Xipre m’ha sorprès per la seva riquesa arqueològica; de fet, del passat d’aquesta illa mediterrània en sabia poca cosa. Ha sigut una bona descoberta. Curium és un d’aquests llocs que m’ha sorprès gratament, tant per la seva historia com pel seu emplaçament.
La seva posició és estratègica, sobre un turó amb vistes al mar i sobre la costa. Aquest lloc ja havia estat habitat durant el neolític i s’ha trobat una necròpolis de l’època del bronze. En el segle XIII a. C. arriben aquí colons micènics i es converteix en un assentament estable, que al llarg dels anys va prosperant, especialment durant el període ptolomeic (~300 a. C.) en que la illa estava sota el control del faraó d’Egipte, i més encara en l’època romana.
L’any 58 de la nostra era, la illa passa a formar part de l’imperi romà i quan l’any 293 Dioclecià divideix l’imperi, Xipre passa a formar part de l’imperi bizantí. Va ser en l’època romana que es desenvolupa el culte a Apol·lo i a Hera, que després ve substituït pel cristianisme.
Curium devia ser una ciutat esplèndida, si es té en compte els vestigis que queden. Hi ha les restes d’una basílica del segle V que posa de manifest la la importància que va tenir el cristianisme en aquesta ciutat-regne.
La referència més antiga que s’ha trobat sobre aquesta ciutat és de l’època de Ramses III i està en una de les parets del temple egipci de Medinet Habu. Posteriorment, als voltant de l’any 670, hi ha una altra referència feta pel rei assiri Asardon.
La ciutat va patir terratrèmols i atacs pirates. En el segle VII la seu episcopal es va haver de traslladar a una població veïna, i l’activitat d’aquesta població va anar decaient.
Les restes més antigues que es poden veure actualment són del segle IV a. C. En arribar el que es veu és una amplia extensió de terreny amb restes d’edificis i columnes, i al fons el mar. Una ubicació fantàstica tot i que d’entrada no sembla que hagi de ser massa impactant, ja que les parets més altes que queden no deuen fer més de mig metre. Però cal passejar per allà per poder imaginar la ciutat i la seva vida. Hi ha plafons explicant el que es pot intuir en cada part, que ajuda a fer-te’n una mica una idea. 
Hi ha les restes de la basílica cristiana, que tenia una petita capella on se suposa que deixaven les ofrenes que portaven al temple. També tenia una cisterna on es rentaven i purificaven abans d’entrar al recinte sagrat. S’hi ha trobat restes d’un fresc amb un àngel i altres figures. Hi havia un passadís que era on es quedaven els que no estaven batejats, que no podien entrar a l’interior. En aquest recinte és on se’ls hi feia la catequesi, per poder ser batejats. També he llegit que hi havia habitacions i un espai d’emmagatzematge, on els monjos devien guardar productes agrícoles. Va ser destruïda en el segle VI i abandona després. 
En caminar entre aquelles pedres et fas una idea de lo gran i important que devia ser la ciutat en aquella època. Tenien un sistema de canalització d’aigua i hi havia moltes vil·les senyorials. Evidentment ara no queden gaire cosa de les seves parets però veient els mosaics un es pot fer una petita idea de la riquesa de les cases.
Un dels mosaics que es veu és el dels gladiadors. No se sap si pertanyia a una casa privada o a un espai públic. Tot fa pensar que l’edifici va ser construït a mitjans del segle III però va ser destruït per un terratrèmol en el segle IV. Segons diuen son els únics mosaics de gladiadors que es coneixen.
En aquella època els mosaics estaven de moda i en les cases senyorials l’acabat dels terres era en mosaic, el que em sembla una feinada impressionant. I també em meravella que se n’hagin conservat alguns al llarg dels anys, terratrèmols, tifons, invasions.....
Una altra casa que tenia el terra cobert de mosaics és l’anomenada casa d’Aquil·les. Aquesta casa es troba a l’entrada del poble i es pensa que devia ser un edifici públic on es rebien les personalitats que arribaven. Té mosaics decorats amb temes de la mitologia grega. En dos d’ells apareix Aquil·les, d’aquí que la casa rebi aquest nom. En un es la deessa Tetis, mare d’Aquil·les, banyant-lo per primer cop a la llacuna Estígia, per fer-lo invulnerable, però com que l’agafava pel taló, aquest punt va quedar sense protecció.
En un altre es veu Aquil·les vestit de dona i a Odisseu (Ulises). Era l’època de la guerra de Troia i l’oracle havia advertit a Tetis que el seu fill moriria a la guerra de Tria. Així que per salvar-lo va pensar que el millor era que s’amagués vestit de dona, entre les filles dels rei Licòmedes. Odisseu volia trobar-lo i convèncer-lo de que el necessitaven per guanyar la batalla de Troia. Quan es va assabentar de que estava allà amagat s’hi va presentar disfressat de mercader, portant joies, robes, vestits i barrejat alguna arma molt atractiva. Quan va ensenyar les seves mercaderies Aquil·les va caure a la trampa en interessar-se per les armes enlloc de per les joies o vestits. O sigui que no l’hi va quedar més remei que anar a la guerra.
El recinte dels banys és molt gran; van ser construïts entre el 50 a.C i el 100 d. C. tenien les diferents sales, freda, tèbia, calenta. I hi havia un sistema de canalització i distribució d’aigües per la ciutat.
El teatre greco-romà, va ser originalment construït en el segle II a. C. però restaurat en època romana. Va quedar abandonat en el segle IV. Tenia cabuda per unes 3500 persones. S’ha restaurat i ara s’utilitza per concerts i altres actuacions. Té una sonoritat fantàstica i una orientació excel·lent: les grades estan mirant al mar, o sigui que pots estar mirant l’actuació i al mateix temps gaudir de la vista del mar de fons. Mentre érem allà, a l’escenari, va arribar un grup que semblaven escolars per la part de dalt de la graderia. Des de baix els sentíem i ells a nosaltres.
La casa d’Eustolios és un altre dels recintes interessants d’aquesta ciutat. Era una vil·la construïda en els inicis del període romà però remodelada en els segles III i IV. Es troba a la part més alta de la ciutat. El nom d’Eustolios es va trobar inscrit en una paret. Era una casa gran, amb moltes habitacions amb mosaics i el seu propietari va fer construir uns grans banys que va obrir al públic ja que els banys o termes de la ciutat havien quedat destruïts pel tifó que hi va haver a conseqüència d’un terratrèmol, en el segle IV. La diferencia que presenten els mosaics d’aquesta casa és que incorporen símbols del cristianisme. Un dels mosaics representa una dona, Ktisis, que simbolitza la creació del mon i porta un instrument de mesura.
En les excavacions fetes s’han trobat les restes de víctimes del terratrèmol del segle IV. En un article recent expliquen que s’ha trobat una família, dos adults una persona més jove i una criatura, que estava com protegida pel braç d’un dels adults. Estaven tots junts, com per protegir-se mútuament, en un extrem de l’habitació, però la paret els hi va caure a sobre.
