Avui anem cap al sud, cap a la regió autònoma de Gagaúsia.
Aquest mapa l’he trobat en una publicació del
European Centre for Minority Issues:
https://www.ecmi.de/infochannel/detail/gagauzias-response-to-russias-invasion-of-ukraine.
Comparat amb Catalunya, Moldàvia és un 5,4% més gran que
Catalunya i té molta menys població, uns 2,6 milions d’habitants. Trobo curiós
que un país petit tingui dues regions amb un status particular i que es volen
separar: Transnístria, que va declarar la independència, i la regió autònoma de
Gagaúsia. Transnístria ocupa un 12,3% de la superfície total de Moldàvia i té
aproximadament un 18% de la població total de Moldàvia; Gagaúsia amb un 5,4% de
la superfície de Moldàvia té al voltant del 6% de la població total.
Des de fa unes setmanes van apareixent noticies sobre aquesta
regió autònoma, pro-russa; diuen que si Moldàvia passa formar part de Romania
ells declararan la independència.
Els gagaüsos són una ètnia turquesa, amb la seva pròpia
llengua, el gagaús, que és una llengua turquesa. Durant l’època otomana no els
hi van posar les coses fàcils, ja que eren d’origen turc, però cristians
ortodoxes. En els segles XVIII i XIX, formant part de Bessaràbia, que era part
de l’imperi rus, se sentien segurs.
En l’època soviètica aquesta regió que havia sigut molt pobre,
es va desenvolupar econòmica i culturalment. Això va portar al naixement del
nacionalisme gagaús, en la dècada de 1980. En part va sorgir en contraposició
al nacionalisme romanès que anava en augment, i a que a Moldàvia sorgia un cert
moviment unionista.
Els gagaüsos van intentar
diversos cops ser autònoms o independents de Moldàvia. L’any 1990 van
fer un referèndum per ser una república independent de la Unió Soviètica.
Durant un breu interval de temps van ser gairebé independents. Al març del 1991
una gran majoria de gagaüsos va votar per continuar formant part de la Unió
Soviètica, però quan a l’agost del mateix anys Moldàvia proclamava la
independència, els diputats gagaüsos no s’hi van oposar.
A finals del 1994 s’aprovava per llei l’estatus especial de
Gagaúsia, com la Unitat Territorial Autònoma de Gagagúsia. Segons aquesta llei,
si Moldàvia perdia la seva sobirania, Gagaúsia tenia dret a l’autodeterminació.
Pel que sembla, ja planava la por, entre la població d’aquesta zona, a la
possible unió de Moldàvia amb Romania.
Amb aquesta llei es reconeixien tres llengües oficials: el
moldau, el gagaús i el rus.
Llegeixo que la llei és massa ambigua i flexible, i ha dut a
interpretacions divergents del text.
La capital de Gagaúsia és Comrat. Les mancances en el disseny
de la llei i les actituds dels polítics de les duesparts, Chisinau i Comrat,
han fet que la implementació de l’autonomia no sigui massa bona; els successius
governs centrals no han fet masses esforços per millorar la participació i les
habilitats lingüístiques de les minories nacionals. El resultat és que, en
línies generals, Gagaúsia i la seva població no està prou integrada a Moldàvia;
les autoritats moldaves no tenen gaire interès en els gagaüsos.
Quan hi ha campanyes electorals, els candidats de partits de
centre i de dreta no acostumen a venir a aquesta regió autònoma, ja que
consideren que no hi tenen res a fer, ja que són majoritàriament pro-russos i
volten partits d’esquerra, comunistes o socialistes.
En la mateixa línia, el govern central és pro-Europeu, i estan
intentant entrar a formar part de la Comunitat Econòmica Europea, en canvi a
Gagaúsia prefereixen formar part de la Unió Econòmica Euroasiàtica.
Gagaúsia, degut a la seva història, i la trajectòria cultural i
lingüística, tradicionalment s’ha decantat cap a la Federació Russa. Al llarg
dels anys, hi ha hagut molta influència russa sobre els desenvolupaments
socials, polítics i econòmics de la regió.
