Abans de dinar vam anar a visitar un centre cultural ubicat al
costat d’on hi havia hagut el temple budista Hwangnyongsa.
Aquest temple es va construir en el segle VI, durant el regne
de Silla; i a l’interior del recinte hi havia una pagoda de nou pisos, de la
que una reproducció a escala 1/10 en el centre cultural.
La construcció del temple va començar l’any 553 en un terreny a
l’est del recinte reial, durant el regnat de Jinheung. En un principi el rei
tenia previst construir-hi un palau, però quan va saber que per allà s’hi havia
vist un drac groc va decidir canviar de plans i construir-hi un temple, un lloc
on els monjos poguessin anar a resar pel benestar de la nació, cercant la
protecció de Buda.
El seu nom, Hwangnyongsa vol dir drac groc; també diuen que es pot
traduir com temple del drac daurat o temple del drac imperial. La construcció es va acabar en el 569.
Aquest temple tenia també un objectiu més prosaic, i era el
d’impressionar als dignataris estrangers.
A Silla, abans de l’arribada del budisme seguien el xamanisme,
que considerava a Bak Hyeokgeose un Déu. El rei Beopheung volia convertir el
budisme en la religió de l’estat, però els funcionaris de la cort i els nobles
s’hi oposaven.
Entre el rei i el gran secretari, Ichadon, van planejar una
estratègia per convèncer als reticents. Es va aprofitar el fet de que Ichadon
era descendent de Hyeokgeose, i a més va acceptar ser sacrificat per tal que el
seu pla funcionés. No he entès massa la llegenda, però sembla que va
pronosticar que quan l’executessin es produiria algun fet sorprenent, i diuen
que va ser així. Això va convèncer als nobles de que el cel acceptava el
budisme com a religió. Era l’any 527 quan succeïa això i el budisme es va convertir
en la religió de l’estat de Silla.
El cos d'Ichadon es va dur a les muntanyes Geumgang i va ser
enterrat amb molt de respecte. Després la família reial va patrocinar la
construcció del primer temple budista, que és aquest, el temple Hwangnyongsa.
Durant el període de Silla aquest temple va ser el temple més
gran de la nació i aquí s’hi conservaven els tresors més importants del
budisme. Les pintures murals del temple presentaven un vell pi dibuixat per
l'artista Solgeo.
Més tard, quan el monjo Jajang va anar a Xina estudiar durant la dinastia Tang, en passar
per l’estany Taihe, es va trobar amb un déu que l’hi va dir: “ el drac groc,
que és el meu fill gran, és el guardià del temple Hwangnyongsa, per ordre de
Brahma, el Creador. Si quan tornis a Silla construeixes una pagoda de nou
pisos, els estats veïns es rendiran i us pagaran tribut, amb el que el regne
esdevindrà més fort. Quan s’hagi acabat la construcció de la pagoda, Prepareu
un servei commemoratiu per als déus locals i perdoneu qualsevol dels criminals
del país. Si feu tot això, cap altre estat s’atrevirà a envair Silla.”
Després d’aquesta trobada el monjo Jajang va tornar a Silla i
va convèncer a la reina Seondeok perquè construís la pagoda de nou pisos.
L’any 660 es va encarregar a l’arquitecte Abiji la construcció
d’una pagoda de fusta, de nou pisos. Abiji era del regne veí, el regne de
Baekje, un dels Tres Regnes que hi havia en aquell moment a la península
coreana; Silla regnava sobre el sud-est de la península i Baekje sobre el
sud-oest. Els arquitectes d’aquest regne tenien molt bona reputació pels seus
coneixements en la construcció en fusta.
El fet de que tingues nou pisos es pensa que podia representar
els nou països d’Àsia Oriental que pretenia conquerir el regne de Silla.
El mestre arquitecte Abiji, va dissenyar la pagoda i la
construcció la va realitzar Yongchun i 200 homes més, utilitzant tan sols fusta
i pedra.
La nit abans de que s’aixequessin les columnes que sustentaven
la pagoda, l’arquitecte Abiji va somniar la caiguda de Baekje, d’on era ell, i
va refusar continuar amb la construcció.
Però segons es diu en el llibre
d’història dels Tres Regnes, va passar un fet sorprenent: es va sentir un tro i
van aparèixer un vell monjo i un home molt forçut que van erigir les columnes i
després van desaparèixer màgicament. Abiji va quedar tant impactat per aquest
fet que va acceptar que la futura desaparició del seu país era el destí dels
déus, així que va reiniciar les obres.
Un cop finalitzada la pagoda, la reina Seondeok va unificar els
Tres Regnes. Es diu que la pagoda va tenir un paper fonamental en el procés d’unificació.
El temple tenia una pagoda al centre que estava flanquejada per
tres santuaris o sales principals, ubicades a la dreta, a l’esquerra i al
darrera.
Els monjos d’alt rang de Silla predicaven en aquest temple i
molts reis venien a escoltar les seves ensenyances budistes.
L’any 1238, durant les invasions mongols es va cremar i
actualment no queda cap construcció en fusta de l’època de Silla.
La pagoda de nou pisos la van encarregar la reina Seondeok quan
ja estava acabat el temple principal; va ser la més gran que s’havia construït
mai a Corea, era l’estructura més alta d'Àsia Oriental i l'estructura de fusta
més alta del món, en aquella època. Tenia 80 metres d'altura i el cos estava
fet totalment en fusta.
Actualment es conserven tan sols els fonaments, que eren 60
blocs de pedra. I se sap que la pagoda estava sostinguda per vuit pilars a cada
costat.
La vall a on es trobava aquest temple, dins del Parc Nacional
de Koguryö, prop de la Muntanya Toham i del temple de Bunhwangsa, es va
començar a excavar en el 1976, i encara s’hi continua treballant. S’han trobat
més de 40.000 objectes; des de l’any 2000 forma part del patrimoni de la
humanitat de la Unesco.
S’han trobat algunes de les pedres originals del temple, així
com pedestals de les estàtues budistes monumentals. Una de les estàtues que hi
havia era una figura del Buda Sakyamuni, de cinc metres d'alçada.
Dels tres tresors de Silla dos es trobaven en aquest temple. La
campana més gran de Silla estava en aquest temple, però va desaparèixer quan hi
va haver la invasió mongol.
No s’han trobat prou evidències com per tenir una idea precisa de
com era el temple, el que fa impossible la seva reconstrucció. Sí que s’ha
pogut saber és la superfície que ocupava, que és unes vuit vegades més gran que
la del temple Bulguksa.
