Perpinyà_15: El riu Tet

Aquest mati l’objectiu era arribar al riu Tet. Ho vaig aconseguir. El dia abans ho havia provat però m’havia trobat amb grans avingudes de cotxes, difícils de creuar, i sense veure a on em portaven aquella mena d’autovies. En aquest segon intent em vaig mirar be el plànol i vaig arribar-hi. Vaig creuar el riu pel pont Jofre arribant al Vernet.

El Vernet era un poble que es trobava al nord de la ciutat de Perpinyà i que ja s’esmentava en documents del segle IX. Hi havia una església romànica dedicada a sant Cristòfol i un castell. Amb l’enderrocament de les muralles i l’expansió de la ciutat el Vernet es va incorporar a Perpinyà, unint-s’hi a través de l’avinguda Jofre.

En el segle XII ja hi havia un pont sobre el riu Tet, però que va caure diversos cops per les riuades. Al costat s’hi va construir una capella amb l’objectiu de proporcionar protecció al pont. Aquests capella va ser destruïda en el segle XVI, tot i que la imatge de la verge protectora es conserva en un nínxol no sé si al pont o a la vora.

Si no estic confosa, el pont Jofre es troba en el lloc on hi havia hagut aquest primer pont. Al llarg dels anys s’han construït diversos ponts que uneixen els barris que hi ha a una banda i l’altre del Tet.

Hi ha un passeig que voreja el riu, amb alguns bancs, la llàstima és que estaven tots a ple sol. He passejat fins a la passarel·la per vianants, que uneix el Vernet amb l’Espai Mediterrani, on hi ha el teatre de l’arxipèlag. Aquest teatre es va inaugurar en el 2011.

És un conjunt arquitectònic peculiar. Hi ha el que es coneix com el granat. Una construcció en forma d’ou, de color vermellós, en referència a aquesta pedra preciosa típica del Rosselló. Hi ha també un cub d’acer que fa referència a les mines de ferro del Canigó. 

Hi ha la torre, del mateix color vermellós del Castellet, i que té la mateixa alçada. Representa les muntanyes del Pirineu. Un edifici daurat que es una seu administrativa, que fa pensar en l’or que buscaven al riu o en el sol. L’estudi, una mena de túnel en alumini que simbolitza el camí de la creació. 

Després vaig tornar altra cop al vernet i arribo fins al pont següent, que al costat té el mercat dominical de les puces. 

Hi havia molts cotxes i molta gent. Era diumenge, i suposo que per això havia trobat el barri molt tranquil, sense ningú pels carrers: estaven tots aquí.

Al costat hi ha el palau de congressos i els seus jardins, però no vaig trobar la porta d’accés i estava massa cansada i morta de set com per caminar més. No hi havia res obert i estava una mica desesperada per beure alguna cosa. O sigui quer vaig tornar cap al centre on per fi vaig poder seure i recuperar-me.

Amb això acabava l'estada a Perpinyà. Uns dies tranquils, en que vagi poder descobrir aquesta ciutat. Han passat 9 mesos des d'aquella estada, la situació ha millorat però no sé si aquest estiu del 2021 podré anar una mica més lluny o continuaré explorant aquestes terres.   

Perpinyà_13: Barri de Sant Jaume

El barri de Sant Jaume, on hi ha l’església del mateix nom, és un altre mon. Em va costar una mica de trobar. Està situat en un turó, amb carrers estrets, cases un tant deteriorades i els carrers no massa nets.

Aquest barri es trobava fora de les muralles, al puig dels teixidors o dels hortolans; aquests dos noms apareixen en els escrits de l’època medieval. Aquests dos gremis eren els que predominaven en aquesta zona. Se’ls havia foragitat del centre de la ciutat i van venir a raure aquí.

En un altre vessant d’aquest turó s’hi va establir el call jueu, que es va crear en el 1243, en època de Jaume I el conqueridor i que va perdurar durant 3 segles.

En el punt més elevat hi ha l’església de Sant Jaume que va ser construïda l’any 1244, per desig del rei Jaume I, que volia urbanitzar i expandir la ciutat.

L’església va ser destruïda diversos cops. El campanar original va ser destruït pels francesos en el 1545; l’actual es del 1846 i es va construir mantenint el mateix estil que l’original. 

