Nepal-5. Bodinath

Després de dinar continuem les visites per la vall de Khàtmandu; anem a Bodinath, on hi ha un gran stupa budista; es troba a uns 11 km al nord de Kàtmandu. També es coneix com a Boudhanath o la Boudha stupa.

Aquí a Bodinath i zones properes hi viuen molts refugiats tibetans i això ha fet que s’hi hagin construït més de 50 gompes (monestirs tibetans) al voltant del stupa; aquest stupa està construït sobre terrasses concèntriques ascendents, formant un gran mandala en pedra. És un dels stupes semiesfèrics més grans, tant de Nepal com del món.

Al voltant de la base d’aquest stupa hi ha 108 imatges del Buda Amitabha i 147 nínxols on hi ha molins d’oració.

És el centre de culte del budisme tibetà més important fora del Tibet. En aquest stupa es diu que s’hi conserven les restes del Buda Kassapa, que és el 27è dels budes anteriors a Gautama.

Es caracteritza per la cúpula semiesfèrica blanca, una estructura piramidal, i a dalt els 4 ulls mirant en les quatre direccions, nord, sud, est i oest. El conjunt representa un mandala, un mapa cosmològic, amb el camí cap a la il·luminació i el centre del cosmos, el mont Meru.

La població va créixer al voltant d’aquest stupa, que es trobava en l’antiga ruta comercial que venia del Tibet; aquesta ruta entrava a la vall pel poble de Sankhu, passava per un altre stupa, a Chabahil, i després anava cap al sud, creuava on ara hi ha Kàtmandu, i arribava al riu Bagmati, a Lalitpur (Patan).

Durant segles, els mercaders tibetans s’aturaven aquí per fer ofrenes.

En la dècada de 1950 molts tibetans van fugir de la seva terra i van arribar al Nepal, es van instal·lar prop d’aquest stupa.

Hi ha moltes llegendes i versions sobre qui va fer construir aquest stupa. Les versions varien segons si és en la història tibetana o nepalesa.

Una versió estesa pel Tibet, que té també algunes variants, parla d’una dona tibetana, vídua, amb quatre fills que va venir aquí i va voler construir un temple dedicat al buda Amitabha. Això era després de la mort de Kassapa, el buda Kassapa; la dona va dur les seves despulles fins aquí on volia enterrar-lo i fer un lloc de culte.

Segons la llegenda, quan Kassapa va morir una dona gran, cuidadora d’aviram, amb els seus quatre fills va dur fins aquí les despulles de Kassapa i les va enterrar on ara hi ha el stupa.

Va demanar al rei que li cedís terrenys per poder fer la construcció; la grandària del terreny, la d’una pell de búfal. La dona va ser molt astuta i va tallar la pell a tires, les va unir pels extrems, fent una gran tira, amb la que va marcar el perímetre del terreny que volia. I és l’espai on actualment hi ha l’stupa.

La dona va morir abans que estigués acabada i van ser els seus quatre fills els que van acabar l’obra. Es diu que els quatre fills eren de diferents pares i que representen les quatre direccions cardinals, els quatre ulls de buda que hi ha a la part alta.

La dona i els seus quatre fills van treballar de valent per construir aquesta estructura. Quan els treballs estaven gairebé acabats els alts dignataris i la gent benestant van quedar sorpresos i avergonyits que una pobra dona hagués pogut construir aquella meravella. Per altra banda, estaven molestos pel fet que se li hagués donat permís per fer-ho. Van anar a veure el rei per demanar que l’obliguessin a aturar l’obra, però no van tenir èxit; el rei els hi va dir que no podia retirar la paraula donada a la dona i que les obres continuaven.

Sembla que el primer stupa que hi va haver es va construir en el segle V i que va ser obra de Jadzima i els seus quatre fills. En aquell temps el país patia una gran sequera i els devots recollien la rosada del matí per barrejar amb el morter per poder continuar amb la construcció de l’stupa.

On hi hauria hagut aquest primer centre de culte, és on els historiadors situen la construcció d’un stupa en el segle XIV, després de la invasió del Nepal pels mogols. Aquest stupa ha sigut durant segles un important centre de culte budista i de peregrinació. Ara bé, el terratrèmol del 2015 el va danyar significativament i de seguida es va procedir a la seva reconstrucció; es va consagrar de nou en el 2016. La cúpula actualment està preparada per resistir millor els terratrèmols.

