Vam arribar a Guilin al vespre. El nom d’aquesta ciutat vol dir “Bosc de les oliveres perfumades”. És una gran ciutat que es troba al nord de la provincia de Guanxi. Aquí hi conviuen més de 36 ètnies diferents.
En el neolític aquesta zona ja estava habitada, i els que hi vivien eren els avantpassats dels Zhuang. Aquesta població es va fundar durant la dinastia Qin (221 a. C.- 207 a.C.), quan a uns 70 Km d’aquí es va obrir un canal que permetia l’intercanvi de productes entre províncies veïnes.
L'any 28 d .C. es va convertir en la capital del Regne Xiahou, el que va propiciar el seu desenvolupament. Durant la dinastia Ming (1368-1644) va ser la capital de la província, però va perdre aquest estatus en el 1914. Així i tot, va continuar sent el centre històric i cultural de la regió.
Aquesta regió és muntanyosa i l’any 1936, va servir en aquestes muntanyes on es van refugiar els soldats xinesos quan hi va haver la invasió japonesa. Va ser una plaça forta de la resistència xinesa. 
El nom de Guilin se l’hi dona l’any 1940. Quatre anys més tard va caure en mans japoneses i molts vestigis històrics van quedar destruïts o malmesos.
Com a curiositat, llegeixo que aquí es fabrica salsa de xili de molt alta qualitat.
Un dels punts més atractius d’aquesta ciutat de nit és anar cap al centre, al llac Shan, en el que hi ha dues pagodes il·luminades, la del sol i la lluna, que es reflecteixen en l’aigua.
És un lloc molt concorregut; molta gent donant la volta al llac i fent-se fotografies més o menys artístiques. Els edificis del voltant i els arbres també estan il·luminats suaument. És agradable.
Prop del llac hi ha un carrer per vianants, ple de botigues i bars, i també un mercat de menjar nocturn. Hi havia molta animació.
Vaig sopar en aquest mercat i em vaig donar el gust de poder prendre un tall de carn sencer, si no recordo malament era pollastre, acompanyat de fideus. Fins ara la carn sempre estava tallada a bocins petits i combinada amb moltes altres coses. Enyorava un tros de carn sencer! Es nota que és més turístic, gran ciutat i que ens anem apropant a la costa.
Al matí següent vam anar cap al port per agafar el vaixell que ens duria de Guilin a Yangshuo, pel riu Li. És un recorregut de 83 Km a través del paisatge càrstic d’aquesta regió.
Aquesta és una de les atraccions de Guilin, pel que hi ha moltíssima gent.
Està ben organitzat però cal fer cues. Tots els turistes que ens apilem a la vora del riu tenim el tiquet amb el numero de vaixell que ens correspon i el seient. Hi havia 5 vaixells que sortien a l’hora, aturats en paral·lel, pel que havies d’anar passant d’un a l’altre. El nostre era el quart.
El trajecte dura quatre hores i durant el recorregut et donen una caixa amb el dinar que va inclòs amb el preu del bitllet així com el te. Altres begudes les venen a part.
El paisatge és molt bonic i espectacular. Es veuen roques amb diferents formes a les que donen noms diversos, les siluetes de les muntanyes retallades en la boirina... El dia no era massa bo, però el recorregut val la pena.
