 |
| Jardins de la universitat |
Continuem el nostre recorregut per la illa de Negros, però aquest cop anem a la província de Negros oriental, que com ja vaig dir, té com a capital Dumaguete.
Un cop més, una pallissa de viatge. Primer els tricicles-taxis per anar de Punta ballo a Sipalay. Allà esperar l’autobús, que era similar al de l’altra banda de illa. Quan dúiem tres quarts d’hora de trajecte, canvi de bus. I un nou tram de mes de quatre hores.
 |
| Universitat Silliman |
L’ambient similar al del bus de negros occidental. Molta gent, molt apretats... Ho porto malament això d’anar tant comprimits durant tantes hores.
Arribem a Dumaguete a l’hora de dinar. És una ciutat universitària, amb més aire de ciutat que Sipalay. Potser per això la vida aquí és una mica més cara.
 |
| Església del campus |
Té quatre universitats, però la més coneguda és la de Silliman, que va ser la primera universitat protestant i la primera universitat privada americana a l’Àsia. Aquesta universitat és un gran símbol de la ciutat de Dumaguete.
L’any 1901 el filantrop americà Silliman va donar els diners per poder construir una escola elemental L’any 1910 va passar a ser una escola universitària i al 1938 ja una universitat. El reconeixement que es fa a Silliman és que va potenciar l’educació tot i que no va poder visitar mai les Filipines.
 |
| catedral |
L’edifici on hi ha el museu antropològic es va construir entre el 1903 i el 1909. És l’estructura americana construïda en fusta més antiga. Algunes de les peces de fusta provenien d’un antic teatre de Nova York. L’edifici per fora, que és l’únic que vaig poder veure, és molt bonic. Pintat en color blau-gris, em sembla molt elegant. A més està en una zona enjardinada, en tot el que és el recinte del campus. Hi ha arbres molt antics i frondosos, que fan tot un passeig.
A l’altre extrem del campus hi ha la capella. És molt senzilla i el que em xoca més és que en tots els bancs hi ha missals antics, molt antics, amb el nom del seu propietari a la primera plana. Tot son noms i cognoms espanyols.
És una llàstima que el museu antropològic estes tancat, tot i que segons la guia i el rètol de la porta amb els horaris d’obertura hauria d’haver estat obert.
Tot passejant per un carrer comercial ple de gent arribo a la catedral. El que em xoca i m’impressionen són les estàtues, que porten vestits de roba i tenen cabells. Una altra cosa que em va cridar l’atenció és que van anomenant a la gent que ha fet donacions per l’església.
Al costat de l’edifici hi ha una torre antiga, amb un campanar i al seu peu una estàtua de la Mare de Déu de Lourdes; la gent hi ve a resar i hi posa espelmes. Per tot el país hi ha una gran devoció a aquesta verge. Per com està muntat aquest lloc sembla que hi deu venir molta gent. Quan jo era allà no va estar ni un moment buit el recinte.
Aquest campanar va ser construït cap al ~1765 i reconstruït ~1875; servia per avisar a la població quan es preveia un atac pirata.
Just davant de la catedral hi ha la torre del rellotge, de pedra blanca coral·lina i una estàtua de Rizal. José Rizal és un heroi nacional que va ser executat pels espanyols en el 1896; era metge i escriptor, va fundar la lliga Filipina que després va donar lloc al moviment revolucionari katipunan. 
Des de la catedral s’arriba fàcilment a un extrem del passeig marítim, que és el Bulevard Rizal. Hi ha molta gent, passejant, asseguts als bancs del passeig, a la platja... És un lloc agradable, punt de trobada de la gent de la ciutat i dels turistes com jo, cansats del bullici dels seus carrers. 
En un dels carrers de la ciutat, en ple centre estudiantil, em sorprenen les pancartes que hi ha, en les que es felicita a la gent que ha acabat els estudis, o ha aconseguit una feina, o ha guanyat un premi....
El nom de Dumaguete fa referència a les incursions pirates que tenien lloc en aquesta costa. En un primer moment em va sorprendre pensar que els pirates arribessin aquí ja que imaginava que venien de les costes de Malàisia però el perill en aquesta regió eren les incursions que feien per aconseguir esclaus des de Mindanao i altres països islàmics.
 |
| Bulevard Rizal |
La illa de Mindanao tot i que forma part de Filipines, sempre ha tingut molta influencia del mon àrab, degut a la seva situació geogràfica. És la que està més al sud, i l’arribada de l’Islam a la illa va ser ~1300.
La ciutat es troba a la desembocadura del riu Banica. Tenia ganes de veure el riu i vaig submergir-me en un altre mon. El barri al voltant seu és molt pobre. Està canalitzat, no sé si és recent o antiga aquesta canalització, però he trobat articles del 2012 en que expliquen els problemes que es generaven a l’època de pluges perquè s’enduia les cases del voltant. A més també comenten del problema de la contaminació de l’aigua.
 |
| Desembocadura del Banica |
Vaig recórrer una mica el barri, la gent es sorprenia una mica de veure’m per allà, ja que no estan acostumats a que s’hi apropin els turistes. Em va fer l’efecte d’estar en un poble, però està a tocar de la ciutat. M’hi sentia una mica fora de lloc, tot i que no sentia inseguretat, així que vaig tornar a sortir a la costa. Allà, tocant a la desembocadura em va xocar trobar un temple xinès. Vaig estar buscant la porta d’entrada i no vaig saber trobar-la. Però em semblava curiós trobar-lo allà.
En el Bulevard Rizal hi ha una escultura que representa unes monges en una barca. Està dedicada a les germanes de Sant Pau de Chartres, que van arribar aquí al 1904 per crear una escola. El primer institut va obrir les seves portes al gener del 1905, però que la superiora fos filipina no va ser fins al 1965. Aquesta ordre ha participat i/o construït nombroses escoles i hospitals. 
Una altra cosa xocant a la cornisa, o passeig marítim és que hi ha massatgistes. És curiós que a la gent no l’hi molesti que els hi facin un massatge allà al peu dels arbres. Vaig veure un que l’hi feien un massatge al cap, altres a les cames... Em sembla que a mi em costaria relaxar-me.
Dumaguete és una ciutat lliure de fum; aquest rètol es
pot veure en diferents ciutats del país i el que indica és que està prohibit
fumar pel carrer.
