17 de novembre 2012

Madagascar_3: reserva comunal d'Anja


Continuant per la RN7 cap al sud s’arriba a la reserva comunal d’Anja. El seu objectiu és preservar la natura i la cultura d’aquesta regió. 

Lèmur catta
En el 1999 el govern de Madagascar crea aquesta àrea protegida per preservar els boscos, la flora i la fauna, però a més per ajudar a la població local, que es pot beneficiar dels projectes d’ecoturisme. El parc té unes 30 hectàrees i s’hi poden veure molts lèmurs de cua ratllada. 
Lèmur catta
En el 2001 el govern transfereix la direcció i administració de la reserva a una associació local Anja Miray. Aquesta associació, a més de fer-se responsable del parc contribueix al desenvolupament de la regió. S’ha involucrat en la construcció i manteniment de l’escola primària, en l’educació sobre la malària i s’esforça per aconseguir fons per poder subministrar mosquiteres i ha contribuït a crear una piscifactoria. Tots els residents a Anja poden formar part d’aquesta associació. Alguns treballen com a guies, altres com portejadors o poden treballar en les tasques administratives i de manteniment de la reserva. Per tant, la seva creació ha sigut beneficiosa per la població.

En aquesta reserva hi viuen uns 300 lèmurs catta. Hi ha molts tipus diferents de lèmurs, aquest es caracteritzen per tenir la cua ratllada.Madagascar és també el país dels camaleons. N’hi ha una gran diversitat.

El bosc d’Anja és un bosc sec, sobre una base granítica. Per preservar el bosc les comunitats locals s’han creat espais fora d ela reserva on fer créixer eucaliptus i “kininana” per tal de tenir fusta com a combustible.

En la reserva d’Anja hi ha una gran diversitat de plantes, des de les espinoses de les regions desèrtiques a les de les regions més humides. S’hi poden trobar orquídies. Hi ha una orquídia que abans només es podia trobar a les roques més altes d’aquesta reserva. La majoria de plantes que s’hi troben tenen propietats medicinals. Tot i que és una zona protegida, en alguns casos s’autoritza a comprar petites quantitats d’aquestes plantes, sempre i quan es pugui justificar que són per ús mèdic.  Actualment la medicina tradicional ha perdut el pes que tenia, però els guies del parc segueixen coneixent les propietats de les diferents propietats de les plantes que s’hi troben.

Les muntanyes que hi ha s’anomenen Telo Mirahavavy  o les tres germanes. En aquestes estructures rocoses hi ha coves i grutes que en el passat s’havien utilitzat per fer-hi enterraments. Per això és un territori sagrat. Hi ha tombes de fa uns 200 anys, i algunes tombes que encara es fan servir actualment. Generalment l’accés a les tombes és difícil. Són tombes dels betsileo. Hi ha evidencies de que durant les monarquies betsileo, l’espai que ara ocupa la reserva estava habitat. Abans del 1815, unes 200 persones fugint dels invasors (crec que van ser els bara),  van poder sobreviure en aquest bosc ja que hi tenien aigua i menjar.  En el 1817, els Merina van conquerir el regne betsileo d’Anja. Molts dels habitants d’Anja i que treballen al parc, son descendents  dels antics clans que ocupaven aquesta zona i per això es dediquen a preservar i protegir la terra dels avantpassats.

Vam fer un recorregut per la reserva. Em va encantar perquè era fàcil veure els lèmurs catta. S’assemblen una mica als micos. S’enfilen pels arbres buscant les branques més altes per estar al sol i m’encanten les postures que adopten per aconseguir els fruits dels arbres. Els trobo uns animals molt simpàtics.  El paisatge és variat, s’alterna la part de bosc amb grans blocs granítics; es pot veure una planta peculiar, anomenada peu d’elefant.

Recollida de llagostes
 Les poblacions són petites,  la majoria de cases son de tova, però algunes son de totxana, i en general de colors terrosos, entre el vermell i l’ocre.  Quan vam arribar a una de les poblacions vam observar diferents focus de fum. Llavors ens en vam adonar de que s’apropava una plaga de llagostes, i encenien els focs perquè el fum les allunyés i no se’ls hi menges el gra. Va ser impressionant, ens van passar per sobre, un núvol negre  de bestioles d’uns 2 o 3 centímetres de llarg. Quan vam arribar altra cop a l’entrada del parc vaig veure una família que havia recollit les llagostes, en tenia una cassola plena i suposo que era per cuinar-les