El barri de Sant Jaume es va construir al voltant del puig on hi havia l’església; hi havia cases baixes, i va arribar a tenir cinc grans convents, casernes, palauets i també la universitat.

Durant el setge que va patir la ciutat l’any 1642 moltes cases van quedar destruïdes i es va aprofitar l’espai buit per construir-hi una caserna, la caserna de Vauban. Actualment aquesta construcció està destinada a habitatge social.

En aquesta zona hi havia diversos convents de diferents ordres monàstiques. Amb la revolució francesa, tots aquests centres religiosos els van convertir en casernes militars.

Com ja he dit, prop de l’església de Sant Jaume hi havia un llatzeret, un hospital per leprosos; es trobava on ara hi ha la plaça Josep Cassanyes, que és on es fa el mercat. En alguns documents antics al puig de sant Jaume se l’anomenava puig dels leprosos.

En aquest turó hi havia hagut també un altre hospital, el dels teixidors, que tenia un capella dedicada a la mare de deu dels desemparats.

L’església de Sant Jaume és la segona més coneguda de la ciutat, la primera és la catedral. El divendres sant, la processó surt des d’aquesta església.

Quan es va construir l’església quedava fora de les muralles, però quan aquestes es van ampliar en el segle XIV va quedar a dins.

La portalada de marbre blanc de Ceret, és de mitjans del segle XVII quan es va desmuntar la façana de l’església de Santa Maria la Real, que es trobava en el barri del costat, el barri de la Real.

L’orgue es va construir entre el 1808 i 1816 després de que l’església hagués quedat devastada amb la revolució francesa. Va ser restaurat a començaments del segle XX.

A finals dels segles XVIII i començament del XIX molts gitanos provinents de Catalunya van creuar la frontera i es van instal·lar a Perpinyà. Se suposa que fugien de l’intent d’assimilació a que se’ls sotmetia. Volien preservar la seva llengua, cultura i estil de vida. Es van assentar en aquest barri. Més tard, van arribar els magrebins, cap als anys 90; l’any 2005 hi va haver un enfrontament entre aquestes dues comunitats en els quals hi va haver dos morts. En aquest barri és on se sent més parlar català. Els gitanos han preservat la llengua.

Aquest barri em recorda el raval. Hi ha africans, magrebins, gitanos... ve ja d’antic que els més pobres o els marginats s’instal·laven al voltant de l’església.

El gitanos d’aquest barri consideren el català com el seu patrimoni cultural i ètnic, i es transmet als més joves.

L’ajuntament ha volgut canviar l’aspecte del barri, i ha enderrocat forces habitatges. Això ha provocat enfrontaments amb els residents. Si no estic confosa les obres van quedar a mig per aquests enfrontaments. Sembla que enderroquen cases però no se’n construeixen de noves i al seu lloc s’hi construeixen places de ciment. Alguns dels seus habitants opinen que els intenten fer fora del barri.

Al començament de la pandèmia, en el barri de Sant Jaume és on hi havia més casos de covid-19 de tota la ciutat. Tres mesos després, els estudis serològics realitzats el mes de juliol a la seva població indiquen que no hi ha cap cas positiu i que en aquest barri hi ha una immunitat col·lectiva.

Com que des d’avui era obligatori l’ús de mascareta pel carrer han aparegut cartells per tot arreu avisant. En aquest barri, a la plaça del puig, un taxista m’explica que aquest matí ha aparegut un home enganxat els cartells.

Quan he entrat a l’església estava acabant la missa. Hi havia unes deu persones. Al final han cantat una cançó en català a la Inmaculada i alguna cosa del Canigó. La gent per aquest barri és molt amable; els hi sorprèn trobar algú de fora, perdut en aquest racó de la ciutat.

Més avall hi ha la plaça Castanyes on hi ha un mercat. És un mercat peculiar, en el que es troben barrejades les parades de roba, amb les de fruita, de llibres de segona ma, d’objectes diversos....

El museu història natural tancat, com altres coses que he intentat visitar. Em vaig aturar en una casa propera a l’hotel pans. És un ambient molt de barri.

