Feia
temps que Turkmenistan m’atreia i de cop vaig veure la possibilitat de fer-hi
una escapada el mes de març d’aquest any. Ha sigut una visita curta, però m’ha
permès fer-me una petita idea d’aquest país. No sabria dir per què m’atreia Turkmenistan,
potser per que em resultava desconegut, per ser un fragment de l’Àsia central
del que en sabia poca cosa... Suposo que és una mica tot.
Així
que a mitjans de març vaig marxar cap allà, aprofitant que era la festa del
Nowruz. És un país en el que està tot molt controlat i has de fer els tràmits
per poder entrar-hi amb antelació.
És
un dels països d’Àsia central més desconegut. Per l’oest té el mar caspi, o
sigui que per aquesta banda té enfront Azerbaidjan; al sud-oest fa frontera amb
Iran mentre que pel sud-est hi ha Afganistan. Al nord i a l’est la frontera és
amb Uzbekistan. Al nord-oest hi ha una petita part del país que toca a Kazakhstan.
De
fet el país està en la depressió que hi ha entre el mar Caspi i el mar d’Aral. La
major part d’aquesta depressió està ocupada pel desert del Karakum. Les ciutats
i nuclis habitats més importants es troben en la perifèria d’aquest desert, on
hi ha aigua. les fonts d’aigua més importants són el mar Caspi, i el riu Amu Daria;
les aigües d’aquest riu que passa proper a la frontera amb Uzbekistan s’utilitzen
per irrigar la resta del país a través del canal del Karakum. Hi ha dos rius
més cap al sud, el Murgab i el Sumbar,
però de menor importància que l’Amu Daria.
La
capital es troba al sud, propera a Iran, del que està separada per una carena
muntanyosa anomenada Kopet Dag. Els cims més alts estan al voltant dels 3000
metres.
 |
| Vestíbul de l'hotel |
És
un país molt peculiar. Per obtenir el visat necessites una carta d’invitació
que et fa l’agencia local. A Barcelona en facturar l’equipatge ja et demanen si
tens la carta. Anava via Istanbul i allà també, abans de pujar a l’avió que ens
tenia que dur a Turkmenistan comprovaven que duguessis la carta. Un cop arribes
a l’aeroport d’Ashgabat entregues la carta (ells tenen l’original nosaltres duem
una còpia) per que et fessin el visat, es queden el passaport mentre vas a la
finestra del costat a pagar, un total de 99 dòlars (85 per serveis consulars,
10 de registre i 4 que no tinc clar de que són). Et fan signar tots els rebuts
i llavors tornes a recuperar el passaport. Després d’això passes el control de
passaport i pots recollir l’equipatge. Per sortir escanegen tots els equipatges
i control de passaport i visat. Quan ja estàs a la ciutat els de l’agencia es
cuiden d’anar a fer el registre i et donen el document per circular pel país.
Als
turkmens els hi controlen sobretot el tabac; només poden entrar al país dos paquets
i un d’ells ha d’estar ja encetat. Ja a l’aeroport ens diuen que està prohibit
fumar en la majoria de llocs i que pel carrer només en alguns punts està
permès.
Actualment
ells no poden tenir dòlars. El canvi és fix i es recomana dur dòlars per
canviar, el canvi és 1 dolar = 3,6
manats.
 |
| Vista de la ciutat des del cotxe |
Per
entendre el control i el país cal tenir present la seva historia. L’any 1924 es
va convertir en una de les repúbliques de la Unió Soviètica. A l’octubre del
1991, quan va caure la Unió Soviètica, es va declarar la independència de
Turkmenistàn. El que fins llavors havia sigut el secretari general del partit
comunista es va convertir en cap d’estat; aquest era Saparmurat Niyazov. El
juny del 1992 va convocar eleccions presidencials, però era l’únic candidat i
per tant va sortir escollit. Va ser el primer president del país independent.
L’any 1993 se’l nomena (o s’auto nomena) Turkmembashi, quer vol dir “líder de
tots els turkmens”. L’any 1999 va aconseguir que el càrrec de president fos
vitalici. Va morir de forma sobtada en el 2006. Durant el seu llarg mandat el
país no va mantenir gaires relacions amb l’exterior i la democràcia no era el
seu punt fort.
El
va succeir Gurbanguly
Berdimuhamedow que
durant l’anterior govern era vici-primer ministre i ministre de sanitat. Va
guanyar les eleccions en el 1997, amb un 89% dels vots. En les eleccions del
2012 va treure un 97% dels vots i per ara té assegurat el mandat fins al 2017. Ha
continuat amb un mandat autoritari,
similar al del seu predecessor, però va abolir la política del partit
únic. Fins llavors el partit existent era el partit democràtic, que provenia de
l’antic partit comunista. El nou partit que va sorgir va ser el dels
industrials i empresaris; ara be aquest partit també és fidel al president, per
tant no és un partit d’oposició.
Al desembre de 2013 hi va haver
eleccions parlamentaries multipartidistes, en les que a més dels dos partits
s’hi van presentar una organització de sindicats, la unió de dones de
Turkmenistan i una organització juvenil. En aquestes eleccions el partit democràtic
va perdre la majoria.
Segons Amnistia Internacional la
situació dels drets humans en aquest país no ha millorat i els observadors
independents estan vetats. El govern vol
crear la institució del defensor del poble. La llibertat d’expressió i circulació
segueix estan restringida,
 |
| Vista de la ciutat des del cotxe |
El
viatge fins aquí va ser una pallissa, ja que vaig tenir una escala molt llarga
a Istanbul i vol nocturn de 4 h cap a Ashgabat. O sigui que en arribar a la
ciutat estava molt cansada, però com que tenia pocs dies calia aprofitar el
temps. Així que després d’esmorzar i una bona dutxa vam sortir a descobrir el
país.
Pel
camí de l’aeroport a la ciutat ja em va impressionar el que es veia. Grans
avingudes, edificis blancs... poca gent pels carrers. Edificis de formes
originals, molt modern tot. La sorpresa em feia mantenir els ulls ben oberts.
La ciutat està propera a les muntanyes, que tenien encara una mica de neu. I
l’últim dia aquestes muntanyes em van servir per orientar-me en la ciutat.
Feia
calor; era mitjans de març i el sol ja comença a escalfar, o sigui que quan
estava al sol podia anar amb màniga curta, però a l’ombra o si bufava el vent,
feia fred.
Vam
sortir de la ciutat i vam anar cap a Nisa (també ho he vist escrit com Nissa) que
es troba a uns 20 Km d’Ashgabat, o segons on es consideri el límit de la
capital, està a menys distància, ja que
la ciutat ha “crescut”. Es van annexionar molts pobles dels voltants per tal de
que la ciutat tingués el nombre d’habitants necessari per poder optar a tenir
els jocs asiàtics, que tindran lloc en el 2017.
