Arribem a Sukkur a l’hora de dinar. És una gran ciutat, i hi
arribem en uns dies conflictius, de manifestacions; per tant hem d’ajustar el
nostre programa, ja que hem de visitar algunes coses a les afores de la ciutat,
i hi poden haver problemes per entrar i sortir de Sukkur.
Per entendre una mica Sukkur i on es troben els llocs que
visitem pels voltants, he posat un parell de mapes. Sukkur està a una riba de
l’Indus, i una altra ciutat important, especialment en el passat és Rohri, a
l’altra riba de l’Indus. Al sud-est de Rohri hi ha Arur (o Aror) la precursora
de Rohri. Entre Sukkur i Rohri hi ha Bukkur, en una illa enmig del riu. Una
mica més avall en el riu, a poca distància, hi ha una altra illa, amb un
santuari, el de Sadhu Bela.
Aquesta zona va formar part del regne de Musicà en temps
d’Alexandre el Gran.
Aror (al mapa escrit Arur) és la ciutat ancestral de la
comunitat Arora. En la literatura del darrer període vèdic i primers temps del
budisme es menciona l’antic regne de Sauvira, a la vall del baix Indus, que
tenia com a capital Roruka (Aror) que era un important centre comercial.
Aror va ser la capital de la dinastia Arora, a la que va seguir
la dinastia budista Rai (aproximadament 489-632 dC) que governava al Sind, i
després de la dinastia Bramànica (aproximadament del 632-712 dC), que va ser
una dinastia hindú sindi.
L’any 711 dC l’exèrcit del general musulmà Muhammad bin
al-Qasim va capturar la ciutat i no sé si va ser llavors que va començar a
anomenar-se Aror. Això va marcar l’inici del domini musulmà al sud d’Àsia. Els
membres de la dinastia bramànica van continuar administrant part del Sind, sota
el califat omeia fins a la seva caiguda.
L’any 962 hi va haver un important terratrèmol a la regió que
va alterar el curs del riu Indus i la ciutat es va refundar una mica més enllà
amb el nom de Rohri.
En el segle XII Rohri i Sukkur s’havien incorporat al domini
dels Bhati Rajputs. Hi ha constància que cap al 1200 el port de Rohri estava
molt concorregut, i la ciutat era un important centre comercial de productes
agrícoles.
Si no estic confosa, en aquella època era molt més important
Rohri que Sukkur.
En quant a la ciutat de Bukkur, els textos històrics
suggereixen que no existia durant el període musulmà primerenc, tot i que hi ha
referències a un lloc anomenat “Fort de Baghur”; aquest fort se l’hauria trobat
Muhammad bin Qasim durant les seves campanyes estratègiques. Aquest fort
pertanyia al Raja Dahir i era administrat des de la capital d’Aror.
Sembla que durant aquest període, hi havia un canal petit que
passava per Aror i el riu principal fluïa entre l’illa de Bukkur i la formació
muntanyosa al nord de la ciutat de Sukkur. El curs principal de l’Indus
separava les ciutats bessones d’Aror i Baghrur (Bukkur), obstaculitzant la
conquesta del fort per part de Muhammad bin Qasim.
Segons els relats històrics, els orígens d’aquest fort es
remunten al període àrab; se suggereix una data de construcció al voltant del
944-45 dC.
En algun lloc a aquesta illa fortalesa se l’anomena antic
Sukkur. La muralla encerclava tota l’illa, i diuen que encara es conserva algun
tram de muralla.
Originalment Sukkur, Rohri i Bukkur estaven connectades per
terra; en el segle XI hi va haver el terratrèmol que va canviar el curs del riu
Indus i va fer que quedessin separades. No tinc clar si pot ser que hi hagi un
error en les dates i sigui el mateix terratrèmol que va fer quedar en ruïnes
Aror i fundar Rohri o va ser un altre.
L’any 1839 es va establir prop del fort una guarnició militar
britànica, donant lloc al naixement de la Nova Sukkur; estava al costat del
poble de Sukkur, que va passar a ser el Vell Sukkur. El turó de Sukkur,
juntament amb el turó de l’illa de Bukkur, formen el que de vegades es
considera la “Porta del Sind”.
La ciutat va ser cedida als britànics en el 1842, i l’any
següent total Sind va quedar annexionat a l’Índia.
Sobre el nom de Sukkur he trobat diferents versions. Una diu
que deriva de la paraula en llengua sindi “sakhar” que significa superior. Una
altra diu que deriva de “saqar”, que en àrab vol dir intens en referència a la
calor que hi fa. La versió popular és que hi havia camps de canya de sucre i
fàbriques de sucre als voltants de Sukkur, i que deriva de la paraula “Shaker”
que vol dir sucre. Una altra versió, diu que aquí hi havia molt per menjar i
molt per gaudir, les coses eren barates i la gent en general estava còmoda i
feliç, i que Sukkur derivaria de “Sukh” que vol dir confort. Em sembla que
també se l’anomena Darya Dino, que vol dir regal del riu.
