Corea del sud-13. Gyeongju

Vam arribar a primera hora de la tarda a Gyeongju, i com que l’hotel el teníem lluny del centre, vam parar primer prop del parc dels túmuls, per passejar per la ciutat i veure l’ambient que s’hi respira en diumenge.

Aquesta població és patrimoni de la Unesco, hi ha tantes restes històriques que es diu que és un museu sense parets. S’hi ha trobat un gran nombre de restes arqueològiques i bens culturals de l’època del regne de Silla, un regne que va començar l’any 57 aC i va existir fins al 935 dC; aquesta ciutat va ser la capital del regne. El regne de Silla va arribar a governar bona part de la península coreana, entre els segles VII i IX.

Segons les cròniques aquesta població inicialment s’anomenava Saro-Guk, i s’hauria fundat l’any 57 aC, com a fusió de sis pobles petits propers, sota la direcció de Pak (o Bak) Hyeokgeose, que va ser el fundador del regne de Silla, un dels tres regnes que hi va haver en aquella època a la península de Corea. L’any 668 dC el regne de Silla es va imposar als altres reunificant-los sota el nom de regne de Silla Unificada.

Abans de la unificació dels tres regnes Silla ja tenia molta fama pel seu desenvolupament artístic i cultural, així com del budisme i els amplis vincles internacionals que tenia.

Però tornem als orígens d’aquest regne. Abans de la formació de Silla, la gent de Gyeongju vivia dispersa entre sis pobles i cadascun d’ells tenia el seu propi cap. 

Un dia es van reunir i van decidir que els hi aniria millor si s’unien tots, formaven un regne i escollien un rei. Mentre estaven buscant un home virtuós per fer de rei van veure una llum prop d’un pou i al davant un cavall blanc que s’inclinava com si fes una reverència. Els caps dels pobles van córrer cap allà i llavors el cavall va pujar cap al cel; al lloc on havia estat hi van trobar un gran ou. Quan van tocar l’ou es va trencar i en va sortir un noi. Els caps van considerar que era un signe i el van anomenar Pak Hyeokgeose, que vol dir més o menys, algú sorgit d’un ou que governarà el mon de forma brillant. I el van escollir com a rei.

Diuen que va esdevenir rei quan tenia 12 anys, i que va ser un governant compassiu i savi; va ser el fundador d’un dels regnes més forts, rics i extravagants de la historia de la península de Corea.

Segons el Samguk sagi, un document de l’any 1145, aquest rei, Hyeokgeose, va governar durant 60 anys, des del 57 aC fins al 4 dC.

Hi ha poca informació sobre aquest rei i la majoria prové del Samguk sagi.

El Samguk sagi, la història dels Tres Regnes, es va completar l’any 1145 i és la crònica de la història de Corea més antiga que es conserva. Està escrita en xinès clàssic, que era la llengua que es feia servir antigament a Corea. Aquesta recopilació de fets històrics la va fer escriure el rei Injong de Goryeo, que va regnar entre el 1122 i el 1146. 

Segons el que es descriu en aquests documents, l’any 41 aC aquest rei i la seva esposa van viatjar per tot el regne ajudant a la gent a millorar les collites. La població els anomenava els dos sants.

L’any 37 aC Hyeokgeose va fer va fer construir la fortalesa i uns anys més tard, en el 32 aC, s’hi va construir a dins el palau reial.

Segons la llegenda, un dia de l’any 4 dC Hyekgeose va pujar al cel i vuit dies més tard el seu cos va aparèixer escampat per terra. També la reina va morir. La gent va intentar enterrar-los però va aparèixer una serp molt gran que els va destorbar. Al final van enterrar el cap i les extremitats per separat, en cinc tombes. I el nom de la tomba és Sareung, que té a veure amb la serp que protegeix la tomba.

Després de la unificació dels regnes, Gyeongju es va convertir en el centre polític i cultural de la península. Aquesta ciutat va ser la seu de la cort de Silla i de la gran majoria de l’elit del regne.

