Nord oest d'Egipte (2011)-19. Oasi de Siwa: Gabal Dakrur i illa Fatnas

Gabal Dakrur

Després de dinar vam anar a Gabal Dakrur o la Muntanya Dakrur; en àrab muntanya és jàbal; primer pensava que potser gabal és la forma en siwi, però el siwi és una variant de l’amazic i en aquesta llengua muntanya es diu adrar, per tant sembla que deriva de l’àrab.
El mont Dakrur es troba a 3 km al sud-est de Siwa, i des d’allà hi ha bones vistes sobre el palmerar i l’oasi.

Aquesta muntanya és famosa pels banys de sorra terapèutics, utilitzats per tractar el reumatisme, dolors de les articulacions i problemes de pell. Els banys es fan de juliol a setembre, els mesos de més calor. El procés consisteix en excavar uns forats a la sorra almatí, deixar que s’escalfin amb el sol, i a la tarda el pacient es fica a dins i es cobreix fins al coll amb la sorra també calenta. Tenen un petit parapet que els hi tapa la cara per protegir-la del sol. Després entren a una tenda, que funciona com una sauna natural, beuen una infusió i descansen.

Llegeixo que ve gent de tot el mon a gaudir dels banys de sorra calenta.

El festival més important de Siwa és el Festival de Siyaha o Asihaite en llengua siwi, és el Festival del Perdó. Se celebra a l’octubre, durant tres dies de lluna plena. Tots els habitants de Siwa venen a aquesta muntanya a passar aquests tres dies, dormint en cases antigues i en tendes, ballant, menjant i renovant els vincles d’amistat. L’objectiu del festival és resoldre conflictes o ofenses que hi hagi entre la gent de l’oasi. Aquesta festa que es va establir fa 160 anys, en acabar les guerres i disputes entre les tribus occidentals i orientals.

Llegeixo que durant el festival, es fan rituals espirituals molt arrelats en la cultura siwi; també he trobat que és un festival sufí que promou la reconciliació i la pau.

Aquesta muntanya em va impressionar. É pedra blanca que s’esmicola fàcilment. Des de dalt hi ha una vista impressionat, de l’oasi, amb els llogarets habitats, l’antiga fortalesa de Shali, el palmerar,  i els llacs salats. Feia un dia esplèndid, però l’aire era gelat i feia molt fred.   

Vam tornar a agafar els carros per anar a l’illa Fatnas.

Illa Fatnas

L’illa Fatnas, també coneguda com illa fantasia, es troba a uns 5 km al sud-oest de Siwa; era una illa en el llac Birket, però actualment és una península plena de palmeres que s’endinsa en el llac salat. Llegeixo que el contingut en sal d’aquest llac és major que el de la mar Morta. A causa de la intensa activitat agrícola el llac va ser drenat i l’illa està ara envoltada de zones llotoses.

A l’illa hi ha una font natural, però no sé si d’aigua dolça o salada. És una piscina circular, similar al bany de Cleòpatra. Costa molt trobar informació, tant sols trobo la propaganda de les agencies.

El típic aquí és venir a veure la posta de sol, i és el que vam fer nosaltres. Hi ha uns establiments que serveixen begudes i potser alguna cosa per menjar, amb cadires col·locades per veure bé la posta de sol sobre el llac.

Hi havia força gent, em va semblar que eren alexandrins que havien vingut a descobrir l’oasi de Siwa. 

L’oasi de Siwa em va encantar, és un lloc molt agradable que combina  història i paisatges. Sense oblidar la seva gent, que és encantadora. Ens explicaven que altres anys l’oasi està ple d’autocars, però aquell any tan sols hi havia petits grups, com el nostre.

Culturalment són molt diferents de la resta del país i també van estar molt temps desconnectats de la resta del mon; la carretera que uneix l’oasi amb la costa mediterrània es va construir en la dècada de 1980 i em sembla que va ser quan va arribar aquí la televisió. En canvi ara, en el 2011, anava tothom amb mòbil.

