Després de la visita de la reserva
comunal d’Anja vam parar a dinar a Ioshy, on vam fer un picnic a l’ombra d’un mango.
Aquest poble és la capital dels bara i es troba al peu del massís d’Horombe.
Els bara són pastors i recorren
el territori amb els seus ramats de zebús. Alguns encara són nòmades i una de les
seves tradicions era robar zebús. El fet de robar zebús demostrava la seva
força i valentia, una forma de mostrar la seva virilitat i de seduir a les noies,
que escollien el pretendent que més be se’n sortia en aquest robatoris. De fet
els nens no es considerava que havien passat a l’edat adulta fins que no havien
robat algun zebú d’un veí. Quan ho havien aconseguit ja podien festejar a alguna
noia. Ara be, el que en el passat era com un esport i una tradició dels bara,
en l’actualitat s’ha convertit en un greu problema de bandidatge, amb robatoris
de ramats sencers de zebús i fins i tot assassinats dels pastors, sense que els
responsables tinguin que ser forçosament d’aquesta ètnia.
Aquesta ètnia era poc oberta de mires, i en els primers
temps l’hi va costar acceptar els canvis i adaptar-se a noves idees com el fet
de portar els nens a l’escola. Malgrat que hi ha diferents variants de llengua
i tradicions dins del grup dels bara, i que mai hi ha hagut un regne bara que
els aglutines tots, hi ha una identitat bara comú.
Només un 3,3 % dels malgaix son bara i mai van ser
conquerits pels merina, que són els més poderosos. Es dediquen tant als seus
ramats com al cultiu d’arròs, mill i blat de moro. Per ells la dona ocupa una
posició inferior en la societat i poden tenir més d’una esposa.
Segons la tradició oral el fundador del poble bara seria
un tal Rabiby, que hauria vingut del continent africà portant un miler de
persones. El seu origen podria ser bantu i alguns etnòlegs troben semblances
amb els mbara de Malawi. Són una de les ètnies que s’assemblen més als del
continent. Creuen que l’origen de la seva monarquia són els Zafi-Raminia, els
àrabs que s’havien instal·lat a la costa sud-est en el segle XVI.
Consideren que en
els boscos és on viuen els esperits dels avantpassats, que són l’enllaç entre
els vius i Deu. Però també hi poden viure esperits malignes, que poden
causar-te problemes o fins i tot, portar-te la mort. Antigament quan moria un
veí, pensaven que era culpa d’un d’aquests esperits i es traslladaven a un
altre lloc. Utilitzaven les coves per als seus enterraments i en senyal de dol,
els homes de la família s’afaitaven el cap.
Com que una de
les seves tradicions era el robatori de zebús, organitzaven “rodeos” amb els
zebús on ja de ben joves s’entrenaven i també practicaven en diferents tipus de
lluita.
 |
| Camí de Ranohira |
Ioshy és la porta del sud, aquí la RN7 continua cap a la costa, mentre
que una altra pista se’n va més al sud. Nosaltres vm continuar direcció a la
costa, fins arribar a Ranohira. El paisatge canvia força, ja no és tant rocós i
sembla més sabana. Ranohira està al peu de les muntanyes d’Isalo.
