Corea delsud-34. Yeosu: Ermita Hyangiram i telefèric marítim

La ciutat de Yeosu la formen la península de Yeosu i més de tres-centes illes, la majoria deshabitades; segons els llocs consultats el nombre d’illes varia,  373, 365, 317.  

La ciutat vella de Yeosu es va fundar en el 1949 i la de Yeochon en el 1986; l’any 1998 es van fusionar per formar un sol municipi.

Un dels esdeveniments que destaquen de la ciutat és que va acollir l’exposició universal l’any 2012. 

Històricament es coneixia amb el nom de Yosu i en el període colonial japonès amb el nom de Reisui. Molt abans però tenia altres noms; l’any 538 se la coneixia amb el nom de Wonchon-hyeon/Dolsan-hyeon, després en el 757 va canviar a Haeub-hyeon/Yeosan-hyeon, un nou canvi l’any 940 quan es va anomenar Yeosu-hyeon/Dolsan-hyeon. Dolsan és el nom d’una de les illes.

A començaments del 1479, durant la dinastia Joseon, aquí hi havia el quarter general naval del sector oriental de la província de Jeolla; emsembla que va ser des d’aquí que va sortir la flota de l'almirall Yi Sun-sin, durant la guerra Imjin, en la que es va utilitzar el vaixell tortuga o kobukseon.

La rebel·lió de Yeosu va tenir lloc a l’octubre del 1948. Un grup de soldats es van rebel·lar contra el govern sud-coreà i van negar-se a anar a reprimir les protestes que hi havia a l’illa de Jeju. Com ja havia explicat, la rebel·lió de Jeju era en contra del govern i en contra de la divisió de Corea, i aquests soldats donaven suport a aquestes idees.

Les manifestacions en contra del govern i de la repressió a Jeju es van estendre fins a una altra població propera, Suncheon. 

Els soldats van aconseguir mantenir les dues poblacions sota el seu control durant uns quants dies. El govern va proclamar la llei marcial i amb l’ajuda de l’exèrcit dels Estats Units va ocupar les Yeosu i Suncheon, sufocant la rebel·lió.

En la revolta hi van participar soldats, però també estudiants i altres civils. No se sap el nombre exacte de víctimes que hi va haver, però s’estima que van morir unes 3.000 persones, a més hi va haver prop de cent desapareguts i 152 soldats executats i més de 5.000 cases destruides.

La muntanya Yeongchwisan té importància cultural ja que en ella hi ha dos temples budistes, Geumseongdae i l’ermita Dosolam.

El pont Dolsan, que està il·luminat a la nit, té 450 metres de llarg i uneix la illa de Dolsan amb la península de Yeosu.

Quan arribem a Yeosu el primer que fem és anar a visitar el temple ermita de Hyangiram. 

L’ermita Hyangiram és un temple budista que va ser construït l’any 644 per un monjo anomenat Wonhyo. És una de les quatre ermites budistes de Corea on es pot resar al bodhisattva Avalokitesvara.

Quan es va establir aquí el monjo Wonhyo es va anomenar ermita Wontongam; més tard, en el 958, el monjo Yunpil la va anomenar ermita Geumoam; i l’any 1715 un altre monjo anomenat Inmuk, l’hi va donar el nom que té avui en dia, ermita Hyangiram. Trobo curiosa aquesta necessitat d’anar canviant-li el nom.

Aquest temple té diferents construccions, algunes originals i d’altres reconstruïdes.

El camí per arribar a l'ermita és molt empinat, però segons la llegenda, si en pujar passes per les set coves que hi ha en el camí se’t concedirà el desig que demanis. I diuen que molta gent fa la pujada amb l'esperança que el seu desig es faci realitat.

Aquest temple es troba a l’illa de Dolsan en un penya-segat del mont Geumosan, uns 320 metres sobre el mar. El nom d’aquesta muntanya significa muntanya de tortuga de ferro.

L’ermita es va fundar l’any 644 dC; es diu que el monjo Wonhyo quan estava aquí va tenir la visió del bodhisattva de la compassió. Una altra història parla d’una roca anomenada Gyeongjeon-bawi, o roca de l’escriptura budista. Aquesta roca esta col·locada de forma precària sobre altres roques, darrera del terreny de l’ermita. Quan el monjo que havia vingut aquí a meditar es preparava per marxar, desprès d’haver fet les seves pràctiques budistes, es va adonar que tenia masses escriptures budistes per viatjar amb elles. Així que va llançar els textos a l’aire i es van convertir en el que es coneix com la roca de l’escriptura budista.