Segons els registres dels Licchavi, Bodinath la va fundar el rei nepalès licchavi Sivdeva, a finals del segle VI o començaments del VII. En canvi, segons les cròniques nepaleses, va ser el rei Manadeva el fundador, a finals del segle V o començament del VI. Les fonts tibetanes indiquen que en les excavacions fetes a finals del segle XV i començaments del XVI es van trobar els ossos del rei Amshuvarma que va regnar a començaments del segle VII.

Un altre nom per aquest centre religiós és Kaasti Chaitya. La primera referència històrica amb aquest nom es troba en les cròniques dels newars. Es diu que Khaasti era un dels quatre stupes fundats pel rei licchavi, Manadeva, que va regnar cap a finals del segle V i començaments del segle VI.

Segons la història de Nepal, el rei Licchavi Vikramjit volia construir una font de pedra (les típiques de per aquí, una mena de bassa en pedra amb unes escales que baixen cap al fons on hi hala sortida d’aigua), a la part sud del pati del palau, però en aquell indret no s’hi veia cap senyal que hi hagués aigua. 

Va consultar als astròlegs, que van dir-li que per trobar l’aigua calia fer un sacrifici d’un home que tingués les 32 perfeccions. Tan sols eren candidats adequats el rei i els seus dos fills. Així que el rei va decidir sacrificar-se.

El rei li va dir a un dels seus fills que un home estaria dormint amb la cara i el cos cobert i que l’hauria de sacrificar sense destapar-lo. Un cop acabat el ritual el fill va descobrir que havia sacrificat al seu pare. Sentint-se culpable va consultar als sacerdots què podia fer per redimir-se i va construir els stupes.

Segons la història i llegendes del Tibet, la princesa nepalesa Bhrikuti es va casar amb el rei tibetà Songtsen Gampo; el rei tibetà ja tenia una esposa xinesa, i entre les dues van introduir i difondre el budisme al Tibet. Les relacions comercials entre Tibet i Nepal es van enfortir, i això devia facilitar que la vídua de la llegenda, viatges amb els quatre fills, des de Lhasa fins aquí.

Diuen que en arribar aquí, al que es coneixia com Chaitya va quedar fascinada per la construcció i també per l’hospitalitat de la seva gent, els newar. Segons els tibetans el nom de la dona era Jyajhima. Quan va tornar a Lhasa va explicar la seva experiència i com l’havia impactat.

En aquell temps tan sols els comerciants i mercaders, essencialment homes, feien el viatge entre Tibet i Nepal, per això és sorprenent que l’hi haguessin concedit el permís per anar a visitar Khaasti (actual Bodintah); se suposa que hi devia influir que era una dona vídua. La dona havia tingut molt interès a fer el viatge, ja que a Lhasa corrien moltes històries sobre la princesa Bhrikuti.

Històries i llegendes que es barregen, s’entrecreuen, es modifiquen... un bon embolic. El que queda clar és que l’origen d’aquest centre de culte és molt antic, i que té arrels tibetanes i estreny lligams entre Tibet i Nepal. Els tibetans que viuen en aquesta zona són de l’ètnia tamang.

Encara hi ha més històries sobre Bodinath, les que fan referència al Chiniya Lama. Si no vaig errada voldria dir lama xinès.

En el segle XIX, en finalitzar amb la guerra entre el Tibet i el Nepal, es va signar el tractat de pau de Thapathali. Els tibetans estaven sota l’administració de la dinastia Qing. La guerra la va guanyar Nepal, i el tractat es va signar al palau Thapathali de la plaça Durbar de Kàtmandu, l’any 1856.

En el procés de negociació d’aquest tractat el maharajà de Nepal, Jung Bahardur Rana necessitava algú de confiança que entengués bé el tibetà, el xinès i el nepalès. I va recórrer al Chiniya Lama.

Amb el tractat que se signés estaven en joc les relacions comercials entre Tibet i Nepal, la seguretat de les rutes, taxes. etc. Per això calia que el text estigués molt clar i no hi hagués ambigüitats.

Si ho tinc ben entès, Chiniya lama és un càrrec hereditari. Tenia al seu càrrec aquest stupa i altres centres culte en llocs que podien estar força allunyats. Era el responsable de vetllar tant pels aspectes religiosos com socials.

