Com ja he dit és un indret força turístic, vaig creuar-me amb diversos grups de gent parlant castellà, així com occidentals de diferents països. Ara be, això era a la tarda, i a la nit havien desaparegut tots. Sorprenent. Potser estaven tots a l’espectacle “Impressions San Jie Liu”. 
Aquest és un espectacle de llums, música i dansa que es desenvolupa en un escenari enmig de l’aigua. Diuen que és un espectacle molt bonic, i que té un gran renom. Vaig estar dubtant si anar-hi o no, però estava plovent i el pronòstic del temps per aquella nit no era bo. O sigui que vaig optar per no anar-hi. No tenia ganes de passar-me tota l’estona sota la pluja, encara que fos amb paraigües. Després em va saber greu, ja que a la nit havia deixat de ploure. 
A la vora del riu hi ha una mica de passeig des del que es veu el paisatge càrstic. Uns pics que es veuen des d’aquí i durant el trajecte pel riu Li estan representats en els bitllets de 20 yuans.
I perpendicular a aquest hi ha un parell de carrers plens de bullici. Botigues d’artesania i records diversos, restaurants... Moltes de les botigues tenien algú parlant per megàfon, suposo que fent propaganda; en altres locals tenien la música a tot volum. En conjunt, molt atabalador. 
Un d’aquests carrers, el principal, és el Xi Jie, el carrer occidental o dels estrangers. És el més antic del poble, amb més de 1400 anys d’antiguitat. Va ser cap als anys 1980 que va començar a ser un centre de barreja cultural, entre la local i l’occidental. Per això se’l va començar a anomenar el carrer dels estrangers. Cada any hi passen uns 100.000 estrangers, entre turistes i estudiants. 
Aquest carrer té poc més de 500 metres de llarg i el terra és de marbre. Alguns dels negocis que hi ha estan portats per estrangers que s’han instal·lat en aquesta població.
La vida turística se centra en aquest carrer i en el seu paral·lel. L’ambient canvia molt segons l’hora en que s’hi passa. A la tarda estava ple de gent, molts estrangers, i totes les botigues i restaurants plens. Al vespre segueix sent sorollós però el moviment és més local i en els llocs d’oci nocturn. I al matí tot està tancat, tranquil, sembla que estiguis en un altre lloc.
En un extrem del carrer dels estrangers hi ha el parc Yangshuo. És frondós, ple de grans arbres i bambús i un canal d’aigua que el travessa. Malauradament no hi ha gaires punts per on creuar el canal. És un espai tranquil, agradable per passejar, allunyat de cotxes, gent i musica a tot volum. Aquí hi trobes poca gent, o al menys aquell dia, pot ser per que feia mal temps. En algun lloc hi havia uns homes jugant a escacs. 
En el carrer dels estrangers hi ha una cerveseria que té força renom. A mi que no m’agrada la cervesa vaig entrar per veure el local. La decoració curiosa. Barreja d’objectes antics, alguns religiosos, com alguna imatge de mida considerable, barrejat amb els objectes habituals en un bar.
La part alta del carrer enllaça amb la zona moderna. Vam trobar un local molt agradable, modern, on vam poder prendre una xocolata calenta i refer-nos una mica del fred i la humitat.
Per sopar va trobar un local en un pis, en una plaça tranquil·la, on no hi havia música cridanera. Era un lloc petit i molt agradable. Vaig prendre una barreta de pa amb formatge i vedella, acompanyat d’una copa de vi. No arribava als 8 euros.
A la tarda tot passejant ens vam ficar per algun carreró estret, a tocar del carrer comercial, però era un altre mon. Eren cases molt senzilles, que no estaven restaurades.
Em va xocar quan em van explicar que un home que havíem vist que estava demanant caritat en realitat no ho necessita, que té diners de sobres. Però no tots els que demanen és així. Els que es queden sense feina o tenen alguna malaltia amb l’ajuda que els hi dona el govern no poden viure, i han de dependre de la família. 
Al matí vam anar amb bus cap a Guilin per agafar el tren d’alta velocitat fins a Canton. Un cop a l’estació de Guilin vam passar un primer control, de passaport i bitllet, després el d’equipatge. No es pot passar cap navalla o ganivet.
A l’estació hi havia molta gent. A la ciutat hi ha tres estacions de tren d’alta velocitat i tan sols una dels trens normals. Diuen que surt més barat anar amb tren d’alta velocitat que amb tren llitera.
L’estació és molt moderna. Al tren hi ha bar però no hi quedava gran cosa per menjar. Vaig prendre pollastre rostit. Em va fer gràcia perquè em van donar els bastonets i també uns guants. Se’m feia estrany menjar amb els guants, però és una bona idea: menges amb els dits i quan acabes et treus els guants i no t’has embrutat gens. El trajecte dura dues hores llargues.