Per anar cap a l’altra banda del riu, per explorar la zona de Sundarbans, teníem que agafar el vaixell rocket, però com ja vaig comentar, estava espatllat. Així que en vam agafar un altre que també viatjava de nit.
Al vespre vam anar cap al port, on tots els vaixells que hi havia eren de dos pisos, molt grans. Com en el rocket, aquí també hi ha diferents classes. Em sembla que estàvem en primera classe.
La nostra cabina tenia aire condicionat i ventilador, tot un luxe. Era minúscula. Per sort els llits eren bastant alts i la meva bossa de viatge cabia a sota, així ens podíem bellugar una mica millor. A fora hi havia un parell de dutxes i un parell de wàters. Estava tot molt net.
Hi havia una classe superior, amb un poques cabines i saló privat, que també tenien bany privat.
Després de deixar les coses vam sortir a comprar alguna cosa pel trajecte. Teníem el sopar inclòs, però vaig anar a comprar aigua.
Al moll hi havia molt moviment ja que hi havia molts vaixells que sortien aquell vespre. La gent es saludava d’un vaixell a l’altre, es feien visites, comparaven el confort d’un i l’altre...
Em vaig asseure en una de les taules que hi havia a fora, mirant l’ambient i escrivint. Feia molta xafogor. El curiós és que no vaig poder escriure gairebé res. Sempre hi havia algú o altre que s’aturava a mirar què escrivia, els hi feia gràcia que no entenien res, ja que escric en català. Se m’asseien al davant i es posaven a parlar, preguntant sobre la meva vida, sobre el país... 
Un noi d’uns 14 o 15 anys que estava en un altre vaixell va venir també a xerrar una estona. Alguns eren una mica indiscrets en les seves preguntes.
El vaixell tenia que sortir a les 9 però ho va fer una mica abans. El sopa estava previst per les nou del vespre.
Al vaixell hi ha força personal, cadascú s’ocupa d’un pis i mantenen les instal·lacions força netes. A fora hi feia calor i hi havia forces mosquits.
Vam arribar a destí a les 5 del matí. Vam esperar que hagués baixat la resta de gent i després ho vam fer nosaltres. Fet i fet vam posar els peus a terra a les 6 del matí.
Al moll hi havia força moviment, però res a veure amb l’ambient de Dacca. Aquí tot era molt més tranquil.
Vam agafar els cotxes per que teníem que arribar fins a un altre punt del nostre recorregut on es tenia que creuar el riu i continuar altre cop per carretera fins a Bagerhat, que era el nostre objectiu.
Ara be, abans d’arribar al lloc on s’agafa el ferri hi havia un camió espatllat que bloquejava la pista, així que mentre l’arreglaven vam aprofitar a esmorzar en un dels locals que hi havia allà.
L’esmorzar que ens van preparar consistia en pa de pita i truita. A mi em va anar de meravella, ja que fins que no he esmorzat no tinc esma de res.
En acabar de menjar vaig arribar-me fins a l’embarcador, on vaig veure arribar una barca carregada de motos.
Un cop arreglat el camió es va poder avançar i vam agafar el ferri. Durant el trajecte vaig estar parlant amb un noi que anava en una moto i que em va explicar que era policia a Dacca. Com a la capital, aquí també tenen curiositat per saber on anem. L’hi vaig acabar ensenyant l’itinerari amb el recorregut previst.
A l’altra banda del riu vam agafar de nou els cotxes i ja ens vam dirigir cap a Bahergat sense més entrebancs.
Com que tota aquesta zona és un delta em costa saber en cada etapa quin riu estem creuant. No tinc massa clar quin trajecte vam fer amb el vaixell quan anàvem de nit, i tampoc el tram de carretera.
