Tornem a passar cap a la part ocupada per dirigir-nos cap a Salamina i Famagusta, a la costa oriental. Pel camí em vaig enterant d’algunes coses referents al país i a les diferencies entre la part lliure i ocupada. Són coses que em van anar explicant i que suposo que son certes o ho han sigut en algun moment.
Abans de la crisis, quan hi havia un govern d’esquerres, l’hospital era molt barat i els medicaments gratuïts. Per ajudar als xipriotes que vivien en la zona ocupada a ells se’ls atenia gratuïtament. Molts del que vivien a la zona ocupada passaven a l’altra banda quan necessitaven tractament mèdic. Ara les coses han canviat i es paga tant l’atenció hospitalària com els medicaments i no es fan diferencies entre xipriotes d’un cantó o l’altre. I com que a l’altra banda la sanitat ara es gratuïta els seus habitants ja no passen al cantó lliure per ser atesos mèdicament.
Els xipriotes vivint a la part ocupada poden passar a la zona lliure, però els turcs que s'hi han instal·lat, que venen d'Anatòlia o d’altres zones de Turquia, incentivats pel govern, com que no són xipriotes no tenen passaport de Xipre i no poden passar a la part lliure, i tampoc els seus fills. Com que son turcs han de demanar visat i han d'entrar passant per Atenes. O sigui que si viuen a la Nicòsia nord no poden passejar per la zona sud de la ciutat sense haver de fer la volta cap a Turquia i Atenes.
Els sous més baixos ronden els 500 euros i un sou mig està al voltant dels 1000 o 1200 euros. El preu dels pisos de lloguer, com per tot arreu, depèn molt de la zona de la ciutat on el busquis. Es pot trobar un pis de tres habitacions per 400 euros al mes, ara be, la gent prefereix comprar i no llogar. En la zona tocant a la línia verda les cases son mes barates i en l'època abans de la crisi el govern donava ajudes al que es vulgues instal·lar en aquestes zones.
Per anar de Lefkosia (Nicòsia) cap a Enkomi passem per un poble totalment abandonat ja que està a tocar de la línia verda. Abans d'arribar al control de pas per creuar a la zona ocupada, hi ha una base militar britànica, per això en aquest control a la banda lliure hi ha policia britànica i a l'altra banda turca. La matrícula dels cotxes es diferent en un canto i l'altre però en ambdós bandes es veuen cotxes de gama alta i en bon estat.
Arribem al recinte arqueològic d’Enkomi. Les restes més antigues daten del segle XVII a. C. i des del segle XVI fins al XII a. C. va ser un important centre d’exportació de coure. El coure es fonia aquí mateix. En el segle XIII a. C. van començar a aparèixer altres centres comercials a la costa. L’any 1050 a. C. la ciutat queda abandonada després d’un terratrèmol. Això va donar impuls al creixement de la ciutat de Salamina que estava molt a la vora. 
Les ruïnes de la ciutat son del segle XI-XII a. C., la ciutat estava envoltada per una muralla formada per grans blocs de pedra en la seva base. Els carrers estaven en angle recte i s’observa una cruïlla de carrers. Tenien ja un sistema de clavegueram.
Ara be, d’aquesta antiga ciutat gairebé no queda res, alguns grans blocs de pedres, enmig de l’herba i si que es veu la cruïlla de carrers, però poc més. Els objectes trobats aquí estan en bona part al British museum i altres al museu de Nicòsia.
No massa lluny d’Enkomi hi ha la tomba de sant Bernabé, tot i que diuen que podrien ser les despulles d’algun altre ja que es van trobar sota un garrofer prop d'una necròpolis romana.
Sant Bernabé va ser un dels fundadors de l’església independent ortodoxa grega i és el patró de Xipre. Va néixer a Salamis i era de família jueva que havia emigrat a Xipre des de Síria. Va viure a Jerusalem i va poder presenciar alguns dels miracles de Jesús, llavors es va convertir en seguidor seu i va cedir totes les seves propietats (que havia heretat quan van morir els seus pares) als pobres de Jerusalem.
Mentre era allà el van nomenar arquebisbe de Salamis i l’any 45 va tornar a Xipre acompanyat de Pau de Tars amb l’objectiu de convertir a la comunitat jueva al cristianisme.
Diuen que no va tenir molt èxit en les conversions però si que va aconseguir que es convertís el governador romà, amb el que va ser el primer país del mon a tenir un governador cristià.
Ara be, en el seu segon viatge a la illa, l’any 75 és arrestat i empresonat a la sinagoga de Salamis. La mateixa nit una multitud el mata a pedrades. Uns quants cristians haurien recuperat les seves despulles i les haurien enterrat secretament sota un garrofer.
Amb l’abolició del cristianisme a la illa la tomba de sant Bernabé va quedar en l’oblit. Quan en el segle V ressorgeix el cristianisme hi ha disputes sobre quina església és més antiga, si la d’Antioquia fundada per sant Pere o la de Xipre fundada per sant Bernabé. L’any 477 un bisbe té un somni on visualitza on està enterrat aquest sant. Es troben les seves restes i es construeix una església en el mateix lloc, però en el segle VII amb els saquejos àrabs queda molt deteriorada.
El que es veu actualment del mausoleu i el monestir és de ~1750. Aquest monestir és un lloc de peregrinatge i tot i estar en la zona ocupada s’hi celebren misses. El dia de sant Bernabé hi ha molta gent de la zona lliure que ve cap aquí. Ara be, cal un permís per venir i fer-hi una cerimònia religiosa i a més anar acompanyats de militars turcs i dels cascos blaus de les nacions unides.
