18 de novembre 2012

Madagascar_4


Després de la visita de la reserva comunal d’Anja vam parar a dinar a Ioshy, on vam fer un picnic a l’ombra d’un mango. Aquest poble és la capital dels bara i es troba al peu del massís d’Horombe.

Els bara són pastors i recorren el territori amb els seus ramats de zebús. Alguns encara són nòmades i una de les seves tradicions era robar zebús. El fet de robar zebús demostrava la seva força i valentia, una forma de mostrar la seva virilitat i de seduir a les noies, que escollien el pretendent que més be se’n sortia en aquest robatoris. De fet els nens no es considerava que havien passat a l’edat adulta fins que no havien robat algun zebú d’un veí. Quan ho havien aconseguit ja podien festejar a alguna noia. Ara be, el que en el passat era com un esport i una tradició dels bara, en l’actualitat s’ha convertit en un greu problema de bandidatge, amb robatoris de ramats sencers de zebús i fins i tot assassinats dels pastors, sense que els responsables tinguin que ser forçosament d’aquesta ètnia.
Aquesta ètnia era poc oberta de mires, i en els primers temps l’hi va costar acceptar els canvis i adaptar-se a noves idees com el fet de portar els nens a l’escola. Malgrat que hi ha diferents variants de llengua i tradicions dins del grup dels bara, i que mai hi ha hagut un regne bara que els aglutines tots, hi ha una identitat bara comú.
Només un 3,3 % dels malgaix son bara i mai van ser conquerits pels merina, que són els més poderosos. Es dediquen tant als seus ramats com al cultiu d’arròs, mill i blat de moro. Per ells la dona ocupa una posició inferior en la societat i poden tenir més d’una esposa.
Segons la tradició oral el fundador del poble bara seria un tal Rabiby, que hauria vingut del continent africà portant un miler de persones. El seu origen podria ser bantu i alguns etnòlegs troben semblances amb els mbara de Malawi. Són una de les ètnies que s’assemblen més als del continent. Creuen que l’origen de la seva monarquia són els Zafi-Raminia, els àrabs que s’havien instal·lat a la costa sud-est en el segle XVI.
Consideren que en els boscos és on viuen els esperits dels avantpassats, que són l’enllaç entre els vius i Deu. Però també hi poden viure esperits malignes, que poden causar-te problemes o fins i tot, portar-te la mort. Antigament quan moria un veí, pensaven que era culpa d’un d’aquests esperits i es traslladaven a un altre lloc. Utilitzaven les coves per als seus enterraments i en senyal de dol, els homes de la família s’afaitaven el cap.
Com que una de les seves tradicions era el robatori de zebús, organitzaven “rodeos” amb els zebús on ja de ben joves s’entrenaven i també practicaven en diferents tipus de lluita.
Camí de Ranohira
Ioshy és la porta del sud, aquí la RN7 continua cap a la costa, mentre que una altra pista se’n va més al sud. Nosaltres vm continuar direcció a la costa, fins arribar a Ranohira. El paisatge canvia força, ja no és tant rocós i sembla més sabana. Ranohira està al peu de les muntanyes d’Isalo.