Vam continuar el nostre trajecte cap a la illa de Bubaque. A l’igual que passa amb Bolama, la illa i la població més important duen el mateix nom. El trajecte d’una aproximadament una hora i quart.
Bubaque és la capital comercial de l’arxipèlag de les Bijagós i també és la illa que comunica amb totes les altres. És el centre neuràlgic de l’arxipèlag.
En línies generals aquesta població té un carrer que va del port cap a l’interior i un o dos transversals. Ja només arribar es veu més vida que a Bolama, més animació i també és més gran.
Vam sortir a donar una volta abans de que es fes fosc. Aquí hi ha més allotjaments i ressorts que a Bolama i també força més gent pel carrer, especialment a la que t’apropes cap al port.
Bubaque també havia sigut una ciutat colonial portuguesa, però aquí tampoc estan ben conservats els edificis d’aquella època. Els pocs que vaig veure estaven gairebé en ruïnes.
No es triga gaire estona en creuar el poble, així que després d’aquest primer contacte amb Bubaque vam anar al Saldomar, a beure alguna cosa tot contemplant la posta de sol. És un lloc molt agradable i el seu propietari és encantador. Si no estic confosa té un parell d’habitacions i un petit restaurant. Aquell vespre vam reservar per anar-hi l’endemà a sopar.
Quan vam arribar a l’hotel ens van dir que abans de sopar podríem gaudir d’un espectacle de danses tradicionals bijagós. A part del nostre grup hi havia unes cinc o sis persones més. En conjunt no érem massa gent. Va ser curiós de veure, tot i que en aquell moment encara no sabíem gran cosa de la seva cultura bijagós i a mi em costava entendre l’escenificació.
Hi ha molts tipus de danses, segons en quina cerimònia es realitzen i si són danses masculines o femenines. Les danses bijagós de les diferents illes tenen característiques comuns, però sovint hi ha algun toc distintiu segons en quina illa es balla.
Aquell dia, sense saber gairebé res de les danses típiques d’aquí, tan sols podia observar: els músics vestien amb els colors típics de moltes banderes africanes: vermell, verd i groc. I els dansaires duien una sèrie de guarniments al cap i pel cos simulant animals. Em recordava algunes danses que havia vist a Benin.
En moltes danses els ballarins representen animals; si no estic confosa cadascú pot escollir l’animal que vol, amb el que se sent més identificat per la seva forma de ser, o be per la tradició familiar.
La dansa representa els moviments i comportament de l’animal al que s’està imitant. Per tal de que sigui ben visual duen una sèrie de complements, al cap i el cos que permet identificar-lo.
Alguns dels animals més habituals que es representen són: la vaca, que pot dur banyes o no, el peix serra, el tauró i el tauró martell. Menys freqüent és la representació de l’hipopòtam, la gasela o el llangardaix.
En totes les danses, tant masculines com femenines, els dansaires s’unten el cos amb oli de palma.
En les danses femenines, les dansaires duen faldilles que es diferencien segons l’edat. Les nenes i noies joves porten una faldilla curta de tres colors, mentre que les dones adultes duen una faldilla més llarga i d’un sol color.
En la societat bijagó el pas d’infant a adult és en diferents etapes, cadascuna d’elles té els seus rituals, una durada diferent i la dansa de canvi d’etapa.
Els nois, en la fase cadene, que dura uns 18 mesos, recullen vi de palma i l’ofereixen als nois que estan en la fase següent per tal que els hi mostrin el camí a seguir. En aquest període els joves passen dos o tres dies vivint en cadascuna de les tabanques (poblats) de la seva illa. En cada tabanka hi ha el “regulo o balobero” que comparteix coneixements amb ells.
En les cerimònies cadene els animals que es representen són la vaca, el peix serra i el peix martell. Quan un dansaire representa un vedell vol dir que aquest noi esta en l’etapa d’aprenentatge dins de la societat.
La cerimònia final d’aquesta etapa és conjunta entre tots els joves de les diferents tabanques que estan en la mateixa fase. En el ball es col·loquen els dansaires en una fila davant per davant d’una altra formada per quatre homes amb un tambor i dones de la fase campune.
L’etapa següent és la canhocan. En aquesta fase en el ball es prioritza la representació de la força de l’animal. Habitualment s’escull el tauró, ja que es considera que és l’espècie animal més forta de les que habiten en el mar.
Una altra representació habitual és la serp pitó, ja que simbolitza la saviesa de la selva. Per representar aquesta serp el dansaire es posa una màscara amb diverses cares, entre les que hi ha cares d’home, de serp i d’altres animals. El ball és similar al de la fase anterior, però canvien les vestimentes. El moment central de la dansa és quan ballen en cercle: els dansaires protegint als que queden a l’interior del cercle. Representa que són els defensors de la tabanka. Porten un escut al braç que reafirma el seu paper de protectors dels habitants del poblat.
L’escut el porten també en la cerimònia de pas a la fase cabaro que és la següent. El pas a la fase cabaro té un ball característic que varia segons les illes. A l’illa de Formosa i la de Uno generalment es representa a la vaca, que tant pot dur banyes com no.
Quan es sacrifica una vaca generalment es fa com a símbol de prosperitat econòmica. Quan es representa en una dansa simbolitza la valentia i coratge, que són trets fonamentals que han de tenir els homes bijagós.
En els rituals hi ha diversos instruments de percussió: el tambor, la carbassa i el bombolon. Si ho he entès be, el tambor es toca per la dansa individual, i el ritme és diferent per cada dansaire. Quan es toca la carbassa és pel ball en grup. El bombolon no tinc clar quan es toca. El toc del tambor representa a la natura; és el sistema de comunicació. És el més important.
