Vam tornar cap a Dumaguete, a negros oriental i vam agafar un jeepney cap a Bais city, que està a 40 Km al nord de Dumaguete. És un trajecte d’una hora. Es creua algun poble i passem pel costat d’una escola, de la que surten tots els seus estudiants uniformats i desfilant. Estan assajant per la festa de la diada nacional. 
La ciutat de Bais és important per que té dues grans industries sucreres. A la província de Negros occidental la industria del sucre s’havia desenvolupat ràpidament, gracies al port de ilo-ilo des d’on es podia distribuir i al que era fàcil accedir-hi. A negros oriental no era tant fàcil i es va trigar més a desenvolupar-se aquesta indústria. El boom econòmic degut a la indústria sucrera es va donar ~ 1930. 
La “Real compañia de tabacos de Filipinas”, fundada en el 1881 i dirigida des de la seu central a Barcelona, ben aviat va diversificar els seus interessos dedicant-se també al sucre. La industria sucrera més antiga de Filipines és la “central azucarera de Bais” que data de començaments del segle XX. L’altre industria sucrera rellevant es va construir en els anys setanta.
La regió de Bais és molt fèrtil i aproximadament el 73 % de la terra es dedica a l’agricultura. Ara bé també té una gran riquesa marina, deguda als manglars que hi ha a la costa de la badia de Bais. Segons llegeixo, aquesta riquesa marina perilla degut al gran augment de població que ha registrat la zona.
Actualment es potencia el turisme ja que la badia de Bais es troba propera a l’estret de Tañón, que separa la illa de Negros de la de Cebú. En aquesta zona és molt fàcil veure-hi dofins i balenes. Per altra banda sembla ser que també es potencia el turisme de trekking.
Durant l’època colonial espanyola, la població a Cebú va augmentar significativament pel que la gent va començar a buscar altres llocs on anar a viure i la illa de Negros és la més propera. Així que molts cebuans van creuar l’estret de Tañón i van instal·lar-se a les costes de Negros oriental. Molts d’ells es van assentar en la que ara és la població de Manjuyod.
Segons la llegenda, Manjuyod era el nom d’un dels primers homes que es va instal·lar en aquest poble; el descriuen com un home molt més fort que els altres, un gegant respectat per tothom.
Aquesta població es troba al sud de Bais city i un dels seus atractius és la barra de sorra blanca de 7 Km que apareix quan baixa la marea.
A Bais city vam agafar una bangka, les barques locals, i vam anar cap mar endins cap a la barra de sorra i apropant-nos a la zona on es veuen els dofins. La millor època per veure dofins i balenes és de maig a octubre.
El recorregut és molt agradable i l’ambient molt tranquil; es respira calma. Creuem alguna barqueta de pescadors, també alguna zona on hi ha xarxes posades, i al fons, ja en la barra de sorra es veuen els palafits: hi ha casetes construïdes sobre pilons, de fusta, que quan puja la marea sembla que flotin sobre l’aigua. Aquestes cases es poden llogar per passar-hi la nit o pel dia.
Tenim la sort de trobar dofins. És un grup de tres o quatre, que juguen al voltant de la barca, passen per sota, emergeixen per l’altre banda... no paren quiets i és un plaer veure’ls.
Després ens aturem a la barra de sorra, prop de les casetes però sense arribar-hi, on ens vam poder banyar i vam dinar. Els xicots de la barca, ens preparaven el menjar, i una de les coses que em va fer més gràcia és que quan estàvem en remulla a la barra de sorra, amb l’aigua per sota la cintura, ens van servir, a dins mateix de l’aigua, ostres.
Ens van portar una safata plena d’ostres amb llimona. Una passada! I estaven boníssimes. Era una sensació molt curiosa això de prendre ostres dins de l’aigua, o poder baixar amb la càmera de fotos i fotografiar des de l’aigua...
L’aigua estava molt clara, era fantàstic. Llàstima que hi havia alguna cosa a l’aigua que picava i feia el bany una mica molest en algunes zones. Ens van dir que era el plàncton, microorganismes que tant poden viure en aigües dolces com salades i que es desplacen amb les corrents.
Aquests dies havien proliferat molt i encara que no els veies, en alguns punts s’acumulaven i eren molt emprenyadors.
Va ser un dia molt agradable. De tornada cap a Dumaguete vam anar a agafar el ferry cap a Tagbilaran la illa de Bohol.
