30 de gener 2023

Nepal-15. Syangboche i Ghiling. Mustang.

Continuem la nostra ruta cap al nord, tot seguint la vall del kali gandaki; sortim de Chunsang, que es troba a 3.559 metres d’altitud i anem cap a Syangboche, que es troba a 3.800 metres d’altitud. 

La ruta és espectacular; passem algun port de muntanya, que com és habitual està ple de banderoles d’oració. L’alçada es nota i qualsevol petit monticle que vulguis pujar costa un esforç.



Arribem a Syangboche i fem una parada en un dels locals per prendre un te. De d’aquí la idea és anar a visitar la cova de Chungsi. Per arribar ala cova cal baixar uns 300 metres, per arribar a 3500 metres d’altitud i evidentment després tornar a pujar. És una cova temple, un lloc de pelegrinatge budista. 

M’hagués agradat anar-hi, però noem vaig sentir amb forces; em sentia insegura, una mica com un saltamartí, aquests ninots amb un pes a la base que quan el desvies de la posició vertical es torna a posar dret. Tenia una sensació estranya, d’anar oscil·lant sobre la verticalitat, degut a l’altitud. I a sobre, em feia una mica de for la dificultat de la baixada, i l’esforç de la pujada. O sigui que vaig decidir que no hi baixava.


Vam ser dues que no vam baixar i quan els xofers ja havien descansat ens van dur en un dels cotxes a un poble proper, Ghilin. Allà vam poder visitar el monestir, que ens el van obrir quan ho van demanar.Va ser un passeig molt agradable.



Pujar al monestir que està sobre aquest turonet sembla fàcil, però cal prendre-s’ho amb calma.

La majoria dels chortens (o stupes) tenen la porta rebentada, han sigut saquejats.

Quan vam arribar estaven d’obres i repintant la fusta i els murals.

De tornada a Syangboche vam esperar als que havien baixat a la cova i vam dinar tots junts aquí abans d’emprendre el camí  cap a Ghami.











29 de gener 2023

Nepal-14. Chungsang i Ghyakar.Mustang.

Des de Tangbe, que es troba a 3.082 metres d’altitud, anem fins a Chungsan, que està una mica més baix, a 2.950 metres, i és on tenim el nostre hotel.

El nom de la població l’he vist escrit en altres formes també, com Chhusang i Chuksang. Es troba a la confluència de dos rius, el kali gandaki i el narshing.

A mesura que es va pujant les ètnies van canviant, des dels takali, més al sud, passant pels gurung i a dalt de tot els loba.

Abans comentava que per aquesta part de l’alt Mustang es practicava la poliàndria; generalment consistia en que una dona es casava amb tots o uns quants germans. Suposo que era una forma de no dividir terres.

En arribar al poble vam encarregar el dinar abans de continuar amb les nostres visites. Vam anar fins a Chele, que es troba a 3.100 metres d’altitud i vam pujar a  peu fins al poble de Ghyakar, a 3.550 metres. Van ser unes 3 hores llargues de caminada.

Sobre les portes de les cases acostumen a col·locar-hi amulets protectors, com poden ser cornamentes d’animals.

Chunsang està en una banda del riu kali gandaki i Chele i Ghyakar a l’altra.

Una de les coses que em captiva són les franges de color, la vegetació, amb els colors de tardor, que apareix en qualsevol fondalada humida.

Un cop vam haver visitat el poble vam tornar a baixar fins al pont, on ens van recollir els cotxes.

Abans de tornar a Chunsang anem a veure unes coves que hi ha a la paret rocosa que s’alça sobre el riu. Aquí hi va venir un equip del National Geographic a filmar un documental. Va ser una expedició d’arqueòlegs i alpinistes, ja que les coves es troben a 47 metres per sobre de la vall.

S’hi va trobar un crani humà, d’un home jove amb dos molars. En aquest crani s’hi van tronar diverses fractures que s’havien curat.

La paret rocosa és de color terrós, que s’esmicola amb certa facilitat per l’erosió; una part de la paret on hi ha les coves excavades es va esfondrar, i d’allà va caure un crani. Això va plantejar la qüestió de descobrir què hi havia en aquelles coves? Hi hauria més ossos?

En la vall del riu kali gandaki hi ha diferents llocs en els que hi ha coves, excavades per l’home, a la paret. Algunes coves estan aïllades, en d’altres llocs hi ha rengleres de coves i en més d’un nivell; se n’han trobat de vuit i nou nivells. S’han trobat més de deu mil coves al Mustang. La qüestió que es plantegen els científics és com accedien a aquestes coves i quina finalitat tenien.