Perpinyà_12: Museu d'art Jacint Rigaud

Vaig anar visitar el museu d’art Rigaud. Es troba en un altre palauet, o més aviat en dos palaus. És el museu d’art de la ciutat.  

La idea va sorgir l’any 1820, per part del prefecte de la ciutat, el marquès de Villeneuve- Bargemont, que per crear el museu va anar comprant quadres, molts d’ells de Jacint Rigaud, que era un català retratista de la família reial. 

Els quadres que comprava els anava col·locant a l’atri de la universitat. Ara be, quan el marquès va marxar del Rosselló, la idea del museu d’art va quedar aturada fins que es va reprendre l’any 1832 i un any més tard, el museu obria les seves portes al públic.

Després de la segona guerra mundial el museu es va renovar totalment. Si no estic confosa, inicialment el museu estava a la universitat i no va ser fins a l’any 1979 que es va traslladar al palau de Lazerme, que era propietat de l’ajuntament.

En aquest museu hi ha algunes de les obres mestres de Rigaud, però a més hi ha peces de diferents períodes, destacant les període medieval. L’any 2017 es va fer una reforma i ampliació del museu i hi ha també una bona representació de l’art català del segle XX. Hi ha diverses obres d’Aristides Maillol, una d’elles al pati d’entrada. 

Marguerite Gérard

Jean Lurçat

Gabriel Faraill

Perpinyà_11: Església de Nostra Senyora La Real

Tot caminant he trobat l’església de Nostre Senyora la Real. No hi havia ningú.

L’església de Nostre Senyora la Real es va fundada cap al 1300, sota la protecció dels reis de Mallorca i a prop del seu castell. Era la parròquia del castell reial. Es va construir per iniciativa dels cònsols de la ciutat, en el lloc on hi havia hagut l’església, el claustre i cementiri dels Frares de la Penitència de Jesús Crist.

L’any 1338, el papa Benet XII hi institueix una col·legiata. Uns anys més tard, en el 1408, quan hi ha el gran cisma d’Occident, aquí va tenir lloc el concili presidit per Benet XIII, el darrer papa d’Avinyó. L’any 1540, per ordre del governador, la torre campanar és arrasada. L’any 1592 es va secularitzar i en el segle XVIII aquesta col·legiata es va integrar a la de la catedral de Perpinyà.

Perpinyà_10: Hotel Pams

La següent visita va ser a l’hotel Pams. És una palauet impressionant. Aquí també predomina la pedra vermella i blanc. Del vestíbul surt una escalinata que et permet accedir a la planta on hi ha els salons i un jardí central. En una de les sales hi ha la projecció d’un vídeo sobre la construcció de la ciutat de Perpinyà.

El salons actualment es fan servir per fer-hi recepcions; tant els salons com les habitacions estaven molt decorats i algunes peces provenen del pavelló xinès de l’exposició universal de 1889, que Pierre Bardou va comprar.

Aquesta propietat era de Pierre Bardou, el fill del fundador de l’empresa de paper de cigarretes JOB, dels que ja he parlat abans. Utilitzant els diners de la família va comprar la casa que hi havia aquí l’any 1852. 

Vint anys després va comprar altres parcel·les i és aquí on va obrir la seva primera fàbrica de vidre, que donava a un pati central. 

A l’altre banda del carrer es va obrir una nova fàbrica; no sé si va ser abans o després de la seva mort. Un cop mort, en el 1892, la seva filla Jeanne i el seu marit Jules Pams, van remodelar la casa convertint-la en el que es veu actualment. 

Les obres es van acabar en el 1902, i l’estil era el de l’època, Art Nouveau, incloent en les decoracions les sigles JOB i també referències a la Costa Vermella, d’on era originari Jules Pams. Jules Pams va ser un home influent, que va ser dos cops ministre.

Jeanne va morir l’any 1916 i dos anys més tard, el seu marit Jules es va tornar a casar. Ell va morir l’any 1930. Més tard, en el 1946 la seva vídua va vendre la casa a la ciutat de Perpinyà.

La gran escalinata és d’ònix i estuc, imitant el marbre rosa, i està decorada amb pintures de Paul Gervais, que era un especialista en la decoració de mansions, balnearis, salons i ministeris. 

