Avui anem a visitar alguns llocs que es troben als voltants de Kàtmandu. Comencem per Patan, que està a uns 3 o 4 km. També se la coneix com Lalitpur i com Yala, que és el nom en newari. Lalitpur, vol dir Lalita Pura, ciutat formosa.
El nom de Lalitpur deriva de Lalit, el que va fundar la ciutat en època de la dinastia kirat, l’any 299. Els kirats tenien la capital a Thankot, però Yalamber, que era el rei en aquella època, es va instal·lar a Patan. Aquesta ciutat també s’havia anomenat Yala, en referència a aquest rei.
En el segle VI, en època de la dinastia licchavis, es va engrandir la ciutat i encara més amb els reis de la dinastia malla, que van instal·lar la seva seu aquí.
En el segle XVII era un dels tres petits estats newars de la vall, amb els que estaven en constants disputes, fet que facilità que els gorkhes la conquerissin en el 1768-69.
La ciutat es troba en un turó sobre el riu Bagmati; es va construir en cercles concèntrics al voltant del palau reial. Hi ha quatre carrers principals, que surten des de la plaça on hi ha el palau i porten fins a quatre stupes, que es diu que les va construir Asoka. No està clar si es va construir en temps d’Asoka, però sí que en inscripcions del segle V es menciona el palau del rei Manadeva, el Managriha o casa de Mana, que es pensa que estava ubicat prop de la plaça Durbar, en el Mangal Bazaar.
Entre els segles XVI i XVIII, quan governava la dinastia malla, es van reconstruir la majoria dels monuments de la ciutat.
Patan, tot i estar pràcticament enganxat a Kàtmandu té un altre ambient, és molt més tranquil·la i a mi em resulta molt més agradable. La plaça Durbar i el complex del Palau Reial són el centre neuràlgic de la ciutat antiga, on hi ha la major part de temples i palaus d’arquitectura newar.
És una de les ciutats budistes més antiga, però és important tant per budistes com per hinduistes. Té 136 bahals, que és el nom que reben els patis que hi ha al centre dels palaus i 55 temples rellevants.
L’estil arquitectònic que es veu aquí és similar al de Kàtmandu, ja que es van construir més o menys en la mateixa època i en estil newar.
A la plaça Durbar hi ha una campana, la campana Taleju, que es va fabricar i erigir aquí l’any 1736, per un dels reis malla. La gent la feia servir per alertar al rei de les seves queixes i també per avisar-lo quan es veia que s’apropaven enemics.
Davant del Palau Reial hi ha un temple dedicat a Krixna, el Krixna Mandir. El va fer construir el rei malla Siddhi Narasimha, l’any 1637, després d’haver somniat que el deu Krixna i la seva consort Radha estaven davant del palau. Va fer construir el temple en el lloc en que els havia vist en el seu somni. L’estil arquitectònic és hindú shikhara.
És un temple construït en pedra, en el que el primer pis està dedicat a Krixna, el segon està dedicat a Xiva i el tercer a Avalokiteshvara.
Davant d’aquest temple, sobre un pilar hi ha una estàtua de Garuda. Garuda és una figura de la mitologia budista, hinduista i jainista, que té forma d’ocell. És un ésser protector que es pot desplaçar ràpidament d’un lloc a l’altre.
Com passa a Kàtmandu, molts dels edificis van ensorrar-se quan hi va haver el terratrèmol del 2015 i s’han restaurat; d’altres encara estan en procés de reconstrucció o restauració.
Hi h un altre temple dedicat a Krixna, el Chyasin Dewal; el va fer construir l’any 1723 la filla del rei malla Yoganarendra, Yogamati. Aquest temple no es va veure gaire afectat pel terratrèmol del 2015. És un temple de planta octogonal, construït en pedra; chyasin vol dir vuit costats. Segons la llegenda, aquest temple es va construir en memòria de 32 dones, 8 vídues i 24 concubines del rei Yoganarendra Malla, que van fer el sati després de la mort del rei.
El sati era el procés d’autoinmolació de les dones quan moria el seu marit, el mateix dia del funeral. No sempre era un suïcidi voluntari, jugava un paper clau la pressió familiar i social. En aquest cas, es van suïcidar totes les dones del rei, les oficials i les no oficials.
Un altre temple és el dedicat a Bhimsen, el deu dels negocis i el comerç. L’edifici és una pagoda de tres pisos amb finestres daurades connectades.
El temple Vishwanath, de dos pisos i dedicat a Xiva, té dos elefants de pedra que custodien l’entrada.
El temple Hari Shankar va quedar totalment destruït pel terratrèmol del 2015 i es va reconstruir en el 2019. Aquest temple de tres pisos el va fer construir la filla del rei Yoganarendra, l’any 1705 i està dedicat a Xiva i a Vixnu.
