Aquest és un petit recorregut pel Kurdistan, predominantment per la part iraquiana. Volem cap a Istanbul i d’allà agafem un altre vol cap a Batman, a l’altre extrem del país, al sud-est de la península d’Anatòlia. Visitem algunes ciutats i pobles del Kurdistan turc i després creuem la frontera per entrar al Kurdistan iraquià.
A l’aeroport en facturar l’equipatge cap a Batman, el noi de la companyia aèria em pregunta què anem a veure allà. No hi van gaires turistes al Kurdistan turc i es sorprèn encara més quan l’hi dic que la idea es passar al cantó iraquià.
A Istanbul cal canviar de terminal de la dels vols internacionals als nacionals. Aquesta part és una mica més caòtica però més gran del que m’esperava. Al control d'equipatges la dona policia em parlava en turc i com que no entenia el que em deia al final em va deixar passar sense arribar a saber què volia.
Quan estava matant el temps en el bar de la terminal dels vols nacionals em vaig fixar en dos nois que duien unes gerres que em semblaven de cervesa, pel color, l'estil de gerra, l'escuma.... però després vaig veure que tenien una cullereta, o sigui que no era cervesa sinó te, però servit om si fos cervesa. I és que a aquesta terminal, o al menys en aquest bar, no hi servien alcohol.
No es veuen masses europeus, però sí que hi ha bastants orientals. La gent que es mou per la terminal són majoritàriament homes i les poques dones que es veuen van acompanyades.
L'arribada a Batman va ser espectacular, estava tot nevat, tan sols destacava la cinta grisa de la pista d’aterratge. El relleu molt pla. Feia molt fred, crec que estàvem a 1 o 2 sota zero. Al mateix aeroport vam agafar el cotxe per anar cap a Mardin o sigui que de Batman no vaig veure res.
Per la carretera hi havia força trànsit, però ja era fosc i no es podia veure el paisatge. A Turquia és una hora més que Barcelona, i el sol es pon a 2/4 de 5 en aquesta època de l’any.
Vam arribar a Mardin al vespre. Aquest era el primer contacte amb la ciutat i em va encantar. En el trajecte d’anada cap a l’Iraq no hi vam estar gaire; va ser a la tornada que vam poder descobrir alguns racons més.
L'hotel estava al centre de la ciutat, en un edifici antic. L'habitació que em van donar no tenia finestres, però així i tot tenia un cert encant. Tot l’edifici és de pedra i té terrasses amb molt bona vista sobre la plana. Quan vam arribar a les 8 del vespre, vaig sortir a passejar, però hi havia molt poc ambient, la majoria de les botigues estaven tancades, en part per l’hora i en part per ser divendres, i hi havia poca gent circulant. L’hotel està en el carrer principal, on n’hi ha d’altres, tots ells en edificis antics restaurats. 
Vam sopar en un bar popular: una sopa de llenties, entrants diversos i pinxos de carn. No servien cervesa ni vi, o sigui que vam beure aigua, tot plegat va valdre uns 5 euros.
Al matí la ciutat cobra vida. Es troba a 1325 metres d’alçada i des de les terrasses de l’hotel es veu la plana mesopotàmica, la llum és molt bonica, sobre la pedra de color torrat. En aquesta ciutat hi ha confluït diferents cultures al llarg dels temps. Mardin era la terra dels siríacs, un antic poble descendent de l’imperi accadi, que es va establir a mesopotàmia en el 2200 a. C. El siríac és una llengua semítica que està relacionada amb l’arameu. L’església ortodoxa siríaca va sorgir de la divisió dels cristians en el 431, o sigui molt abans que la separació que hi va haver en el segle XI entre l’església de Roma i la de Constantinopla.
La població siríaca a Mardin ha anat disminuint al llarg dels anys, degut a l’emigració. Diuen que hi ha més assiris a Suècia que a Turquia.
Entre els segles XII I XV va ser la capital d’una de les dinasties turques que van deixar un important llegat islàmic; hi ha diverses mesquites i madrases.
A primera hora del matí fem un passeig per la ciutat. Fa molt fred i en els llocs on no hi toca el sol encara hi ha un bon gruix de neu. La ciutat m’agrada molt, i suposo que ha sigut un bon moment per visitar-la, doncs no hi ha turisme. Ara el govern vol potenciar el turisme en aquesta regió i diuen que volen convertir-ho en un lloc tant turístic com Pamukale.
Durant anys el Kurdistan turc ha estat més o menys tancat al turisme, però ara que hi ha calma volen que la situació canviï. Econòmicament serà bo per ells, però potser perdrà l’encant que té ara.
El passeig a primera hora va ser molt agradable tot i que hi havia poques coses obertes però em va servir per fer-me’n una primera idea i quedar encantada amb els seus edificis de color terrós i plens d’història.
