Continuant
per la RN7 cap al sud s’arriba a la reserva comunal d’Anja. El seu objectiu és
preservar la natura i la cultura d’aquesta regió.
 |
| Lèmur catta |
En
el 1999 el govern de Madagascar crea aquesta àrea protegida per preservar els
boscos, la flora i la fauna, però a més per ajudar a la població local, que es
pot beneficiar dels projectes d’ecoturisme. El parc té unes 30 hectàrees i s’hi
poden veure molts lèmurs de cua ratllada.
 |
| Lèmur catta |
En el 2001 el govern transfereix la
direcció i administració de la reserva a una associació local Anja Miray. Aquesta
associació, a més de fer-se responsable del parc contribueix al desenvolupament
de la regió. S’ha involucrat en la construcció i manteniment de l’escola
primària, en l’educació sobre la malària i s’esforça per aconseguir fons per
poder subministrar mosquiteres i ha contribuït a crear una piscifactoria. Tots
els residents a Anja poden formar part d’aquesta associació. Alguns treballen
com a guies, altres com portejadors o poden treballar en les tasques
administratives i de manteniment de la reserva. Per tant, la seva creació ha
sigut beneficiosa per la població.
En
aquesta reserva hi viuen uns 300 lèmurs catta. Hi ha molts tipus diferents de lèmurs,
aquest es caracteritzen per tenir la cua ratllada.Madagascar
és també el país dels camaleons. N’hi ha una gran diversitat.
El bosc
d’Anja és un bosc sec, sobre una base granítica. Per preservar el bosc les
comunitats locals s’han creat espais fora d ela reserva on fer créixer
eucaliptus i “kininana” per tal de tenir fusta com a combustible.
En la reserva d’Anja hi ha una gran
diversitat de plantes, des de les espinoses de les regions desèrtiques a les de
les regions més humides. S’hi poden trobar orquídies. Hi ha una orquídia que
abans només es podia trobar a les roques més altes d’aquesta reserva. La
majoria de plantes que s’hi troben tenen propietats medicinals. Tot i que és
una zona protegida, en alguns casos s’autoritza a comprar petites quantitats d’aquestes
plantes, sempre i quan es pugui justificar que són per ús mèdic. Actualment la medicina tradicional ha perdut
el pes que tenia, però els guies del parc segueixen coneixent les propietats de
les diferents propietats de les plantes que s’hi troben. 
Les muntanyes que hi ha s’anomenen
Telo Mirahavavy o les tres germanes. En aquestes
estructures rocoses hi ha coves i grutes que en el passat s’havien utilitzat
per fer-hi enterraments. Per això és un territori sagrat. Hi ha tombes de fa
uns 200 anys, i algunes tombes que encara es fan servir actualment. Generalment
l’accés a les tombes és difícil. Són tombes dels betsileo. Hi ha evidencies de
que durant les monarquies betsileo, l’espai que ara ocupa la reserva estava
habitat. Abans del 1815, unes 200 persones fugint dels invasors (crec que van
ser els bara), van poder sobreviure en
aquest bosc ja que hi tenien aigua i menjar. En el 1817, els Merina van conquerir el regne
betsileo d’Anja. Molts dels habitants d’Anja i que treballen al parc, son
descendents dels antics clans que ocupaven
aquesta zona i per això es dediquen a preservar i protegir la terra dels
avantpassats.
Vam fer un recorregut per la reserva. Em va
encantar perquè era fàcil veure els lèmurs catta. S’assemblen una mica als
micos. S’enfilen pels arbres buscant les branques més altes per estar al sol i
m’encanten les postures que adopten per aconseguir els fruits dels arbres. Els
trobo uns animals molt simpàtics. El paisatge
és variat, s’alterna la part de bosc amb grans blocs granítics; es pot veure
una planta peculiar, anomenada peu d’elefant.  |
| Recollida de llagostes |
Les poblacions són petites, la majoria de cases son de tova, però algunes
son de totxana, i en general de colors terrosos, entre el vermell i l’ocre. Quan vam arribar a una de les poblacions vam
observar diferents focus de fum. Llavors ens en vam adonar de que s’apropava
una plaga de llagostes, i encenien els focs perquè el fum les allunyés i no se’ls
hi menges el gra. Va ser impressionant, ens van passar per sobre, un núvol
negre de bestioles d’uns 2 o 3 centímetres
de llarg. Quan vam arribar altra cop a l’entrada del parc vaig veure una família
que havia recollit les llagostes, en tenia una cassola plena i suposo que era
per cuinar-les.