Amb a revolució s’havia aturat l’arribada de turistes, hi havia moltes agencies de viatges però sense feina.

Algunes coses que ens van explicar, que potser ara ja no són així: es casen cap als 12 anys i es poden divorciar tants cops com vulguin. No hi ha dot, però quan l’home se separa d’una dona que ja és una mica gran l’hi ha de buscar un altre marit.

Les dones anaven molt tapades, fins i tot les candidates a les eleccions. Una altra cosa que van explicar és que els homes no trobaven gaire atractives a les dones siwi i que preferien les beduïnes, però està mal vist casar-se amb beduïnes. A l’oasi hi havia dos grups de gent, uns de pell més fosca que els altres, i tampoc estava ben vist que es casessin amb els de l’altre grup.

A Siwa hi havia el pregoner que era el que duia les noticies i recollia noticies, passant casa per casa. Informava sobre temes molt diversos: l preu de les coses, esdeveniments, i també resolia conflictes entre la gent.

Antigament a Siwa era tradició que els treballadors mantinguessin relacions sexuals amb els terratinents. L’homosexualitat es veia com una cosa natural i molt estesa. Els primers turistes que van aparèixer per aquí eren gais.

Es veu gent rossa, diuen que són descendents dels soldats que van estar aquí durant la Guerra Mundial.

Ens deien que gairebé cada dia hi havia algun casament, i això és perquè es casen i divorcien molt sovint.

 Tinc apuntat també que el nom de Siwa, en amazic, vol dir ocell de pregària que protegeix al déu Amon. També que el nom ve de la tribu que habitava aquí els Tsiwa.

Aquest oasi estava en la ruta de les caravanes i com ja he explicat abans, molta gent venia fins aquí per consultar l’oracle.

Els cultius principals de l’oasi són els dàtils i les olives, també albercocs. Em va sorprendre que feien melmelada d’olives.

Aquell vespre vam anar a un restaurant a sopar, al centre de la població. El lloc d’entrada no prometia massa, la planta baixa estava en obres, l’escala per pujar a la terrassa on soparíem, força atrotinada, però en arribar a dalt, ens vam trobar una terrassa força agradable i bastant moderna.

Quan vam arribar tan sols hi havia dos clients, amb els seus ordinadors. Poc a poc va anar apareixent més gent. En un racó hi havia una prestatgeria amb llibres sobre l’islam.

El sopar va ser molt bo. Quan havíem acabat allà van celebrar l’aniversari del barber. Hi havia un fotògraf, els convidats i nosaltres, ja que ens van demanar que ens apropéssim, i vam passar a ser també convidats.  Ho vaig trobar curiós: entre tots vam bufar les espelmes, es va fer la conga, en la que tan sols van participar tres o quatre persones, es va posar música, alguna cançó de “Per molts anys”, el que celebrava l’aniversari va tallar el pastís, el va repartir juntament amb refrescos. La gent menjava, bevia i quan acabava marxava,no parlaven gaire amb l’amfitrió.

Nord oest d'Egipte (2011)-18.Oasi de Siwa: temple d’Umm Ubayda i bany de Cleòpatra

Temple d’Umm Ubayda

El temple d’Umm Ubayda  és un altre temple dedicat a Amon. Es troba sobre un turonet a uns 400 metres al sud d’Aghurmi; aquesta població es troba a 1,7 km a l’est de la ciutat de Shali, la principal de l’oasi. El temple està envoltat de terres agrícoles.

Se sap poca cosa de la història d’aquest temple. Les inscripcions jeroglífiques l’associen amb un reie de Siwa anomenat Wenamen i el rei de la dinastia XXX, Nectanbeu II. (359 - 343 aC).

No està clar si la consulta a l’oracle que va fer l’any 331 aC Alexandre el Gran va ser en aquest temple o en l’altre. Diuen que va arribar acompanyat d’un gran grup d'amics i soldats, inclòs l’historiador Cal·lístenes. Alexandre va arribar al temple per ser rebut pel seu summe sacerdot com a rei d’Egipte, i perquè l’oracle li concedís divinitat.