Una de les pintures representa l’arribada triomfal de Venus, fundadora del Port de Venus, aportant la civilització als bàrbars i camperols.

El patí central es va construir mb la idea d’integrar la part de la fàbrica de vidre a la mansió familiar.

Perpinyà_9

Església de Sant Mateu

El barri que hi ha proper al Palau és el barri de Sant Mateu, que es troba al peu del turó. 

Hi ha constància escrita de la presència dels Templers a la ciutat des de l’any 1209, ara be va ser a partir de l’any 1139 que van començar a tenir un nombre significatiu de propietats a la ciutat; aconseguien donacions dels nobles. Va ser la comanda més important de la Catalunya Nord. Un dels seus interessos era el control dels molins que hi havia a la vora de la ciutat, però participaven tant de l’activitat mercantil com de la política. La creació de la parròquia de Sant Mateu, en el segle XIII, és obra d’ells.

La primera església que es va construir de seguida va quedar petita i es va haver d’ampliar i després es va construir de nou i va obrir-se als fidels l’any 1509. Però aquesta església també va ser enderrocada, juntament amb les cases del voltant, l’any 1639 per deixar espai per construir la ciutadella. Es va construir un altre cop i es va acabar en el 1677.

L’església tenia un orgue que havia quedat destruït en el 1478, pel que l’any 1683 se’n va construir un altre de molt més gran.
La decoració actual és del segle XIX. Aquesta església és famosa per que en una de les capelles s’hi conserven quatre espines de la corona de Crist. Aquesta relíquia l’havia adquirit Sant Lluis, el rei Lluis IX de França, i la va llegar al seu fill Felip III l’ardit, que va morir a Perpinyà l’any 1285.

Residència dels cònsols

Arribant ja al barri antic, hi ha la residencia dels consols, un edifici del 1318 i ampliada en els segles posteriors, XVI i XVII. Al centre del pati hi ha l’escultura d’Aristides Maillol, la Mediterrània.

Casa Xanxo

Vaig estar passejant pel barri antic buscant alguns dels edificis emblemàtics, que teòricament es poden visitar, però no vaig tenir massa èxit ja que molts estaven tancats. Un d’ells era la casa Xanxo, que em va saber molt de greu no veure.

Aquest edifici el va fer construir Bernat Xanxo l’any 1508. Aquest home era un ric comerciant de teles. Era una gran casa senyorial, amb la zona residencial, en estil gòtic, i uns magatzems i una cava on guardar la mercaderia. Tenia també una sala per recepcions.

Perpinyà_8: palau dels reis de Mallorca

Un dels llocs que no es pot deixar de visitar a Perpinyà és el Palau dels reis de Mallorca. No està massa lluny del centre, o en el meu cas, no estava lluny de l’hotel. 

Vaig arribar-hi massa d’hora; l’horari d’obertura que havia trobat per internet no es corresponia amb el d’aquell moment, en plena pandèmia. Una mica abans de l’hora ja ens van deixar entrar. Hi havia una família que també estava esperant, i a la que van tenir organitzat el protocol d’entrada i neteja vam poder passar.

Més tard devia estar més ple, però a primera hora del matí hi havia una tranquil·litat absoluta. Em van fer un carnet per poder gaudir de descomptes en les diferents visites per la ciutat.

El recorregut pel palau és molt interessant i hi ha molts plafons explicatius. Se’l coneix també com el Castell reial de Perpinyà i la seva historia es remunta al segle XIII. Abans, però hi havia hagut un altre palau, aquest en el centre de la vila. 

Hi ha un document escrit, una carta escrita l’any 1152, en la que es parla del palau comtal de Perpinyà, que estava al costat del cementiri de Sant Joan, el que està al costat de la catedral. I és que a finals del segle X el comte de Rosselló va instal·lar la seva residencia a la ciutat de Perpinyà. Els comtes de Rosselló van viure en aquest palau al centre de la ciutat antiga fins al moment en que es va construir el Palau dels reis de Mallorca. 

Si no estic confosa, el castell reial de Perpinyà, que era el nom que va tenir inicialment, es va construir sobre un turó on hi havia un antic castell. 

