A Mongla vam començar el nostre recorregut per una petita part de Sundarbans. Aquí vam embarcar en el que seria el nostre allotjament durant tres nits. Era una embarcació per nosaltres sols. Senzilla, però jo no em puc queixar ja que em va tocar la cabina a dalt. Les que estaven a baix eren una mica més claustrofòbiques.
De totes formes no fèiem vida tancats sinó que estàvem a fora, veient el paisatge, llegint, menjant o passant l’estona. En els lavabos, tot i que eren petits, hi havia dutxa. I el més important és que la tripulació era encantadora. Molt servicials i amables. També molt riallers. El capità, du el cabell i la barba tenyits de color taronja; em sembla que ho fan amb hena. A més dúiem una barqueta que era amb la que ens ficàvem pels canals.
Sundarbans és una gran extensió que hi ha al sud de Bangladesh i que s’estén fins a l’Índia, en la part del golf de Bengala on hi ah el delta que formen el Ganges, el Brahmaputra i el Meghna. Un 60% del Sundarbans es troba a Bangladesh i el 40% restant a l’índia.
Hi ha estudis que indiquen que l’extensió que ocupa el manglar s’ha anat reduint al llarg dels anys; en els darrers 200 anys s’hauria reduït en una tercera part.
Sundarbans en bengalí vol dir “bosc bonic”, ara be es pensa que aquest nom podria derivar del nom d’un arbre característic d’aquest manglar, i que em sembla que és una espècie de manglar, el sundari (heritiera littoralis).
Al vespre vam agafar la barqueta per entrar als canals. Abans de salpar ens van pujar a la barca uns plats de patates fregides. Estaven boníssimes. Tenien un lleuger arrebossat que les feia delicioses.
La posta de sol va ser bonica, tot i que el paisatge l’imaginava més idíl·lic, i en la part oberta es veuen moltes grans construccions.
A les 6 mati, abans d’esmorzar vam anar a fer una primera caminada per la selva. Hi havia molta humitat. Llegeixo que a Sundarbans la humitat està entre el 70 i el 80%. Donada la seva situació geogràfica està considerat un bosc tropical i la temperatura al llarg de l’any es troba entre els 21 i els 30 ºC .
A mi em va agradar el passeig, ja que hi ha silenci i tan sols sents el vent entre la vegetació i els ocells. També alguna altra bestiola que no es veu però que fa soroll entre les fulles.
En els boscos de Sundarbans hi ha una gran diversitat animal, però el que atrau més l’interès és el tigre de bengala. L’any 2015 es va fer un cens per veure quants en quedaven i es va veure que a la part de Bangladesh n’hi vivien 106 i a l’Índia 74. Ara be, en un altre lloc diuen que hi ha uns 400-450 exemplars d’aquest tigre.
A Sundarbans hi ha una gran biodiversitat, no tot acaba amb el tigre. Hi ha 693 espècies animals: 49 espècies de mamífers, 59 de rèptils, 8 d’amfibis, 210 espècies de peixos, 24 de gambes, 14 de crancs i 43 de mol·luscs. Hi ha una gran varietat d’aus aquàtiques i de rapinyaires.
En el nostre recorregut vam vorejar un embassament amb plantes aquàtiques, em sembla que eren tipus nenúfar. Vam arribar fins a una torre mirador, per copsar la frondositat del bosc.
Aprofitem el temps de navegació per aprendre alguna cosa més sobre aquest país i la seva gent.
La primera ministre Sheikh Hasina, líder de la lliga Awami, que està en el seu quart i darrer mandat, és una persona amb un elevat nivell cultural. Ha fet prosperar al país, i part dels seus esforços s’han enfocat a potenciar l’educació de les noies. Per això per les nenes i noies l’educació és gratuïta; pels nens tan sols la primària és gratuïta. Considera que si les dones tenen un bon nivell educatiu ho transmetran als seus fills i aquests també tindran educació.
Pel que ens diuen també treballa per reduir les diferencies socials, ajudant a les classes més desfavorides a sortir del pou de la pobresa, i posant taxes als que tenen major riquesa.
A nivell sanitari, la sanitat publica no funciona be, diuen que et dediquen molt poc temps i atenció. Si necessites una operació, si no pagues no t’operen.
Com ja vaig comentar, és un país en el que es veu molta activitat comercial. Exporten molt, tot i que un 80% de les seves exportacions son del ram tèxtil, també exporten altres productes com són peix i marisc congelat, jute, cuir... Les importacions venen majoritàriament de la Xina i sud-est asiàtic.
L’únic tigre que vam veure és el del cartell de l’entrada. Aquí també hi ha micos, que es passegen pel manglar sense problemes. Caminar per un manglar no és gens fàcil: el terra està cobert de punxes de fusta de mides variables, algunes arriben a tenir uns 20 centímetres d’alçada. Has d’anar mirant a terra per no entropessar o clavar-te-les. Aquí el risc és que caiguis i te les clavis.
Sundarbans és una regió plana, amb zones d’aiguamolls, on hi ha un munt d’illes separades per canals o rierols. La part costanera està sotmesa de forma constant a l’efecte de les marees amb la pujada i baixada d’aigües i també als ciclons.
El manglar de Sundarbans es troba en una zona de confluència d’aigua dolça, dels rius que baixen des de l’Himàlaia amb l’aigua salada del mar de bengala.
Quan hi ha ciclons, l’aigua de mar ho envaeix tot, alterant significativament la salinitat. El cicló que hi va haver en el 2007 va afectar a un 40% de la superfície de Sunderbans.
La caminada que vam fer va ser molt bonica. Vam passar pel costat d’algun micos i en un clar del bosc vam poder gaudir de la companyia d’uns axis, una mena de cérvols de clapes blanques. Els personal local que ens acompanyava van tallar branques dels arbres, per tal de que l’olor els atragués. Es van acostar tímidament, en grup. Uns es mostraven tímids, altres més agosarats i ens miraven des de la distància amb curiositat.
Aquesta zona va veure’s molt afectada pel tsunami que hio va haver en el 2009. Queden les restes de la casa del guarda, que en estar prop de la platja va patir l’envestida de les grans onades.
Quan els aigües es van calmar, van trobar les restes d’una balena morta; els seus ossos estan ara en les ruïnes de la casa del guarda. No sé si és perquè van aparèixer allà o les hi ha posat. És un lloc de difícil accés, pel que m’imagino que ha quedat on es va trobar. En aquest tsunami van morir molts animals, inclosos alguns tigres.
El paisatge en aquesta zona és més sec que per on havíem estat al matí i també es veuen més restes de sal per tot arreu.