15 de desembre 2022

Nepal-3. Patan

Avui anem a visitar alguns llocs que es troben als voltants de Kàtmandu. Comencem per Patan, que està a uns 3 o 4 km. També se la coneix com Lalitpur i com Yala, que és el nom en newari. Lalitpur, vol dir Lalita Pura, ciutat formosa. 

El nom de Lalitpur deriva de Lalit, el que va fundar la ciutat en època de la dinastia kirat, l’any 299. Els kirats tenien la capital a Thankot, però Yalamber, que era el rei en aquella època, es va instal·lar a Patan. Aquesta ciutat també s’havia anomenat Yala, en referència a aquest rei.

En el segle VI, en època de la dinastia licchavis, es va engrandir la ciutat i encara més amb els reis de la dinastia malla, que van instal·lar la seva seu aquí.
En el segle XVII era un dels tres petits estats newars de la vall, amb els que estaven en constants disputes, fet que facilità que els gorkhes la conquerissin en el 1768-69.

La ciutat es troba en un turó sobre el riu Bagmati; es va construir en cercles concèntrics al voltant del palau reial. Hi ha quatre carrers principals, que surten des de la plaça on hi ha el palau i porten fins a quatre stupes, que es diu que les va construir Asoka. No està clar si es va construir en temps d’Asoka, però sí que en inscripcions del segle V es menciona el palau del rei Manadeva, el Managriha o casa de Mana, que es pensa que estava ubicat prop de la plaça Durbar, en el Mangal Bazaar.

Entre els segles XVI i XVIII, quan governava la dinastia malla, es van reconstruir la majoria dels monuments de la ciutat.

Patan, tot i estar pràcticament enganxat a Kàtmandu té un altre ambient, és molt més tranquil·la i a mi em resulta molt més agradable. La plaça Durbar i el complex del Palau Reial són el centre neuràlgic de la ciutat antiga, on hi ha la major part de temples i palaus d’arquitectura newar.


És una de les ciutats budistes més antiga, però és important tant per budistes com per hinduistes. Té 136 bahals, que és el nom que reben els patis que hi ha al centre dels palaus i 55 temples rellevants.
L’estil arquitectònic que es veu aquí és similar al de Kàtmandu, ja que es van construir més o menys en la mateixa època i en estil newar.

A la plaça Durbar hi ha una campana, la campana Taleju, que es va fabricar i erigir aquí l’any 1736, per un dels reis malla. La gent la feia servir per alertar al rei de les seves queixes i també per avisar-lo quan es veia que s’apropaven enemics. 

Davant del Palau Reial hi ha un temple dedicat a Krixna, el Krixna Mandir. El va fer construir el rei malla Siddhi Narasimha, l’any 1637, després d’haver somniat que el deu Krixna i la seva consort Radha estaven davant del palau. Va fer construir el temple en el lloc en que els havia vist en el seu somni. L’estil arquitectònic és hindú shikhara. 

És un temple construït en pedra, en el que el primer pis està dedicat a Krixna, el segon està dedicat a Xiva i el tercer a Avalokiteshvara.

Davant d’aquest temple, sobre un pilar hi ha una estàtua de Garuda. Garuda és una figura de la mitologia budista, hinduista i jainista, que té forma d’ocell. És un ésser protector que es pot desplaçar ràpidament d’un lloc a l’altre.

Com passa a Kàtmandu, molts dels edificis van ensorrar-se quan hi va haver el terratrèmol del 2015 i s’han restaurat; d’altres encara estan en procés de reconstrucció o restauració.

Hi h un altre temple dedicat a Krixna, el Chyasin Dewal; el va fer construir l’any 1723 la filla del rei malla Yoganarendra, Yogamati. Aquest temple no es va veure gaire afectat pel terratrèmol del 2015. És un temple de planta octogonal, construït en pedra; chyasin vol dir vuit costats. Segons la llegenda, aquest temple es va construir en memòria de 32 dones, 8 vídues i 24 concubines del rei Yoganarendra Malla, que van fer el sati després de la mort del rei.

El sati era el procés d’autoinmolació de les dones quan moria el seu marit, el mateix dia del funeral. No sempre era un suïcidi voluntari, jugava un paper clau la pressió familiar i social. En aquest cas, es van suïcidar totes les dones del rei, les oficials i les no oficials.