La seva historia està relacionada amb el llegat de Jaume I, rei d’Aragó, en el 1276 i la distribució que va fer del territori entre els seus hereus. Al fill gran, Pere, l’hi va deixar el reialme de Valencia i la principat de Catalunya. Al fill petit, Jaume, l’hi va deixar el reialme de Mallorca, els comptats de Rosselló i la Cerdanya, i la senyoria de Montpeller.

Jaume II va ser el primer dels reis de Mallorca, un reialme curt, de menys de cent anys. En accedir al tron va fer construir aquest palau, a les afores de la ciutat medieval, per acollir-hi a tota la cort. Amb aquesta construcció volia posar de manifest la legitimitat de la nova dinastia i al mateix temps fer-se valdre davant de la corona aragonesa de la que volia alliberar-se.

Aquest reialme va tenir tres reis, Jaume II, Sanç i Jaume III i una vida bastant curta. Va durar menys de cent anys. Ja des del primer moment els reis de la corona d’Aragó van intentar apoderar-se de les terres del seus parents, els reis de Mallorca. Va aconseguir-ho Pere el cerimoniós, l’any 1344, forçant la renuncia de Jaume III, que va ser assassinat uns anys més tard, en el 1349. Durant uns 40 anys, els seus hereus van intentar recuperar el tron sense èxit.

Amb la integració de Perpinyà a la corona d’Aragó, el palau va perdre una mica la seva importància, però els monarques de la corona catalanoaragonesa quan venien de visita per aquesta regió s’allotjaven al palau.

En l’època dels reis de Mallorca la ciutat de Perpinyà, a l’igual que les altres del reialme, tenia una bona activitat econòmica i artística. Es van construir grans edificis, tant en l’àmbit civil com en el religiós. L’arquitectura d’aquesta època era d’estil gòtic però amb influencia mediterrània.

La construcció de la universitat de Perpinyà, al peu del turó del castell reial, va ser posterior, de poc després de l’annexió del reialme per part de Pere el Cerimoniós.

Inicialment aquest recinte se’l coneixia com el Castell Reial de Perpinyà. A finals de l’edat mitja es va utilitzar com arsenal.

Entre el segle XIII i XV al voltant del palau hi havia una zona enjardinada amb gespa, arbres fruiters i no fruiters, i un espai reservat a animals diversos, entre ells, lleons, llops, ossos, estruços.... En el pati hi havia una sínia que permetia portar l’aigua del canal per la irrigació del jardí.

Al segle XVI després de la unificació dels regnes de la península ibèrica, el rei Felip II va fer construir la muralla, per reforçar la fortalesa que controlava la frontera amb el reialme francès. La muralla forma una ciutadella en forma d’estrella de sis puntes que envolta el palau medieval i que s’ha conservat fins a l’actualitat.

A finals del segle XVII quan Perpinyà ja forma part del regne de França, el rei Lluis XIV va encarregar la seva modernització i el reforçament de les muralles. Al voltant del palau, a l’interior del recinte emmurallat, es van construir diferents dependències de serveis. 

El jardí que es veu actualment s’ha volgut que s’assembli al que hi havia a l’edat mitja.

El recinte té dues capelles superposades, la de Santa Maria Magdalena i la de la Santa Creu. Estan ubicades en la zona que separa les estances de la reina i les del rei i a les que també s’hi accedia des de l’espai públic.

Les pedres emprades en la construcció i decoració del palau eren de diferents tonalitats i originaries de diferents llocs. El marbre vermellós, de Vilafranca de Conflent, el blanc i el blau de Ceret. Tant les parets com els sostres estaven decorats amb pintures. Algunes es conserven.

La visita em va agradar molt. Com tot el que he visitat aquest estiu, es fa estrany estar en llocs emblemàtics o molt turístics, i visitar-los en solitari. Passejar per les diferents estances del palau sense trobar a ningú em produïa una sensació estranya. En el seu temps devia estar sempre en plena activitat, amb molta gent movent-se per galeries i passadissos, omplint les sales... En canvi ara, el silenci i la soledat és el que omple aquest recinte.

A l’igual que a la catedral, aquí també predomina el marbre vermell i blanc, el trobo original i molt bonic.

Al jardí de l’entrada hi ha un parell d’escultures, i ja en el jardí de davant del palau, una part està dedicada a les plantes aromàtiques.