Vam sortir de Berat per anar al monestir d’Ardenica. Aquest monestir el va fer construir l’emperador bizantí l’any que hi havia en el 1282. Aquí es va celebrar el casament del líder albanes Skanderbeg, l’any 1451. L’any 1780 es va convertir en escola de teologia de l’església ortodoxa grega. Havia tingut una important biblioteca però es va cremar l’any 1932.
Antigament aquí hi havia hagut un temple pagà dedicat a Artemisa, i es pensa que el nom d’Ardenica vindria d’Artemisa.
Un dels monjos més importants d’aquest monestir va escriure una breu pregaria en forma de fresc l’any 1731. La importància radica en que la va escriure en 4 llengues: llatí, grec, aromanès i albanès, en alfabet grec.
L’any 1743 el monestir es va renovar i quan en el 1967 hi havia una campanya per destruir els llocs de culte, aquest monestir es va salvar gràcies a que aquí s’hi havia casat Skanderbeg. Això si, va deixar de ser un centre de culte i amb els temps es va anar deteriorant. L’any 1988 es va començar la seva reconstrucció amb finalitats turístiques i amb la caiguda del regim comunista, en el 1992 l’església ortodoxa va recuperar el seu control.
Actualment tan sols hi viuen dos monjos. És una llàstima que no deixen fer fotografies a dins. Els frescos són impressionants; van ser pintats en el segle XVIII. També el púlpit és molt elaborat.
A dalt hi ha una sala amb el terra de fusta que és on dormien les dones que venien de peregrinació. Si duien criatures també dormien aquí amb les mares.
Hi ha el baptisteri, que en la religió ortodoxa és per immersió. Hi ha la pila baptismal que es feia servir antigament, pels nens, però també hi ha un bidó on es bateja actualment als adults. Durant l’època comunista en estar prohibida la religió no es podien batejar, per tant ara molts adults demanen ser batejats.