El primer Chiniya Lama va ser Taipo Shing, un monjo budista que es va instal·lar aquí a Bodinath on havia vingut en peregrinació. Era parent de l’emperadriu Cixi, de la dinastia Qing, que era la que governava a la Xina. Va ser el lama principal de Bodinath. En aquell moment aquest complex religiós tenia l’estatus de ciutat independent, dins de l’estat.

Jung Bahardur Rana va pensar que aquest lama li permetria tenir relacions diplomàtiques amb l’imperi xinès, i per aixòli calia establir una bona aliança amb ell. Així que va idear un pla: donar-li en matrimoni una de les seves filles, la que la seva mare era de l’ètnia tamang i nascuda aquí a Bodinath.

Com agraïment per la feina feta durant les negociacions de pau, i de les que Nepal va treure un bon profit, se li va concedir un terreny per poder-hi construir un monestir i una residència davant del stupa.

El lama va casar amb la filla de Jung Bahadur Rana; coneixia la tradició segons la qual els reis nepalesos oferien les seves princeses en matrimoni als reis del Tibet, per tal de crear aliances i mantenir la pau entre veïns. Així el chiniya lama tenia lligams amb les dues comunitats: la rana i la tamang.

L’actual Chiniya Lama continua tenint alguna relació amb aquest stupa, tot i que forma part del patrimoni de la humanitat per la Unesco.

Quan arribes aquí, per moltes fotografies que n’hagis vist, impressiona. Està envoltada d’edificis i l’espai lliure és relativament estret per la quantitat de gent que hi ha.

Quan nosaltres vam arribar hi havia un grup nombrós de gent assegut arrenglerat davant del stupa. Em va semblar que havien vingut tots junts, alguns semblaven malalts. El que em va sorprendre és que algun pidolaire es va asseure alseu costat, continuant la rotllana i els de seguretat els van fer fora.
Suposo que el temple-palau al que es pot entrar és el que van donar al chiniya lama. Des del pis de dalt hi ha una bona vista sobre l’stupa.

Nepal-4. Bhaktapur

La ciutat de Bhaktapur es troba a uns 13 Km de Kàtmandu. El seu nom ve del sànscrit, i vol dir ciutat devota; també se la coneix amb el nom bengalí Bhadgaon i el newari Khwopa. És la capital cultural de Nepal.

Els seus orígens es remunten a començaments del segle VIII. Abans del segle VIII, on actualment hi ha la plaça Durbar i el centre històric, els cronistes de l’època mencionen tres places de mercats, de poblacions que es trobaven en la ruta comercial del Tibet. Després aquestes poblacions es van unir formant una ciutat.

La fundació de la ciutat se situa en el segle XII, obra del rei Ananda Deva Malla, que la va convertir en capital del regne, i la va anomenar Khwopa. Es van construir tres temples dedicats a Ghanesa ubicats en tres extrems, per aportar protecció.

Entre els segles XIV i XVI Bhaktapur va ser la capital de tota la vall de Kàtmandu i va ser en aquesta època que el centre de la ciutat es va ubicar al voltant del nou palau. Es creu que es va fortificar al voltant del segle XV, amb una muralla que tenia diverses portes d’accés a la ciutat. 

A partir del segle XVIII quan hi va haver la conquesta per part dels gorkha, la ciutat va mantenir la seva independència econòmica i política.

La ciutat té una planificació newari, en la que cada barri té una plaça amb una font pública o un pou i un altar o lloc de culte.

En trobar-se en la ruta comercial que enllaçava l’Índia amb el Tibet, cobrava impostos i peatges als comerciants que passaven i això va afavorir el seu creixement econòmic.

A la tardor, quan hi ha la festa de Dasain, com que se sacrifiquen molts animals, els comerciants portaven bestiar oví del Tibet. I en el viatge de tornada duien gra, sucre o altres productes.

La prosperitat econòmica va afavorir el desenvolupament de la vida cultural. Es va desenvolupar un estil propi de temples, tipus pagoda, que després es va estendre cap al Tibet i el Japó.

Aquesta ciutat ha sigut ja des de temps passat un important centre religiós. Com deia abans, el seu nom vol dir ciutat dels devots.

