Vam arribar a Uçagiz a la tarda just quan començava a ploure. És un petit poble de pescadors que en aquesta època de l’any estava molt mort. Pels restaurants que hi ha a la vora del port sembla que a l’estiu hi deu haver més afluència de gent. L’hotel on estàvem era molt bàsic.
Aquí hi havia hagut una població anomenada Teimiussa, de la que no se’n sap massa cosa. No s’han trobat monedes encunyades aquí. Hi ha una necròpolis amb tombes en les que s’han trobat inscripcions lícies que daten del segle IV a. C. i en les que s’indica que els difunts eren de les ciutats de Myra i de Cyaneae. Es pensa que devia ser una població petita i depenent d’aquestes dues ciutats més importants. 
Vam anar cap a la necròpolis però plovia bastant i el camí estava ple de vegetació; no sembla que les visiti gaire gent. Aquella tarda vaig veure les de més avall i de seguida me’n vaig entornar cap a l’hotel. Al matí següent, amb millor temps les vaig poder veure millor.
Hi ha alguna tomba tallada a la roca, una cambra funerària amb l’entrada com si fos la d’una casa. Aquestes són les més antigues. Després hi ha alguns sarcòfags del període romà, tallats també en pedra.
Vam sopar en un local no massa lluny de l’hotel, però per arribar fins allà ja arribaves xop. Allà s’estava calent i era acollidor. El menjar molt bo, I com per totes aquestes terres, es pot prendre el vi de la regió que està força bo. En uns llocs millor que en altres, però es deixa beure. 
En aquest recorregut per Lícia i Pamfília no tenia la sensació d’estar a Turquia, era un altre mon, estava més en el passat, el mon romà i grec.
Va estar plovent tota la nit i al matí el cel estava net de núvols i feia bon dia, un tant ventós i fred. Vaig poder donar una volta pel poble, que és molt petit i tranquil; cases petites, un supermercat, una mesquita, els restaurants tancats...
És agradable passejar per aquí. Hi ha coses curioses, com una casa que fa servir una rentadora vella com a jardinera.
Cap a mig matí vam agafar una embarcació per anar a la illa que hi ha just al davant, la illa de Kekova,on hi havia l’antiga població de Simena.
Kekova en turc vol dir “la plana de la farigola”. La badia de Gokkaya, on es troba Uçagiz i l'illa de Kekova, és zona protegida des de l’any 1990,i és que hi ha dos assentaments antics, Teimiussa (Uçagiz) i Simena.
El trajecte fins a l'illa és curt. La ciutat antiga de Simena es troba en aquesta illa. Aquí es fusiona la historia antiga, la medieval i la moderna.
Els cavallers de Rodes es van instal·lar en aquesta illa on hi havia un petit poble de pescadors. Van construir el castell a la part alta de la illa, sobre les restes d’una població Lícia. El castell i cases de la ciutat medieval es conserven encara.
L’ordre de cavalleria de Sant Joan de l’hospital de Jerusalem o dels hospitalers. es va fundar en el 1048. L’any 1310 van conquerir l’illa de Rodes i es van anomenar els Cavallers de Rodes. Va ser una institució que tenia força riquesa.
El teatre que hi ha a l’interior de la ciutadella és el teatre romà més petit de tota la costa Lícia. Hi cabien unes 300 persones. Realment és molt petit.
Sortint del castell hi ha la necròpolis lícia. Està molt ben situada, sobre el turó i amb vistes a la badia. La vista tant des del castell com des d’aquí és molt agradable. De baixada es passa per carrerons estrets i cases en pedra. La gent de per aquí està en forma, per pujar i baixar cada dia per aquest pendents. Són gent amable i molt expressiva, encara que tan sols ens comuniquem per gestos.
Una de les vistes més espectaculars és la d’un sarcòfag típic lici, que sobresurt de l’aigua. I és que la ciutat de Simena està mig submergida. En el segle II d. C. hi va haver un terratrèmol que va fer cedir el terreny i la zona residencial de la ciutat va quedar sota l’aigua.
En dies en que el mar està tranquil, es pot veure a través de l’aigua les restes de les cases. He vist fotografies espectaculars: columnes, escales, restes de cases.... Nosaltres no vam tenir sort; estava molt mogut i no es veia res, tot i que l’aigua està molt neta.
He llegit que la ciutat tenia uns banys i que queden les restes, on les que hi ha una inscripció en la que s’indica que era un regal que feia la població de diferents ciutats de la confederació Lícia a l’emperador Tito.
Amb la barca, vorejant la costa s’arriba a una altra zona de la ciutat, en la que queda també alguna paret en peu.
Acabat el recorregut aquàtic per la badia vam tornar a Uçagiz i vam dirigir-nos en cotxe cap a Kas.