Prop d’aquest temple hi ha una columna amb una estàtua del rei Yoganarendra. Malla. Entenc que es va construir després de la seva mort, ja que diuen que està reprtesentat el rei amb les dues vídues, una cobra i un ocell al cap de la cobra.
Segons la llegenda, mentre l’ocell estigui sobre l’estàtua hi ha possibilitat de que el rei torni al seu regne. És per això que una de les finestres del palau reial està sempre oberta. Aquest rei va desaparèixer poc després de la proclamació i per això es diu que la gent de Patan continua esperant el seu retorn. Va regnar entre 1685 i 1705 i la columna es va erigir en el 1700, per tant, es va erigir quan encara vivia o quan estava desaparegut? Una mica confos tot plegat.
El temple Char Narayan també va quedar totalment destruït pel terratrèmol i s’ha reconstruït. Aquest temple també se’l coneix com el temple Jagan Narayan. És anterior a la resta de temples, és el més antic, construït en el 1566, i està dedicat a Vixnu.
Amb tants temples i construccions em costa una mica saber quin és el que estava obert i vam trobar-hi una cerimònia al seu interior. La porta està custodiada per dos lleons, i al pati és on hi havia la cerimònia.
Hi havia un grup reduït de músics, enfront seu l’oficiant, asseguts en cadires part del públic o potser de la gent que havia encarregat la cerimònia, Asseguts també en el cercle hi havia uns personatges amb màscares que van ballar al so de la música, formant part d’un ritual. No vaig treure’n l’entrellat de que representava, només que formava part de les festes. A part de la cerimònia, el pati arquitectònicament i en la decoració és interessant.
Des d’aquest pati central se surt a la part del darrera on hi ha un jardí on estaven escorxant un animal; em sembla que formava part de la mateixa cerimònia.
El Palau Reial era la residencia dels reis de la dinastia Malla. El complex consta de tres patis, chowks, en nepalès. Si ho tinc ben entès, és tot l’edifici que hi ha al voltant del pati central. En un dels chowks hi ha el museu de Patan. Els chowks poden tenir algun temple en una de les estances, com és el cas del Keshay Narayan Chowk, que té el temple Keshay Narayan a l’interior i a més té una porta d’entrada daurada, amb dos lleons, mascle i femella, custodiant-la.
El museu es va inaugurar l’any 1997, hi ha diversos objectes d’art religiós, budista i hinduista. Hi ha també peces d’artesania d’estil newarí.
Un altre dels chowks del palau reial, i el més gran dels tres que hi ha, és el Mul Chowk que es va reconstruir en el 1666. Al centre hi ha un petit templet dedicat a Yantaju, una divinitat personal dels reis Malla. En aquest chowk hi ha dos temples, de la segona meitat del segle XVII, dedicats a la deessa Taleju.
El Sundari Chowk és el més petit dels tres; es va construir l’any 1627 i alberga el bayny reial, que es coneix com Tusha Hiti. El bany es va construir en el 1647.
El trono dels reis de Patan és del segle XVII, concretament, segons la inscripció, del 1666; llegeixo que els reis el van fer servir durant més d’un segle. Els reis de Nepal eren considerats l’encarnació del deu Vixnu i per això aquest trono vol representar que Vixnu està assegut sobre Garuda, el seu vehicle, i està acompanyat de la serp de molts caps, Ananta o Shesha.
Des de les finestres del segon pis del museu esté bona vista sobre la plaça Durbar.
En els jardins del palau hi ha el dipòsit d’aigua, Bhandarkhal, que era el que subministrava l’aigua al palau. Darrere del museu hi ha un jardí molt tranquil que suposo que forma part dels jardins del palau; quan jo vaig passar per allà hi havia un grup de joves cantant, i alguna parella aprofitant els racons agradables que té.
Fora de la plaça Durbar hi ha altres temples; el més remarcable és el temple daurat. Aquest temple el va fundar l’any 1045 el rei Bhaskar Deva Varma; ara bé l’estructura actual és posterior, del 1409. Se’l coneix també com Kwa Bahal o Hiranya Varna Mahavihar, que vol dir monestir de color daurat.
El principal sacerdot del temple és un nen de no més de dotze anys, que està assistit per un noi més gran o un home jove. La seva feina dura un mes, ja que passat aquest temps és substituït per un altre.
Una de les tasques que ha de realitzar és donar la volta al temple al matí i al vespre, mentre passeja toca una campana i la resta està en silenci.
Al final de l’any els dotze assistents dels sacerdots de l’any organitzen una festa i cada cinc anys organitzen el festival Samyak dedicat a Dipankara Buda, un Buda del passat.
Vam entrar a visitar un petit temple en el que hi havia força gent fent ofrenes.
