21 d’octubre 2017

Sud de Xina_17. Yunnan. Muntanya de Weibao.

No massa lluny de Weishan hi ha la muntanya de Weibao, que és un parc nacional. Aquesta és una de les 14 muntanyes sagrades del taoisme que hi ha a la Xina. 

Enfilant-se per la muntanya hi ha una vintena de temples que es van construir durant l’època Ming i Qing, o sigui entre el 1368 i el 1911. Ara be, hi ha algun registre antic, de l’època Tang (618-907) en el que ja es parla de Weibao.

La muntanya té 2500 metres d’alçada i el desnivell és d’uns 250 metres. Explorar tots els temples porta el seu temps. El camí està ben senyalitzat, amb escales en bon estat, que permeten anar-se enfilant pel bosc amb comoditat. A mesura que vas avançant vas trobant temples en el que pots entrar i visitar-los. És un bosc d’arbres molt alts i prims. Camuflats entre els arbres hi ha alguns altaveus i va sonant constantment una música religiosa, que amenitza la caminada.

Hi ha diferents tipus de temples, uns son budistes i d’altres taoistes. Una cosa curiosa, els temples taoistes sempre estan cuidats per homes, està prohibit que se n’encarreguin les dones. I els monjos d’aquesta religió porten el cabell recollit en un monyo. No sé si sempre és així o era només els que vaig veure allà. 

A la part més baixa del bosc hi ha alguna tomba taoista. Després s’arriba al temple dedicat al deu local de Nanzhao. També se’l coneix com el temple Xunshan. Es va construir durant la dinastia Tang i va ser aquí on es va desenvolupar el culte al deu local de Nanzaho, és a dir el culte a Xi Nuluo, que va ser el primer rei de Nanzhao en el segle VII. 

Aquest personatge va portar cap aquí població d’una altra regió que eren els ancestres de l’actual ètnia Yi. Així que aquest temple és molt venerat per questa comunitat i cada any, el 8 de febrer venen de diferents llocs per venerar aquest deu local. 

Aquest temple, a l’igual que tots els que hem anat veient, no és un sol edifici sinó que hi ha diferents construccions, algunes afilerades, d’altres als laterals. 

Cadascun dels edificis és una capella en la que es venera una determinada divinitat. Aquí, al santuari principal es venera al rei Xi Nuluo, un altre dels espais està dedicat als seus pares i també hi ha la capella dedicada a la seva esposa, que era una princesa Bai. 

A part de les diferents figures més o menys espectaculars hi ha gravats amb la historia d’aquest regne. Els vestits de les figures que flanquegen a Xi Nuluo són d’estil Yi. 

Una inscripció en un dels temples explica que Xi Nuluo va conèixer en aquesta muntanya a Lao Tse, el fundador del taoisme. Van estar parlant i així va ser com Xi Nuluo va descobrir la filosofia del Tao, el camí. 

Trenta generacions de reis de l’ètnia Yi es va succeir en el trono fins que van ser enderrocats. Aquest regne va existir entre el 738 i el 937.

Continuem pujant i ens aturem al palau Wengchan, o temple Longtang. Aquí en el passat es veneraven els dracs. L’emperador Wengchan és una divinitat taoista coneguda com el deu de la cultura i la literatura. Hi ha les figures d’aquesta divinitat i de dues més la que representa al sord i al mut. Frescos pintats en el 1759, que diuen que aporten informació sobre la cultura Yi. 

Hi ha un petit estany amb un pavelló al centre. Les parets d’aquesta construcció pel cantó etern tenen una sèrie de frescos, alguns força malmesos per la humitat. 

Si no ho saps, no t’hi fixes ja que penses que són taques d’humitat, però si ho mires amb deteniment pots veure les figures pintades en gris de dracs i esperits diversos, suposo que protectors. També hi ha una figura d’una embarcació. I ara, en veure les fotografies em pregunto si no devien ser pintades en color i que el pas del temps els ha esmorteït. És un racó molt bonic, malgrat que no feia sol i la humitat i la pluja eren un incordi. 

En el passat venien aquí a demanar la pluja al rei Drac. Més tard durant la dinastia Qing es quan es va convertir en un centre taoista, on es venera als deus Wenchang i Guansheng. 

Continuem camí i trobem el temple Lingguan; aquest és el deu guardià en el taoisme. Aquí també es venera al deu del tro. 

En el jardí d’aquest temple hi ha un arbre de camèlies que és de la dinastia Ming, o sigui més de 400 anys, i té 18,8 metres d’alçada. Diuen que és l’arbre d’aquesta família més gran del mon. Quan està florit és espectacular, ja que les seves flors vermelles destaquen en aquest entorn. Quan jo vaig ser-hi no estava florit però es podia veure en les fotografies.

En molts d’aquests temples taoistes hi ha representats en alguna forma o altre un tigre i un drac. Això és perquè representen el yin i el yang, les dues forces o cares que tenen totes les coses i éssers de l’univers, segons la filosofia taoista. Tot té el seu oposat, i aquests dos animals representen aquestes dues polaritats. 

En aquest jardí ens van oferir un te i vam poder gaudir durant una estona de la tranquil·litat del lloc. Vaig poder contemplar amb calma els dibuixos i pintures de les parets que m’encanten. Algunes em recorden les rajoles de ceràmica catalana que representen escenes de la vida local. 

El següent temple que trobem és el del príncep. Aquest és un temple budista dedicat a Siddharta Gautama, Sakiamuni, quan es va fer monjo, però també quan era nen. És molt venerat per la població local. Pel que vaig veure s’aturen a tots els temples, sigui quina sigui la divinitat a la que estan dedicats.

Arribem al temple dedicat a l’emperador de Jade, que és una de les divinitats més importants del taoisme. Aquest temple és el més gran dels que hi ha a Weibao. De fet està format per molts temples. Es va construir l’any 1688, durant la dinastia Qing. 

Hi ha encara un altre temple més amunt, però jo no vaig pujar-hi. Vaig preferir baixar en calma pel bosc, escoltant la música, el silenci, la remor del vent entre les fulles... 

De baixada em vaig aturar en una mena de monument modern un tant peculiar. És una gran plaça amb unes columnes amb molts gravats, i també algunes representacions al terra. 

Hi ha símbols que fan pensar en el taoisme i la dualitat, però també hi ha representacions del sol, o les columnes fan pensar en els mesos i símbols zodiacals... total, que no tinc ni idea de que representa. Però contrasta amb els temples antics en pedra que hi ha per tota la muntanya. 

Durant la dinastia Tang el regne de Nanzhao va potenciar molt el budisme. I aquí a Weibao els temples taoistes tenen influencia budista o millor dit hi ha una certa fusió entre les dues filosofies i també es combinen amb les creences locals, el culte als ancestres, als reis de Nanzaho. 

Es diu que és gràcies a aquestes arrels en la cultura i religió local que el taoisme va arrelar i es va implantar en aquesta muntanya. I al llarg de les dinasties Ming i Qing monjos taoistes d’altres regions de la Xina van venir aquí a construir nous temples. 

A part de l’aspecte religiós aquesta muntanya és important també per les plantes rares que hi viuen i que s’han conservat al llarg dels segles. Ja he parlat de l’arbre de la camèlia que es van plantar a finals de la dinastia Ming. Hi ha també càmfora, xiprers....