03 de juliol 2023

Iraq-21. Bàssora: mercat al- Ashar, mesquita de l'imam i la corniche

Continuem el nostre passeig fins al mercat d’al Ashar, que em sembla que és el nom del barri. 
En articles que he trobat en diaris del 2018 i 2019 comenten que en aquest mercat del centre de Bàssora, gairebé no hi ha productes locals, la majoria són importats d’Iran. M’imagino que en altres mercats del país deu passar el mateix.

Abans els vegetals tots eren del país, però en el 2019 menys del 30% ho són, la resta eren importats dels països veïns, especialment de l’Iran.

Comenten que hi ha clients que prefereixen pagar més però consumir els productes locals, perquè els troben de millor qualitat, ara be, no tothom s’ho pot permetre.

L’abundància de vegetals iranians, i la menor quantitat que n’hi ha d’Iraquians fa difícil la competència. Expliquen que cada dia arriben centenars de camions portant productes frescos des de l’altra banda de la frontera amb Iran.

En alguns moments en que el pas fronterer proper es tanca, els productes iraquians s’encareixen molt.

La conclusió és que la majoria de gent compra vegetals iranians, tot i que consideren que son de pitjor qualitat, però perquè són més barats.

Una altra font diu que abans del 2003 els productes d’alimentació iraquians abans del 2003 eren més barats. També sembla que en aquell moment el govern proveïa dels productes alimentaris essencials, el que els hi permetia estalviar.

En els mercats s’hi troben productes provinents d’Egipte, Síria i Iran. Alguns diuen que per molt que vulguin no troben segons quins productes que siguin locals.

Tot això és d’abans de la caiguda de Saddam. Deien que calia que es protegís la industria alimentaria. Els agricultors del sud de l’Iraq han patit molt les conseqüències de les polítiques sobre l’aigua de l’Iran. Quan l'Iran disminueix el flux d’aigua, Iraq pateix sequera. Per altra banda, quan obre comportes provoca inundacions que ofeguen les granges iraquianes.

No he trobat informació sobre la situació actualment, i passejant pel mercat, sense entendre àrab és impossible saber quins productes són locals i quins importats. 

No està clar és quin futur l’hi espera a aquest mercat. Hi ha dues possibilitats, i com passa arreu, no hi ha una majoria donant suport a cap de les dues opcions. Una possibilitat és enderrocar-lo i construir-ne un de nou, modern, amb bon equipament. L’altra opció és conservar l’estructura de l’antic basar, és a dir restaurar-lo. No sé finalment quina opció guanyarà. Sigui com sigui, el mercat que hem estat veient té el temps comptat. La veritat és que està molt deteriorat i cal fer-hi alguna acció.







A les afores de Bàssora, o en un extrem de la ciutat, hi ha la mesquita de l’Imam Alí, coneguda també com l’antiga mesquita de Bàssora. Va ser la primera mesquita que es va construir a la ciutat i una de les més antigues del mon.

Aquesta mesquita es va fundar cap a l’any 635, durant el mandat del segon califa Uma, a les afores de Bàssora, just abans de la conquesta de la ciutat.

La primera mesquita que es va construir era feta de branques de palmera, però va desaparèixer en un incendi. Llavors es va reconstruir en fang, durant el mandat del tercer califa omeia, Umar II. 

Aquesta nova construcció tampoc va resistir el pas del temps; durant el període abbàssida va haver-hi una gran inundació que va afectar a tota la ciutat, que va quedar coberta d’aigua. La major part de la població del barri antic va haver de ser evacuada cap a la part nova de la ciutat, i la mesquita va quedar molt danyada.es va conservar com un be cultural i lloc de pelegrinatge per venerar a Alí i Aixa.

De la mesquita antiga tan sols queda en peu el minaret, escapçat.

Donada la importància històrica d’aquesta mesquita aquí s’hi ha perpetrat diverses massacres de pelegrins àrabs, especialment quan hi va haver la rebel·lió zanj, en la segona meitat del segle IX.

Es considera que aquí hi va haver la primera madrassa on s’estudiava la jurisprudència islàmica, els ensenyaments de Muhàmmad i filosofia. Algunes de les primeres figures rellevants de l’islam van estudiar aquí. Va ser un important centre cultural i intel·lectual.

Més tard se la va anomenar la mesquita d’Alí, en referència al net del profeta, “la mesquita del pas d’Alí” ja que des d’aquí va fer diversos sermons i va ensenyar jurisprudència, gramàtica i filosofia.

