Iraq és un d’aquells països que tenia pendent de visitar, però que és difícil trobar el moment adient, ja que ha anat empalmant conflictes. Fa deu anys vaig visitar el nord, la regió autònoma del Kurdistan. Aquest cop he estat pel centre i sud, des de Samarra fins a Bàssora, a la costa del golf pèrsic.
Històricament es diferencia entre l’alta i la baixa Mesopotàmia; a l’Alta Mesopotàmia és on hi va haver la civilització assíria, mentre que la Baixa Mesopotàmia o Caldea, és on hi va haver la civilització sumèria i accàdia.
La història de Mesopotàmia està documentada des de l’any 10.000 aC fins al 637 dC, que és quan hi va haver la conquesta musulmana.
Vam baixar del bus en el pont dels màrtirs i vam poder contemplar per primer cop el riu Tigris. El nom d’aquest pont fa referència als morts en les protestes de l’any 1948.
En les protestes que van tenir lloc al gener del 1948, en contra del tractat anglo-iraquià signat pel rei amb els britànics. En les manifestacions hi van participar estudiants, treballadors de diferents àmbits i gent de barris marginals procedents del sud del país. En total, van durar gairebé un mes, en el que va morir gent, hi va haver detinguts... La darrera manifestació va ser la més sagnant, entre 300 i 400 persones van morir quan la policia van disparar contra els manifestants que estaven al pont i als voltants; alguns van caure al riu.
L’abundància d’aigua i el clima sec també van contribuir al seu creixement i desenvolupament. Tant al nord com al sud de les portes de la ciutat hi havia aigua, el que facilitava que tothom en pogués tenir.
El moment de major esplendor i prosperitat va ser durant el regnat del califa Harun Rashid, a començaments del segle IX.
Bagdad es troba en la vall del Tigris i l’Èufrates. Aquí hi havia hagut assentaments pre-islàmics, però la seva importància ve de quan en el segle VIII es va convertir en la capital del mon musulmà.
La vall del Tigris era fèrtil i el riu era una important ruta comercial, per això molt abans de l’època abbàssida ja hi havia hagut assentaments aquí amb noms similars a l’actual. Va ser la ciutat de les mil i una nit.
Hi ha un document del 1800 aC, de l’època d’Hammurabi, en la que es menciona una ciutat anomenada Bagdadu. S’ha trobat una pedra perimetral de l’època del rei assiri Nazimaruttas (1341-1316 aC); també una altra de l’època del rei babiloni Marduk-Apaliddin (1208-1195 aC). En algun altre document es diu que en el segle VIII aC Bagdad era un assentament armeni.
La ciutat es va construir inspirada en els camps militars romans, circular, amb quatre portes equidistants que enllaçaven amb les quatre principals rutes: la del sud, que duia cap a Bàsora, la del nord, cap a Kufa, la de l’oest cap a Damasc i la de l’est cap a Khorasan.
Hi havia una rasa profunda abans de la primera muralla. Després un espai de 57 metres abans d’una altra muralla que tenia 28 torres. Un espai de 170 metres on hi havia les cases dels súbdits del califa o potser de la guàrdia. Encara hi havia un altre mur que encerclava el palau del califa, amb una gran cúpula verda, i la seva mesquita.
Es diu que en la construcció de la ciutat dels seus somnis hi van treballar 100.000 persones. Es va portar material de poblacions veïnes, i també es va fer servir material de Babilònia.
La construcció de la ciutat es va acabar l’any 766. Mansour estava obsessionat amb la seguretat i la ciutat tenia la seva pròpia presó. Va fer excavar 100 tombes per tal de que la seva tomba no fos profanada. Em sembla que no se sap exactament on està enterrat.
Al cantó est del riu Tigris, a Rusafa, Mansour hi va construir un campament militar. L’any 768 a Rusafa s’hi va construir una nova mesquita i un palau prop del gran cementiri on hi havia enterrats alguns califes.
Els segles VIII i IX van ser l’edat d’or d’aquesta ciutat; es diu que va ser la ciutat més rica del mon. Aquí hi arribaven vaixells procedents d’extrem orient duent porcellana de la Xina, espècies i tints de Malàsia i la Índia, lapislàtzuli i esclaus del Turkestan, ivori i pols d’or de l’Àfrica oriental, perles i armes d’Aràbia...
