Iraq-4. Bagdad. Mesquita al-Wazir i carrer Mutanabbi.

Sortint del museu vam entrar al pati d’una antiga mesquita, em sembla que és la mesquita al-wazir. Aquesta mesquita va ser construïda pel visir de Bagdad, Hassan Pasha, en el segle XVII. Al llarg del temps va patir diverses reformes i restauracions.

Prop de la mesquita hi ha el carrer Mutanabbi, també conegut com el carrer de les llibreries, ja que el carrer està ple de llibreries i de paradetes de venta de llibres al carrer. També venen material d’escriptori. Aquest carrer està considerat el centre i l’anima de la comunitat literària i intel·lectual de la ciutat.

El nom del carrer fa referència al poeta clàssic iraquià, Al-Mutanabbi, del segle X. El nom del carrer és del 1932, de l’època del rei Faisal I.

Aquest carrer és un dels més antics de Bagdad, que durant segles ha sigut el centre cultural de la ciutat. La història del carrer es remunta a l’època abbàssida, quan aquí hi havia el primer mercat de llibres, amb un important estoc. Aquest carrer era un testimoni dels canvis polítics i culturals que s’anaven succeint a Mesopotàmia.

En la dècada del 1950 la majoria de llibres que hi havia eren d’escriptors marxistes, després va ser el torn dels llibres sobre el nacionalisme pan-aràbic. Durant més de 30 anys només es permetia vendre llibres que glorifiquessin la ideologia Baas, i després a Saddam Hussein.

En un extrem del carrer, tocant ja al riu hi ha una escultura dedicada al poeta Al-Mutanabbi.

Aquesta plaça a tocar del riu Tigris, és un lloc emblemàtic.La gent ve aquí a fer-se fotografies, i també els militars que vigilen el lloc se’n fan.

El 5 de març del 2007 en aquest carrer hi va explotar un cotxe bomba, que va matar a diverses persones (en un lloc diuen 26, en un altre 40) i va malmetre molts edificis.

A finals del 2008 es va tornar a obrir de forma oficial aquest carrer, després de la neteja i restauració dels edificis.

L’any 2012, com a resposta a l’atac amb bomba, es va editar una antologia, en memòria del que s’havia perdut amb la bomba, titulada “Al-Mutanabbi Street Starts Here”.

 Prop d’aquest carrer, en una cantonada, hi ha una cafeteria molt antiga, del 1917; també va veure’s afectada per l’explosió de la bomba i van morir alguns fills i familiars del propietari. Es diu Shabandar, i ha tornat a obrir les portes.  És un local que està molt ple de gent, amb moltes fotografies a les parets, de polítics i de les víctimes de la seva família en l’atemptat.  

Un altre establiment emblemàtic és la botiga de sucs, Haji Zbala, que és l’establiment de sucs més antic de Bagdad, i es troba en un dels carrers més concorreguts del barri antic, el carrer Al-Rasheed.

Aquest establiment ha estat venent suc de raïm des de l’any 1900, i el local ha sigut sempre de la mateixa família.

El suc es fa a partir de les panses, raïm sec, i es diu que guareix totes les malalties.

El carrer on es troba es va obrir en el 1916, durant el període otomà, i va ser el primer carrer de Bagdad a tenir enllumenat elèctric. Va ser en aquest mateix carrer Rasheed on hi va haver el primer cinema, i també hi havia teatres i llibreries. O sigui que m’imagino que hi havia molta animació i el local devia tenir gran èxit.

Actualment segueix tenint molta clientela, de tota mena. Mentre érem allà, jo m’estava al carrer ja que no s’hi cabia, és un local molt petit, vaig veure que hi compraven joves estudiants, homes amb americana, famílies...

Llegeixo que per aquest local hi ha passat algunes figures destacades, Saddam Hussein, en el 1990 quan hi va haver la cimera de la Lliga Àrab, el president egipci Hosni Mubarak i el líder palestí Yasser Arafat.

El raïm prové del nord del país, del Kurdistan, on hi ha les muntanyes Zagros. Es diu que el raïm és la fruita que es va començar a cultivar primer. Hi ha evidències de que el raïm salvatge ja es recol·lectava durant el neolític, 6.500-6000 aC, en el que actualment és el nord-oest de Turquia i el nord d’Iraq.

L’edifici està construït en un estil típic iraquià, que es diu “shanasheel” i que em sembla que fa referència a la balconada que hi ha al segon pis, feta en fusta i amb vidres, que permet veure l’exterior sense ser vist. Aquest tipus d’estructura es va començar a emprar a Bagdad en el segle XII, durant el període abbàssida.

Malauradament, aquest edifici, com tants d’altres del barri històric, està molt fet malbé; en alguns casos, sorprèn que encara es mantinguin en peu, i has de vigilar de no passar per sota, ja que hi ha el risc de que caigui algun fragment.

En un pati interior d’un edifici hi ha el racó dels antiquaris. Té pinta de ser un antic caravanserrall.