Continuem direcció al sud, cap a Bàssora. A mesura que ens apropem al nostre destí el trànsit és més dens i es formen grans cues. Per l’hora que havíem sortit es calculava que arribaríem cap a les 8 del vespre i no va ser fins a 2/4 de 10 que posàvem els peus a l’hotel. O sigui que aquell vespre va ser sopar i anar a dormir.
L’hotel no estava lluny de la cornisa, el passeig que hi ha a al costat del riu xatt al-arab. Quan vam passar per anar cap a l’hotel es veia molt animat, hi havia molta gent passejant; aquí les dones també anaven bastant tapades.
L’endemà vam dedicar tot el dia a visitar la ciutat.
El nom de la ciutat, al-Basra, pot venir de les
característiques del lloc, em sembla que vol dir mirador, o del persa, Bas-rah,
que vol dir on s’ajunten els camins.
Si ho he entès be, hi ha la part corresponent a la ciutat
antiga, fundada l’any 638, i la ciutat nova del segle XVIII. Aquesta part nova
es va construir prop d’una altra ciutat antiga, anomenada al-Ubulla.
Ja existia abans de la fundació de Bàssora i era l’únic port de
l’estuari del riu Tigris.
Després de la fundació de Bàssora aquesta ciutat va perdre
importància política, tot i que continuava sent el segon port del nord del golf
pèrsic durant tot el període abbàssida.
Durant el califat abbàssida es va construir el far i llegeixo que una princesa va donar els diners necessaris per omplir de pedres un remolí del riu que dificultava la navegació.
En el segle XII ja havia començat la seva decadència i en el
segle XIII estava gairebé despoblada.
Aquí hi hauria hagut una antiga població persa, abans de que hi arribessin els àrabs l’any 635; aquí van establir un campament anomenat al-Khurayba, que vol dir petita ruïna. Seguint les ordres del segon califa Úmar I, Utba ibn Ghazwan va fundar aquí el campament militar que seria l’origen de la ciutat.
Aquest campament va ser atacat per quatre mil genets
sassànides, que van ser derrotats a la batalla de Bàssora.
El primer governador va ser un dels companys del profeta Muhàmmad, Abu-Mussa al-Aixarí, del 639-650. Després el califa, Uthman ibn Affan, va reorganitzar les fronteres i va nomenar governador de Bàssora a Abd Allah ibn Amir.
A la mort del califa, hi va haver les lluites per la successió,
i la batalla del camell, que em sembla que va tenir lloc a les afores de la
ciutat.
Un seguit de governadors omeies, després en el 749 ja estava en
mans dels abbàssides.
Quan va quedar en poder abbàssida la ciutat teniu una gran problema, que era l’aigua: els habitants havien d'anar-la a buscar al riu Tigris; s’havien posat en funcionament alguns canals i s’havia construït un port fluvial. Això, juntament amb els problemes polítics va fer que la ciutat no es desenvolupés massa.
En el 771 o 772 els abbàssides van construir la muralla amb una
rasa. Es va convertir en un important centre cultural.
En el segle IX hi va haver diverses revoltes: una d’elles per
indis, del 820-835 els zott van provocar molt terror en aquesta regió; després
la revolta dels zandj, els esclaus negres, que van ocupar i saquejar la ciutat
en el 871. Un altre saqueig va ser el protagonitzat pels càrmates en el 923.
Durant deu anys, 937-947 va estar sota el control dels Banu I-Baridi, després
va passar a mans dels buwàyhides i més tard als mazyàdides de la Batiha; en
aquesta darrera etapa va prosperar.
Els àrabs nòmades de la regió van atacar alguns cops.
L’any 1122 Imad ad-Din Zengi va rebre Bàssora en feu. La
població es va revoltar sense èxit i la regió de Bàssora va quedar integrada al
sultanat seljúcida. Més tard dels abbàssides.
En el 1258 els mongols van saquejar la ciutat i va formar part
del seu imperi. Com que era la província més llunyana sembla que la seva
administració no era gaire bona. El viatger i explorador Ibn Battuta la va
visitar l’any 1327 i explicava que la ciutat estava en ruïnes.
L’any 1508 Bàssora va caurien mans del xa safàvida Ismail I. Va
ser durant aquest període, 1508-1534 que va canviar definitivament el centre de
la ciutat, situant-se en la ciutat moderna.
L’any 1534 Iraq va passar a formar part de l’imperi otomà, però
Bàssora quedava molt lluny de Bagdad o el paixà de Bagdad no tenia massa
interès en aquesta ciutat del sud, que li pagava tribut. El paixà veia que
aquesta ciutat estava amenaçada pels nòmades àrabs i estava envoltada de
maresmes. Bàssora estava governada pel cap àrab Rashid ibn Mughadam, que fins
llavors havia sigut vassall safàvida. Quan l’any 1546 el xeic de Bàssora va
tenir algunes accions massa independents dels otomans van enviar un parell
d’expedicions per restablir l’autoritat del sultà.