En el segle XIV el Mustang era una regió molt animada; era un centre d’estudi i d’art budista i per aquí passaven les caravanes que duien la sal des del Tibet cap a l’Índia.

El declivi es va iniciar en el segle XVII quan els reialmes veïns van començar a dominar aquesta regió. Part del declivi vindria de que l’Índia començava a produir sal a preus més baixos. En disminuir, i fins i tot desaparèixer les caravanes, totes les obres d’art budistes, stupes o chortens i pintures murals, van començar a deteriorar-se i no se’n feia el manteniment.

Va ser a mitjans de la dècada del 1990 que es van començar les excavacions d’algunes coves que estaven més accessibles.

Pete Athans, un alpinista que ha pujat diversos cops l’Everest (fins a l’any 2008 hi havia pujat 7 cops), va veure les coves per primer cop l’any 1981; moltes d’elles semblaven difícils d’accedir-hi, però això era un repte. No obstant, fins a l’any 2007 no va obtenir el permís per accedir-hi.

En les diferents expedicions que havia fet anteriorment amb el seu equip van descobrir en una cova una pintura mural amb retrats de grans ioguis dela història budista. En una altra cova hi van trobar uns vuit mil manuscrits sobre temes diversos, que tenien més de sis-cents anys d’antiguitat.

La majoria de coves que van estar explorant estaven buides, però hi havia evidències de que havien estat habitades; s’hi havien trobat antics focs, compartiments per emmagatzemar gra i llocs on dormir.

Prop del poble de Samdzong, l’any 2010 van descobrir un conjunt de coves funeràries, i l’any següent van trobar un crani; això va fer que es comencés l’exploració de les coves que es trobaven més amunt de les parets rocoses, ja que són les més inaccessibles i es podrien trobar intactes.

L’escalada era difícil, ja que com comentava abans, és una roca que s’esmicola fàcilment. Llegeixo que mentre l’expedició arqueològica pujava a les coves, una mica més enllà, hi havia un monjo fent una cerimònia de protecció budista, per allunyar els mals esperits i que l’operació fos un èxit.

Quan hi van accedir van veure que era una cova funerària, molt petita, uns dos metres tant d’alçada, com de fons i d’ampla. Si ho he entès bé, era una mena de pou, en forma de garrafa, un coll estret i la cavitat mortuòria al fons; un cop enterrat el difunt, es tapava el coll d’entrada amb pedres. Em sembla que ho van descobrir de forma accidental en esfondrar-se part de la paret. L’anàlisi amb carboni 14 ha revelat que s’havia tancat la tomba feia 15 segles.

Mark Aldenferfer, l’arqueòleg i antropòleg de l’expedició classifica les coves que es troben pel Mustang en diferents períodes: fa uns 3.000 anys eren cambres funeràries, però posteriorment, cap a l’any 1.000, es feien servir per viure-hi. Aquest antropòleg suggereix que aquest canvi en la seva utilització pugui ser degut a la situació que es vivia a la vall del kali gandaki, les lluites pel control, i la gent preferia viure en les coves, molt més segures, encara que fos menys confortable.

A començaments del segle XV la major part de la gent tornava a viure en els pobles tradicionals; llavors les coves servien per anar-hi a fer meditació, com a llocs d’observació militar o també com a magatzem.

Algunes coves han continuat habitades fins no fa gaire. Llegeixo que van entrevistar a un home que havia nascut en una d’aquestes coves i que hi va viure fins a l’any 2011; comentava que a l’hivern s’hi està calent, però la dificultat més gran és pujar-hi l’aigua.

En una de les tombes (la que s’ha anomenat tomba numero 5) hi van trobar diverses peces de fusta, que quan les van unir formaven un sarcòfag. O sigui que era un sarcòfag desmuntable, és a dir s’entrava pel coll estret a peces i es muntava a l’interior.

Aquest sarcòfag tenia una pintura de colors taronja i blanc, que sembla un personatge a cavall. Més tard, en aquesta mateixa cova s’hi va trobar un crani de cavall, o sigui que devia ser el seu cavall preferit.

Durant l’expedició del 2010 a Samdzong van trobar les restes humanes de 27 persones en dues grans coves; eren homes i dones i una corresponia a una criatura. Aquí també hi havia una mena se sepulcres, però eren més aviat tipus llit, amb fusta de pitjor qualitat que la de la tomba nº 5.