També hi ha danses femenines però no totes estan associades a canvis d’etapa cap a la fase adulta. La dansa cundere té un sentit social, molts cops s’utilitza en compromisos matrimonials.
En la fase campune la noia soltera i verge gaudeix de gran llibertat ja que no té responsabilitats ni compromisos envers la societat. És en aquesta fase quan les noies ballen la dansa cundere. Es vesteixen amb la faldilla curta i hi ha una que canta i les altres fan de cor. Tan sols s’acompanya amb el ritme de tambors petits, tocats per tres dones. Poden unir-se altres dones al ball però deixant espai separat a les ballarines joves. Els homes no hi poden participar, tan sols miren. 
La dansa uan-ne la ballen les noies de la fase campune i les cadjona. Per preparar aquesta cerimònia hi ha alguna noia més gran, que pot ser una germana, que les ajuda amb el vestuari i la decoració del cos.
Les cerimònies cabaro de les dones, s’assemblen una mica a les de la mateixa etapa pels homes. S’hi representa la força i per això el cap de vaca. Aquest cap pot anar agafat per una corda, que subjecta un home, que pot ser la parella, l’enamorat o el germà de la dona que balla.
L’última etapa cerimonial femenina correspon a la cadjona. Passen aquesta etapa les dones que tenen un major reconeixement o respecte per part de les altres dones. Esta associada a les cerimònies sagrades pels difunts. En aquesta etapa i el seu ball ritual no es potencia la bellesa de la ballarina sinó el respecte que ha adquirit per part de la societat.
El ritual d’iniciació és fonamental pels bijagós. S’anomena fanado. Aquest ritual és diferent pels nois i les noies.
Els nois passen diversos mesos en el bosc i no poden explicar el que passa en el bosc durant aquest procés quan tornen al poble. Quan tornen al poble es fa una gran cerimònia.
Per les noies aquesta iniciació es fa entre els 17 i 25 anys i s’anomena garandesa. Es vesteixen de forma tradicional bijagó, es posen collarets i altres guarniments i passen un breu període de temps al bosc, però la resta del període d’iniciació van a les diferents tabanques de la illa on viuen, i allà dansen i canten.
En els pobles les noies s’allotgen en els balobas, que és l’espai sagrat pels bijagós, l’equivalent a un temple, que es troba al centre de la tabanka. És aquí on es pot connectar amb els esperits. La gent ve aquí a pregar, a demanar salut, treball o el que necessiti. Aquí també és on es fan les cerimònies col·lectives: per les collites, les cerimònies del fanado o iniciació, o també cerimònies quan hi ha algun problema greu en la tabanka.
En els balobas no hi poden accedir els homes. En realitat no sé si baloba és una paraula masculina o femenina. L’únic home que hi té accés és el regulo, que és la màxima autoritat de la tabanka i és el que presideix totes les cerimònies que es realitzen.
Les dones ancianes de la tabanka els hi ensenyen, a les noies que estan en el procés d’iniciació, tot el que han de saber del seu paper com a dones en la vida adulta.
En aquesta iniciació de les noies hi ha dues cerimònies, el primer i el segon fanado. En la primera reben el nom de la persona que s’ha reencarnat en elles i la següent cerimònia es realitza al cap de dos anys.
L’objectiu de la iniciació o fanado és que els joves aprenguin el paper que els hi toca en la societat, el sentit de responsabilitat, d’autocontrol i de coratge. El fanado representa pels bijagós la unió entre passat i present, i també entre els joves, els ancians i els avantpassats.
Els bijagós són essencialment animistes i els seus esperits poden representar-los tant en forma humana com animal.
Els bijagós creuen en la vida després de la mort i en les cerimònies funeràries tothom es vesteix amb les millors robes. Quan ja ha passat un temps del decés s’invoca a l’esperit del difunt i se’l convida a entrar en el santuari de la família. Els familiars han tallat una figureta que serà l’allotjament de l’esperit del difunt. La figureta es presenta davant del poble que l’hi fa ofrenes de vi i arròs. A partir d’aquest moment, la figureta s’utilitzarà en totes les cerimònies familiars i a ella es recorrerà si es vol demanar ajuda als esperits.
Després de l’espectacle de danses vam sopar al mateix hotel. Estava tot inclòs: carpaccio de barracuda, com entrant, filet de barracuda arrebossada amb pastis de patata, macedònia, aigua i vi. Estava molt bo.
Al mati següent vam tornar cap al poble per veure el museu. És molt petit però té el seu interès ja que et permet situar-te una mica en el que hi ha en aquestes illes. El noi que ens el va ensenyar era molt professional.
Vam continuar fins al port on actualment hi ha el mercat a l’aire lliure, però no era dia o hora de mercat. Si no estic confosa s’hi posen quan arriba el ferri.
Abans d’arribar al port hi ha un edifici que hi posa que és el mercat de Bubaque. Es va construir amb aquesta finalitat. Hi ha un pati central amb diverses botiguetes per posar parades tot al voltant i en el centre també hi ha taules per més parades. Quan nosaltres hi vam entrar totes les botigues estaven tancades i al centre tan sols quatre o cinc parades amb molt poc material per vendre. Feia pena. Una instal·lació que sembla confortable, amb ombra... i gairebé abandonada. Potser no era el dia, però altre gent que ha vingut altres dies i hores ho ha vist també així.
Pel poble es pot trobar alguna botiga d’artesania. I quan ja la part de poble no donava més de sí, vam anar a passejar cap a l’altra banda de l’hotel. Una platja tranquil·la, ocupada per algunes vaques descansant al sol i uns porcs buscant ostres.
També vam trobar una petit aeroport, i les restes del que devia ser un parc o plaça enjardinada, en l’època colonial.