Per entrar al recinte necessitàvem anar tapades. És un espai molt ampli i un lloc on les famílies van a passar-hi l’estona. Algunes de les dones del grup no duien el xador, i a la porta d’entrada ja no els en hi quedaven, així que jo que sí que el duia, ja tapada, vaig haver de seguir al guàrdia de torn, fins al lloc on en tenien més en reserva. En vaig agafar uns quants i els vaig portar fins a la porta.

Com passa habitualment, algunes dones volen que facis fotografies de les criatures i del grup i a d’altres no els hi agrada i es tapen. M’oferien seure una estona amb elles, però com que anava en grup no tenia temps. 






A la tarda vam tornar al mercat. L’ambient és diferent. I els escortes que duem també. Hi ha hagut el relleu.




De tornada cap a l’hotel vaig anar amb una del grup que volia comprar artesania, a l’Hotel Internacional, que es troba a tocar del riu. Es passa un control de seguretat, el jardí bonic, i l’edifici molt elegant, però a part del personal, que estava molt avorrit no hi havia ningú. No vam aconseguir fer-nos entendre al preguntar per una botiga d’artesania, i ens van deixar buscar per allà. No vam trobar cap botiga. Feia pena, tant buit.

Després de sopar vam anar cap al passeig que hi ha al costat del riu, la corniche. Vam agafar una barca per recórrer el riu xatt al-arab, passant per davant d’alguns dels palaus que tenia Saddam Hussein en aquesta ciutat.


Em sembla que en tot el país tenia una setantena de luxosos. Un dels que tenia aquí al port de Bàssora l’any 2016 es va convertir en museu arqueològic.


L’anterior museu que hi havia en aquesta ciutat va ser saquejat l’any 1991; el director va ser assassinat i van robar la meitat de les peces que hi havia. Poc a poc s’han anat recuperant peces i se n’han portat des del museu de Bagdad.

La corniche és el passeig que hi ha al cantó nord del riu xatt al-arab; té uns 3km de llarg. És un passeig molt ampla on ve la gent a passejar. Hi ha algunes escultures, com la de Simbad, en la que moltes famílies s’hi fan fotografies.

Les aventures de Simbad, o Sindbad, forma part del recull de contes orientals que hi ha a Les mil i una nit.

Segons les aventures que s’expliquen d’aquest personatge, era un comerciant de Bàssora que va fer set viatges plens de peripècies, per terres i illes de l’oceà índic.

El passeig en barca va estar bé, tot i que una mica llarg i feia fred. Els ponts estan il·luminats i van canviant els colors de les llums. Els palaus del dictador vistos de del riu i amb poca llum no semblen massa atractius.

I amb això acaba el viatge per Iraq. A les vuit del matí sortia el vol cap a Istanbul i després a Barcelona.


Ha sigut un viatge intens, no gaire llarg, però amb molta història al darrera. Per mi té interès tant la història antiga com la més recent. Veure les poblacions de les que n’hem sentit a parlar durant les guerres i revoltes m’impressiona i d’alguna forma ho mires amb uns altres ulls. Posar cara a la gent que va viure aquells temps convulsos, que han sobreviscut a la guerra i la postguerra, em fa sentir els esdeveniments més propers.

Estic molt contenta d’haver fet el viatge ara, quan el país s’està recuperant. Segur que d’aquí uns anys tot estarà molt més bonic i el viatge serà més confortable, però visitar Iraq ara, malgrat els retards, controls i embussos, et permet copsar millor la història recent.

Iraq-20. Bàssora: església ortodoxa armènia i barri antic.

Continuem direcció al sud, cap a Bàssora. A mesura que ens apropem al nostre destí el trànsit és més dens i es formen grans cues. Per l’hora que havíem sortit es calculava que arribaríem cap a les 8 del vespre i no va ser fins a 2/4 de 10 que posàvem els peus a l’hotel. O sigui que aquell vespre va ser sopar i anar a dormir.

L’hotel no estava lluny de la cornisa, el passeig que hi ha a al costat del riu xatt al-arab. Quan vam passar per anar cap a l’hotel es veia molt animat, hi havia molta gent passejant; aquí les dones també anaven bastant tapades.

L’endemà vam dedicar tot el dia a visitar la ciutat.

