Continuem cap a la vall de les estàtues o vall de Tandis-ha, que està al peu del sostre de Qeshm. De fet és el que queda de l’altiplà que connectava amb el sostre de Qeshm, que està just al costat.
Quan la illa va emergir i l’aigua de mar es va anar retirant gradualment, la superfície de l’illa va augmentar; una de les àrees que havia estat submergida era la vall de Tandis i en el procés d’emergir es va erosionar significativament, entre altres coses per l’efecte de les onades. Poc a poc aquesta erosió va anar disminuint i no va arribar fins al que és ara el sostre de Qeshm, que s’ha conservat intacte.
En aquesta vall, com en altres llocs del geoparc, les capes més externes, que generalment són més dures que les que hi ha a sota, s’han degradat en molts punts, fent que també les capes interiors hagin patit l’erosió. Això és el que ha provocat les formes que adquireixen les roques d’aquesta illa.
En alguns llocs d’aquesta vall es poden trobar fòssils, aïllats o en colònies. I també sediments, crec que argilosos, que han anat ajudant a configurar el paisatge.
Hi ha qui diu que una de les formes s’assembla a una àliga, una altra diuen que recorda al cap e Cleòpatra... Jo sóc bastant negada per veure formes a les roques. Tot i així, les formacions rocoses són molt curioses. Em va recordar una mica el desert blanc d’Egipte.