Un altre temple és el dedicat a Bhimsen, el deu dels negocis i el comerç. L’edifici és una pagoda de tres pisos amb finestres daurades connectades.

El temple Vishwanath, de dos pisos i dedicat a Xiva, té dos elefants de pedra que custodien l’entrada. 

El temple Hari Shankar va quedar totalment destruït pel terratrèmol del 2015 i es va reconstruir en el 2019. Aquest temple de tres pisos el va fer construir la filla del rei Yoganarendra, l’any 1705 i està dedicat a Xiva i a Vixnu.

Prop d’aquest temple hi ha una columna amb una estàtua del rei Yoganarendra. Malla. Entenc que es va construir després de la seva mort, ja que diuen que està reprtesentat el rei amb les dues vídues, una cobra i un ocell al cap de la cobra.

Segons la llegenda, mentre l’ocell estigui sobre l’estàtua hi ha possibilitat de que el rei torni al seu regne. És per això que una de les finestres del palau reial està sempre oberta. Aquest rei va desaparèixer poc després de la proclamació i per això es diu que la gent de Patan continua esperant el seu retorn. Va regnar entre 1685 i 1705 i la columna es va erigir en el 1700, per tant, es va erigir quan encara vivia o quan estava desaparegut? Una mica confos tot plegat.

El temple Char Narayan també va quedar totalment destruït pel terratrèmol i s’ha reconstruït. Aquest temple també se’l coneix com el temple Jagan Narayan. És anterior a la resta de temples, és el més antic, construït en el 1566, i està dedicat a Vixnu. 

Amb tants temples i construccions em costa una mica saber quin és el que estava obert i vam trobar-hi una cerimònia al seu interior. La porta està custodiada per dos lleons, i al pati és on hi havia la cerimònia.

Hi havia un grup reduït de músics, enfront seu l’oficiant, asseguts en cadires part del públic o potser de la gent que havia encarregat la cerimònia, Asseguts també en el cercle hi havia uns personatges amb màscares que van ballar al so de la música, formant part d’un ritual. No vaig treure’n l’entrellat de que representava, només que formava part de les festes. A part de la cerimònia, el pati arquitectònicament i en la decoració és interessant.

Des d’aquest pati central se surt a la part del darrera on hi ha un jardí on estaven escorxant un animal; em sembla que formava part de la mateixa cerimònia.

El Palau Reial era la residencia dels reis de la dinastia Malla. El complex consta de tres patis, chowks, en nepalès. Si ho tinc ben entès, és tot l’edifici que hi ha al voltant del pati central. En un dels chowks hi ha el museu de Patan. Els chowks poden tenir algun temple en una de les estances, com és el cas del Keshay Narayan Chowk, que té el temple Keshay Narayan a l’interior i a més té una porta d’entrada daurada, amb dos lleons, mascle i femella, custodiant-la.

El museu es va inaugurar l’any 1997, hi ha diversos objectes d’art religiós, budista i hinduista. Hi ha també peces d’artesania d’estil newarí.

Un altre dels chowks del palau reial, i el més gran dels tres que hi ha, és el Mul Chowk que es va reconstruir en el 1666. Al centre hi ha un petit templet dedicat a Yantaju, una divinitat personal dels reis Malla. En aquest chowk hi ha dos temples, de la segona meitat del segle XVII, dedicats a la deessa Taleju.

El Sundari Chowk és el més petit dels tres; es va construir l’any 1627 i alberga el bayny reial, que es coneix com Tusha Hiti. El bany es va construir en el 1647.

El trono dels reis de Patan és del segle XVII, concretament, segons la inscripció, del 1666; llegeixo que els reis el van fer servir durant més d’un segle. Els reis de Nepal eren considerats l’encarnació del deu Vixnu i per això aquest trono vol representar que Vixnu està assegut sobre Garuda, el seu vehicle, i està acompanyat de la serp de molts caps, Ananta o Shesha.

Des de les finestres del segon pis del museu esté bona vista sobre la plaça Durbar.