El nom de la ciutat, al-Basra, pot venir de les característiques del lloc, em sembla que vol dir mirador, o del persa, Bas-rah, que vol dir on s’ajunten els camins.

Bàssora es troba a uns 55 km de la costa del golf pèrsic. El riu xatt al-arab creua la ciutat; a les afores de la ciutat, cap al sud, aquest riu marca la frontera entre Iraq i Iran. A part d’aquest riu hi ha uns quants canals que creuen els diferents barris de la ciutat.

Actualment és el principal port del país i un dels seus motors econòmics. La historia de la ciutat es remunta als inicis de l’època islàmica, però el  seu llegat arquitectònic correspon a l’època otomana.

Si ho he entès be, hi ha la part corresponent a la ciutat antiga, fundada l’any 638, i la ciutat nova del segle XVIII. Aquesta part nova es va construir prop d’una altra ciutat antiga, anomenada al-Ubulla.

Al-Ubulla es trobava al delta del Tigris i l’Èufrates, a la riba dreta del Tigris; va ser un important centre de comerç amb l’Índia i l’extrem orient. Des d’aquí els àrabs van poder conquerir l’altra riba del Tigris i arribar a l’Èufrates.

Ja existia abans de la fundació de Bàssora i era l’únic port de l’estuari del riu Tigris.

L’any 633, quan Utba ibn Ghazwan (company de Muhàmmad) va conquerir aquest indret, en el seu informe al califa explicava que aquí hi havia una guarnició persa amb 500 homes, i que des del seu port es podia anar cap a l’Aràbia oriental, Oman, i la Xina.

Després de la fundació de Bàssora aquesta ciutat va perdre importància política, tot i que continuava sent el segon port del nord del golf pèrsic durant tot el període abbàssida.

Antigament estava més propera al mar, però quan va quedar-ne més allunyada va perdre importància. Tot i això, durant el període buwayhida, especialment entre el 948-972, va arribar a eclipsar a Bàssora.  En els segles IX i X era encara més gran que Bàssora i l’abastia d’aigua dolça.

Durant el califat abbàssida es va construir el far i llegeixo que una princesa va donar els diners necessaris per omplir de pedres un remolí del riu que dificultava la navegació.

En el segle XII ja havia començat la seva decadència i en el segle XIII estava gairebé despoblada.

A mesura que la ciutat de Bàssora ha anat creixent aquesta antiga població ha quedat absorbida i actualment si es mira el plànol de la ciutat apareix com un barri a la part nord de la ciutat.

Aquí hi hauria hagut una antiga població persa, abans de que hi arribessin els àrabs l’any 635; aquí van establir un campament anomenat al-Khurayba, que vol dir petita ruïna. Seguint les ordres del segon califa Úmar I, Utba ibn Ghazwan va fundar aquí el campament militar que seria l’origen de la ciutat.

Aquest campament va ser atacat per quatre mil genets sassànides, que van ser derrotats a la batalla de Bàssora.

Les primeres cabanes eren de fusta i branques (potser canyes). A mitjans del segle VII es van començar a construir les primeres cases en totxanes; es va construir una gran mesquita i la residencia del governador.

El primer governador va ser un dels companys del profeta Muhàmmad, Abu-Mussa al-Aixarí, del 639-650. Després el califa, Uthman ibn Affan, va reorganitzar les fronteres i va nomenar governador de Bàssora a Abd Allah ibn Amir.

A la mort del califa, hi va haver les lluites per la successió, i la batalla del camell, que em sembla que va tenir lloc a les afores de la ciutat.

Un seguit de governadors omeies, després en el 749 ja estava en mans dels abbàssides. 

Quan va quedar en poder abbàssida la ciutat teniu una gran problema, que era l’aigua: els habitants havien d'anar-la a buscar al riu Tigris; s’havien posat en funcionament alguns canals i s’havia construït un port fluvial. Això, juntament amb els problemes polítics va fer que la ciutat no es desenvolupés massa.

En el 771 o 772 els abbàssides van construir la muralla amb una rasa. Es va convertir en un important centre cultural.

En el segle IX hi va haver diverses revoltes: una d’elles per indis, del 820-835 els zott van provocar molt terror en aquesta regió; després la revolta dels zandj, els esclaus negres, que van ocupar i saquejar la ciutat en el 871. Un altre saqueig va ser el protagonitzat pels càrmates en el 923. Durant deu anys, 937-947 va estar sota el control dels Banu I-Baridi, després va passar a mans dels buwàyhides i més tard als mazyàdides de la Batiha; en aquesta darrera etapa va prosperar.