Quan es va fundar la ciutat començava a fer-se servir el paper, que havia arribat des de la Xina i es va començar a fabricar a Bagdad. La ciutat es va convertir en un centre d’aprenentatge de referència. Es van traduir moltes obres de referència de diferents matèries.
Entre el 812 i el 813 Bagdad va estar assetjada, en el context de la guerra civil pel control del califat de Bagdad, entre el califa Al- Amin i el seu germà Al-Mamún, que va acabar fent-se amb el poder. La destrucció de la ciutat i els barris de l’entorn era tant gran que no va poder arribar a Bagdad fins al 819, i és quan va començar la reconstrucció.
La casa de la saviesa va ser destruïda després del setge de la ciutat per part dels mongols en el 1258.
Llegeixo que Marco Polo va visitar Bagdad en el 1272.
Durant els segles XV i XVI els otomans i els perses safàvides competien pel control de Bagdad. L’any 1508 el xa Ismail de Pèrsia va ocupar la ciutat, va destruir les tombes dels sants sunnites i va construir un gran hostal per allotjar als peregrins perses. La ciutat es va desenvolupar com un gran centre comercial.
Bakr Al-Su Baixi, va ser un militar otomà, que va organitzar una conspiració contra el paixà Yusuf; el sultà va enviar soldats per combatre’l i ell va demanar l’ajut dels xa de Pèrsia, Abbas, sense deixar que la ciutat caigués en mans dels perses.
Bagdad va patir un setge i la fam va fer estralls, pel que molta gent va desertar i es va unir als perses. El fill de Bakr és el que va acabar obrint les portes de la ciutat i entregant les claus als representants del xa. Bakr va ser executat i molts sunnites van ser venuts com a esclaus. La ciutat va quedar molt malmesa.
Durant la guerra del 2003 va ser fortament bombardejada. Va quedar sota control estatunidenc, es van produir nombrosos saquejos, i després de l’enderrocament de Saddam Hussein l’Autoritat Provisional de la Coalició va establir una “zona verda” de 8 km2, al centre de la ciutat. Aquest govern provisional va acabar amb quan es van fer les eleccions del 2005.
Acabada la guerra, en el 2004 hi havia molts serveis bàsics que no funcionaven, o no deforma correcta. A l’estiu del 2004 la major part de la ciutat tenia electricitat tan sols de forma intermitent.
Mentre passejàvem pel centre històric ens van comentar que on ara hi ha un mercat havia sigut el barri jueu.
Bagdad ha sigut sempre una ciutat amb diversitat ètnica i religiosa, especialment es diferencien els dos grans grups religiosos islàmics, sunnites i xiïtes, però n’hi ha d’altres, així com cristians, i en el passat jueus.
Abans del 1950 hi havia una important i influent població jueva, en el barri proper a la gran sinagoga. En aquell temps les diferents comunitats religioses vivien barrejades i amb força harmonia.
Durant el califat abbàssida (750-1258 dC) i també durant l’època otomana (a partir del 1534) els jueus van tenir un gran pes econòmic en la societat iraquiana. En el període otomà, eren una minoria protegida, tenien llibertat de culte i podien tenir els seus propis negocis.
Cap a finals dels segle XIX molts jueus bagdadís van marxar cap a altres poblacions, especialment cap a Bàssora, sobretot després de l’obertura del canal de Suez.
En la dècada del 1930 les relacions entre jueus i musulmans es van anar deteriorant, degut a l’agitació existent en la regió per la demanda d’un estat sionista.
Els alemanys van obrir una ambaixada a Bagdad que va començar a difondre idees antisemítiques.
L’any 1934, en el marc del procés d’arabització, es van començar a dispersar als jueus que ocupaven llocs administratius, amb l’excusa d’una reorganització, i els seus llocs passaven a ocupar-los àrabs amb bona formació.
L’any 1941 va ser l’any del Farhud, un aixecament violent contra els jueus, a Bagdad. Els fets van tenir lloc els dies 1 i 2 de juny del 1941, en un moment en que la ciutat estava sense autoritat; Rachi Ali al-Guillani, simpatitzant nazi havia fugit i les forces britàniques encara no havien arribat. La massacre de jueus es va dur a terme també en altres ciutats on hi havia petites comunitats jueves. Van morir assassinats prop de 200 jueus, hi va haver molts ferits i moltes dones violades; es van saquejar comerços i cases de jueus.