Aquí també hi ha una plaça Durbar. Plaça Durbar és el nom genèric que es dona a la plaça on hi ha el palau dels Malla; així les tres ciutats de la vall que van ser residència dels reis d’aquesta dinastia, Kàtmandú, Patan i Bhaktapur, tenen una plaça Durbar.

Durant l’època de la independència, la plaça Durbar de Bhaktapur era la més gran de les tres, però els terratrèmols que van ensorrar molts edificis han fet que ja no sigui així. Si no estic confosa, es conserven o s’han restaurat tan sols un 20% dels edificis que hi havien.

En el palau hi van viure els reis del Nepal de la dinastia Malla, dels segles XIV i XV; després hi van viure els reis del regne de Bhaktapur des del segle XV fins a finals del XVIII, quan el regne va ser conquerit pels gorkha. En el passat aquesta plaça estava envoltada per una muralla de pedra.

Igual que en les altres places Durbar, aquí també hi ha temples i palaus en estil arquitectònic tradicional newari.

El palau reial, palau Basantapura, en el periode Malla, era molt gran, tenia estadis, piscines, grans jardins, un auditori on s’hi feien concerts i espectacles, també hi havia un espai per l’entreteniment de les reines i les concubines reials. Per les descripcions que se’n feien es creu que aquest palau es feia servir més per actes lúdics i d’entreteniment que no pas per viure-hi.

Després de la conquesta de la ciutat pels ghorka i el pas del temps, no queda gran cosa del palau i el seu contingut. Llegeixo que a finals del segle XIX es va fer servir el timpà de fusta de la porta d’entrada i les finestres com a llenya.

L’any 1947 sobre els fonaments de l’antic palau s’hi va construir una escola. L’única cosa que queda visible del palau són les estàtues dels dos lleons guardians, queem sembla que representen a Devi i Xiva, i que les va fercol·locar el rei Malla l’any 1702, quan es va restaurar el palau.

Prop del palau Basantapura hi havia el palau Chaukota, que es va tirar a terra en la restauració que es va fert en el 1856. Aquest palau apareix mencionat en una inscripció de finals del segle XVII. Es diu que durant la batalla de Bhaktapur, quan les tropes gorkhali entraven a la plaça, el rei Ranajit Malla es va refugiar en aquest palau. La paraula Chaukota significa en sànscrit quatre forts, i sembla que aquest palau tenia la funció de fortalesa, amb un punt d’observació a la part alta, i també com a armeria.

S’han trobat algunes figures de divinitats que pertanyien a aquest palau.

En el segle XV es va fer construir una rèplica del temple indi, Char Dham, perquè la gent gran i els malalts no haguessin de peregrinar fins a l’Índia per pregar en aquest temple.

Una de les majors atraccions és el palau de les 55 finestres, construït a finals del segle XVII o començaments del XVIII.

Hi ha molts temples i construccions. La plaça és molt espaiosa i tranquil·la, amb diferents espais. També és agradable passejar pels carrers del voltant. En un dels edificis que trobem, sota els porxos hi ha un grup de dones; és un refugi per gent sense llar. Més enllà trobem una manifestació.

Hi ha una altra plaça important A Bhaktapur, és la plaça Taumadhi, on tothom arpofita a fer-se fotografies davant del temple: monges, policies, famílies...

Davant d’alguns temples i cases hi havia unes marques a terra, una mena de flor, en pedra o en metall, que si no recordo malament indica que és un lloc religiós.

Nepal-3. Patan

Avui anem a visitar alguns llocs que es troben als voltants de Kàtmandu. Comencem per Patan, que està a uns 3 o 4 km. També se la coneix com Lalitpur i com Yala, que és el nom en newari. Lalitpur, vol dir Lalita Pura, ciutat formosa. 

El nom de Lalitpur deriva de Lalit, el que va fundar la ciutat en època de la dinastia kirat, l’any 299. Els kirats tenien la capital a Thankot, però Yalamber, que era el rei en aquella època, es va instal·lar a Patan. Aquesta ciutat també s’havia anomenat Yala, en referència a aquest rei.

En el segle VI, en època de la dinastia licchavis, es va engrandir la ciutat i encara més amb els reis de la dinastia malla, que van instal·lar la seva seu aquí.
En el segle XVII era un dels tres petits estats newars de la vall, amb els que estaven en constants disputes, fet que facilità que els gorkhes la conquerissin en el 1768-69.

