Aquí a Bodinath i zones properes hi viuen molts refugiats tibetans i això ha fet que s’hi hagin construït més de 50 gompes (monestirs tibetans) al voltant del stupa; aquest stupa està construït sobre terrasses concèntriques ascendents, formant un gran mandala en pedra. És un dels stupes semiesfèrics més grans, tant de Nepal com del món.
Al voltant de la base d’aquest stupa hi ha 108 imatges del Buda Amitabha i 147 nínxols on hi ha molins d’oració.
És el centre de culte del budisme tibetà més important fora del Tibet. En aquest stupa es diu que s’hi conserven les restes del Buda Kassapa, que és el 27è dels budes anteriors a Gautama.
Es caracteritza per la cúpula semiesfèrica blanca, una estructura piramidal, i a dalt els 4 ulls mirant en les quatre direccions, nord, sud, est i oest. El conjunt representa un mandala, un mapa cosmològic, amb el camí cap a la il·luminació i el centre del cosmos, el mont Meru.
Durant segles, els mercaders tibetans s’aturaven aquí per fer ofrenes.
En la dècada de 1950 molts tibetans van fugir de la seva terra i van arribar al Nepal, es van instal·lar prop d’aquest stupa.
Una versió estesa pel Tibet, que té també algunes variants, parla d’una dona tibetana, vídua, amb quatre fills que va venir aquí i va voler construir un temple dedicat al buda Amitabha. Això era després de la mort de Kassapa, el buda Kassapa; la dona va dur les seves despulles fins aquí on volia enterrar-lo i fer un lloc de culte.
Segons la llegenda, quan Kassapa va morir una dona gran, cuidadora d’aviram, amb els seus quatre fills va dur fins aquí les despulles de Kassapa i les va enterrar on ara hi ha el stupa.
La dona va morir abans que estigués acabada i van ser els seus quatre fills els que van acabar l’obra. Es diu que els quatre fills eren de diferents pares i que representen les quatre direccions cardinals, els quatre ulls de buda que hi ha a la part alta.
On hi hauria hagut aquest primer centre de culte, és on els historiadors situen la construcció d’un stupa en el segle XIV, després de la invasió del Nepal pels mogols. Aquest stupa ha sigut durant segles un important centre de culte budista i de peregrinació. Ara bé, el terratrèmol del 2015 el va danyar significativament i de seguida es va procedir a la seva reconstrucció; es va consagrar de nou en el 2016. La cúpula actualment està preparada per resistir millor els terratrèmols.
Un altre nom per aquest centre religiós és Kaasti Chaitya. La primera referència històrica amb aquest nom es troba en les cròniques dels newars. Es diu que Khaasti era un dels quatre stupes fundats pel rei licchavi, Manadeva, que va regnar cap a finals del segle V i començaments del segle VI.
Segons la història de Nepal, el rei Licchavi Vikramjit volia construir una font de pedra (les típiques de per aquí, una mena de bassa en pedra amb unes escales que baixen cap al fons on hi hala sortida d’aigua), a la part sud del pati del palau, però en aquell indret no s’hi veia cap senyal que hi hagués aigua.
El rei li va dir a un dels seus fills que un home estaria dormint amb la cara i el cos cobert i que l’hauria de sacrificar sense destapar-lo. Un cop acabat el ritual el fill va descobrir que havia sacrificat al seu pare. Sentint-se culpable va consultar als sacerdots què podia fer per redimir-se i va construir els stupes.
Segons la història i llegendes del Tibet, la princesa nepalesa Bhrikuti es va casar amb el rei tibetà Songtsen Gampo; el rei tibetà ja tenia una esposa xinesa, i entre les dues van introduir i difondre el budisme al Tibet. Les relacions comercials entre Tibet i Nepal es van enfortir, i això devia facilitar que la vídua de la llegenda, viatges amb els quatre fills, des de Lhasa fins aquí.
En aquell temps tan sols els comerciants i mercaders, essencialment homes, feien el viatge entre Tibet i Nepal, per això és sorprenent que l’hi haguessin concedit el permís per anar a visitar Khaasti (actual Bodintah); se suposa que hi devia influir que era una dona vídua. La dona havia tingut molt interès a fer el viatge, ja que a Lhasa corrien moltes històries sobre la princesa Bhrikuti.
Encara hi ha més històries sobre Bodinath, les que fan referència al Chiniya Lama. Si no vaig errada voldria dir lama xinès.
En el segle XIX, en finalitzar amb la guerra entre el Tibet i el Nepal, es va signar el tractat de pau de Thapathali. Els tibetans estaven sota l’administració de la dinastia Qing. La guerra la va guanyar Nepal, i el tractat es va signar al palau Thapathali de la plaça Durbar de Kàtmandu, l’any 1856.
Amb el tractat que se signés estaven en joc les relacions comercials entre Tibet i Nepal, la seguretat de les rutes, taxes. etc. Per això calia que el text estigués molt clar i no hi hagués ambigüitats.
Si ho tinc ben entès, Chiniya lama és un càrrec hereditari. Tenia al seu càrrec aquest stupa i altres centres culte en llocs que podien estar força allunyats. Era el responsable de vetllar tant pels aspectes religiosos com socials.
Jung Bahardur Rana va pensar que aquest lama li permetria tenir relacions diplomàtiques amb l’imperi xinès, i per aixòli calia establir una bona aliança amb ell. Així que va idear un pla: donar-li en matrimoni una de les seves filles, la que la seva mare era de l’ètnia tamang i nascuda aquí a Bodinath.
Com agraïment per la feina feta durant les negociacions de pau, i de les que Nepal va treure un bon profit, se li va concedir un terreny per poder-hi construir un monestir i una residència davant del stupa.
L’actual Chiniya Lama continua tenint alguna relació amb aquest stupa, tot i que forma part del patrimoni de la humanitat per la Unesco.
Quan arribes aquí, per moltes fotografies que n’hagis vist, impressiona. Està envoltada d’edificis i l’espai lliure és relativament estret per la quantitat de gent que hi ha.
Suposo que el temple-palau al que es pot entrar és el que van donar al chiniya lama. Des del pis de dalt hi ha una bona vista sobre l’stupa.