Fins a principis del segle XIX gran part del temple encara es conservava, però va quedar malmès per un terratrèmol, l’any 1811, i després, en el 1897 es va dinamitar per obtenir pedres per construir una mesquita i l’escala d’una comissaria de policia.

Queda molt poc del temple, tot i que se sap que antigament estava ricament decorat amb relleus i jeroglífics; la seva maçoneria era parcialment d’alabastre de la regió, em sembla que de Gabal Dakrur.

Les excavacions han revelat que és possible que tingués un pati davanter amb columnes, ja que s’han recuperat restes de columnes palmiformes i arquitraus (la peça que uneix dues columnes). Al vessant oriental del turó, es van trobar restes d’una gran estructura, probablement hel·lenística o romana, en forma de plataforma de pedra calcària, juntament amb una cisterna.

El que s’observa actualment és la paret est de l’habitació que precedia el santuari (el Pronaos); aquesta paret conté gravats i dibuixos de colors. Les talles comencen a la part superior amb imatges de la deessa Nekhbet protegint el cartutx del rei, després hi ha un relleu enfonsat amb un jeroglífic que representa el ritual d’obertura de la boca, un aspecte estrany als temples.

Es veuen també tres files de persones en alt relleu que representen alguns déus; al davant hi ha Amon-Ra assegut al seu santuari representat amb cap de brau, darrere seu hi ha Mut, després el constructor del temple; el governador agenollat davant seu i darrere set déus, a la fila del mig nou déus i a la fila més baixa tres déus.

Al voltant del temple hi havia un mur de tancament que envoltava el temple des de fora, moltes de les seves parts es poden veure a l’oest.

El temple mira cap a l’entrada del temple a de l’oracle d’Aghurmi i estava alineat al llarg d’un eix comú, cosa que suggereix la possibilitat que ambdós temples estiguessin units per un camí processional.

El bany de Cleòpatra

La següent parada que vam fer va ser al bany de Cleòpatra, una antiga font natural d’aigua dolça.

El bany de Cleopatra és un gran pou rodó i molt ampli. L’anomenen també la piscina de Cleopatra i la gent s’hi banya. Llegeixo que és una piscina natural, suposo que es va aprofitar la cavitat original per fer-hi la piscina.

Aquesta és una de les fonts naturals més famoses, ja que queda molt a la vora de Siwa, i l’entorn és idíl·lic, envoltada de palmeres datileres i casetes tradicionals.

Segons la tradició local la reina Cleòpatra (Cleòpatra VII),la darrera reina d’Egipte, es va banyar en aquestes aigües quan va passar per Siwa. No hi ha proves històriques concloents, però la llegenda ha passat de generació en generació i ha convertit aquesta deu en un lloc ple de simbolisme.

El que sí és cert és que al llarg dels segles la gent de l’oasi s’ha banyat en aquest pou per les propietats refrescants i purificadores de la seva aigua.

És un pou natural circular, alimentat constantment per aigua dolça subterrània. La temperatura de l’aigua és agradable durant tot l’any, ja que es manté constant a 29 ºC. El pou de Cleopatra també es coneix com Ain Juba o Font del Sol. Té zones de diferents fondàries.

Al voltant hi ha llocs per menjar i beure alguna cosa, amb zones d’ombra on descansar i relaxar-se. Jo no m’hi vaig banyar, no soc massa aficionada als banys, i hi havia algunes algues. Vaig preferir dedicar-me a contemplar l’ambient mentre ens preparaven el dinar. Al migdia al sol feia calor i a l’ombra fred. Sí que vaig observar que es veia el lloc per on sortia l’aigua subterrània que alimenta la piscina.

Vam dinar aquí; abans havia vingut un dels mulers a encarregar el dinar, per tal de que poguessin anar a comprar i començar a preparar-nos el dinar.

Nord oest d'Egipte (2011)-17. Oasi de Siwa: la muntanya dels morts i el temple de l'oracle

 Per a fer les visites per l’oasi vam anar amb carros tirats per burros.