La ciutat es troba en un turó sobre el riu Bagmati; es va construir en cercles concèntrics al voltant del palau reial. Hi ha quatre carrers principals, que surten des de la plaça on hi ha el palau i porten fins a quatre stupes, que es diu que les va construir Asoka. No està clar si es va construir en temps d’Asoka, però sí que en inscripcions del segle V es menciona el palau del rei Manadeva, el Managriha o casa de Mana, que es pensa que estava ubicat prop de la plaça Durbar, en el Mangal Bazaar.

Entre els segles XVI i XVIII, quan governava la dinastia malla, es van reconstruir la majoria dels monuments de la ciutat.

Patan, tot i estar pràcticament enganxat a Kàtmandu té un altre ambient, és molt més tranquil·la i a mi em resulta molt més agradable. La plaça Durbar i el complex del Palau Reial són el centre neuràlgic de la ciutat antiga, on hi ha la major part de temples i palaus d’arquitectura newar.

És una de les ciutats budistes més antiga, però és important tant per budistes com per hinduistes. Té 136 bahals, que és el nom que reben els patis que hi ha al centre dels palaus i 55 temples rellevants.
L’estil arquitectònic que es veu aquí és similar al de Kàtmandu, ja que es van construir més o menys en la mateixa època i en estil newar.

A la plaça Durbar hi ha una campana, la campana Taleju, que es va fabricar i erigir aquí l’any 1736, per un dels reis malla. La gent la feia servir per alertar al rei de les seves queixes i també per avisar-lo quan es veia que s’apropaven enemics. 

Davant del Palau Reial hi ha un temple dedicat a Krixna, el Krixna Mandir. El va fer construir el rei malla Siddhi Narasimha, l’any 1637, després d’haver somniat que el deu Krixna i la seva consort Radha estaven davant del palau. Va fer construir el temple en el lloc en que els havia vist en el seu somni. L’estil arquitectònic és hindú shikhara. 

És un temple construït en pedra, en el que el primer pis està dedicat a Krixna, el segon està dedicat a Xiva i el tercer a Avalokiteshvara.

Davant d’aquest temple, sobre un pilar hi ha una estàtua de Garuda. Garuda és una figura de la mitologia budista, hinduista i jainista, que té forma d’ocell. És un ésser protector que es pot desplaçar ràpidament d’un lloc a l’altre.

Com passa a Kàtmandu, molts dels edificis van ensorrar-se quan hi va haver el terratrèmol del 2015 i s’han restaurat; d’altres encara estan en procés de reconstrucció o restauració.

Hi h un altre temple dedicat a Krixna, el Chyasin Dewal; el va fer construir l’any 1723 la filla del rei malla Yoganarendra, Yogamati. Aquest temple no es va veure gaire afectat pel terratrèmol del 2015. És un temple de planta octogonal, construït en pedra; chyasin vol dir vuit costats. Segons la llegenda, aquest temple es va construir en memòria de 32 dones, 8 vídues i 24 concubines del rei Yoganarendra Malla, que van fer el sati després de la mort del rei.

El sati era el procés d’autoinmolació de les dones quan moria el seu marit, el mateix dia del funeral. No sempre era un suïcidi voluntari, jugava un paper clau la pressió familiar i social. En aquest cas, es van suïcidar totes les dones del rei, les oficials i les no oficials.

Un altre temple és el dedicat a Bhimsen, el deu dels negocis i el comerç. L’edifici és una pagoda de tres pisos amb finestres daurades connectades.

El temple Vishwanath, de dos pisos i dedicat a Xiva, té dos elefants de pedra que custodien l’entrada. 

El temple Hari Shankar va quedar totalment destruït pel terratrèmol del 2015 i es va reconstruir en el 2019. Aquest temple de tres pisos el va fer construir la filla del rei Yoganarendra, l’any 1705 i està dedicat a Xiva i a Vixnu.

Prop d’aquest temple hi ha una columna amb una estàtua del rei Yoganarendra. Malla. Entenc que es va construir després de la seva mort, ja que diuen que està reprtesentat el rei amb les dues vídues, una cobra i un ocell al cap de la cobra.