Com deia abans, primer era l’ermita Wontongam, i després quan elmonjo Yunpil va venir a estudiar aquí l’hi va canviar el nom pel de Geumoam, en referència al nom de la muntanya.

L’any 1592 durant la invasió japonesa el temple es va cremar i va quedar totalment destruït. L’ermita la van utilitzar coma base els monjos guerrers, que donaven suport a l’almirall Yi Sun-si en la lluita contra els japonesos.

L’any 1715 el monjo Inmuk va reconstruir l’ermita i va ser quan se la va anomenar Hyangiram, meravellat per la vista a la sortida del sol, i el nom té a veure amb això.

L’any 2009 un incendi va destruir la sala principal i el pavelló de la campana. La resta d’estructures del temple no es van veure afectades.

Per arribar-hi primer es passa per un carrer ple de botigues i restaurants, força empinat. Després es paga l’entrada i es comença la pujada. Hi ha dos camins, es pot anar per les escales de pedra o per la pista.

Quan ja arribes al que és el conjunt del temple, hi ha més escales i passatges estrets entre les roques. Hi ha set coves o escletxes entre la roca. I una bona vista sobre la mar del sud.

Hi ha també diferents capelles amb escultures diverses, de Buda i bodhisattves, especialment Avalokiteshvara, el bodhisattva de la compassió.

L’aparcament queda a uns 10minuts a peu del lloc on comença la pujada. Després hi ha el carrer ple de botigues, amb molt pendent, que de pujada no passa res, però de baixada em feia una mica de por relliscar. I després les escales de pedra, més de 300 graons. 

Continuo pujant fins al proper nivell. La muntanya està plena de racons i detalls que em criden l’atenció, a part de les vistes que hi ha des d’aquí dalt.  

Després de la vista al temple vam anar a agafar el telefèric marítim. Se’ns havia fet tard i vam haver d’esperar mitja hora, abans no ens va tocar el nostre torn. Hi havia molta cua. En principi estava previst fer el trajecte d’anada i tornada en telecabina, però com que ja era fosc tan sols vam fer el trajecte d’anada.

El telefèric marítim de Yeosu és el primer d'aquest tipus que es va construir a Corea; connecta l'illa de Dolsan amb el continent per sobre de la mar. Es recorren 1,5 Km entre les terminals que hi ha en dos parcs, el Dolsan i el Jasan.

Hi ha dos tipus de cabines, les normals i les que tenen el terra de vidre per a poder observar l’oceà per sota els peus. La cua per les del terra de vidra encara era més gran, o sigui que vam anar amb les normals.

Mentre esperàvem el nostre torn ens vam entretenir per la terminal, i era bonic veure les cabines anant amunt i avall.

La vista des de dalt és bonica ja que es veu el pont Dolsan il·luminat i que va canviant de colors.

L’autobús ens va venir a recollir al parc Jasan i vam anar cap a l’hotel, que estava allunyat de tot. 

Com que era tard vaig menjar a l’hotel, però no tenien gairebé res. Em van fer un entrepà amb una hamburguesa i la meva sorpresa va ser quan vaig demanar si tenien vi que em van treure una ampolla de Don Simon. Era en ampolla de vidra i estava millor del que m’esperava. Recordo fa molts anys, un cap d’any en algun país del Sahel, per fer-me contenta van anar a buscar vi i em van portar un Don Simon, però era en tetrabric i no estava gaire bo. En total vaig pagar 30.000 wons, uns 20 euros.

L’hotel estava allunyat de tot, però tenia unes vistes molt bones. Tenia una terrassa amb una mitja lluna, un lloc idoni pels amants de fer-se fotografies.

 

 

Corea del sud-33. Fortalesa de Jinju.

Avui deixem Busan. A l’hora d’esmorzar, a l’hotel, s’està més tranquil que l’altre dia, ja que no queden estudiants, han marxat tots. El curs escolar és de març a desembre i en aquesta època, a l’octubre, és quan aprofiten a fer els viatges i sortides escolars.

Sortim d’hora de l’hotel de Busan, ja que és dissabte; no hi ha l’embús dels dies feiners, però sí que es preveu el de la gent que surt per ser cap de setmana.

Jinju està a uns 90 Km de Busan, a la riba del riu Namgang. Nam vol dir sud, i jinju vol dir perla.

Llegeixo que a Jinju se la coneix per la història de la kisaeng Nongae.

