Anem cap a la costa, direcció Vlora. Aquesta ciutat es troba davant de la península de Karaburun i de la illa de Sazan. És el segon port més important del país. El seu nom vol dir vall. Des d’aquí és des d’on s’està més aprop d’Itàlia, del port de Bari i de la costa de Salento. Hi ha ferris que comuniquen de forma regular la costa albanesa i italiana. Les dues ribes estan separades pel canal d’Otranto, que té uns 72 Km d’ampla. En el 1807 tropes franceses el van creuar per poder envair les illes jòniques.
Donada la proximitat dels dos països, hi havia molta immigració il·legal i contraban, pel que Itàlia i Albània per tal d’eradicar-ho van arribar a un acord en el 1998 i van instal·lar un radar a la illa de Sazan per controlar el canal.
És un port comercial i pesquer. Aquesta regió a part de ser una important zona agrícola i ramadera, té també petroli, gas natural, betum i sal. Actualment el turisme també té un gran pes en la seva economia.
És una de les ciutats més antigues del país. La van fundar els grecs en el segle VI a. C. i era una de les seves colònies a la costa il·líria. S’anomenava Aulona i era famosa per les olives i les vinyes. Va formar part de la província romana d’Epir nord i ja en aquella època era important pel seu port.
En el segle IV d. C. ja era coneguda pel seu port, al que hi arribaven vaixells portant mercaderies d’Otranto i Brindisi i també era un punt de parada entre les dues ciutats importants de l’època, Apol·lònia i Butrinto. Quan el port d’Apol·lònia va deixar de funcionar aquest va ser el port més important d’il·líria.
Durant tres segles va formar part de l’església de roma i en el 733 va passar a formar part del patriarcat de Constantinobla.
Sèrbia la va ocupar en el 1345, i en el 1417 va formar part de l’imperi otomà, que també havia ocupat Berat. Molts dels habitants de la ciutat eren grecs, i a més hi havia un nombre significant d’eslaus. Els paixàs que la governaven eren escollits directament pel sultà. En el 1531 el sultà hi va fer construir una fortalesa.
Durant l’ocupació otomana molts albanesos es van convertir a l'islam, en molts casos per evitar el fisc sobre els cristians. Els terratinents otomans van ocupar les planes fèrtils i els albanesos es van refugiar a les muntanyes per preservar els seu estil de vida. En el segle XVIII van intentar alliberar-se. Mehmet el vell es va apoderar de Skhoder en el 1757 i es va proclamar Paixà, dominant el nord del país. Els seus fills van aconseguir conservar la independència fins al 1796.
En el segle XIX el 70% de la població era musulmana. Hi havia també ortodoxes i catòlics. Hi havia escoles confessionals però no ensenyaven en albanes. En el 1875 esclaten les revoltes a Hercegovina i després a Bòsnia. Un acord de 1878 fa que Albània passi a estar sota control Austro-Hungar. En aquells moments la situació dels albanesos no es fàcil ja que els seus veïns, que lluiten contra els otomans, creuen que ells com que també son musulmans en son aliats. En el 1878 funden una lliga albanesa i en el 1881 instauren un govern provisional, però els otomans se'l carreguen. Així i tot, el renaixement cultural continua i en el 1887 apareix la primera escola albanesa.
En el 1908 els turcs ordenen el desarmament però els albanesos no ho accepten i entre el1910 i 1912 la revolta s'estén per tot el país. A finals del 1912 hi ha la primera guerra balcànica. Les tropes de Sèrbia i Montenegro ocupen el nord del país i les gregues el sud. Llavors l’Assemblea Nacional Albanesa declara la independència, a la ciutat de Vlora. Ismail Qemali, va ser qui va impulsar aquest procés independentista, i havia nascut en aquesta ciutat, que es converteix en la capital. En el 1913 es crea el principat d'Albània neutral i independent.
Ara be, amb la creació de les fronteres, molta part de població albanesa queda en la zona que passa a formar part de Sèrbia i Montenegro. En la frontera del sud hi ha barreja de grecs i albanesos. Tot això donava molta inestabilitat al nou país i les potencies europees van acabar imposant-hi un rei alemany, en el 1914. Però la situació era tant conflictiva que no va resistir masses mesos i va acabar fugint, amb el que el país va caure en l’anarquia.
Durant la primera guerra mundial van passar pel territori albanès tropes diverses. Continuaven els conflictes per les fronteres, que no es van resoldre fins al 1925, en el que es proclama la república i Ahmet Zogu n’és el primer ministre. Més tard es va fer proclamar rei. Tenia molta admiració per Mussolini a qui va acabar demanant ajuda econòmica, amb el que es van establir alguns pactes entre el 1925 i el 1927, augmentant la influencia italiana. Finalment en el 1939 Itàlia envaeix Albània i el rei Zogu I va haver de fugir a Grècia, i se’n va endur part del tresor de l'estat. El rei d’Itàlia, Victor Manuel III, es va proclamar rei d’Albània. Llavors va començar la colonització del país per part d’Itàlia; pretenien construir la gran Albània, però tenien problemes amb Grècia i van perdre una part del sud del país. És en el 1941 quan aconsegueixen expandir Albània.