 Gebel al-Mawta, la Muntanya dels morts

La Muntanya dels morts, el nom àrab Gebel al Mawta, és una necròpolis amb tombes tallades a la roca, de diferents èpoques; hi ha tombes de la dinastia XXVI (segles VII i VI aC) i de l’època ptolemaica (segles VI-IV aC). Aquest és un dels testimonis més importants de la presencia grega i egípcia a l’oasi de Siwa.

Durant la Segona Guerra Mundial els habitants de l’oasi es van refugiaren aquestes tombes per a protegir-se dels bombardejos. Per escapar dels bombardejos es van amagar a les coves que hi havia a la muntanya i llavors va ser quan van descobrir les tombes del’època greco-romana. 

Hi ha diferents tombes, amb frescos, algunes estaven ben conservades, d’altres no tant.

En una de les tombes al sostre hi ha representada la deessa Nut; el sol entra pel seu capi surt per la vagina, i quan passa per l’interior del cos, representa la nit. Això és el que tinc anotat, per tant és el que ens devien explicar. 

Impressiona la quantitat de forats amb tombes que hi ha per tota la muntanya. De d’aquí dalt es veu un dels grans llacs salats de l’oasi.

Tornem a pujar als carros i anem cap al següent punt de parada, el temple de l’oracle.

 Temple de l’Oracle

El Temple de l’Oracle és un dels llocs religiosos més significatius i antics d’Egipte. És famós per ser la llar de l’oracle d’Amon, un dels oracles més importants del món antic. Situat al remot desert occidental d’Egipte, el temple va guanyar notorietat per la seva associació amb el déu Amon i pel seu paper en oferir guies profètiques a les persones, incloent-hi reis i governants de tot el món antic.

L’Oracle de Siwa era considerat un dels oracles més importants del món antic, juntament amb altres com l’Oracle de Delfos a Grècia. La guia proporcionada pels sacerdots d’Amon va influir en molts esdeveniments històrics significatius, incloent-hi la legitimitat dels governants, les campanyes militars i les decisions dinàstiques.

El paper de l’oracle era especialment crític en temps d’incertesa política, ja que la gent creia que la voluntat d’Amón podia determinar el destí dels regnes i individus.

Aquest temple va ser un dels centres religiosos més influents de l’antic Egipte; la gent venia de tot arreu per consultar l’oracle per obtenir orientació sobre qüestions polítiques, guerres i qüestions personals. El temple estava dedicat a Amon, un dels déus més importants d’Egipte, i era reconegut per les seves habilitats profètiques.

Alexandre el Gran, durant la seva conquesta d’Egipte l’any 332 aC, va visitar aquest oracle; la seva visita és un dels esdeveniments més famosos vinculats al temple.

Després de conquerir Egipte, Alexandre va viatjar a Siwa per consultar l’oracle. Segons fonts històriques, l’oracle va confirmar Alexandre com el “fill d’Amon”, reforçant la seva creença de que tenia ascendència divina.

Aquesta declaració de l’oracle va ajudar a consolidar la posició d’Alexandre a Egipte, ja que va ser acceptat tant com a conqueridor militar com a governant designat divinament. Aquest esdeveniment també va augmentar molt el seu poder i legitimitat com a governant d’Egipte i d’una regió mediterrània més àmplia.

La data exacta de construcció del temple és incerta, però es creu que es va edificar durant la dinastia saïta (664-525 aC) i posteriorment es va ampliar i es va continuar utilitzant durant el període grecoromà. El temple està construït principalment amb pedra calcària local i presenta els elements arquitectònics típics dels temples egipcis antics, incloent-hi pilars, columnes i patis.

El temple consta de diverses cambres i sales, incloent-hi la sala més important, la cambra de l’oracle, on tenien lloc les consultes amb el déu Amon. A l’interior del temple, hi ha relleus i inscripcions que representen escenes del déu Amon, processons reials i els faraons que visitaven el temple.

