Vam continuar la nostra ruta fins a Termessos, l’última visita d’aquest viatge. Aquesta ciutat pertanyia a la regió de Pisídia, una altra de les regions de l’Àsia menor, juntament amb Lícia i Pamfília. Termessos es trobava a la cruïlla d’aquestes tres regions.
No hi ha massa informació sobre els orígens d’aquesta ciutat, però es pensa que la va fundar una tribu anomenada Pisídic i ells s’autoanomenaven solymi (no tinc ni idea de com s’hauria d’escriure en català). Segons el geògraf i escriptor grec Estrabó, que va viure a cavall entra abans i després de la nostra era, aquest nom vindria de Solymeus, un deu d’Anatòlia que més tard es va associar a la figura de Zeus i així va sorgir el culte a Zeus Solymeus. S’han trobat algunes monedes encunyades aquí en les que hi ha la figura d’aquesta divinitat i el seu nom.
La ciutat de Termessos es va construir sobre una plataforma natural a les muntanyes Taurus, a 1665 metres d’alçada, en un terreny rocós i envoltada de boscos. Actualment el recinte arqueològic forma part d’un parc nacional.
La primera menció que hi ha d’aquesta ciutat es en la ilíada, el poema èpic escrit per Homer en el segle VII a. C.: el rei de Lícia encarrega a Belerofont, l’heroi grec que cavalca un cavall alat anomenat Pegàs, que vagi a conquerir Termessos. Ho aconsegueix gràcies a que va sobrevolar la ciutat amb el seu cavall, tot apedregant a la gent des de l’aire fins aconseguir la seva rendició.
Per què calia atacar-la des de l’aire? Doncs perquè està en una ubicació de difícil accés. Sobre la muntanya, amb parets força dretes, per on no es podia accedir, i l’única via per arribar a dalt passava per una gorja estreta que era fàcilment defensable.
La primera menció històrica que hi ha és de l’any 334 o 333 a. C. quan Alexandre magne va passar per aquí. Segons l’antic historiador Arrià, Alexandre volia anar de Frígia cap a Pamfília i la ruta passava per Termessos. La situació de la ciutat segons relata aquest historiador era estratègica: estava sobre una roca de difícil accés que era fàcil de defensar. Sembla ser però que hi havia altres rutes més fàcils en que no calia pujar fins a Termessos. No està clar perquè Alexandre va escollir aquest camí.
El cas és que va assetjar a la ciutat sense aconseguir capturar-la. Va passar molt de temps intentant creuar el pas d’accés però els habitants de la població l’havien tancat. Això el va revoltar i es va entossudir en conquerir la ciutat i la va sotmetre a un llarg setge. No va tenir èxit i va acabar abandonant. Va ser una de les dues ciutats d’Àsia menor que els macedonis no van aconseguir conquerir.
Els ancians van enviar un missatge a Antígon dient-li que li entregarien a Alcetas. Per la seva banda els joves estaven disposats a lluitar contra Antígon per defensar-lo. Alcetas, sabent que l’anaven a capturar i abans de caure en les mans de l’enemic va preferir el suïcidi.
Després de la seva mort els ancians van lliurar el cos a Antígon, que el va tractar sense cap mena de respecte durant tres dies, per deixar-lo totalment destrossat abandonat en un racó abans de marxar de Pisídia. Els joves, molt ressentits amb la postura dels ancians de la ciutat el van enterrar amb tots els honors en un monument funerari que van construir.
Va ser capturada pels ptolemeus i segons una inscripció que s’ha trobat en el segle II a. C. Termessos estava en guerra amb les ciutats de la lliga lícia però es desconeix el motiu de la guerra.
A Psídia hi havia una altra població a 85 km d’aquí, Termessos Minor, que es va fundar en el segle II a. C.
No se sap ben be quan va començar el declivi de Termessos. Sembla que podria ser degut a l’esfondrament de l’aqüeducte per culpa d’un terratrèmol, i que sense aigua la població no pogués sobreviure. Ni està clar quan va passar això. Hi ha constància que els primer anys de l’època cristiana aquí hi havia un bisbat. I l’altra data de la que hi ha constància és que en el segle V estava deserta i després va quedar oblidada.
No va ser fins a començaments del segle XIX que van arribar per aquestes terres els primers exploradors europeus. L’any 1847 es va publicar el primer llibre (em sembla que era el primer) sobre un viatge a Lícia, en que es parlava de la ciutat. 
Cap als anys 80 del segle XIX un investigador polonès, Karol Lanckoroński, va dibuixar el plànol de la ciutat que es va publicar en un llibre sobre les ciutats de Pamfília i Pisídia. Aquest investigador en parlar de Termessos explicava que de de totes les ciutats de Pisídia que he visitat aquesta era la més peculiar i la que tenia una posició més estratègica, ja que era com una torre de vigilància, que permetia tenir visibilitat sobre tota la vall i a més quedava amagada envoltada de muntanyes. 
Després de les investigacions que es van fer en el segle XIX, em sembla que no s’han continuat fent excavacions per aquí.
El lloc és impressionant. Hi ha un camí marcat entre les roques i la vegetació i es van trobant algunes de les restes d’aquesta antiga ciutat.
Les muralles es van construir en el període hel·lenístic. El que es coneix com el carrer del rei, és del segle II d. C. i es va finançar amb la contribució de la població. Em sembla que és el camí que es va seguint quan es visita el recinte arqueològic.
El carrer del rei portava fins al centre de la ciutat, a l’interior de les muralles. En una de les portes de la ciutat es va trobar una inscripció de quatre o cinc línies que inclou xifres, i uns daus; amés hi ha el nom de la divinitat a la que sol·liciten la seva ajuda. Això fa pensar que la gent d’aquí estava interessada en conèixer la seva bonaventura.
La ciutat tenia una plaça, en una esplanada, on hi havia els edificis oficials. L’àgora tenia el terra recobert per grans lloses de pedra i els edificis del voltant tenien porxos. En un dels edificis de dos pisos d’aquest plaça es va trobar una inscripció en la que es parla de la relació d’amistat entre el rei de Pèrgam, Attalos II (va regnar entre 150 i el 138 a. C. ) i els termessos.
Molts dels edificis de dos pisos que tenia la ciutat s’haurien construït en el segle I d. C.
Caminant entre les roques es van trobant restes, però costa imaginar la ciutat. El més espectacular és el teatre, amb vistes sobre la plana de Pamfília i Pisídia. Em sembla que es va construir en el període hel·lenístic, que la ciutat va gaudir de gran prosperitat. Aquest teatre tenia cabuda per més de 4000 espectadors.
Molt a la vora del teatre hi havia l’odèon, construït en el segle I a. C.; era un edifici cobert i la llum entrava per uns grans finestrals. Comparat amb el teatre era molt petit, només hi cabien uns 600 o 700 espectadors. Sembla ser que estava decorat amb marbres de colors, i que podia haver servit també de lloc de reunió del consell de la ciutat. Hi havia també sis temples, quatre d’ells bastant propers en la zona de l’odèon i devia ser un espai sagrat. Un dels temples estava dedicat a Zeus Solymeus, un altre a Artemisa, i els altres quatre no se sap a quina divinitat estaven dedicats. La majoria d’ells devien construir-se entre el segle II i III d.C.
Acabada la visita de Termessos vam tornar cap a Antalya per agafar el vol de tornada cap a casa.