En els jardins del palau hi ha el dipòsit d’aigua, Bhandarkhal, que era el que subministrava l’aigua al palau. Darrere del museu hi ha un jardí molt tranquil que suposo que forma part dels jardins del palau; quan jo vaig passar per allà hi havia un grup de joves cantant, i alguna parella aprofitant els racons agradables que té.

Fora de la plaça Durbar hi ha altres temples; el més remarcable és el temple daurat. Aquest temple el va fundar l’any 1045 el rei Bhaskar Deva Varma; ara bé l’estructura actual és posterior, del 1409. Se’l coneix també com Kwa Bahal o Hiranya Varna Mahavihar, que vol dir monestir de color daurat. 

El principal sacerdot del temple és un nen de no més de dotze anys, que està assistit per un noi més gran o un home jove. La seva feina dura un mes, ja que passat aquest temps és substituït per un altre.

Una de les tasques que ha de realitzar és donar la volta al temple al matí i al vespre, mentre passeja toca una campana i la resta està en silenci. 

Al final de l’any els dotze assistents dels sacerdots de l’any organitzen una festa i cada cinc anys organitzen el festival Samyak dedicat a Dipankara Buda, un Buda del passat.

Vam entrar a visitar un petit temple en el que hi havia força gent fent ofrenes.












15 de novembre 2022

Nepal-2. Kàtmandu

El viatge comença a Kàtmandu, que no té res a veure amb el Mustang. Hi vam passar dos dies, el primer el vam dedicar a visitar la ciutat i el segon vam anar a veure altres indrets de la vall. A la vall hi ha tres poblacions importants, Kàtmandu, Patan i Bhaktapur. Les dues primeres estan separades pel riu Baghmati, i es pot anar a peu d’una a l’altra, ja que tan sols hi ha 3 o 4 Km. 

En el segle VIII o VII aC els kiratis van arribar al territori de l’actual Nepal per l’est, eren tribus sinotibetanes, i van fundar un regne a la vall de Kàtmandu. El primer rei kirati va ser Yalambar. Hi va haver 28 reis kiratis. A Patan hi ha un palau construït en aquest període.

Sembla que durant el regnat del setè rei kirati va visitar la vall de Kàtmandu Gautama, Buda, i el seu deixeble Ananda. Gautama hauria viscut un temps a Patan i es diu que va ensenyar als ferrers per convertir-los en orfebres.

Segons un cronista del segle IV aC els karatis exportaven 20 tipus diferents de mantes de llana, catifes, pells i cuirs tractats. Es dedicaven sobretot a la cria d’ovelles i al cultiu, però eren nòmades i no feien servir sistemes de rec.

Un parell de segles més tard, l’emperador indi Asoka va visitar la vall i a Patan va fer construir stupes en els quatre punts cardinals. Sembla que també va fer engrandir els stupes de Swayanbhunath i la de Bodhnath. La seva filla Churumati es va casar amb un príncep local i la parella va fundar dues ciutats properes als temples sagrats de Pashupathinat i Bodhnath.

Cap a l’any 300 dC hi va haver una invasió per part dels lichavis, procedents de l’Índia i es va extingir la dinastia kirati.

Els habitants de la vall de Kàtmandu eren els newar. 

Els lichavis van propiciar la primera edat d’or de l’art nepalès, i van introduir l’estructura de castes hindú.

El primer gran personatge històric d’aquesta dinastia va ser Manadeva I que va regnar en el segle V dC. En una inscripció de l’any 464 dC se’l descriu com un rei de gran talent que va realitzar conquestes tant a l’est com a l’oest.

Llegeixo que el següent rei, Mandeva II, tenia en gran estima a la seva mare, que s’elogiava gairebé més a la mare que a ell, i quan anava a la guerra l’acompanyava o enviava amb ell a algú de confiança.

L’any 602 hi va haver un canvi de dinastia, Ansuvarman va heretar el trono del seu sogre, que era lichavi, i va instaurar la dinastia thakuri. Viatgers xinesos que van visitar Nepal després del regnat d’Ansuvarman van quedar impressionats per la magnificència dels palaus i de les condicions de vida: segons un pelegrí xinès el va sorprendre que la gent de la vall es banyava uns quants cops al dia, feien servir monedes de coure, tenien estris de coure i cases de fusta tallada i pintada i boniques escultures.