Segons la llegenda, mentre l’ocell estigui sobre l’estàtua hi ha possibilitat de que el rei torni al seu regne. És per això que una de les finestres del palau reial està sempre oberta. Aquest rei va desaparèixer poc després de la proclamació i per això es diu que la gent de Patan continua esperant el seu retorn. Va regnar entre 1685 i 1705 i la columna es va erigir en el 1700, per tant, es va erigir quan encara vivia o quan estava desaparegut? Una mica confos tot plegat.

El temple Char Narayan també va quedar totalment destruït pel terratrèmol i s’ha reconstruït. Aquest temple també se’l coneix com el temple Jagan Narayan. És anterior a la resta de temples, és el més antic, construït en el 1566, i està dedicat a Vixnu. 

Amb tants temples i construccions em costa una mica saber quin és el que estava obert i vam trobar-hi una cerimònia al seu interior. La porta està custodiada per dos lleons, i al pati és on hi havia la cerimònia.

Hi havia un grup reduït de músics, enfront seu l’oficiant, asseguts en cadires part del públic o potser de la gent que havia encarregat la cerimònia, Asseguts també en el cercle hi havia uns personatges amb màscares que van ballar al so de la música, formant part d’un ritual. No vaig treure’n l’entrellat de que representava, només que formava part de les festes. A part de la cerimònia, el pati arquitectònicament i en la decoració és interessant.

Des d’aquest pati central se surt a la part del darrera on hi ha un jardí on estaven escorxant un animal; em sembla que formava part de la mateixa cerimònia.

El Palau Reial era la residencia dels reis de la dinastia Malla. El complex consta de tres patis, chowks, en nepalès. Si ho tinc ben entès, és tot l’edifici que hi ha al voltant del pati central. En un dels chowks hi ha el museu de Patan. Els chowks poden tenir algun temple en una de les estances, com és el cas del Keshay Narayan Chowk, que té el temple Keshay Narayan a l’interior i a més té una porta d’entrada daurada, amb dos lleons, mascle i femella, custodiant-la.

El museu es va inaugurar l’any 1997, hi ha diversos objectes d’art religiós, budista i hinduista. Hi ha també peces d’artesania d’estil newarí.

Un altre dels chowks del palau reial, i el més gran dels tres que hi ha, és el Mul Chowk que es va reconstruir en el 1666. Al centre hi ha un petit templet dedicat a Yantaju, una divinitat personal dels reis Malla. En aquest chowk hi ha dos temples, de la segona meitat del segle XVII, dedicats a la deessa Taleju.

El Sundari Chowk és el més petit dels tres; es va construir l’any 1627 i alberga el bayny reial, que es coneix com Tusha Hiti. El bany es va construir en el 1647.

El trono dels reis de Patan és del segle XVII, concretament, segons la inscripció, del 1666; llegeixo que els reis el van fer servir durant més d’un segle. Els reis de Nepal eren considerats l’encarnació del deu Vixnu i per això aquest trono vol representar que Vixnu està assegut sobre Garuda, el seu vehicle, i està acompanyat de la serp de molts caps, Ananta o Shesha.

Des de les finestres del segon pis del museu esté bona vista sobre la plaça Durbar.

En els jardins del palau hi ha el dipòsit d’aigua, Bhandarkhal, que era el que subministrava l’aigua al palau. Darrere del museu hi ha un jardí molt tranquil que suposo que forma part dels jardins del palau; quan jo vaig passar per allà hi havia un grup de joves cantant, i alguna parella aprofitant els racons agradables que té.

Fora de la plaça Durbar hi ha altres temples; el més remarcable és el temple daurat. Aquest temple el va fundar l’any 1045 el rei Bhaskar Deva Varma; ara bé l’estructura actual és posterior, del 1409. Se’l coneix també com Kwa Bahal o Hiranya Varna Mahavihar, que vol dir monestir de color daurat. 

El principal sacerdot del temple és un nen de no més de dotze anys, que està assistit per un noi més gran o un home jove. La seva feina dura un mes, ja que passat aquest temps és substituït per un altre.

Una de les tasques que ha de realitzar és donar la volta al temple al matí i al vespre, mentre passeja toca una campana i la resta està en silenci. 

Al final de l’any els dotze assistents dels sacerdots de l’any organitzen una festa i cada cinc anys organitzen el festival Samyak dedicat a Dipankara Buda, un Buda del passat.

Vam entrar a visitar un petit temple en el que hi havia força gent fent ofrenes.