Les kisaeng eren dones artistes que es dedicaven a l’entreteniment de reis i alts càrrecs del govern. No totes eren prostitutes; només ho eren les noies de poble que havien venut per convertir-les en kisaeng.

Aquesta figura va aparèixer durant la dinastia Goryeo; eren un entreteniment legal del govern. Durant les dinasties Goryeo i Joseon formaven part del rang més baix de la societat, equivalent al de l’esclau. L’estatus s’heretava, les filles eren també kisaengs.

Les kisaeng tenien una bona educació; en el període Joseon se les educava en la música i la dansa. Algunes feien un curs de tres anys en que a més aprenien poesia i art. Aquesta figura va continuar existint durant el període colonial  japonès.

Les kisaeng han tingut un important paper en la literatura de finals de la dinastia Joseon; hi ha novel·les en que el personatge principal és una kisaeng. Eren les úniques dones que es podien moure lliurement en la societat, i sovint apareixien com a heroïnes. També apareixen en les pintures d’algun artista.

També tenien un paper polític; com que depenien del govern, havien d’entretenir als visitants importants de de la Xina i del Japó, i acompanyar-los si tenien que viatjar pel país. 

Nongae va ser una kisaeng de Jinju de finals dels segle XVI. Va néixer el 3 de setembre del 1574 i quan tenia quatre anys el seu pare va morir. El seu oncle volia aconseguir la seva custòdia per casar-la a canvi de 50 sacs d’arròs. 

Quan la seva mare se’n va enterra va fugir amb la nena, però van ser capturades l’any 1579 i processades. En el judici es va considerar que la mare era innocent, van ser alliberades. L’oficial de la província, Choi Gyeonh-hwi, havia supervisat el judici i quan Nongae va tenir 17 anys es va casar amb ell, convertint-se en la seva tercera esposa. Va rebre el títol de Dama Uiam del clan Sinan Joo. Va viure a casa seva i van tenir un fill.

Quan va esclatar la guerra Imjin, o sigui l’ocupació japonesa, en el 1592, Choi va començar a reclutar i a entrenar a soldats, i Nongae participava activament en la preparació pels enfrontaments amb els japonesos.

L’any 1593 quan les tropes japoneses envaïen la península Choi va morir en la batalla. Poc després ocupaven la fortalesa de Jinju i per celebrar la victòria van obligar a les kisaeng a que els atenguessin en un pavelló sobre el penya-segat sobre el riu Nam.

Nongae va ser una de les que van haver d’anar a satisfer als oficials japonesos. La noia es va col·locar sobre una roca escarpada, just sota del pavelló, obstaculitzant el pas fins al pavelló. 

Els soldats no van gosar passar i van esperar a què ho fes el general, Keyamura Rokusuke. El general va intentar convèncer-la de que baixés de la roca Quan es van trobar cara a cara, intentà convèncer-la per a que baixés de la roca. Ella va somriure, el va conduir fins a la vora del penya-segat, allà el va abraçar i el va retenir amb uns anells que duia, abans de llançar-se al riu arrossegant al general amb ella. Van morir tots dos.

Hi ha petites variacions en la història, però en essència és el mateix. També he trobat la història amb un altre nom de la kisaeng, Senar Gae.

Nongao o com es digués, va morir als 20 anys, i diuen que el seu acte va ser, en part per venjar-se de la mort del seu marit però també com un acte de patriotisme.

La roca des de la que va saltar se la coneix com Uiam, que vol dir roca de la justícia. I cada any es fa un festival en el seu honor.

En el pont d’entrada a la ciutat, a les columnes hi ha un gravat que representa els anells de Nongae.

Jinju és una ciutat petita, diuen que és important per la seda. També és famosa pel festival de fanalets flotants sobre el riu Nam. Se celebra a l’octubre; em sembla recordar que feia pocs dies que havia acabat, quan hi vam ser nosaltres. El que nosaltres vam visitar va ser la fortalesa, Jinjuseong, que està al costat del riu.

El festival dura deu dies i és per commemorar l’esperit patriòtic de tots els que van morir defensant Jinju en la segona guerra Imjin, la del 1592-1598.

Si ho tinc ben entès, s’encenen 70.000 fanalets flotants sobre el riu Nam, o Namgan.

Aquet festival té el seu origen en batalla que va tenir lloc en aquesta fortalesa; els fanalets s’havien emprat com a estratègia militar per bloquejar a l’exèrcit japonès i evitar que creues el riu. També es van fer servir per enviar missatges als familiars que estaven fora de la fortalesa.

