer 2017

Iran_17: illa d’Ormuz. Museu

Vam tornar a la població d’Ormuz i vam anar a veure el museu del senyor Nadalian. 

Ens va passar un vídeo de la seva historia i els seus projectes. 

En aquesta illa abans hi vivia gent marginada, alcohòlics i drogoaddictes, que havien ocupat la casa on ara hi ha el museu. Si no estic confosa va ser l’any 2009 quan es va obrir aquest centre d’art.

Un dels projectes que du a terme és per ajudar a les dones de l’illa; els hi ensenya a pintar i a fer diferents tipus d’obres d’art, de forma que puguin vendre-les i tenir uns ingressos extra. 

La casa on esta ubicat és similar a les altres del barri antic de la població d’Ormuz. La façana està decorada i l’interior està ple de quadres i obres diverses, així com del material que s’utilitza. 

Té una col·lecció d’ampolletes amb sorra de diferents colors. Son els pigments que es troben en l’illa. Diferents tonalitats de vermells, marrons, ocres, grocs, blaus, grisos... La gama cromàtica m’agrada. 

Hi ha una obra un tant sorprenent, formada per restes de nines, alguna sencera, altres tan sols caps. Un dia va veure una nena jugant amb una nina vella i mig trencada, en va comprar una de nova i l’hi va canviar. La vella se la va endur a casa. Va anar bescanviant nines aquí i allà, recollia les que trobava a les escombraries, i també les duia a casa. 

En uns magatzems tenien partides de nines arribades de xina, però de tant en quan arribava alguna defectuosa, en que l’hi faltava una cama; aquestes nines defectuoses també se les enduia a casa. 

Fa servir aquestes nines en els programes amb nens. Alguns expliquen la historia de la seva nina, dels patiments que ha sofert quan el seu pare ha begut. Com ja he dit a l’illa hi havia hagut i suposo que encara hi ha, problemes d’addició a alcohol. Fa campanyes per conscienciar als més joves, abans de que sigui tard, dels riscos de la beguda. 

De fet, les nines abandonades o trencades simbolitzen els infants sense família. En un primer moment aquella obra em generava malestar, ho veia una mica macabre, però sabent la historia i el simbolisme que té, la cosa canvia. 



Un altre dels projectes que ha dut a terme és recuperar la tradició dels brodats a la part baixa del camal dels pantalons de les dones. S’havia anat perdent i va convèncer a les dones per recuperar aquests brodats dels pantalons antics i en desús i posar-los en peces noves. Això també ajuda a les dones a tenir nous ingressos, quan algú que ve de fora els hi compra.