Continuem carretera fins a Sarandë. Dinem uns espaguetis i unes gambes amb
tomàquet i beixamel; com a fruita el que trobem més habitualment és la poma i el
plàtan.
És un dels centres turístics de la costa, de la
zona anomenada la rivière albanesa. Al seu davant, la illa grega de Corfú.
Antigament estava habitada per grecs, i s’anomenava Onchesmos; era important
pel seu port. L’època de màxima prosperitat va ser entre els segles IV i II a.
C. A l’època romana tenia una muralla semicircular que delimitava el perímetre
de la ciutat, uns 850 m. de muralla, el que indica que la ciutat era força
gran.
El nom actual prové del monestir bizantí Agioi Saranta, nom que vol dir els
40 sants màrtirs, en honor a uns legionaris executats en el 320 per ordre de
l’emperador Licini perquè no van voler renunciar al cristianisme. A finals del
segle V o començaments del VI es va construir el monestir. La ciutat va ser destruïda
per un dels reis ostrogods, Totila, en el 551. Aquest monestir es troba sobre
un dels turons que envolten la ciutat.
Aquesta ciutat va passar a formar
part d’Albània amb les fronteres que es van establir el 1913, però va ser
ocupada per insurgents grecs de la república autònoma d’Epir, i després per Itàlia
entre el 1916 i 1920. Més tard, en el 1939 va ser un port estratègic de les
forces feixistes italianes quan s’havien annexionat Albània. Llavors van
anomenar el port, amb el nom de la filla de Mussolini, port Edda. A finals del
1940 els grecs van ocupar el sud d’Albània i la van anomenar Epir del nord.
Quan en el 1941 les tropes alemanyes ocupen Grècia aquesta abandona Albània.
La ciutat té forces ingressos gràcies al turisme, però també és una zona on
hi ha agricultura i ramaderia i en estar a la costa, també la pesca. Bona part
de la seva població segueix sent grega, és un dels centres més importants de
minoria grega, juntament amb Gjirokastër.
Passegem per Sarandë; te un passeig per vianant agradable, vorejant tota la
badia. Hi ha molts homes passejant; també creuem algunes dones però no passegen
sinó que van per feina, de compres. Hi ha diversitat en la forma de vestir, hi
ha algunes noies que vesteixen de forma molt moderna i extremada. Trobem força
gent que s’atura per dir-nos alguna cosa i tot i que no sempre ens entenem,
resulta simpàtic i divertit. Una noia ens saluda en castellà i ens explica que l'estudia
a l'escola. El passeig m’agrada molt, la vista sobre el mar, la gent... i que
no plou! A primera hora de la tarda s’està be, però quan s’amaga el sol comença
a fer fred.
Per l'interior de la ciutat hi ha les restes d’una sinagoga i un petit
museu on, segons el rètol que hi ha a fora, deu tenir algun mosaic. Quan vaig
estar per allà ja estava tancat el museu. Tot passejant s’arriba a una mesquita
moderna, i hi ha també els carrers comercials. Hi ha força moviment de gent, és
l’hora de les compres.
És un lloc típic de costa i al llarg de tota la badia hi ha molts bars, restaurants,
al menys una discoteca, un casino.... Com que encara no és temporada alta està
força tranquil, però m’imagino que a l’estiu deu bullir de gent i per tant,
prefereixo haver-ho vist ara, amb tranquil·litat, com una ciutat despertant-se
del llarg hivern. Per mi, la part més bonica és el passeig per la vora del mar
i veure just al davant la illa de Corfú; em sorprèn lo a la vora que està!
Per tot el país, i especialment en aquesta zona costera, hi ha moltes construccions
noves i moltes d'elles sense acabar.
