El temple de Bulguksa es troba a la muntanya Tohamsan, igual
que la cova Seokguran, però a la part baixa. També forma part del Patrimoni
cultural de la humanitat per la Unesco des del 1995. És un temple budista, de
l’època del regne de Silla, que conserva set tresors nacionals.
Actualment és un dels temples principals de l’ordre de Jogye
del budisme coreà, que és una de les ordres més famoses a Seül.
Segons els registres del temple, l’any 528 el rei Beopheung de
Silla va fer construir aquí un petit temple, a on poder venir a resar per la
prosperitat i la pau del regne. El van anomenar Hwaeom Bulguksa o Beomnyusa.
Segons el llibre de la història dels Tres Regnes, el temple
actual es va construir durant el regnat
de Gyeongdeok, l’any 751; el va començar el primer ministre Kim Dae-seong per
tal de pacificar als esperits dels seus pares i es va acabar en el 774, després
de la seva mort i quan ja hi havia un nou rei, Hyegong. Un cop acabat se l’hi
va donar el nom actual, Bulguksa, temple de la terra de Buda.
Aquest nom es va conservar al llarg de totes les renovacions
que es van fer durant la dinastia Goryeo (918-1392) i la dinastia Joseon
(1392-1910). Ara be, durant la guerra d’Imjin, en la que Japó va envair Corea (1592-1598)
es van cremar els edificis de fusta. La reconstrucció va començar en el 1604 i
es va allargar fins al 1805, renovant-se unes 40 vegades. Després va patir
diversos desperfectes i robatoris fins que l’any 1969 es va decidir que calia
restaurar el complex. Les obres van començar en el 1973.
Hi ha estructures que es van poder restaurar, altres va caldre
reconstruir-les. Les que són del complex original són les que formen part del
tresor nacional.
Com es pot veure en aquesta primera fotografia, des de
l’entrada on hi ha l’aparcament hi ha tot un camí que passa pel costat de dos
llacs, creuant dos ponts; després del primer pont, hi ha una porta on hi ha les
divinitats protectores, els quatre reis celestials. I després del segon pont
s’arriba al que és el complex del temple amb totes les dependències i
pavellons.
Els quatre reis celestials són unes figures de grans dimensions
que es troben dues a cada banda, a l’interior de la porta; representen a quatre
deïtats budistes que protegeixen els quatre punts cardinals. Són els protectors
del món, combaten el mal i cadascun d’ells pot manar a una sèrie de criatures
sobrenaturals per tal de protegir el Dharma.
Aquestes quatre deïtats es pinten de diferents colors segons la
direcció que protegeixen i porten diferents símbols. Els símbols que trobem
aquí són: un instrument, una espasa, una petita pagoda i una serp.
En la gran esplanada que hi ha al davant dels edificis es veuen
dues escalinates, a les que port arreu veig que anomenen ponts. Aquestes
escalinates tenen dos trams i cadascun d’ells té un nom. Tenen 33 graons, 17 en
el tram inferior i 16 en el superior; simbolitzen les 33 etapes per arribar a
la il·luminació. Els dos trams representen respectivament la joventut i la
vellesa i simbolitzen la vida. És un tipus d’estructura únic, ja que transforma
una escala en un pont.
L’escalinata de la dreta o els ponts de l’est, que du a la
porta Jahamun (porta de la boira malva), té dos trams anomenats Cheongungyo i
Baekungyo. Aquests dos trams, o ponts,
simbolitzen
la unió entre el mon humà, l’espai de sota els ponts, la base, i el mon de
Buda, a sobre, quan s’arriba a l’entrada.
Són els únics ponts de l’època de Silla que s’han conservat en
bon estat.
L’escalinata de l’esquerra o ponts de l’oest, Yeonhwagyo i
Chilbogyo, duen cap a la porta Anyangmun. Els graons tenien gravats pètals de
flor de lotus, però amb els anys s’ha anat desgastant la pedra i gairebé no es
veuen.
Aquestes escales antigues estan protegides i no es puja per
elles si no que s’accedeix al recinte per un lateral.
El temples està construït en el vessant de la muntanya, per
això va caldre adaptar-lo al pendent, i construir aquestes escalinates que fan
de pont, entre la base al peu de l’escala i el replà en el que es troba el
complex religiós. Es van utilitzar pedres de diferents mides i formes; algunes
parts d’aquest mur són del segle VIII, però d’altres parts van col·lapsar i són
de les posteriors restauracions i renovacions.
Accedim al complex pel pati de l’esquerra, on hi ha el pavelló
Geungnakjeon i altres estructures i pavellons.
El Geungnakjeon és el santuari a on es venera a Amitabha, el
Buda del paradís occidental. Aquest edifici és del 1750 i la imatge d’Amitabha
que hi ha a l’interior forma part del tresor nacional.
Com he explicat abans, parlant de la cova, el globus de colors
és on hi ha penjades les demandes o pregàries sobre temes diversos, dels
fidels, mentre que quan el globus és de color blanc, fa referència als difunts.
Un dels pavellons és el Beomyeongru es va construir l’any 751 i
era el pavelló de la campana. Va ser destruït per les tropes japoneses en el
1593. Va ser restaurat dos cops durant la dinastia Joseon. El que es veu
actualment és de la restauració fets entre el 1969 i 1973; és menor que l’original
i ara hi ha el tambor. Les columnes, situades en les quatre direccions
cardinals, són de pedra, i s’han conservat les pedres originals, del segle
VIII. Simbolitzen el mont Meru, una muntanya sagrada pels budistes, ja
representa el centre de la seva cosmologia.
