Baba Bankhandi Maharaj (1807-1863) va néixer prop de Delhi (o
al Nepal) i va arribar a Sukkur l’any 1823, quan aquesta ciutat era un
important centre comercial del subcontinent indi. Quan va arribar a aquesta
illa, anomenada Menak Parbat, no hi havia res, cap mena d’instal·lació. L’hi va
agradar el lloc i va decidir establir-se aquí; establir aquí el seu dhuni o foc
sagrat. A partir d’aquest moment la gent va començar a anomenar l’illa Sadhu
Bhelo, que significa el bosc del savi.
Quan explicava el recorregut pel Panjab ja vaig comentar que el
sikhisme va sorgir al Panjab, l’any 1469 i el fundador d’aquesta religió va ser
Guru Nanak Dev Ji.
Es diu que en aquesta illa hi va fer estada Guru Nanak,
probablement quan anava del Panjab fins a la costa, creuant el Sind, i que des
d’aquí hauria predicat mostrant als sadhus el camí correcte per viure. Hi ha
encara l’arbre sota el qual es va asseure, suposo que per impartir les seves
ensenyances.
La paraula Udasi em crea una certa confusió: per una banda és
el títol que es dona als homes savis i sants d’una branca del sikhisme, però
també és el nom d’aquesta branca o secta religiosa dins del sikhisme.
La secta Udasi va ser una de les moltes sectes religioses
sincrètiques que van sorgir al nord de l’Índia durant el període medieval, com
a reacció a les rígides normes religioses i socials. Es considera que la va
fundar Baba Sri Chand (1494 –1629), el fill gran de Guru Nanak, el primer Guru
i fundador del sikhisme.
Mentre que Guru Nanak considerava important la participació en
la societat, Sri Chand, propagava la renúncia ascètica i el celibat.
Els Udasi tenien la seva línia paral·lela de gurus (separada de
la de Guru Nanak). En el segle XVII tenien ja força importància i poc a poc van
anar gestionant els santuaris i establiments sikhs, controlant-ne un nombre
significatiu en el segle XVIII; el seu model de sikhisme divergia
considerablement del model ortodoxa, Khalsa.
Al segle XVIII es van convertir en els custodis dels santuaris
sikhs, i en aquesta època van ser intèrprets i difusors de la filosofia sikh.
Fins i tot van controlar el temple daurat d’Amritsar, el santuari més important
del sikhisme. Sota l’Imperi Sikh els udasi
van rebre grans concessions de terres i a principis del segle XIX hi
havia més de 250 establiments udasi al nord-oest de l’Índia.
A finals del segle XIX, el poder i la influència de la secta
Udasi va començar a declinar. A la dècada de 1870, va sorgir el moviment
reformista fundat a Lahore, Singh Sabha, dominat pels sikhs de Tat Khalsa;
aquest moviment acusava als udasi de seguir pràctiques i rituals que no estaven
d’acord amb el sikhisme, i que hi havia corrupció. De fet, l’ala política
d’aquest moviment el que volia era tenir el control de tots els Gurudwaras o
santuaris. Aquest moviment va aconseguir posar fi a la influència dels udasis
al Panjab, expulsant-los com a custodis dels santuaris.
El Khalsa considera que la salvació es pot aconseguir
participant en la societat i perseguint objectius seculars com el poder polític
i l’acumulació de recursos com la terra agrària, tot i que això s’havia
d’aconseguir dins d’un marc particular de creences i pràctiques espirituals:
seguint l’ordre social i l’estructura del Khalsa.
Els udasi adoren una combinació de cinc deïtats: Xiva, Vixnu, Súrya, Durga i Ganeixa. També veneren el Llibre Sagrat del sikhisme, el Guru Granth Sahib. Cada temple sikh en té una còpia, i cada dia es fa un ritual per obrir-lo i tancar-lo.
Es diu que hi ha un temple Udasi dedicat a un sant a cada poble i ciutat de Sind. En tots ells hi ha una còpia del llibre sagrat i imatges de diverses divinitats hindús així com les del sant al que es venera, que em sembla que també s’anomenen udasi.Però tornem al santuari de Sadhu Bela. El primer que es troba
just al desembarcar és una construcció en marbre blanc, el Dharam Mandir, que
té uns relleus impressionants. El marbre es va portar des de Jaipur.
Es diu que una vegada Baba Bankhandi (el fundador d’aquest
gurdwara) va veure Annapurna, la deessa del gra, en un somni. Li va donar un
objecte metàl·lic oblong anomenat Kamandal i li va dir que, mentre aquest
objecte estigui al complex, no hi haurà escassetat de gra per a la cuina
comunitària.
Baba Bankhandi va morir l’any 1863 i el van anar succeint els
seus deixebles, un per un, com a custodis del lloc.
En l’aniversari de la mort de Baba Bankhandi Maharaj, se
celebra un festival que dura tres dies, i al que hi assisteixen milers de
persones; els pelegrins reben allotjament, menjar i aigua gratuïts.
Diuen que una de les característiques úniques de Sadhu Bela és
que moltes oracions i textos estan escrits en sindi.