Sortim de Mardin per anar a visitar el monestir Deyrulzafaran. Des de la carretera la vista de la ciutat és bonica, ja que et dóna idea de la seva disposició a tocar de la muntanya i enfilant-se per una de les seves cares. Destaquen alguns dels minarets de les diferents mesquites que hi ha a la ciutat.
El monestir no està gaire lluny, i aquí també s’hi pot veure neu encara en els racons on no hi toca el sol. Feia uns dies que hi havia hagut una gran nevada i el gel neu que trobem és encara de llavors.
El monestir de Deyrulzafaran està molt a la vora de Mardin, en un indret molt bonic, flaquejat per una banda per muntanyes; s’hi respira tranquil·litat. També se l’anomena Mor Hananyo, que és el nom en siríac de sant Ananies. El nom de safrà ve del color de les pedres, em sembla que del color del pigment utilitzat en la seva fabricació. 
És un monestir siríac ortodoxa, que es va fundar l’any 493 i va ser la seu del patriarcat de l’església siríaca ortodoxa entre els anys 1160 i 1932. Actualment la seu està a Damasc. Hananyo (o Ananíes) va ser el metropolità de la regió (una mena d’arquebisbe) i el va fer restaurar i renovar l’any 793. I és que el monestir va patir diversos atacs i saquejos al llarg de la seva història.
Es va construir sobre un antic temple dedicat al sol, però el primer monestir va ser destruït pels perses en el 607. Es va reconstruir i siscents anys més tard va ser saquejat per l’exèrcit de Tamerlà. De fet els mongols van atacar dos cops al monestir i va ser la segona vegada quan van arrasar-lo i es van endur tot el que van poder; fins i tot fonien l’or de que estaven recobertes les cúpules del monestir, per endur-se’l.
Com que estava construït sobre un temple dedicat al sol, algunes de les seves sales o capelles corresponen a aquesta època. Es pot veure una de les antigues capelles on es feien les cerimònies dedicades al sol; en una de les parets hi ha una petita finestra per on a l’albada entrava el sol, en una altra banda de la sala hi ha el lloc on es feien els sacrificis.
A sobre d’aquesta part més antiga hi ha les capelles i dependencies del monestir actual. Es conserven encara algunes de les portes que tenen uns 300 anys d’antiguitat, son les que duen a la zona on es troben les tombes dels patriarques.
En la capella hi ha la cadira del patriarca, en la que hi ha escrit el nom de tots els patriarques que havien exercit en aquest monestir, des de l’any 792. Llegeixo a la guia que els patriarques s’enterren asseguts de cara a l’est i completament vestits, per estar ja a punt per ser rebuts per Deu. Inicialment l’altar era de fusta però es va cremar i ara es de marbre. Les cerimònies religioses es fan arameu.
En una altra habitació hi ha les cadires de fusta amb que traslladaven als patriarques i altres dignataris; una d’aquestes cadires té uns 300 anys. També hi ha una antiga ciclostil o impremta, i restes de mosaics del terra molt antics. En el 1874 el patriarca del monestir va anar a Anglaterra i va aconseguir una impremta, que crec que és la que vaig veure; va portar-la a Deyrulzafaran i va poder imprimir en siríac diversos textos, tant litúrgics com no litúrgics. 
El monestir té una bona biblioteca, que no vaig veure, en la que es conserven llibres i manuscrits, sobre diverses temàtiques, alguns d’ells amb miniatures i il·luminacions que diuen que son molt interessants, tots ells escrits en siríac. Molts d’aquests documents s’havien escrit en el propi monestir.
Aquest monestir és una de les mes conegudes i més antigues estructures de la alta mesopotàmia. La forma actual conserva bona part de l’estil i decoració de l’original i moltes de les decoracions daten del segle VI.
Molts monjos van ser escriptors prolífics, que havien tingut accés també a bones biblioteques en les que s’havien format.
Un d’ells va viure al monestir en els segle VIII, un altra era de començaments del 1900 i va escriure la història de la literatura siríaca. Aquest llibre va escriure’l en àrab, però un altre monjo del monestir el va traduir al siríac una mica més tard. Un altre monjo de començaments dels segle XX va esc riure diverses obres en siríac, turc i àrab.