Una altra de les visites obligades és la del basar Vakil. En realitat és un conjunt que agrupa quatre mercats coberts. El conjunt actual data del segle XVIII, tot i que aquí ja hi havia hagut un mercat en el segle XI, però suposo que molt més petit.
L’actual basar el va fer construir Karim Khan, el primer governant de la dinastia Zand i el que va fer de Xiraz la capital del país. Aquesta dinastia va durar poc i la va reemplaçar la Qajar. Karim Khan volia convertir aquesta ciutat en un gran centre comercial.
El recinte del mercat és una estructura construïda en totxanes, amb el sostre en voltes, que aïlla l’espai interior de les temperatures extremes de l’exterior, tant a l’hivern com a l’estiu. 
Com en la majoria de basars, hi ha de tot. Alguns passadissos són estrets i estaven plens de gent i altres racons eren més espaiosos. Hi ha molta varietat de productes de tota mena. Una de les coses que em va cridar l’atenció va ser el sucre cristal·litzat; en un bastonet d’uns 20 centímetres de llarg hi havia adherits els cristalls de sucre, d’un color daurat.
També venien uns fulls o làmines de colors, que són de fruita, seca i premsada. En algun altre país ja ho havia provat, notes el tast àcid i una textura curiosa.
A dins del basar hi ha una antiga escola corànica. La decoració amb l’estil que fan servir per aquí, rajola decorades amb colors blaus, roses i grocs. Hi ha un pati central i tot de sales i habitacions al voltant. Una d’aquestes sales, la més gran, té tot de cadires al seu voltant i em fa l’efecte d’una sala d’actes. Suposo que l’utilitzen per recepcions, reunions o concerts. Una de les habitacions que hi ha al voltant del pati és el taller d’un artesà de la fusta. Té peces molt curioses. 
En un altre racó del mercat hi ha un antic caravanserrall. Té dos plantes i en les habitacions dels dos pisos hi ha botigues. El pati central, amb arbres i bancs, és on la gent s’asseu a descansar després de fer les compres. 
Allà hi vaig trobar les dones d’una família amb les que vaig parlar una mica. Hi havia dues dones vestides de cap a peus de negre, que eren les més grans. Una altra dona més jove, amb les seves filles petites, que duia un mocador granatós, i una noia que és la que parlava amb mi, que vestia de colors: vestit blau, pantalons tipus texà, mocador estampat. Les nenes, eren molt simpàtiques i quedaven molt gracioses amb el cap cobert per un barret de color rosa. 
Més enllà es troba la mesquita Vakil, que va ser construïda al mateix temps que el mercat, i reconstruïda després, durant el període Qajar. Estava parcialment en obres, ja que l’estan restaurant. És curiosa, les columnes són llises i les rajoles que decoren la sala tenen colors diferents als que hem vist fins ara, aquí hi ha notes de verd de diferents tons. Per fora, els colors tornen a ser els blaus, grocs i roses.
