Per fi començava el viatge, anàvem cap a Cholpon Atá, on hi ha uns petroglifs. Per nosaltres, els que ens havíem quedat tirats, era tornar altre cop per la carretera que havíem vingut.
Per la resta del grup, que havien fet el recorregut previst, havien anat per la carretera que voreja el llac pel sud, fins a l’extrem a Karakol i després havien arribat fins on érem nosaltres, més o menys al centre de la riba nord del llac.
Per la resta del grup, que havien fet el recorregut previst, havien anat per la carretera que voreja el llac pel sud, fins a l’extrem a Karakol i després havien arribat fins on érem nosaltres, més o menys al centre de la riba nord del llac.
A les afores de la població de Cholpton Atá es troba el museu de petroglifs a l’aire lliure. Ocupa unes 42 hectàrees, en les que hi ha diversos blocs de pedra en els que s’hi poden veire gravats.
Els petroglifs corresponen a diferents èpoques que van des del 2000 a. C, fins al segle IV d. C. Els gravats més antics corresponen a l’edat de bronze, però la majoria els van fer els Saka-Usun que van habitar aquesta regió entre el segle IX a. C. fins al segle I d. C.
Els grecs coneixien als Saka-Usun amb el nom d’Escites. Eren ramaders nòmades, que es desplaçaven buscant i conquerint noves pastures pels seus ramats. Bons guerrers, tant homes com dones, molt hàbils amb l’arc i les fletxes.
El paratge és molt bonic, amb les muntanyes al fons. Els gravats no sempre son fàcils de veure; al menys a mi no em resultava fàcil veure les escenes que deia que s’hi representava.
Hi ha dibuixos del sol; alguns autors suggereixen que podia haver sigut un espai dedicat al culte al sol i altres divinitats.
Hi ha també tombes, cercles de pedra i balbals, que si no estic confosa son pedres planes amb una cara o figura humana tallada. Jo no en vaig veure cap.
Hi ha també tombes, cercles de pedra i balbals, que si no estic confosa son pedres planes amb una cara o figura humana tallada. Jo no en vaig veure cap.
Les mides del petroglifs varien molt, alguns gravats no fan més d’un pam mentre que d’altres poden arribar als 3 metres. Aquest lloc se’l coneix també com el jardí de pedra.
Hi ha gravats que representen diversos animals, especialment la cabra salvatge, però també diuen que s’hi veu representada l’ovella Marco Polo, cérvols, llops, camells, cavalls, ocells... jo no sé veure tanta cosa.
Hi ha escenes de caça, amb els caçadors equipats amb arc i fletxes. En una d’elles diuen que estan assistits en la cacera pel lleopard de les neus. Aquesta escena seria de les darreres èpoques. Hi ha escenes de la vida diària, de sacrificis, de guerres... també hi ha representacions de carros.