Els seus orígens es remunten a començaments del segle VIII. Abans del segle VIII, on actualment hi ha la plaça Durbar i el centre històric, els cronistes de l’època mencionen tres places de mercats, de poblacions que es trobaven en la ruta comercial del Tibet. Després aquestes poblacions es van unir formant una ciutat.
La fundació de la ciutat se situa en el segle XII, obra del rei Ananda Deva Malla, que la va convertir en capital del regne, i la va anomenar Khwopa. Es van construir tres temples dedicats a Ghanesa ubicats en tres extrems, per aportar protecció.
Entre els segles XIV i XVI Bhaktapur va ser la capital de tota la vall de Kàtmandu i va ser en aquesta època que el centre de la ciutat es va ubicar al voltant del nou palau. Es creu que es va fortificar al voltant del segle XV, amb una muralla que tenia diverses portes d’accés a la ciutat.
A partir del segle XVIII quan hi va haver la conquesta per part dels gorkha, la ciutat va mantenir la seva independència econòmica i política.
La ciutat té una planificació newari, en la que cada barri té una plaça amb una font pública o un pou i un altar o lloc de culte.
A la tardor, quan hi ha la festa de Dasain, com que se sacrifiquen molts animals, els comerciants portaven bestiar oví del Tibet. I en el viatge de tornada duien gra, sucre o altres productes.
La prosperitat econòmica va afavorir el desenvolupament de la vida cultural. Es va desenvolupar un estil propi de temples, tipus pagoda, que després es va estendre cap al Tibet i el Japó.
Aquí també hi ha una plaça Durbar. Plaça Durbar és el nom genèric que es dona a la plaça on hi ha el palau dels Malla; així les tres ciutats de la vall que van ser residència dels reis d’aquesta dinastia, Kàtmandú, Patan i Bhaktapur, tenen una plaça Durbar.
Durant l’època de la independència, la plaça Durbar de Bhaktapur era la més gran de les tres, però els terratrèmols que van ensorrar molts edificis han fet que ja no sigui així. Si no estic confosa, es conserven o s’han restaurat tan sols un 20% dels edificis que hi havien.
Igual que en les altres places Durbar, aquí també hi ha temples i palaus en estil arquitectònic tradicional newari.
El palau reial, palau Basantapura, en el periode Malla, era molt gran, tenia estadis, piscines, grans jardins, un auditori on s’hi feien concerts i espectacles, també hi havia un espai per l’entreteniment de les reines i les concubines reials. Per les descripcions que se’n feien es creu que aquest palau es feia servir més per actes lúdics i d’entreteniment que no pas per viure-hi.
L’any 1947 sobre els fonaments de l’antic palau s’hi va construir una escola. L’única cosa que queda visible del palau són les estàtues dels dos lleons guardians, queem sembla que representen a Devi i Xiva, i que les va fercol·locar el rei Malla l’any 1702, quan es va restaurar el palau.
Prop del palau Basantapura hi havia el palau Chaukota, que es va tirar a terra en la restauració que es va fert en el 1856. Aquest palau apareix mencionat en una inscripció de finals del segle XVII. Es diu que durant la batalla de Bhaktapur, quan les tropes gorkhali entraven a la plaça, el rei Ranajit Malla es va refugiar en aquest palau. La paraula Chaukota significa en sànscrit quatre forts, i sembla que aquest palau tenia la funció de fortalesa, amb un punt d’observació a la part alta, i també com a armeria.
En el segle XV es va fer construir una rèplica del temple indi, Char Dham, perquè la gent gran i els malalts no haguessin de peregrinar fins a l’Índia per pregar en aquest temple.
Una de les majors atraccions és el palau de les 55 finestres, construït a finals del segle XVII o començaments del XVIII.
Hi ha molts temples i construccions. La plaça és molt espaiosa i tranquil·la, amb diferents espais. També és agradable passejar pels carrers del voltant. En un dels edificis que trobem, sota els porxos hi ha un grup de dones; és un refugi per gent sense llar. Més enllà trobem una manifestació.
Davant d’alguns temples i cases hi havia unes marques a terra, una mena de flor, en pedra o en metall, que si no recordo malament indica que és un lloc religiós.