La conquesta seljúcida va ser en el 1060. En aquest període es va renovar la muralla que havia quedat destruïda i se’n va construir una interior en el 1142.

Els àrabs nòmades de la regió van atacar alguns cops.

L’any 1122 Imad ad-Din Zengi va rebre Bàssora en feu. La població es va revoltar sense èxit i la regió de Bàssora va quedar integrada al sultanat seljúcida. Més tard dels abbàssides.

En el 1258 els mongols van saquejar la ciutat i va formar part del seu imperi. Com que era la província més llunyana sembla que la seva administració no era gaire bona. El viatger i explorador Ibn Battuta la va visitar l’any 1327 i explicava que la ciutat estava en ruïnes.

La ciutat conservava la gran mesquita i altres edificis però hi havia tendència a desplaçar-se cap a un altre lloc, on hi havia al-Ubulla. Això era degut a que els canals s’havien deteriorat i també per qüestions de seguretat. I en els segles XIV i XV la ciutat va presentar un gran declivi.

L’any 1508 Bàssora va caurien mans del xa safàvida Ismail I. Va ser durant aquest període, 1508-1534 que va canviar definitivament el centre de la ciutat, situant-se en la ciutat moderna.

L’any 1534 Iraq va passar a formar part de l’imperi otomà, però Bàssora quedava molt lluny de Bagdad o el paixà de Bagdad no tenia massa interès en aquesta ciutat del sud, que li pagava tribut. El paixà veia que aquesta ciutat estava amenaçada pels nòmades àrabs i estava envoltada de maresmes. Bàssora estava governada pel cap àrab Rashid ibn Mughadam, que fins llavors havia sigut vassall safàvida. Quan l’any 1546 el xeic de Bàssora va tenir algunes accions massa independents dels otomans van enviar un parell d’expedicions per restablir l’autoritat del sultà.

Entre el 1612 i el 1668 una dinastia de paixàs va permetre que s’establissin factories europees, portugueses, holandeses i britàniques; va facilitar l'arribada de les seves flotes i va haver un important desenvolupament del comerç.

L’any 1624 els portuguesos van ajudar a la població local a repel·lir un atac safàvida.

Enfrontaments entre Bagdad i Bàssora, intrigues locals, la pesta,... setge per part de Pèrsia...

Entre el 1750 i el 1850 va formar part del wilayat d’Iraq amb governadors subordinats a Bagdad. Dos dels millors governadors, Abu Layla i Sulayman el gran.

L’any 1798 la flota del soldà de Masqat, (a l’actual Oman) va amenaçar Bàssora.

Després de la pesta, en el 1831 les instal·lacions es van començar a modernitzar. La pesta havia contaminat el port i generat molt caos.

En la segona meitat del segle XIX va haver-hi un bon desenvolupament i va augmentar la seguretat.

L’any 1914 la ciutat quedava sota control britànic. Van modernitzar el port, que es va convertir en el principal port del nou regne d’Iraq.

Ja com a regne d’Iraq, l’any 1932, Bàssora va esdevenir capital de província.

Durant la segona guerra mundial va ser a través del port de Bàssora que arribaven els subministraments aliats pels soviètics.

En la primera meitat del segle XX es van fer millores en la ciutat, en edificis públics i serveis.

L’any 1948 es va descobrir el petroli en aquesta província, el 1951 començaven les exportacions per oleoductes fins al port de Fao al golf pèrsic. La primera refineria va entrar en funcionament en el 1952.

La universitat es va fundar l’any 1964.

Durant la guerra Iran-Iraq del 1980-88 va patir diversos bombardejos iranians.

La revolta xiïta contra Saddam després de la guerra del golf, del 1991 va ser reprimida ferotgement. Es va establir una zona d’exclusió aèria que limitava la sobirania iraquiana. El 25 de gener del 1999 en un dels atacs de les tropes americanes, un míssil va impactar per error a la ciutat causant molts morts.

Es van fer més de cent incursions aèries per protegir a la població xiïta.

En el 1999 hi va tornar a haver una revolta xiïta contra Saddam, que va portar altre cop a assassinats en massa de la població, i com a càstig el govern va desviar el comerç cap a una altra ciutat.