Sukkur va ser la tercera ciutat més important de Sind. Va ser
un important centre comercial i industrial de l’alt Sindh. Es diu que Sukkur es va convertir en un port
de construcció naval molt important: aquí s’hi van construir dos vaixells, un l’any
1835 anomenat Indus i l’altre l’any 1843 anomenat Satèltel. Sukkur va assumir una gran importància en els
negocis i el comerç, especialment després de la conquesta del Sind per part dels
britànics, en el 1848.
La seva importància va augmentar després de la construcció de
la presa al riu Indus, aquí a Sukkur; diuen que el Sind es va convertir en el
graner de l’Índia.
La vella i la nova Sukkur estaven tan sols separades per la
línia de ferrocarril. En el moment de la partició la població de Nova Sukkur
era d’uns 80.000 habitants i la del Vell Sukkur era d’uns 10.000.
La Vella Sukkur estava connectada a Rohri (a l’altra riba de
l’Indus), per un pont sense pilars, conegut com el pont de Landsdowne; en
aquella època era un dels pocs ponts d’aquest tipus que hi havia. La gent de la
vella Sukkur tenia relacions socials i culturals molt estretes amb la gent de
Rohri. Tot i que la població de la vella Sukkur era molt menor que la de la nova
Sukkur, els seus residents eren molt rics i tenien els seus propis negocis; la
majoria tenien botigues, fàbriques i altres empreses situades a la ciutat nova.
Els residents de la vella Sukkur tenien vincles molt estrets
entre ells i eren com una gran família. Molts residents de la vella Sukkur estaven relacionats entre ells, ja
sigui per llaços de sang o matrimoni. No hi havia rivalitat política ni
religiosa entre la gent; els musulmans i els hindús vivien en harmonia i
participaven en les festes dels altres sense reserves.
En canvi, la gent de la Nova Sukkur havia emigrat a Nova Sukkur des dels pobles i
zones rurals dels voltants i no tenien relacions estretes entre ells.
El pont de Lansdowne es va acabar de construir l’any 1889,
diuen que s’hi veuen elements típics de l’arquitectura militar britànica.
Aquest pont connecta Sukkur amb Rohri a través de l’Indus, i va ser un dels
primers ponts a creuar el riu. El pont va facilitar molt el viatge entre
Karachi i Multan. El pont es va construir amb dos grans pilons en lloc d’una
sèrie de pilars que s’estenien a través del riu. El pont també estava fet de
metall i presenta un disseny inusual.
La presa de Sukkur es va construir durant el Raj britànic al
riu Indus; diuen que controla un dels sistemes de reg més grans del món. Es va
construir entre 1923 i 1932. La presa de 1.524 metres de llarg pot regar prop
de 40.000 km2 de terres de cultiu a través dels seus set grans canals.
Després de la formació del Pakistan, la majoria de la població
hindú de la ciutat va emigrar a l’Índia, tot i que, a l’igual que en altres
zones del Sind, aquí a Sukkur no hi va haver disturbis generalitzats, com al
Panjab i Bengala. Segons el cens de 1941, al voltant del 70% de la població de
Sukkur era hindú; després de la
partició, l’any 1951 eren tan sols un 2%. Entre 1947 i 1948 en tot el Sind van
morir assassinats menys de 500 hindús; en general, els musulmans sindi no van
fer cas de les crides a atacar als seus veïns hindús.
La fugida en massa dels hindús de Sukkur va ocórrer després de
que esclatessin disturbis a Karachi, el 6 de gener de 1948; això va crear por
als hindús i per això van fugir. Ara bé, el que va succeir a Karachi eren disturbis
locals, relacionats amb refugiats sikhs del Panjab que buscaven refugi a
Karachi. Refugiats musulmans de l’Índia es van establir a Sukkur.
El pont Ayub es va construir l’any 1962, al costat del pont
Landsdowne de l’època britànica.
La ciutat va patir grans inundacions l’any 2010 i bona part de
la ciutat va patir-ne els efectes.
Sukkur és la tercera ciutat més gran de Sind després de Karachi
i Hyderabad. Al voltant del 70% de la població parla sindi de forma nativa,
mentre que el 20% de la població parla urdú de manera nativa. Aproximadament el
96% de la ciutat és musulmana, mentre que el 4% restant està formada per altres
minories, majoritàriament hindús.