Diuen que la prosperitat d’aquesta ciutat es va fer llegendària; se la menciona en el llibre de Rutes i Regnes, de Ibn Khordadbeh, un geògraf persa del segle IX.

En aquest llibre l’autor descrivia les principals rutes comercials del món musulmà d’aquella època i analitzava les regions comercials allunyades com ara Corea, la Xina i Japó. 

Molts dels llocs famosos de Gyeongju són del període de la Silla Unificada, que va acabar en el segle IX, amb Goryeo (918–1392).

El nom històric de la ciutat era Seorabeol, i va ser l’any 940, quan el rei Taejo, el fundador de la dinastia Goryeo, l’hi va canviar el nom per l’actual,. Gyeongju,​ que significa Districte Congratulatori.​

L’any 987 va ser nomenada capital de l’est; en aquella època Goryeo havia adoptat un sistema de tres capitals addicionals, en províncies que tenien importància política. El títol de capital de l’est se l’hi va retirar l’any 1012, per rivalitats polítiques existents en aquell moment.  

Més tard Gyeongju va ser la seu de la província de Yeongnam, i va tenir jurisdicció sobre una amplia àrea, incloent gran part de l’est-central de Yeongnam; més tard, en el segle XIII, durant el període Joseon, la seva àrea d’influència es va reduir i Gyeongju va perdre importància a nivell nacional, tot i que va continuar sent un centre regional. L’any 1601, la ciutat va deixar de ser  la capital provincial.

Al llarg dels segles les relíquies i el patrimoni històric de la ciutat van patir diversos assalts. En el segle XIII, els mongols van cremar la pagoda de fusta  de nou pisos de Hwangnyongsa.

Durant la invasió japonesa Gyeongju es va convertir en un camp de batalla, i els japonesos van cremar les figures de fusta de Bulguksa. A part de la destrucció deguda a les guerres, hi va haver també destrucció de patrimoni cultural durant el període Joseon, per part dels neo-confucians radicals, que van malmetre les escultures budistes de Namsan.

En el segle XX, la ciutat es va mantenir relativament petita, no més gran que altres ciutats coreanes. A començaments del segle XX es van fer moltes excavacions arqueològiques, particularment en les tombes que s’havien mantingut intactes durant molts segles.

Gyeongju va emergir com a nus ferroviari en el temps de l’ocupació japonesa; van establir les línies fèrries per preparar la segona Guerra Xino-Japonesa i també per explotar els recursos de l’est de la península de Corea. Després de l’alliberament de Corea, l’any 1954, molts dels coreans que havien marxat a l’estranger van tornar i aquí a Gyeongju es va construir un nou barri per ells, el que ara és el poble Dongcheon-dong.

En un període marcat per conflictes i disturbis, a l’àrea de Gyeongju hi va haver molta activitat guerrillera a les muntanyes. Durant la guerra de Corea, a començaments de la dècada de 1950, la major part del temps aquesta població va estar sota control de Corea del Sud. En algun moment, em sembla que hi va haver part de la ciutat que feien de línia de front.

L’àrea de Gyeongju ha patit diverses inundacions al llarg de la història, gairebé sempre degudes als tifons. Llegeixo que des del segle I, cada 27 o 28 anys hi ha hagut una gran inundació. En el segle XX es van establir mecanismes de control d’inundacions i s’han minimitzat els efectes. L’any 1991 n’hi va haver una d’important, quan per culpa del tifó Gladys el llac Deokdong es va desbordar.

Una curiositat més: la ciutat té 46 mines i canteres, d’on s’extreu caolí, que s’exporta, fluorita i agalmatolita.

Com ja he dit, vam arribar i vam passejar una mica pel parc dels túmuls i per un dels carrers antics, restaurat i molt comercial.

EHi ha diferents zones amb túmuls, on hi ha tombes antigues. Aquests parcs de túmuls són  espais molt amplis i molt agradables per passejar-hi. A part de que és un bon lloc per fer una parada tècnica, ja que hi ha lavabos públics.

En ser diumenge hi havia molt ambient per tot arreu. Davant del parc dels túmuls hi havia un festival, i com passa per tot arreu, la gent fent-se fotografies.