Passem al pati del costat, on hi ha el santuari Daeungjeong i
dues
pagodes. La pagoda Seokgatap o
pagoda Sakyamuni, té tres pisos i està construïda en pedra en estil coreà. La
pagoda Dabotap o pagoda del tresor, és més alta està dedicada a molts dels
tresors que es mencionen en el sutra del lotus; aquesta és octogonal, i es
troba sobre un suport (estilobat) en forma de creu, amb escales als quatre
costats.
Dos dels monuments, i tresors nacionals, que més destaquen del
temple són aquestes dues pagodes. Es troben en el pati on hi ha el santuari
dedicat al Buda Sakyamuni.
L’arquitectura de les pagodes té els seus orígens en els antics
monuments funeraris hinduistes i budistes del nord de l’Índia, coneguts com
stupes. Aquest tipus de construccions es van anar difonent a través de la ruta
de la seda fins arribar a la Xina. Allà aquests monuments funeraris es van
construir en forma de torres de fusta i totxanes.
A Corea es van fer en forma
de pagoda, i emprant la pedra, el granit. En general tenen entre 3 i 7 metres
d’altura i la part inferior està buida, ja que és a on s’hi guardaven les
relíquies, que podien ser perles de cristall, anomenades sarira, i escriptures
de sutres. Quan es parla de sarira, fa referència a relíquies budistes, però
sobretot a peces de cristall, més o menys arrodonides que s’havien trobat entre
les cendres, després de la cremació de mestres espirituals del budisme.
És sorprenent que en un temple hi hagi dues pagodes, però
aquestes es complementen, representen dues cares oposades, similar a lo del yin
i el yang, lo espiritual i lo terrenal.
La pagoda Dabotap més decorada, representa el yin, lo femení,
fosc, fred, l’energia es desplaça cap avall i cap endins; es materialitzen els
principis celestes en unes formes que resulten agradables en el pla terrenal.
La pagoda Seokgatap representa el yang, lo masculí, brillant,
calent, l’energia que es desplaça cap amunt i enfora; representa les
aspiracions espirituals de la humanitat.
Un altre enfoc que es dona és que la pagoda Seokgatap simbolitza
al Buda històric, Sakyamuni, ensenyant el sutra del lotus, mentre que la pagoda
Dabotap serien els seus deixebles escoltant-lo. Això té a veure amb que el
Dabo, el Buda Dabo, es diu que es manifesta en qualsevol lloc en que s’estigui
ensenyant el sutra; els deixebles s’il·luminen gracies a les seves ensenyances
i es converteixen en éssers resplendents, com si fossin joies precioses.
Dabotap, la pagoda dels múltiples tresors, Testà considerada
l’estructura tradicional més notable de l’Àsia de l’est. Les quatre escales que
hi ha, una a cada banda, tenen a la part superior un lleó guardià, que és el
símbol de la saviesa, en el budisme.
L’any 1924, en l’època colonial japonesa,
la van voler reparar i la van desmuntar, però va fallar la vigilància del
material i van desaparèixer tres dels lleons i part de les relíquies.
La pagoda Seokgatap també se la coneix com la pagoda sense
reflex. Aquest nom té el seu origen en una llegenda sobre Asadal, el
constructor d’aquestes pagodes.
Diuen que la seva esposa va viatjar des de molt
lluny perquè volia estar amb ell, ja que el trobava a faltar; degut a les
restriccions rituals no l’hi van deixar veure’l fins que no hagués acabat
l’obra. La dona es va esperar a la vora d’un estany a la mateixa vall, esperant
veure sobresortir darrera dels murs del temple, la part alta de la pagoda i que
es veiés reflectida en la superfície de l’aigua de l’estany. Van passar uns
mesos i això no va passar, al final la dona desesperada es va tirar a l’aigua.
Quan l’any 1977 es va desmuntar la pagoda Seokgatap per
reparar-la es van descobrir al seu interior valuosos tresors. S’hi van trobar
uns reliquiers de cristall de sarira i un rotllo de paper amb un sutra, que es
va imprimir entre el 706 i el 751, i que seria la publicació xilogràfica més
antiga del mon.
El santuari Daeungjeon, o saló de la gran il·luminació es
va construir l’any 681, i aquí hi ha l’escultura del Buda Sakyamuni, el Buda
terrestre.
Un altre espai és el Museoljeon o saló sense paraules. Es va
construir l’any 670 i fa referència al fet de que es creia que les ensenyances
de Buda no es podien transmetre tan sols amb paraules. Aquí s’hi venera a Kim
Gyo-gak (696-794), un monjo budista que procedia de la família reial de Silla.
També hi ha una estàtua de Buda.
A la part més alta del complex hi ha els santuari Gwaneumjeon, on
hi ha una imatge del bodhisattva de la compassió, Avalokitesvara.
Hi ha una stupa, la Saritap stupa, construïda probablement en
el primer període de la dinastia Goryeo (918-1392). No se sap si contenia
relíquies o les restes de la cremació d’algun monjo budista. Els japonesos la
van robar l’any 1905; va tornar al temple en el 1933.
S’hi pot veure una base de pètals de flor de lotus, i en la
part ovalada hi ha figures gravades, dos Budes i Indra i Brahma. Indra i Brahma
són divinitats del panteó hinduista però es van incorporar al budisme i si no
estic confosa es considera que són els protectors o assistents de Buda.