El sentiment de pertinença de Gagaúsia al món rus comença amb
les barreres lingüístiques reforçades pel sistema educatiu. Mentre que en les
dades oficials del cens els gagaüsos sovint indiquen que la seva "llengua
materna" és el gagaús, a la pràctica parlen predominantment rus. Un estudi de l’any 2020
mostrava que molta gent parlava la llengua materna en el cercle familiar, però
amb els amics, companys i amb autoritats públiques parlaven el rus.
A diferència dels moldaus ètnics, que sovint són bilingües en
romanès i rus, els gagaüsos sovint estudien principalment en rus i té un
coneixement limitat o nul de romanès. Per això els joves gagaüsos tenen poques
oportunitats d'estudiar o treballar a Chisinau, ja que allà l'ensenyament és
majoritàriament en romanès. Els joves gagaüsos es queden estudiant a Comrat o
be emigren cap a Tiraspol, a Transnístria, Odessa o a la Federació Russa. Hi ha
acords educatius entre la Universitat de Comrat i les de Tiraspol les de
Rússia.
La barrera lingüística reforça l’actitud pro-russa; tenen
tendència a mirar TV i medis audiovisuals en rus. En una enquesta que es va fer
a població de gagaúsia es va veure que un 73% de la gent d’ètnia gagaüsa es
connectaven a medis en rus mentre que entre els d’ètnia moldava tan sols ho
feia un 47%.
L’orientació de la regió cap a Rússia té una component
econòmica; la regió, i
alguns dels seus polítics, es beneficien de certes
exempcions als gravàmens d'importació russos a Moldàvia. De totes formes, tot i
que ideològicament són pro-russos, en les relacions comercials són pragmàtics; aprofiten
les oportunitats per l’exportació que va facilitar la Unió Europea, l’any 2014,
i l’acord de lliure comerç amb Turquia, del 2016.
L’estat turco-cristià dels gagaüsos té els seus orígens el
segle XIII i especialment el XIV, quan es va anomenar Dobrudja
o principat de Dobrydzha. El seu territori
estava repartit entre l’actual Romania i Bulgària. A finals del segle XIV va
ser conquerit pels turcs musulmans, però sembla que part de la població va
continuar sent cristiana.
A partir del 1684 va començar el declivi de l’imperi otomà i
els regnes cristians van formar la Santa Lliga. Van haver-hi algunes guerres
russo-turques i austro-turques, el que va provocar l’èxode de diversos pobles
dels Balcans cap a Rússia. Entre el 1750 i el 1846 molts gagaüsos van marxar de la Península Balcànica cap a
Rússia a través del Danubi; si ho tinc ben entès, entre 1801 i 1812 es van
instal·lar al sud de Bessaràbia, en una zona molt fèrtil. Algunes de les
poblacions on es van instal·lar i que nosaltres hem visitat van ser Comrat i
Congaz.
L’any 1774 el principat de Moldàvia quedava sota la protecció de
Rússia, i en el 1812 Bessaràbia era atribuïda a Rússia.
L’any 1856 el territori gagaús quedava sota l’administració de Bessaràbia.
Però quan en el 1861 es va crear el regne de Romania, els nacionalistes
romanesos reclamaven Bessaràbia, que se’lshi va atribuir en acabar la Primera
Guerra Mundial.
Gagaúsia va gaudir d’una breu independència, 5 dies a l’hivern
del 1906; va sorgir d’una revolta de pagesos que van proclamar la república de
Comrat. Però la revolta va ser aturada pels soldats russos.
Entre el 1909-1910 alguns gagaüsos van emigrar cap a l’Àsia
central, i en el 1925 un altre grup es va establir a Taixkent.
L’any 1937 va aparèixer el primer grup nacionalista gagaüs,
Khalky Gagauze (Organització Popular Gagaüs).