Per comparació es creu que la tomba nº 5 corresponia a una persona d’alt rang, potser un cabdill local; s’hi havien enterrat dues persones, un home adult i una criatura d’uns 10 anys.

Jacqueline Eng, l’especialista en ossos de l’expedició, va descobrir que els ossos d’un 76% dels individus estudiats presentaven talls o marques fetes amb ganivet. A més, aquests talls s’havien fet després de la mort i no sembla que fossin fets per actes violents. Aquests enterraments corresponen a èpoques anteriors a l’arribada del budisme a Mustang, però els talls als ossos podrien haver-se fet posteriorment, seguint el ritual budista dels funerals celestials.

En aquestes coves sembla que només s’hi enterraven els ossos; es baixava l’esquelet descarnat plegat perquè passes per l’estret coll d’ampolla i després es col·locava a la caixa de fusta amb els ornaments que l’acompanyarien a l’altre món. Si no estic confosa, l’esquelet es vestia i se li col·locaven braçalets, collarets i altres peces de bijuteria.

A la tomba nº 5 es van trobar més de mil perles de vidre, de diferents colors i tonalitats. L’anàlisi d’aquestes perles va posar de manifest que tenien diferents orígens: de l’actual Pakistan, de l’Índia i de l’Iran.

S’han trobat altres objectes: uns punyals, una tassa de te en bambú, un braçalet de coure, un mirallet en bronze, un calderó en coure, fragments de teixits, banyes de iac o vaca...I el més remarcable, una màscara funerària en or i plata, amb les faccions ben marcades i els ulls encerclats de vermell; la màscara devia estar cosida a la roba i després es devia col·locar sobre el rostre. Les perles formaven part de la màscara.

Gairebé tots els objectes trobats que s’han conservat a la cova són d’importació. El sarcòfag estava construït en fusta que provenia de terres tropicals.

Tot això demostra que aquí hi va viure gent que tenia molta riquesa, segurament degut al comerç de la sal, especialment si se’n tenia el control de pas.

L’equip de l’expedició va deixar tots els objectes trobats sota la protecció del cabdill del poble de Samdzong. Em sembla que Athans va finançar la construcció d’un petit museu.  

Per tot el Mustang es troben coves excavades a les parets rocoses, que tenen almenys 3.000 anys d’antiguitat i que encara ara no se sap qui les va construir i quina era la seva finalitat.

En un article que he llegit, diuen que un pastor va descobrir per casualitat 55 coves.

El regne de Mustang va ser molt pròsper entre els segles XV i XVII gràcies a la seva posició geogràficament estratègica, controlant el pas de les caravanes comercials a través de l’Himàlaia.

En el segle XVIII és quan va ser annexionat a Nepal i va estar en disputa amb la Xina fins al 1992. I la monarquia va desaparèixer en el 2008. Aquest regne, de difícil accés, és un repte pels arqueòlegs i antropòlegs, ja que hi ha moltes coves, algunes de difícil accés i en alguns casos a altituds de més de 4.000 metres.

L’any 2007, un pastor va descobrir, per casualitat, 55 coves en les que hi havia pintures al fresc sobre la vida de Buda. La pintura més gran fa 8 metres de llarg.

Sembla que hi ha més de 10.000 coves i són molt respectades i algunes venerades, per la població local.

En l’època d’esplendor, a part del comerç de la sal aquesta regió era un centre d’erudició i d’art budista. S’han trobat milers de manuscrits, amagats en algunes d’aquestes coves; alguns són obres filosòfiques sobre la resolució de conflictes. Tot això indica que hi havia molts savis i també artistes que pintaven en les parets de les coves escenes sobre Buda i altres ioguis de la història del budisme.

S’han trobat restes humanes de més d’uns 3.000 anys d’antiguitat. Les coves ja estaven habitades abans de l’arribada del budisme.

La descoberta d’algunes de les coves, com les de Samdzong,  va ser gràcies a l’activitat sísmica que hi va haver l’any 2009, en aquesta regió.

La disposició i fragmentació dels ossos de la tomba nº 5, que és d’abans de l’època budista,  fa pensar que es va fer un enterrament celestial. Això consisteix en esquarterar el cos i deixar-lo perquè els animals salvatges mengin la carn; després l’esquelet es dipositava en un lloc sagrat. Aquest tipus d’enterraments es van conservar en època budista. Això permetia una connexió directe amb les divinitats i per això se l’anomena funeral celestial.

Ara be, aquest ritual només es feia pels grans dignataris, comés el cas del personatge enterrat a la tomba nº 5.