Els següents reis d’aquesta dinastia corresponen al que es coneix com edats bàrbares del Nepal. A un dels reis d’aquest període, Gunakamadeva, que no està clar si va regnar durant el segle X o el XII, se li atribueix la fundació de Kantipur, l’actual Kàtmandu.

L’any 1200 el rei Ari-deva, va prendre el títol de malla, que en sànscrit vol dir lluitador. Així naixia una nova dinastia, la dels malla. Diuen que estava lluitant quan se l’hi va comunicar el naixement del seu fill i en aquell moment l’hi va donar el títol de lluitador, malla. Però hi ha qui considera que el més probable és que l’arribada al trono de la nova dinastia fos per casaments o lluites pel poder. 

Els primers temps dels Malla van ser pròspers, l’art es va desenvolupar molt, i el comerç va dur riquesa a la vall. Però hi va haver un fort terratrèmol, l’any 1255, en el que va morir un terç de la població de la vall, inclòs el rei. L’epicentre estava just sota Kàtmandu.

Més tar hi va haver invasions estrangeres que van cremar pobles i ciutats; patan va ser saquejada i destruïda en el 1311. 

En els anys següents la figura destacada és la del rei Hari Sigh,que va arribar a la vall entre el 1325 i 1330.Hi ha diverses teories de com va arribar aquí, algunes teories diuen que era un rei que havia sigut expulsat de les seves terres al sud de Kàtmandu per les tropes musulmanes. Una de les aportacions d’aquest rei va ser la introducció de la deessa Taleju Bhawani, del sud de l’Índia, i que continua sent la deessa reina del Nepal.

Els primers reis malles estaven considerats encarnació de Vixnu, i per tant com encarnació divina tenien un poder absolut. Els malla eren hinduistes i seguien els rituals bramànics, però eren tolerants amb el budisme que s’havia estès entre la població i també a la cort.

Entre 1345 i el 1346 hi va haver una invasió per part del sultà de Bengala, i van saquejar els santuaris budistes i hinduistes. A la vall, i en general al Nepal, van arribar molts refugiats del nord de l’Índia; van fundar petits regnes rajputs, governats per prínceps o cabdills hindús que havien fugit dels musulmans. Es van fundar 46 regnes rajput, un d’ells instal·lat a les muntanyes,va ser el regne us gorkha, que quatre segles més tard donava lloc a l’actual dinastia sha.

A finals del segle XIV el rei Malla del moment, Jayasthiti Malla, va unificar la vall, va establir un codi de lleis, basat en el dharma dels antics llibres religiosos,i va establir un sistema de castes.

Al voltant del 1482 el regne es va dividir en tres i la relació entre ells era força complicada, tot i que estaven emparentats i es casaven entre ells. Aquest període dels tres regnes a la vall va durar fins a mitjans del segle XVIII i són d’aquesta època molts dels palaus i temples que es conserven, que són obra dels reis Malla.

Degut a la rivalitat entre aquests tres regnes les ciutats estaven emmurallades; estaven construïdes en cercles concèntrics al voltant del palau reial de cadascuna d’elles. Les castes superiors vivien més a prop del palau i les inferiors a la perifèria.

El budisme estava molt arrelat, les terres dels temples i llocs de culte es conservaven en la família, passant de generació en generació; això va fer que es conservés molt patrimoni artístic, arquitectònic i literatura religiosa.

En el segle XIV el newari era la llengua literària, la de la cort i la que es feia servir en les zones urbanes i en relacions comercials a la vall de Kàtmandu.

En els darrers segles de la dinastia Malla hi va haver una certa influència dels canvis que es donaven a l’Índia. Durant el segle XVI l’imperi mogol estenia el seu domini pel sud d’Àsia i molts prínceps del nord de l’Índia que havien perdut les seves terres van cercar refugi a Nepal. Segons algunes llegendes molts principats de l’oest del Nepal es van sorgir a partir de la conquesta d’aquests guerrillers exiliats. Els nouvinguts van aportar la seva cultura, la llengua i també la tecnologia dels mogols.