En el 1957 Albània i la Unió Soviètica estableixen un acord pel que s’acorda la instal·lació d’una base naval a Vlora. Amb això es reforçava la capacitat de defensa d’Albània, però també els soviètics hi guanyaven, ja que aconseguien tenir una base en la conca mediterrània i poden controlar l’adriàtic. En una visita que van fer Krushchev a Vlora, sembla ser que Hoxha el va sentir comentar que així controlava l’adriàtic i el mediterrani. Les tensions entre els dos països s’anaven tensant i en el 1961 els soviètics exigeixen que tots els albanesos evacuïn la base, que passa a ser comandada únicament per soviètics. Els albanesos abandonen 8 dels 12 submarins i les bateries de míssils. Poc després però, tots els soviètics abandonen la zona i els estudiants i el personal albanes que estava vivint a Rússia van ser expulsats.
En el 1957 Albània era el país més pobre del bloc comunista i encara tenia racionament d’aliments. Hoxha va anar a Moscou a demanar ajuda pel seu poble, segons diuen els diaris de la època, el pa i la carn escassejava i la llet i altres aliments de lliure comerç tenien preus desorbitats.
L’economia del país estava controlada per Moscou. No hi havia carreteres i nomes una línia de tren de 60 Km que portava al port de Durres. Els russos buscaven nous recursos en el país, però la població albanesa no se’ls mira amb bons ulls ja que ells passen gana i els russos no. En el 1961 les relacions es trenquen definitivament. Queden prohibides les classes de rus per la radio i totes les noticies sobre Rússia. Pel que llegeixo a La Vanguardia d’aquella època, abans de que es trenquessin les relacions entre els dos països i Albània quedés aïllada, ja era molt desconeguda per occident.
En el 1960 Hoxha expulsa als soviètics del país, que exigeixen que se’ls compensi per les inversions fetes amb la instal·lació de la base naval. El deteriorament de les relacions entre Hoxha i Kruschev, per les acusacions de Hoxha sobre el revisionisme de Kruschev van portar la situació al límit. La Unió Soviètica tenia intenció d’ocupar militarment Vlora i tallar qualsevol ajut econòmic a Albània, però la invasió no va poder dur-la a terme, ja que en aquell moment l’hi van sorgir altres problemes a Cuba. Llavors Hoxha va ser conscient de que Albània era vulnerable i en veure que en el 1968 la Unió Soviètica envaïa Txecoslovàquia l’hi va agafar por a una invasió i va fer construir els milers de búnquers que omplen el país. Pel que llegeixo, durant el govern de Hoxha molts dels que formaven la policia secreta eren originaris de Vlora.
La història d’aquest país em resulta complexa, i degut a aquesta història hi ha moltes famílies mixtes, rus-albanès. Però quan es van trencar les relacions entre els dos països, moltes d’aquestes famílies van quedar separades, perquè si un de la parella era rus no va poder tornar a Albània. I les famílies van quedar separades durant trenta anys. Des del punt de vista de religió també hi ha famílies en que els dos membres de la parella tenen diferent religió i els fills son lliures d’escollir una o altre religió.
Actualment Vlora és un dels grans atractius turístics del país, l’anomenen la rivière albanesa; es troba a la confluència dels dos mars: el jònic i l’adriàtic. La badia de Vlora té 19 Km de llarg. És una ciutat moderna, marítima, amb molts blocs d’hotels i apartaments, a la línia de platja.
La mesquita de Muradie va ser construïda en el 1542, per Mimar Sinani, l’arquitecte que havia construït la mesquita blava d’Istanbul. És petita i no es pot visitar. És petita i sorprèn una mica enmig de la ciutat moderna.
Hi ha també un monument a la independència en el que hi apareix Qemali. però essencialment és una ciutat moderna, mengem peix, i uns espaguetis amb cloïsses i gambes. Molt bo. Aquí és on s'uneixen l’adriàtic i el jònic. Son mars molt diferents; l’adriàtic te platges de sorra i és molt pla, mentre que el jònic és molt profund i la seva costa és més rocosa. Com que no fa bon temps i ja és una mica tard, no percebo la diferencia de color que diuen que té.
Davant de Vlora hi ha una petita illa i una península que està deshabitada, i tan sols hi ha alguna construcció militar. Fins ara estava prohibit que s’hi apropessin els vaixells i estava prohibit tenir barca o iot per tal de que ningú hi pogués arribar. Tot això era per que tenien por que poguessin fugir cap a Itàlia. Ara sembla que volen canviar aquesta normativa.