Jinju està considerada una de les principals ciutats de les arts i la cultura del país. Hi ha algunes activitats que formen part del patrimoni cultural immaterial la fabricació de mobles de fusta, la fabricació de ganivets ornamentals i l’artesania metàl·lica, i la indústria de la seda, que té 1,000 anys d'història. A Jinju hi ha 185 artesans i 54 empreses dedicades a la indústria de la seda.

La fortalesa de Jinju, Jinjuseong, originalment era un castell de fang,  però patia freqüents invasions i l’any 1379, el rei Woo, de la dinastia Goryeo, el va reconstruir per fer-lo de pedra.

Jiju va patir dos setges durant la invasió japonesa de Corea; un va ser en el 1592, en que els japonesos no van aconseguir apoderar-se de la fortalesa i el segon un any més tard, en que sí que van acabar entrant.

Del 20 al 27 de juliol de 1593 és quan va tenir lloc el segon setge a la fortalesa de Jinju. Els japonesos van massacrar a tota la guarnició i a bona part de la població. Diuen que el riu tenia color vermell de la sang.

Va ser després de que s’apoderessin de la fortalesa que la kisaeng Nongae es va suïcidar matant al mateix temps al general japonès. I és per aquesta darrera batalla, en la que va morir tanta gent, que es fa el festival. 

Jinju era una ciutat fortificada a la riba del riu Nam i propera al port de Busan; ha sigut un punt clau per les invasions des de Japó. Com ja he dit, primer tenia una muralla de fang, i en el 1377 es va reconstruir en pedra, però dos anys més tard es va ensorrar degut als atacs de pirates japonesos. L’any 1380 tornava a estar en peu, reconstruïda.

En el període colonial japonès, del 1895 al 1925 en aquesta fortalesa hi havia la seu de l’oficina provincial de Gyeongsangnam-do.

Hi ha molta gent ja que és dissabte, i com que hi havia hagut un festival està tot molt decorat. Al riu s’hi poden veure les lletres de l’alfabet flotant. Hi ha també una representació de la batalla contra els japonesos, durant el setge a la ciutat.

El pavelló Chokseongnu diuen que és un dels millors pavellons de la regió, tant per la seva ubicació sobre el penya-segat com per la seva decoració. Es va construir durant la dinastia Goryeo, en el 1241. Quan hi havia guerra servia com a centre de comandament per defensar el palau. Alguns cops s’emprava també com a santuari i s’hi feien rituals per aconseguir la pau al país. En temps de pau aquí s’hi feien els exàmens d’estat.

Durant la guerra de Corea es va cremar i es va restaurar l’any 1960 amb la col·laboració de la ciutadania. De fet s’ha restaurat vuit cops des de la seva construcció. 

La teulada és octogonal, presenta una barreja d’estils. Els pilars de pedra es van construir amb roques de la muntanya Chokseoksan, que està a uns 50 km d’aquí. La fusta que es va utilitzar per fer l’estructura es va portar de molt més lluny, de la muntanya Odaesan, que es troba al nord-est del país.

Una de les característiques més rellevants d’aquest pavelló són els quatre rètols gravats i un tauler que conté les obres de poetes i cal·lígrafs de renom.

Si no estic confosa, aquests rètols estan escrits en xinès, que en aquella època estava considerada la llengua culta; a més, l’alfabet coreà encara no s’havia inventat, es va inventar l’any 1443 durant la dinastia Joseon. 

Aquest pavelló és a on els oficials japonesos van reclamar la presència de les dones kisaeng, i on la kisaeng Nongae es va suïcidar arrossegant al general japonès. Hi ha cartells que indiquen la posició de la roca des d’on van anar a parar al riu respecte del pavelló. 

Per tot el parc vas trobant pavellons, que em sembla que són en homenatge als militars morts.

Hi ha un santuari dedicat al general Ha Gong-jin de la dinastia Goryeo; va morir l’any 1011 i va tenir un paper clau en la defensa de Goryeo enfront de la dinastia Liao. 

Ja fora del que era el recinte de la fortalesa, decoracions que alegren la vista. 

Agafem de nou el bus per anar cap a Yeosu. Que està a uns 80 km anat direcció sud-est. Fem una parada en una àrea de servei per dinar. 

Mentre anem en el bus ens comenten més coses sobre el país. Una d’elles és que els edificis alts, amb molts pisos, que tenen menys de 10 anys, han de tenir un heliport al terrat.