 |
| Llegint els diaris |
Continuem
cap al sud, direcció Ambalavao. El camí és molt agradable, s’alternen les valls
i les muntanyes, creuem pobles amb les cases de tova i de totxos vermells. La
barreja de cultures indonèsia i africana és sorprenent, i em fa gràcia trobar
gent de pell fosca i el cabell ben llis.
Ens
hem aturat a dinar abans d'arribar a Fianarantsoa. La carn de zebú és molt
bona. Aquí escasseja la carn de vedella i els làctics. L’arròs, especialment l’arròs
vermell és el centre de tots els àpats. Tenen també canya de sucre.
 |
| Llanterna casolana |
La reina
Ravanalona 1ª va fer construir aquesta ciutat en el 1830; uns anys més tard s’hi
van instal·lar molts missioners. És el centre històric i cultural dels
betsileo. Betsileo vol dir invencible.
Són descendents d'indonesis i son especialistes en el cultiu de l’arròs i els
sistemes de rec. Alguns d'ells s’han instal·lat a la costa occidental en les
zones on hi ha cultius d'arròs Els zafimaniry són un subgrup dels betsileo.
La reina
Ravanalona 1ª va regnar entre 1828 i 1861, era la dona del rei Radama 1er que
va ser el que va unificar el país. Aquest rei va abolir l’esclavatge, i durant
el seu regnat els missioners protestants porten el cristianisme al país, tot i
que a vegades l’imposen per la força. Aporten també l’alfabet llatí que
substitueix a l’àrab. Això és la base de la creació de la gramàtica i l’ortografia
malgaix. Però la mort un tant fosca del rei i la successió de la seva dona al
poder canvia les coses. Aquesta té por de la influència estrangera i persegueix
als cristians, ja que considera que són una amenaça a l’ordre establert, a la
seva forma de vida i les seves tradicions.  |
| Actuació d'un grup de moda |
La
regió de Fianarantsoa és l’única regió vinícola del país. Van ser els missioners
els que en el segle XX van començar la producció de vins, per tal de tenir vi
de missa. Els que vam provar a mi no em
van agradar, i sempre que podia prenia el vi de Sud-Àfrica que em semblava molt
més bo. Em va sorprendre trobar vi gris. Fa molts anys en un restaurant
marroquí de parís vaig provar un vi gris del Marroc que em sembla que m’havia
agradat. El gris de Madagascar no em va entusiasmar. El vi gris té un color que
recorda el rosat. El blanc que vam provar era tipus agulla però molt dolç. De totes
formes, els vins malgaix que vaig provar eren comprats en una botigueta de
carrer. Segurament els que t’ofereixen en les bodegues siguin millors. En els
restaurants generalment t’aconsellaven el vi sud-africà. En
aquesta regió hi ha també te, que prové de Kènia i va ser introduït en el 1970.