L’Oracle de Siwa era una font de consell diví molt respectada i sol·licitada. Es creia que el déu Amon es comunicava amb el món a través dels seus sacerdots al temple. Aquests sacerdots interpretaven signes, somnis o fenòmens físics per oferir consells i prediccions.

Les respostes de l’oracle sovint eren críptiques i obertes a interpretació, permetent als déus guiar en tot, des d’estratègies polítiques fins a decisions personals.

Aquest oracle no era tan sols emprat pels egipcis, els governants i líders estrangers també el consultaven, convertint-lo en una institució religiosa i política clau en el món mediterrani antic.

Com molts altres temples de l’antic Egipte, el Temple de l’Oracle de Siwa va començar a decaure després de la cristianització d’Egipte i la posterior islamització. Durant els períodes cristià i islàmic primerenc, els temples com aquest de Siwa van ser abandonats, reutilitzats o destruïts.

El temple va patir l’erosió i desastres naturals, i està en gran part en ruïnes. Malgrat això, continua sent un jaciment arqueològic important a Egipte.

La cambra de l’oracle era la sala central, on el sacerdot d’Amon feia les profecies i oferia orientació a aquells que consultaven l’oracle.

Les parets del temple estan adornades amb relleus que representen escenes del déu Amon, figures reials i actes cerimonials associats al temple. Alguns relleus també inclouen referències a Alexandre el Gran.

El santuari era la zona més interior del temple, i és on es realitzaven els rituals dedicats a Amon.

El disseny del temple reflecteix l’arquitectura típica dels temples de l’antic Egipte, amb grans columnes, pilars de pedra i amplis patis, tots construïts amb pedra calcària local.

Les restes de l’antic temple de l’oracle, amb algunes inscripcions que daten del segle IV aC, es troben a les ruïnes del poble d’Aghurmi, a 4 km de Siwa.

Hi ha moltes històries sobre la fundació del temple. Una parla de dues sacerdotesses que van ser desterrades de Tebes al desert. Un va fundar el Temple de Dodona a Grècia, l’altre el Temple de l’Oracle aquí a Aghurmi.

Com he dit era un dels oracles més venerats de l’antiga Mediterrània, el seu poder era tal que alguns governants buscaven el seu consell mentre d’altres enviaven exèrcits per destruir-lo.

Llegeixo que la paraula Siwa prové de l’àrab Wahat Siwah, que significa “Protector del déu sol egipci Amon-Ra”.

Més coses sobre aquest oracle. Diuen que al rei Cambises de Pèrsia, fill de Cir el Gran i conqueridor d’Egipte, l’oracle l’hi havia predit que les seves conquestes africanes aviat anirien a menys, i va ser així. L’any 524 aC, Cambises va enviar, des de Luxor, un exèrcit de 50.000 homes per destruir l’oracle de Siwa. Tot l’exèrcit va desaparèixer sense deixar rastre, enterrat als mars de sorra entre Siwa i els oasis de l’interior de l’Egipte, i que jo sàpiga, fins al moment no se n’ha trobat cap rastre.

Els grecs de Grècia van conèixer l’oracle a través dels grecs de Cirene, i Esparta fou la primera ciutat que s’hi va connectar i van seguir Tebes, Olímpia, Dodona, Elis i d’altres. També els atenencs van enviar-hi algunes consultes.

Aquest temple se situa al nord-oest del turó rocós d’Aghourmi, que havia sigut antigament la capital de l’oasi. Es trobava a la cruïlla de diferents cultures, incloent-hi Cirene, Egipte i el món mediterrani.

La identitat de la deïtat originalment honorada a Siwa és difícil de definir, probablement és una variant líbia d’Amon. Quan els egipcis van prendre el control de l’oasi, van interpretar la deïtat com una variant local del seu Amón de Tebes com a part d’una estratègia d’expansió cap a la mar Mediterràni. La dinastia saïta va avançar amb el desenvolupament i l’ampliació d'un temple, probablement ja construït per dinastes libies. Ahmose II és probablement el faraó que va estar darrere de la construcció del temple durant el període tardà. Malgrat la destrucció el 1970 de les cases que l’amagaven, amb el que queda de l’antic temple costa imaginar el seu esplendor.