Tot el que s’ha trobat fins ara, rituals religiosos, construccions de les coves, objectes provinents d’altres llocs.... indica que la gent que va viure aquí tenia la seva pròpia religió, cultura i tecnologia, i que era una civilització avançada.

Les coves s’han classificat en tres períodes d’ocupació, sent el més antic al voltant del 1000 aC, que és quan es van utilitzar per enterraments. Els últims enterraments serien del període comprès entre els segles III i VIII dC, que es correspon amb l’època budista i la pràctica dels enterraments celestials.

En el segle X dC la regió patia una gran inestabilitat, hi havia molts conflictes i es van excavar moltes coves on poder viure més protegits. Algunes coves que abans tenien funció funerària van ser reconvertides en habitacles.

Més tard, entre els segles XII i XV dC les coves es van fer servir coma sales de meditació; serien les coves en les que hi ha les pintures mural, i on també s’han trobat escultures, objectes religiosos i manuscrits tant de la religió bon com de la budista. 

Estudis de mostres d’ADN suggereixen que la gent que va viure aquí tindrien els seus orígens a l’altiplà tibetà i que genèticament s’assemblen a la població sherpa i tibetana que viuen actualment a Mustang.  

Després de dinar a Chunsang vam anar caminant cap al monestir.

Costa molt trobar informació sobre el monestir. En algun lloc parlen del monestir de Chele que es troba al poble de Chunsan. El que nosaltres visitem és molt antic i les pintures murals estan molt fetes malbé. La que ens obre el monestir és una nena, neta del monjo que viu allà i que ha arribat quan ja marxàvem. M’expliquen que els pares de la nena no viuen al poble, sinó que com en moltes altres famílies, han marxat a treballar en hotels, a altres regions del Nepal o a l’estranger.

Acabada la visita i abans no es faci fosc tornem cap al poble per sopar.





27 de gener 2023

Nepal-13. De Kagbeni a Tangbe. Mustang.

La vista des de Kagbeni del massis de l’Anapurna és impressionant. El cel està net de núvols.

Com ja vaig comentar, Kagbeni és la porta d’entrada a l’antic regne prohibit del Mustang o de Lo. Actualment s’hi pot accedir, però cal tenir el permís adient i presentar la documentació al punt de control.

De Kagbeni a Tangbe hi ha 15 Km, però ens prenem el nostre temps, ja que fem algunes parades per gaudir de la vista.

Enmig d’aquest espai tan àrid sorprèn trobar-hi una granja de cultiu ecològic de pomeres.

Arribem al poble de Tangbe; no hi trobem gairebé a ningú. És molt agradable i sorprèn veure els horts, de color brillant en contrast amb el color torrat del terreny.

Tange és un dels dotze pobles que formen la confederació Bahra Gaunle, que vol dir dotze pobles. Antigament es dedicaven al comerç de la sal, ja que es troba en la ruta que uneix el Tibet amb l’Índia, però actualment gran part de la seva població ha marxat a viure a altres indrets del Nepal i també a l’estranger.

De l’època en la que la ruta de la sal estava en ple apogeu queden les restes d’una antiga fortalesa.

La gent de Tangbe i els que viuen en l’àrea del Barha Gaun s’anomenen tangbetans (o potser ha de ser tabgetanis); físicament s’assemblen als lhoba i, a l’igual que aquests, estan influenciats per la cultura tibetana.

Em sorprèn descobrir que tenen llenguatge propi, el serke, que vol dir el llenguatge d’or. Tenen també una forma de vestir i ornaments propis, característics d’aquest grup; de la mateixa manera, tenen les seves pròpies cançons i danses tradicionals.

Són budistes i tradicionalment els segons, fill i filla ingressaven al monestir per esdevenir monjos o monges. No sé si aquesta tradició se segueix conservant.

Antigament els casaments eren poliàndrics, és a dir que la dona tenia dos o més marits, però actualment aquesta pràctica ja no està vigent.

Es van veient els colors protectors, blanc, ataronjat i gris, tant en les parets com en els tres xortens o stupes.

Tot i que des de fora no ho semblava, el cultiu de pomeres i tot el que comporta està molt actiu. La granja ecològica es troba a l’entrada del poble, però no sé si hi ha alguna altra empresa dedicada al mateix ram: el cultiu, la collita i la distribució de pomes.

Aquí a Tangbe es veu molta activitat; joves, d’ambdós sexes transportant caixes plenes de pomes fins als camions. Em va impressionar la càrrega que arriben a transportar.