Corea del sud-15. Gyeongju: cova Seokguram.

Continuem amb les visites per Gyeongju. El primer lloc a on anem és a la cova Seokguram, que és patrimoni de la humanitat des de l’any 1995. El santuari que hi ha en aquesta cova està considerat una obra mestre de l’art budista.

La cova Seokguran i el temple Bulguksa, que vam anar a veure després, es van construir en la mateixa època i es troben en el parc nacional Gyeongju.

El temple Bulgiksa es troba al peu de la muntanya Toham (o Tohamsan, em sembla que san vol dir muntanya) i la cova està a l’est del temple, prop del cim, a uns 750 metres d’altitud. Hi ha un sender d’uns4 km que enllaça els dos santuaris budistes.

Si no estic confosa vam pujar fins a l’entrada del recinte en bus i després vam continuar a peu, per un camí molt agradable. Hi ha diferents replans, amb un santuari en cadascun. I al replà de dalt de tot és on hi ha la cova.

El temple i la cova es van construir durant els regnats de Gyeongdeok  i de Hyegong, reis de Silla. La construcció va ser ideada i dirigida pel primer ministre Kim Dae-seong; es va començar la construcció l’any 742, quan Kim Dae-seong va renunciar a la cort i es va acabar l’any 774, poc després de la seva mort.

Segons el llibre d’història Samguk sagi, Kim Dae-seong va fer construir el temple Bulguksa en honor als seus pares en la vida actual i el santuari de la cova de Seokguram per als pares d’alguna de les seves vides passades.

Ara be, hi ha autors que veuen detalls que expliquen una altra història. En aquesta cova el més rellevant és la gran escultura de Buda, i aquesta figura, que es troba al centre d’una sala rodona, està mirant cap al mar, cap a on hi ha la tomba del rei Munmu, sota les aigües; aquest rei va regnar entre el 661 i el 681 i va ser el primer governant de Silla unificada. 

Per altra banda, aquesta direcció és per on surt el sol durant el solstici d’hivern. Per tant, hi ha autors que diuen que aquest temple s’hauria construït per glorificar al rei o al llinatge reial.

És una gruta artificial, feta amb centenars de blocs de granit blanc, de diferents formes i mides, que es va construir per protegir les escultures.

La tradició de tallar imatges de Buda, o altres imatges sagrades i stupes, en les parets dels penya-segats i coves naturals es va iniciar a l’Índia i des d’aquí va passar a la Xina i més tard a Corea.

La península coreana té molta roca de granit, que és molt dura i difícil de tallar, pel que és difícil esculpir figures en els penya-segats. I aquesta cova artificial feta amb blocs de granit té un disseny únic. És de petites dimensions el que fa pensar que tan sols la feia servir la família reial de Silla.

La gruta consta d’una avantcambra rectangular, que simbolitza la Terra; després hi ha un passadís que representa el pas entre la terra i el cel, i una rotonda amb una cúpula que representa el cel budista.

Els arquitectes de Silla que van construir aquesta obra van fer servir la simetria i sembla que van emprar el concepte del rectangle d’or o rectangle àuric.

El nombre auri o nombre d’or, també conegut com a proporció àurica, és un valor numèric que les formes que el compleixen es considera que són molt estètiques. El nombre àuric és aproximadament 1,62; en un rectangle, si el cantó llarg és a i el curt b, quan a/b = 1,62 el rectangle és més estètic.

Aquesta relació es troba en moltes formes de la natura, i s’ha fet servir ja des de l’antiguitat, sumeris, grecs, romans... 

En el centre de la sala circular, hi ha l’estàtua principal, el Buda Sakyamuni sedant. Té 3,5 metres d’altura i està assegut sobre un pedestal en forma de flor de lotus, que té més d’un metre d’altura.

La gruta es va construir de forma que els rajos del sol naixent il·luminin la figura, i amb el seu reflex queden tènuement il·luminades les altres figures que l’envolten; hi ha 40 figures diferents que representen els principis i ensenyances budistes.

Amagat darrera de la figura principal hi ha una altra figura, que tan sols podia veure l’elit, ja que eren els únics que tenien permís per circumval·lar l’estàtua de Buda. Aquesta figura representa a Avalokitesvara, el bodhisattva de la compassió, amb onze caps. Està considerada, per la seva bellesa, la més rellevant escultura en baix relleu realitzada a la Corea tradicional.

Aquesta cova és el símbol d’un viatge espiritual cap al Nirvana. Els pelegrins devien començar el recorregut en el temple de Bulguksa, al peu de la muntanya, Tohamsan, que era una muntanya santa durant el regne de Silla. A l’entrada del santuari hi havia una font on els pelegrins es podien refrescar. Dins de la gruta l’avantcambra i el passadís representaven la terra mentre que la rotonda representava el cel.

Llegeixo que aquest santuari és un exemple excepcional d’art religió i de les belles arts del regne de Silla; una obra mestre per l’abundància de figures esculpides, per la seva majestuositat i per les expressions molt realistes. Molts especialistes consideren que aquesta grandesa és una prova de la creixent acceptació del budisme com a ideologia predominant de l’època.

A mesura que anem pujant trobem les terrasses amb tot de globus penjats fent com una mica de cobert. En els que són de colors la gent hi escriu els seus desitjos o demandes. Els que són de color blanc són pels difunts.

Pel camí anem trobant grans blocs de granit, són les peces que han anat substituint en les reconstruccions que s’han fet al llarg del temps.

A la cova on hi ha el santuari principal amb l’estàtua gegant de Buda no es poden fer fotografies; si no recordo malament et quedes davant del passadís que du fins a la sala rodona on hi ha la figura, que tan sols veus de lluny, i tampoc veus la figura d’Avalokiteshvara que diuen que hi ha al darrera.  

La fotografia que he posat de l’interior es treta de la web de turisme de Corea.