Entre els atacants hi havia oficials de l’exèrcit i la policia, vuit van ser condemnats a mort.
No es va deixar que els jueus enterressin als seus morts, que van acabar en una fossa comú. I des de llavors patien atacs, persecucions, confiscacions de bens... Fins que l’any 1951 van ser expulsats del país i enviats a Israel.
No tots els bagdadís donaven suport a la persecució dels jueus. Hi va haver famílies musulmanes que els van acollir i protegir; fins i tot una destacada figura musulmana va posar part dels seus homes per protegir propietats de jueus.
De totes formes, la convivència pacífica entre jueus i musulmans s’havia acabat. Molts jueus van marxar a Palestina i d’altres cap a Estats Units, després de la guerra de Suez.
En el 2014 l’ISIS va en ahir el nord d’Iraq arribant a controlar territori fins a les afores de Bagdad. Hi va haver bagdadís que s’hi van unir per lluitar contra l’enemic comú.
La ciutat és plena de contrastos. Molts edificis nous o reconstruïts, d’altres molt fets malbé. No queda gran cosa antiga, o aquesta és la sensació que em dona.
La part que nosaltres visitem, és la plana fèrtil que està regada pels dos grans rius, Tigris i Èufrates; és la plana al·luvial de Mesopotàmia. Precisament el nom de Mesopotàmia ve del grec i vol dir terra entre dos rius.
El nostre viatge s’ha centrat en la Baixa Mesopotàmia, la terra dels sumeris i babilonis.
Bagdad com a ciutat em va atabalar. Masses cotxes, molts embussos, sorollosa.... tots els desplaçaments es fan eterns. La ciutat té unes 8 milions d’habitants. És la segona ciutat més gran del mon àrab; la primera és el Caire.
Es troba a la riba del riu Tigris. De fet, el riu creua la ciutat, dividint-la en dos, amb un traçat ondulat. Si no estic confosa, hi ha tretze ponts sobre el riu que permeten el pas d’un cantó a l’altre. Alguns d’ells van quedar molt afectats durant les guerres.
Durant el califat abbàssida (750-1258 dC) va ser la capital de l’imperi musulmà. Els abbàssides havien enderrocat la dinastia omeia que tenia la seu a Damasc.
Aquest edifici ha patit
molts alts i baixos. La degradació més important va ocórrer durant el setge
mongol de la ciutat, en el 1258. Actualment està en restauració.
Dins de la madrassa hi havia una zona dedicada a hospital, on els estudiants de medicina podien fer pràctiques. Hi havia farmàcia, uns banys, magatzems, cuina... Hi havia també una residència pels estudiants i una biblioteca que es diu que tenia uns 80.000 llibres, donats pel califa, i que després va augmentar fins a 400.000, però sembla que aquesta dada és exagerada. La biblioteca va sobreviure al saqueig dels mongols i en el 1393 la col·lecció es va fusionar amb la de la madrassa de Nizamiyah; em sembla que després es van dispersar o es van perdre. I quan els otomans van capturar Bagdad, l’any 1534, van endur-se’n els llibres dels palaus i biblioteques, que van acabar a la biblioteca reial d’Istanbul.
Els sunnites tenien quatre escoles jurídiques, i en general els
centres d’estudi ensenyaven tan sols una d’elles. Aquesta madrassa va ser la
primera on s’ensenyaven les quatre doctrines.
La planta d’aquest edifici és rectangular, amb un gran pati
central. En cada cantonada hi havia una de les escoles jurídiques de l’islam.
Després va tenir un període de declivi, abans de que hi hagués
la invasió mongol, i en el 1258 destruïssin part d’aquest conjunt
arquitectònic, que després es va restaurar.
En el segle aquesta madrassa va servir com a caravanserrall, pels mercaders que passaven per Bagdad. Des de finals del segle XVIII i fins a començaments del segle XX va tenir un us militar, coma residència i també era on s’hi emmagatzemaven els uniformes.
