Sortim de Mardin per anar a visitar el monestir Deyrulzafaran. Des de la carretera la vista de la ciutat és bonica, ja que et dóna idea de la seva disposició a tocar de la muntanya i enfilant-se per una de les seves cares. Destaquen alguns dels minarets de les diferents mesquites que hi ha a la ciutat.
És un monestir siríac ortodoxa, que es va fundar l’any 493 i va ser la seu del patriarcat de l’església siríaca ortodoxa entre els anys 1160 i 1932. Actualment la seu està a Damasc. Hananyo (o Ananíes) va ser el metropolità de la regió (una mena d’arquebisbe) i el va fer restaurar i renovar l’any 793. I és que el monestir va patir diversos atacs i saquejos al llarg de la seva història.
Es va construir sobre un antic temple dedicat al sol, però el primer monestir va ser destruït pels perses en el 607. Es va reconstruir i siscents anys més tard va ser saquejat per l’exèrcit de Tamerlà. De fet els mongols van atacar dos cops al monestir i va ser la segona vegada quan van arrasar-lo i es van endur tot el que van poder; fins i tot fonien l’or de que estaven recobertes les cúpules del monestir, per endur-se’l.
Com que estava construït sobre un temple dedicat al sol, algunes de les seves sales o capelles corresponen a aquesta època. Es pot veure una de les antigues capelles on es feien les cerimònies dedicades al sol; en una de les parets hi ha una petita finestra per on a l’albada entrava el sol, en una altra banda de la sala hi ha el lloc on es feien els sacrificis.
A sobre d’aquesta part més antiga hi ha les capelles i dependencies del monestir actual. Es conserven encara algunes de les portes que tenen uns 300 anys d’antiguitat, son les que duen a la zona on es troben les tombes dels patriarques.
En la capella hi ha la cadira del patriarca, en la que hi ha escrit el nom de tots els patriarques que havien exercit en aquest monestir, des de l’any 792. Llegeixo a la guia que els patriarques s’enterren asseguts de cara a l’est i completament vestits, per estar ja a punt per ser rebuts per Deu. Inicialment l’altar era de fusta però es va cremar i ara es de marbre. Les cerimònies religioses es fan arameu.
El monestir té una bona biblioteca, que no vaig veure, en la que es conserven llibres i manuscrits, sobre diverses temàtiques, alguns d’ells amb miniatures i il·luminacions que diuen que son molt interessants, tots ells escrits en siríac. Molts d’aquests documents s’havien escrit en el propi monestir.
Molts monjos van ser escriptors prolífics, que havien tingut accés també a bones biblioteques en les que s’havien format.