L’any 1624 els portuguesos van ajudar a la població local a
repel·lir un atac safàvida.
Enfrontaments entre Bagdad i Bàssora, intrigues locals, la
pesta,... setge per part de Pèrsia...
L’any 1798 la flota del soldà de Masqat, (a l’actual Oman) va
amenaçar Bàssora.
Després de la pesta, en el 1831 les instal·lacions es van
començar a modernitzar. La pesta havia contaminat el port i generat molt caos.
En la segona meitat del segle XIX va haver-hi un bon
desenvolupament i va augmentar la seguretat.
Ja com a regne d’Iraq, l’any 1932, Bàssora va esdevenir capital de província.
Durant la segona guerra mundial va ser a través del port de
Bàssora que arribaven els subministraments aliats pels soviètics.
En la primera meitat del segle XX es van fer millores en la
ciutat, en edificis públics i serveis.
Durant
la guerra Iran-Iraq del 1980-88 va patir diversos bombardejos iranians.
La revolta xiïta contra Saddam després de la guerra del golf,
del 1991 va ser reprimida ferotgement. Es va establir una zona d’exclusió aèria
que limitava la sobirania iraquiana. El 25 de gener del 1999 en un dels atacs
de les tropes americanes, un míssil va impactar per error a la ciutat causant
molts morts.
En el 1999 hi va tornar a haver una revolta xiïta contra Saddam, que va portar altre cop a assassinats en massa de la població, i com a càstig el govern va desviar el comerç cap a una altra ciutat.
En la segona guerra del golf, la del 2003, els britànics van
ocupar la ciutat després de la batalla de Bàssora que havia tingut lloc a les
afores de la ciutat. A les eleccions del 2005 van sortir elegits diversos caps
xiïtes, tot i que va estar sota administració britànica fins al 2007 quan va
començar la retirada que va finalitzar en el 2009.
Vam començar el nostre recorregut per la ciutat visitant l’església ortodoxa armènia.
Els armenis van arribar a l’Iraq des dels segles VII-XII,
durant el califat abbàssida i van establir les seves comunitats a Bàssora i a
Bagdad.
La comunitat armènia iraquiana va anar creixent, ja que s’hi van afegir els refugiats que van sobreviure al genocidi armeni. En la dècada del 1920 uns 90.000 armenis van refugiar-se a l’Iraq. En anys posteriors alguns van deixar el país i d’altres van ser repatriats a Armènia.
El nombre de cristians a l’Iraq en el 2003 era d’un milió i
mig, mentre que actualment deu ser al voltant dels 250.000. La reducció es deu
a la manca de garanties sobre seguretat i respecte als seus drets. Els
cristians del sud del país s’han sentit menystinguts pels governants. Molts
cristians han marxat o els han matat. No se senten segurs ja que no son
acceptats ni pels xiïtes ni pels sunnites.
Actualment està restaurada i em sembla que és l’única església cristiana que queda en funcionament a Bàssora. S’estima que la congregació de cristians caldeus és d’unes 50 o 60 persones, i el total de famílies cristianes és d’unes 350, segons dades del 2017.
Després
vam anar a passejar per la part antiga. Molts edificis estan en molt mal estat,
d’altres estan en reconstrucció.
Les
cases tradicionals, dels segles XVI i XVII s’anomenen “Shanasheel” o
“Mashrabiya. Es troben al llarg d’un dels canals de la ciutat, i formen part
del patrimoni de la ciutat, tot i que per culpa de les guerres han quedat
gairebé en ruïnes.
Els
“shanasheels” són unes estructures tipus tribuna, en fusta, que sobresurten de
la façana, formant part de la finestra al carrer; aquest tipus de tribunes era
típic de les cases otomanes del segle XIX.
Hi ha sis cases que formen part del patrimoni mundial de la Unesco, i catorze que ho han sol·licitat.
Passegem
pels carrerons i al llarg del canal. És trist veure l’estat en que es troba el
barri, però al mateix temps un espot fer ala idea de com devia ser, l’elegància
de les cases. Algunes estan habitades, altres molt fetes malbé.
Vam
entrar en un parell d’edificis en reconstrucció que hi ha al llarg del canal.
D’aquí uns anys, si poden gaudir de tranquil·litat, sense guerres, la ciutat
tindrà un aspecte totalment diferent. També estan restaurant els ponts i
canals.
Les
cases no estan totalment alineades, sinó que estan col·locades de forma
esglaonada per millorar la ventilació.
Vam
parar a descansar, refrescar-nos, anar al lavabo... Suposo que és una casa
tradicional, és un local curiós, casa de tes, cafès, museu
És
un local molt interessant, a part de ser molt acollidor, amb diferents sales, i
molts objectes del passat disposats aquí i allà. De fet una mica atapeït de
coses, però tens distracció per estona.