En el Nepal occidental els gorkha s’anaven enfortint i estenent el seu poder; la fèrtil vall de Kàtmandu i la riquesa de les seves ciutats era un gran atractiu i després de 10 anys de pressió en el 1768 van aconseguir apoderar-se de Kàtmandu. Acabava el període malla i començava l’era sha. Els nous reis sha van instal·lar el seu centre de poder a Kàtmandu.

A mitjans del segle XIX el poder va passar als rana i això va marcar un canvi en l’estil arquitectònic; els rana viatjaven a l’estranger i van aportar la influència occidental.

Vam arribar a l’hotel a les 8 del matí, una mica cansats després de la nit a l’avió. Vam canviar moneda i vam sortir a passejar per la ciutat. 

Jo ja havia estat a Kàtmandu l’any 1997, quan vaig anar al Tibet. Hi ha algunes coses que en aquests 25 anys no han canviat, com és el garbuix de fils elèctrics que hi ha per tot arreu. Tampoc ha canviat el caos que hi ha; potser actualment hi ha moltes més motos i cotxes que abans, però el soroll, fum i contaminació, s’assembla al record que en tenia. Kàtmandu és una ciutat que no em resulta agradable, ni en el passat ni ara.

El 25 d’abril del 2015 hi va haver un fort terratrèmol en el que van morir més de dues mil persones i va causar importants danys en edificis i infraestructures. Molts edificis històrics, patrimoni de la Unesco, van quedar afectats; alguns s’han reconstruït i d’altres encara estan en procés de reconstrucció.

Passejar per la part antiga de la ciutat permet anar trobant petits temples i detalls religiosos. El nom de Kàtmandu ve d’un temple construït l’any 159 dC a la plaça Durbar, anomenat Kasthamandap, la casa de fusta, (no trobo que s’assembli gaire a Kàtmandu, però és el que he trobat). Aquest temple estava construït totalment en fusta sense fer servir cap clau ni res en ferro. Segons una llegenda la fusta emprada provenia tota d’un sol arbre. Segons la llegenda estava a la cruïlla de dues rutes comercials, i a més d’un temple, servia com a centre comunitari de bescanvi de productes. Després del terratrèmol del 2015, les excavacions que es van fer indiquen que era un edifici del segle VII.

Aquest edifici es troba en el districte de Maru, el que devia ser el nucli originari de la ciutat. Des d’aquí la ciutat va créixer de forma radial. El palau reial i la plaça Durbar es van construir poc després.

En l’època rana es va construir el palau Singha Durbar, que tenia 17 patis i 1700 habitacions; es va construir l’any 1901, en 11 mesos. Era la mansió privada més gran d’Àsia. Gran part del palau va quedar destruït per un incendi l’any 1973. En aquell moment hi havia la secretaria del govern.

Vam estar passejant pel barri antic, començant pel carrer Thamel i arribant fins a la plaça Durbar, el centre neuràlgic de la ciutat antiga. Com que és la zona turística hi ha molts estrangers, com nosaltres,i també hi ha molt turisme local, ja que hi ha hagut unes festes: el Dasain.

El festival Bada Dasain o Dashain té lloc durant el mes d’octubre i dura quinze dies; és la festa hinduista més llarga del Nepal. Durant dues setmanes es fan celebracions i ofrenes a Durga, la deessa mare universal. És la festa de la collita, i és el moment en que es reuneixen les famílies i s’intercanvien regals i benediccions.

Durga va ser creada a partir de l’energia de tots els deus, la shakti, i du les armes de tots ells. Aquesta deessa simbolitza el valor i l’habilitat; es fan sacrificis d’animals per assegurar-se el progrés i la prosperitat.

Durant els primers deu dies de les festes els pelegrins van a primera hora del matí a la confluència dels rius i a la tarda van a visitar els santuaris. Al llarg dels dies hi ha diferents cerimònies i rituals.

En aquestes festes homes i dones es vesteixen amb les millors robes per visitar als ancians de la família i rebre tika, que és la taca vermella que et posen al front (pigment vermell barrejat amb iogurt i arròs); en posar la tika elsancians també els hi donen la seva benedicció.

La data del festival varia una mica d’un any a l’altre, ja que depèn de la lluna. Comença quan la lluna està en quart creixent i acaba el dia de la lluna plena.

