Les ruïnes de l’antiga ciutat d’Antigonea es troben bastant a prop de
Gjirokastrë. No sé si s’ha de dir Antigonea o Antigona, ho he vist escrit de
les dues formes, o sigui que l’anomenaré Antigonea, que m’agrada més.
Quan s’estava realitzant una excavació arqueològica prop d’allà, en una
casa del període hel·lenístic s’hi van trobar 14 peces de bronze amb la
inscripció Antigoneon; llavors es va explorar la zona i és va descobrir la muralla
de la ciutat. El parc nacional arqueològic es va crear en el 2005. I des del
2007 en aquest espai s’hi organitzen diferents festivals.
Antigonea va ser fundada per Pirros, rei d’una de les
tribus d’Epir, que estava en el que actualment es el sud d’Albania i nord de
Grècia, en el 295 a. C. La ciutat va ser un important centre econòmic, social i
cultural. A finals del segle III i començaments del II a. C. era una
ciutat-estat, una de les mes importants de l’antiguitat. 
Segons sembla, el nom que Pirros va donar a la ciutat era
en honor de la seva dona, Antigonea. La seva dona era filla de Berenice i Felip
de Macedònia. Quan Berenice va quedar vídua va viatjar a Egipte i allà es va
casar amb Ptolomeu, que n’era el rei i
successor d’Alexandre el gran: Va ser a la cort egípcia on Pirros va conèixer a
Antigonea. Pirros va anar a Egipte a lluitar, i Berenice va quedar meravellada
de la destresa del jove, així que entre els diferents prínceps que optaven a la
ma de la seva filla va escollir-lo a ell. Per això Pirros va estar sempre
agraït a la seva sogre. Un cop casats, Antigonea el va ajudar a aconseguir
suport econòmic i un exèrcit per poder reclamar el trono d’Epir. 
La ciutat d’Antigonea controlava la via Egnatia que la
connectava amb la ciutat portuària de Dyrrachium, l’actual Durrës, cap al nord.
La seva situació era estratègica, sobre el turó de Jermë, a uns 600 metres
d’alçada, amb vista i control sobre la vall fèrtil del Drino.
La ciutat va anar prosperant fins a l’any 167 a. C. en
que va ser destruïda pels romans. En el 198 a. C. en la guerra entre l’exèrcit
romà i el macedoni, Antigonea va donar suport a l’exèrcit de Felip V de
macedònia; els romans van ser els vencedors, però com a revenja per les pèrdues
que havien tingut i pel suport donat als macedonis, van cremar 70 ciutats,
entre elles Antigonea, que no es va reconstruir.
O sigui que la ciutat va tenir una vida força curta, uns 130
anys, i les primeres excavacions es van fer en els anys seixanta (~1965).
Algunes de les peces trobades en el parc es troben actualment a Tirana, entre elles, una esfinx de bronze i una estàtua de Poseidó.
El recinte és molt gran, i com que es troba sobre el turó, la vista és
fantàstica, sobre la vall, les muntanyes nevades del voltant, i al davant,
Gjirokastër. Fa un dia esplèndid i com que ha plogut molt està tot molt verd.
M’encanta el passeig pel parc. Hi ha molts panels explicant el que es va
trobant. Suposo que hi ha molta feina a fer, sota la prada segur que hi ha les
pedres d’aquells temps. És fantàstic passejar per allà, sols, el paisatge,
l’amplitud d’espai, i imaginar, més que veure, la vida que hi havia hagut sobre
aquella muntanya.
La ciutat devia tenir unes 60 hectàrees entre la part interior i exterior
de la muralla; la muralla envoltava la ciutat protegint-la per totes bandes. Per
la construcció es feien servir blocs de pedra. El que la diferencia d’altres
ciutats de l’antiguitat és que tenia un pla urbanístic regular i quadrangular ,
semblant al de les ciutats hel·lenes de Grècia. Era el primer cop que una
ciutat europea s’havia planificat abans de començar la seva construcció. En la
part de fora la muralla s’hi ha trobat objectes de ceràmica i eines que
indiquen que hi havia agricultura i que estava ben desenvolupada.
Sembla que l’acròpolis estava
protegida per tres muralles i en la més externa hi havia 7 torres fortificades.
En les construccions que
s’han anat excavant s’hi ha trobat diferents objectes, en metall, terracota,
vidre, … Alguns dels objectes trobats indiquen que tractaven les pells. També
s’hi ha trobat una roda, el que feia pensar que aquell lloc servia de garatge
per algun tipus de carruatge.
S’han trobat monedes,
moltes d’elles d’Epir però també d’altres llocs com Corfú, Corint o Durrës. Això
indica que hi havia relacions comercials entre Antigonea i altres ciutats-estat
hel·lenes. S’hi ha trobat ceràmica típica grega. O sigui que hi havia un comerç
important a través de la via egnatia i de les rutes per la costa. Les monedes
trobades son majoritàriament de bronze, però també n’hi havia de plata. 
Es poden veure restes de la muralla del segle III a. C.,restes de
l’antic nimfeu, una font d’aigua dedicada a les nimfes, servia de punt de
reunió i proveïa d’aigua. On hi havia alguna de les cases s’hi ha trobat plats
de bronze, segells d’argila, tabletes de bronze amb el nom de la ciutat, i la
figureta de poseidó, el deu del mar. Hi ha les restes d’un altre edifici amb un
pati amb columnes, que tenia un mosaic.
L’àgora, que era la plaça del
mercat, tenia un passeig cobert, que data dels segles III-II a. C., i estava
decorada amb columnes d’estil dòric. Aquí s’hi van trobar, a més de figures de
Poseidó, fragments de bronze d’una estàtua d’un home a cavall.
Es van trobar figures de
bronze de Poseidó i fragments de bronze d’una estàtua d’un home a cavall.
I a l’extrem de
la ciutat, des d’on es veu la vall, hi havia una petita església, del primer
temps del cristianisme, l’anomenen la basílica paleocristiana. Va ser l’ultima
construcció que es va fer a Antigonea, després de que els romans incendiessin
la ciutat. S’havien utilitzat pedres de la muralla per la seva construcció i
s’havia finançat amb les donacions dels seus habitants. Queda el dibuix de la
planta i el mosaic que cobria el terra. El tenen cobert amb una lona per evitar
el deteriorament. Té color vermellós i es conserva força be.
Prop de l’església s’hi han
trobat altres construccions, però en aquesta no hi havia objectes de la vida
quotidiana, i això juntament amb el fet de que es trobés al centre de la ciutat
fa pensar que era un edifici públic.
La vida a la regió ha
passat per moltes etapes diferents. La regió ja estava habitada en la prehistòria,
en algunes coves hi ha vestigis que indiquen assentaments humans. S’ha trobat
una cova reforçada amb un mur, que devia servir per defensa,
ja que hi ha constància escrita de que la població s’hi havia amagat quan hi
havia atacs dels invasors.
A més, de temps molt més
recents hi ha tres basíliques cristianes, de l’època bizantina, construccions
de l’època otomana, segle XVII i XVIII i cooperatives agrícoles de l’època
comunista. 