L’illa de Qeshm és la més gran de les que hi ha al golf pèrsic. Té uns 120 Km de llarg i uns 20 Km d’amplada. Com ja he comentat, està molt propera a la costa iraniana, però just a l’altra banda de l’estret d’Ormuz hi ha els Emirats Àrabs Units i Oman. Per tant té una ubicació excel·lent per controlar el pas de l’estret.
Ja des de l’antiguitat havia sigut un port on s’aturaven els vaixells mercants. Un almirall de l’exèrcit d’Alexandre el gran, Nearc, va arribar a aquestes costes en el 326 a. C. Així va ser com els grecs van tenir coneixença de l’existència del golf pèrsic.
Les informacions ue trobo sobre aquesta illa no són tan clares com les de Ormuz. En el segle XII depenia del regne d’Ormuz; llegeixo que l’any 1301 el governador d’Ormuz va desplaçar tota la seva cort i part de la població a l’illa de Qeshm, ja que havien patit un atac dels tàrtars. Per altra banda, Qeshm tenia més recursos que Ormuz i sovint l’hi subministrava aigua i altres productes.
Els països de l’altra banda del golf cobejaven aquesta illa ja que permetia controlar el comerç a través de l’Oceà Índic. En el segle XIII el governador àrab de Bahrain i Oman va envair l’illa de Qeshm i la va poblar amb gent d’una tribu àrab.
El rei d’Ormuz va abdicar l’any 1417 en favor del seu fill i es va retirar a viure a Qeshm que en aquell moment era un important centre comercial. Diuen que Piris Reis un cartògraf turc de l’imperi otomà, quan va atacar Qeshm, l’any 1552, explicava que era el lloc on havia trobat més riquesa i objectes de valor.
Amb el ferri vam arribar al port de Laft. És una població dedicada en bona part a la pesca; el mar es veu ple de vaixells i barques de diferents mides i formes.
Una de les atraccions turístiques de Laft són les cases tradicionals, que tenen unes torres, anomenades en persa badgirs, i que vol dir torres del vent, o atrapa vents. Cada edifici té una o més torres, que poden ser de diferents alçades; serveixen per generar corrents d’aire a l’interior de les cases i ventilar les habitacions, de forma que a l’estiu la temperatura sigui agradable. És una illa força desèrtica i a l’exterior a l’estiu la temperatura puja per sobre dels 30 ºC. A l’hivern està al voltant dels 20 ºC. 
Passejant per la part antiga de la població es veuen algunes cases amb aquestes torres, però també moltes que estan mig enderrocades. Sembla que les cases tenen un petit jardí protegit per un mur força alt que no permet veure què hi tenen; tan sols es veuen sobresortir arbres i algunes plantes.
Es poden veure les restes del castell Nader. Aquest castell es va construir sobre les restes d’una antiga fortalesa pre-islàmica, durant el regnat del xa Nader, en el segle XVIII. Segons un viatger de l’època tenia una estructura similar a la dels castells portuguesos. La presència dels portuguesos per aquestes terres va començar en el 1507.
 |
| pous al costat de la fortalesa |
Prop de les restes del castell hi ha una sèrie de pous excavats en el sol de roca. Són molt antics, entre el segle V a. C., durant l’imperi aquemènida i el segle VI d. C. (imperi sassànida). Hi havia un pou per cada dia de l’any, que recollia l’aigua de la pluja. El fons del pou estava recobert d’una capa de guix per preservar l’aigua neta. No tinc clar si era que es tallava la roca fins arribar a una capa de guix natural o els recobrien artificialment.
A la vora dels pous hi ha alguns arbres; la població local considera que són els guardins i protectors dels pous. Hi havia 366 pous i cada dia es feia servir l’aigua d’un dels pous.
A més hi havia unes cisternes subterrànies cobertes, ab-ambar, que en alguns casos tenien badgirs (torres de ventilació), per mantenir l’aigua fresca. Algunes d’aquestes cisternes es fan servir encara.
La població de Laft és majoritàriament sunnita i les mesquites tenen un sol minaret. No obstant, hi ha també una mesquita de dos minarets.
Vam trobar un grup de nens venent artesania de la regió. Em va sorprendre que eren força morenos de pell, a diferencia de la gent del nord del país.
Després de donar una volta per aquesta població ens vam dirigir cap a Tabl, on ens vam allotjar a la pensió del Sr Amini. És un lloc molt agradable i la gent encantadora. Hi ha habitacions amb el terra cobert per catifes i a sobre el matalàs; et proporcionen mantes i coixí. Hi ha WC i dutxes a fora de les habitacions. Està tot molt net i cuidat.
Ens van preparar arròs i peix. Les noies de la casa vestides amb teles i mocadors de colors vistosos agafaven fulles d’una planta aromàtica que hi havia al patí, per posar al nostre dinar. En tots els àpats ens posaven en el centre un plat amb un grapat de fulles verdes, barreja de diferents coses que es prenen crues. Per menjar, a terra, que és la forma tradicional.