El caràcter multicultural i marginal d’aquest oracle, en comparació amb santuaris com el de Delfos, que estaven sotmesos a una gran pressió política, va fer que fos convocat a estratègies de mediació cultural, mentre que s’utilitzava com a model anti-persa, ja que, segons les tradicions, Cambises es va comprometre a destruir l’oracle durant la seva dominació sobre Egipte. També va ser en aquesta perspectiva que Alexandre i l’elit grec-macedònia van utilitzar el missatge promulgat per l’oracle, des d’una perspectiva anti-persa, per legitimar l’aliança d’Egipte en la guerra que el conqueridor portava a terme contra el gran rei.

 

Nord oest d'Egipte (2011)-16. Oasi de Siwa

Vam arribar a Siwa al vespre. La ubicació del nostre hostal era fantàstica, davant de l’antiga fortalesa, la pega és que els àpats els fèiem al terrat, amb molt bona vista però molt fred.

L’oasi de Siwa, Isiwan, en amazic, es troba  uns 300 km al sud de Marsa Matruh, i a uns 50 km a l’est de la frontera líbia. Com es pot veure en aquest mapa, al nord hi ha alguns turons, i al sud hi ha el Gran Mar de Sorra. El Caire queda força lluny, a uns 550 km.

L’oasi es troba en una depressió, el punt més baix es troba 19 metres per sota del nivell delmar. A l’est hi ha la depressió de Qattara, que conté el segon punt més baix d’Àfrica, amb una altitud de 133 metres sota el nivell del mar; el punt més baix és el llac Assal, a Djibouti.

Aquest oasi té uns 80 km de longitud i 20 km d’amplada. A la zona hi ha diversos llacs i és una de les regions més aïllades d’Egipte. El terreny és fèrtil gracies a les prop de 200 fonts naturals, i als canals de rec. La seva població es dedica a l’agricultura, especialment de dàtils i l’olives.

El nom antic egipci per aquest oasi significava terra de palmeres.

Són berbers, parlen una variant de l’amazic, el siwi o tasiwi; és la regió més oriental on es parla amazic. La majoria de la població té com a segona llengua l’àrab, que han après a l’escola o gràcies a la televisió. Els egipcis d’altres regions no entenen el siwi. Sembla que teixits antics tenen brodades lletres de l’alfabet siwi, un alfabet que ja tenen oblidat. Ara el siwi és una llengua parlada i escrita en alfabet àrab.  

Hi viuen unes 23.000 persones, majoritàriament a Siwa, la població principal, que es troba entre els dos grans llacs salats; a més hi ha altres llogarets a les rodalies.

Una de les moltes fonts que hi ha a la zona és la de Tamussi  o de la núvia; aquí veien les noies a banyar-se abans del casament.

A l’antiguitat aquest oasi havia tingut importància pel comerç internacional, suposo que com a lloc de parada. Una sèrei de tombes faraòniques indiquen que l’oasi ja hauria estat habitat en el 2000 aC. A l’època de la dinastia saïta (664 al 525 aC) era un important centre religiós. Alexandre el Gran, abans de fundar Alexandria va venir Siwa a consultar l’oracle (331 aC) i volia ser enterrat aquí.

Hi ha evidències de que en aquest oasi hi va haver assentaments en el desè mil·lenni aC, però les primeres proves de contactes amb l’antic Egipte són de l’època de la dinastia Saïta; es va datar una necròpolis d’aquesta època (664-525 aC).

Els pobladors grecs de Cirene (Líbia) van establir contacte amb l’oasi al mateix temps que els egipcis (segle VII aC), i el temple de l’oracle d’Amon ja era famós en l’època d’Heròdot (segle V aC); aquest historiador i geògraf grec parlava que aquí hi havia una “font del Sol” que corria més freda a l’hora de calor del migdia. Una llegenda, transmesa per aquest historiador, narra que el rei Cambises II de Pèrsia (524 aC) va enviar un exèrcit de 50.000 soldats per atacar la població de l’oasi, però va desaparèixer enmig de la sorra del desert.