En la segona guerra del golf, la del 2003, els britànics van ocupar la ciutat després de la batalla de Bàssora que havia tingut lloc a les afores de la ciutat. A les eleccions del 2005 van sortir elegits diversos caps xiïtes, tot i que va estar sota administració britànica fins al 2007 quan va començar la retirada que va finalitzar en el 2009.

Durant la primera guerra mundial hi va haver, al sud de la ciutat, la batalla de Bàssora, 11-21 novembre del 1914; els contrincants eren les tropes britàniques contra les tropes otomanes. Va acabar amb la captura de la ciutat per part dels britànics, que el que volien era accedir i protegir els camps petroliers perses i les refineries.

Vam començar el nostre recorregut per la ciutat visitant l’església ortodoxa armènia.

Els armenis van arribar a l’Iraq des dels segles VII-XII, durant el califat abbàssida i van establir les seves comunitats a Bàssora i a Bagdad.

La comunitat armènia iraquiana va anar creixent, ja que s’hi van afegir els refugiats que van sobreviure al genocidi armeni. En la dècada del 1920 uns 90.000 armenis van refugiar-se a l’Iraq. En anys posteriors alguns van deixar el país i d’altres van ser repatriats a Armènia.

El nombre de cristians a l’Iraq en el 2003 era d’un milió i mig, mentre que actualment deu ser al voltant dels 250.000. La reducció es deu a la manca de garanties sobre seguretat i respecte als seus drets. Els cristians del sud del país s’han sentit menystinguts pels governants. Molts cristians han marxat o els han matat. No se senten segurs ja que no son acceptats ni pels xiïtes ni pels sunnites.

Actualment està restaurada i em sembla que és l’única església cristiana que queda en funcionament a Bàssora. S’estima que la congregació de cristians caldeus és d’unes 50 o 60 persones, i el total de famílies cristianes és d’unes 350, segons dades del 2017.

Després vam anar a passejar per la part antiga. Molts edificis estan en molt mal estat, d’altres estan en reconstrucció.

Les cases tradicionals, dels segles XVI i XVII s’anomenen “Shanasheel” o “Mashrabiya. Es troben al llarg d’un dels canals de la ciutat, i formen part del patrimoni de la ciutat, tot i que per culpa de les guerres han quedat gairebé en ruïnes.

L’any 2020 en el marc d’un projecte de la Unesco per recuperar Mossul i Bàssora, es va posar en marxa un programa d’aprenentatge en el treball en fusta, per restaurar els “shanasheels”. Es dona suport a dos tallers de fusteria, una petita i una mitjana empresa per contractar i formar aprenents.

Els “shanasheels” són unes estructures tipus tribuna, en fusta, que sobresurten de la façana, formant part de la finestra al carrer; aquest tipus de tribunes era típic de les cases otomanes del segle XIX.

Aquestes tribunes permeten tenir vista al carrer, augmentar l’espai a l’interior de l’habitació en els pisos superiors. Tradicionalment se sostenien per medi de pilars i columnes. Amb l’arribada dels britànics en el 1915, es va substituir per bigues d’acer.

Hi ha sis cases que formen part del patrimoni mundial de la Unesco, i catorze que ho han sol·licitat.

Passegem pels carrerons i al llarg del canal. És trist veure l’estat en que es troba el barri, però al mateix temps un espot fer ala idea de com devia ser, l’elegància de les cases. Algunes estan habitades, altres molt fetes malbé.

Un detall interessant és queles cases no estan perfectament alineades, sinó que queden esglaonades. Si no recordo malament en part era per una qüestió de ventilació, suposo que també per privacitat... És curiós.

Vam entrar en un parell d’edificis en reconstrucció que hi ha al llarg del canal. D’aquí uns anys, si poden gaudir de tranquil·litat, sense guerres, la ciutat tindrà un aspecte totalment diferent. També estan restaurant els ponts i canals. 

Malgrat com està ara, em va agradar molt més que Bagdad. La sentia una ciutat més propera, al menys pels llocs per on em vaig bellugar. 

Les cases no estan totalment alineades, sinó que estan col·locades de forma esglaonada per millorar la ventilació.

Vam parar a descansar, refrescar-nos, anar al lavabo... Suposo que és una casa tradicional, és un local curiós, casa de tes, cafès, museu

És un local molt interessant, a part de ser molt acollidor, amb diferents sales, i molts objectes del passat disposats aquí i allà. De fet una mica atapeït de coses, però tens distracció per estona.