Pel pacte entre nazis i soviètics, l’any 1940 Bessaràbia
passava a formar part de la República Socialista Soviètica de Moldàvia. A
l’octubre del 1941 era envaïda pels romanesos i va passar a formar part de la
província de Transnistria. En el 1944 Bessaràbia tornava altre cop a mans
soviètiques; ara be el territori gagaús quedava dividit entre Moldàvia (el 80%)
i Ucraïna (el 20%).
L’any 1957 gagaúsia va adaptar un nou alfabet per a la seva
llengua; fins aquell moment feien servir l’alfabet grec. A partir del 1958 es
va començar a emprar en l'ensenyament primari. Amb el pas del temps les
protestes reclamant més presència de la llengua als mitjans de comunicació van
anar en augment i l’any 1986 les autoritats soviètiques van permetre un cert augment
en la presència de la llengua en els mitjans.
El 27 d’agost de 1989 es va organitzar una marxa contra la Llei
de la Llengua Moldava, que proposava que l’única llengua oficial a Moldàvia fos
el romanès.
He intentat recopilar una mica d’informació sobre aquesta
regió, però reconec que no m’ha quedat massa ordenat, però m’ha servit per
entendre una mica aquesta regió autònoma.
Gagaúsia té bandera pròpia, diferent a la de Moldàvia. El
símbol de Comrat, la capital, és un cavall.
Comrat va adquirir l’estatus de ciutat en el 1952. Quan formava
part de la RSS de Moldàvia la seva industria estava centrada en la producció de
mantega, vi i catifes ornamentades amb motius moldaus. Gagaúsia era una regió
principalment agrària i pobre.
A la tardor del 1989 el govern soviètic moldau es va oposar a
establir una república autònoma Gagaúsia; és per això que va sorgir la
declaració d’independència de la República Socialista Soviètica de Gagaúsia, a
l’agost del 1990, amb seu aquí a Comrat. Les tropes soviètiques van contenir els
enfrontaments violents entre combatents irregulars moldaus i gagaúsos. Les
tensions van acabar amb la renúncia a declarar la independència a canvi de
crear la unitat territorial autònoma de Gagaúsia, formant part de Moldàvia. Com
que era una regió molt pobre no va tornar a intentar la independència, ja que
depèn econòmicament de Chisinau.
Comrat forma part de la zona vitivinícola del sud de Moldàvia,
on es produeixen principalment vins negres i vins dolços.
La producció d’aliments és la principal indústria de la ciutat;
hi ha fàbriques de processat i envasat de productes alimentaris, i l’única
fàbrica de Moldàvia de processat d’oli.
A la plaça on hi ha la seu del govern, es pot veure una estàtua de Lenin.
De les notes que tinc del que ens van explicar, ja he comentat
que la llengua gagaúsa és més propera al rus que al moldau, i per entendres
moldaus i gagaüsos fan servir el rus. El mot gagaüs vol dir traïdor, traïdor a
l’islam; ens van dir que l’origen dels gagaüsos eren soldats otomans,
musulmans, que es van casar amb doners cristianes ortodoxes, d’aquí que se’ls
anomenes traïdors a l’islam.
El territori de Bessaràbia corresponia aproximadament a
l’actual Moldàvia. Durant l’imperi rus tenien avantatges, entre d’altres el fet
de que no tenien que anar a la guerra.
La catedral de Comrat és la catedral de Sant Joan Baptista, i
és una deles atraccions turístiques de la ciutat.
No se sap segur quan es va fundar, hi ha discrepàncies, uns
diuen que va ser en el 1820 i d’altres al 1840.
En l’època soviètica, va estar tancada, a l’igual que les
altres esglésies, monestirs i catedrals de tot el país. L’any 1961 es va tornar
a obrir, com a museu.
Es conserven les pintures murals, però els llibres religiosos els
havien cremat dins de la mateixa catedral, mentre que les icones es van treure
de l’església i es van cremar al forn de pa. Diuen que quan es feia el trasllat
de les icones cap al forn, un va caure del camió que els transportava i algú
que ho va veure la va recollir i la va guardar a casa seva fins a l’any 1988,
quan la va tornar a la catedral.
Actualment està restaurada i s’han reprès les activitats
religioses.