Pels carrers vas trobant petits temples i llocs de culte, amb divinitats hindús, sempre amb algun toc de pintura vermella. La religió hindú em costa de pair, hi ha massa divinitats, els seus avatars, els vehicles... tot això se m’escapa.

També es troben estructures religioses budistes, com ara stupes. Tenen uns ulls pintats, els ulls de Buda, que miren en les quatre direccions. I comen qualsevol lloc de culte budista, no hi falten les banderoles d’oració de colors. Són retalls de roba de colors amb pregàries escrites, i quan el vent les sacseja les pregàries s’escampen i arriben a qui ha de concedir el desig o el prec que s’ha fet.

Al voltant del stupa hi ha arrenglerat els molinets d’oració, que tenen una finalitat similar: a l’interior hi ha enrotllat un paper amb una pregària i en fer-lo rodar és com si estiguessis recitant aquella pregària.

Tant els elements budistes com hinduistes estan integrats en la ciutat actual, i els pots trobar al costat de grans edificis moderns, de botigues amb grans anuncis, o al costat de cases senzilles i antigues. Una de les coses sorprenents d’aquesta ciutat són els contrastos. De totes maneres, a mi és una ciutat que no em resulta agradable, no m’hi sento còmode.

La que col·loquialment es diu plaça Durbar, en realitat té un nom més llarg: Hanuman Dhoka Durbar, que fa referència a l’estàtua de Hanuman que va fer col·locar davant del palau reial, el rei Pratap Malla l’any 1672. Hanuman és una divinitat hindú que té forma de mico.

Aquesta plaça té molts temples i palaus. Cal pagar per accedir-hi, el que fa que sigui una mica més tranquil que el barri del voltant.

Prop de l’entrada es pot veure el palau de la Kumari, un edifici construït l’any 1757 per un dels reis Malla. Kumari vol dir verge, i es considera que la Kumari és una encarnació de la deessa Taleju. 

La Kumari s’escolleix quan és molt petita. Les candidates es porten a una habitació en penombra, on hi ha caps de búfal i homes ballant amb màscares de dimoni, la nena que no s’espanta és la reencarnació de la divinitat. L’escollida es porta fins a aquest palau on viurà, sense tornar a tocar amb els peus el carrer, mentre sigui la Kumari. Cada dia treu el cap per la finestra perquè la gent la vegi i només surt per algun festival i cerimònies religioses.

En el moment en què la nena té la primera regla, o bé si es fa mal i li surt sang, deixa de ser Kumari i torna a ser una nena normal, sense característiques divines.

Les Kumaris reben educació, però no estan acostumades a la vida pràctica. No els hi és fàcil tornar a la vida de la resta de gent, els hi és difícil trobar algun noi que es vulgui casar amb elles, en part perquè no saben ferles tasques habituals d’una casa. 

A la plaça hi ha molta animació, venedors d’artesania, turistes locals i estrangers. Hi ha un munt d’edificis, i em costa saber quin és quin.

Els edificis més antics són del segle XVI i n’hi ha del segle XVII i XVIII. Tota laplaça és patrimoni de la humanitat per la Unesco.

Hi ha força edificis que estan en reconstrucció, plens de bastides, com el palau on hi ha l’escultura de Hanumam, el deu representat com un mico, i que està protegit amb una capa vermella. D’altres edificis estan tancats amb motiu de les festes.

Després de dinar anem a Swayambhunath, un complex religiós, budista, que es troba dalt d’un turó, en un extrem de la ciutat de Kàtmandu. Se’l coneix també com el temple dels micos, ja que n’hi ha molts que viuen aquí i mentre vas pujant els vas trobant.

És un complex que consta d’un stupa central i un conjunt de santuaris i temples al voltant. És un dels complexos religiosos més antics del Nepal; segons una inscripció que s’ha trobat aquí ho va fer construir el rei Vrsadeva l’any 640 dC. Sembla que en aquest turó ja hi havia hagut anteriorment un altre temple, construït en el segle III aC i que més tard va ser destruït.

Swayambhunath és un important centre de peregrinació budista, però també és molt venerat pels hinduistes. Com que hi ha hagut un festival i la gent s’ha desplaçat per ha anat a veure la família, molts aprofiten per visitar aquest lloc. Des de dalt hi ha una bona vista de la ciutat i la vall.