L’oracle d’Amon va confirmar a Alexandre el Gran que era un ésser diví i el legítim faraó d’Egipte durant una visita prèvia al començament de la seva campanya de conquesta a Pèrsia, l’any 331 aC. Els romans van usar posteriorment l’oasi com un lloc per a allotjar els desterrats. Sota el seu govern, les profecies de l’oracle van perdre el seu anterior prestigi.

L’evidència sobre l’existència del cristianisme a Siwa és dubtosa i, encara que el 708 els habitants de l’oasi van resistir el setge d’un exèrcit musulmà, probablement no s’hi van convertir fins al segle XII. Un document de l’any 1203 esmenta set famílies vivint a l’oasi, amb només quaranta persones, però després la població va créixer fins a 600 habitants.

Al segle XII, al-Idrisi esmenta que Siwa estava habitada principalment per berbers, amb una minoria àrab; un segle abans al-Bakri va declarar que només hi vivien berbers.

La primera visita d’un europeu, des de temps dels romans, va ser la de William George Browne, que va visitar el lloc el 1792 per contemplar l’antic temple de l’oracle.

L’oasi va ser annexionat oficialment a Egipte per Muhàmmad Alí; el representant egipci a Siwa va ser assassinat el 1838.

En algun moment, Muhàmmad ibn Alí as-Sanussí es va quedar a Siwa durant uns mesos i hi va reunir alguns seguidors; més tard, aquí hi va haver una base dels Sanusiyya en la seva lluita contra els britànics des de 1915 fins al 1917.

A la primavera de 1893, l’explorador i fotògraf alemany Hermann Burchardt va estar per aquí fotografiant la ciutat; aquest material està dipositat al Museu Etnològic de Berlín.

Siwa va ser el lloc d’algunes batalles durant la Primera i la Segona Guerra Mundial. El Long Range Desert Group de l’exèrcit britànic va tenir una base en aquest oasi, però les unitats de Rommel de l’Afrika Korps van prendre possessió d’aquest lloc en tres ocasions.

Llegeixo que els soldats alemanys es varen banyar nus al llac de l’oracle, en contra dels costums locals que prohibeixen la nuesa pública. El 1942 , mentre la 136ª divisió d’infanteria italiana Giovani Fascisti ocupava l’oasi, es va establir un petit govern titella a l’exili, a Siwa.

El poble siwi és d’origen berber, no està clar l’origen de les tribus que després de deambular pel desert van descobrir aquest oasi amb aigua i terra cultivable. La data exacta de l’assentament aquí no està clara, se situa entre el segle VI i XII. Hi ha un manuscrit del 1102 en que explica les tradicions i costums de Shali, l’antiga fortalesa de Siwa. Segons aquest document, a l’inici eren 40 persones i s’hi detallen el nom de totes elles. Els ancians de Siwa encara coneixen la història i els noms de les famílies que es van venir viure a l’oasi; tenien diferents orígens, hi havia libis, marroquins, algerians, sudanesos, malaisis, nigerians, turcs i saudites. 

Aquí a Siwa també hi havia campanya electoral; passaven amb un cotxe  equipat amb un altaveu. Els cartells de la campanya són curiosos,  hi ha objectes: una aspiradora, una pinta, una ploma, una làmpada, una escala, un ocell...

La població és força estesa i em va sorprendre que hi havia moltes agencies de viatges.

Com he dit al començament, el nostre hostal estava al peu de la ciutat antiga que a la nit estava il·luminada. És una construcció de tova, i aquella nit vam sopar a  dins, però com que el menjador no tenia vidres a la finestra hi feia fred.

Al matí sí que vam esmorzar a la terrassa; hi ha bona vista sobre les ruïnes de l’antiga fortalesa i sobre el palmerar.