Ja estem a la capital de la regió autònoma del Kurdistan iraquià. El seu nom l’he vist escrit de les dues formes: Erbil o Arbil.
Era el dia 30 de desembre i a les 9 del matí teníem una cita amb el ministre de turisme i altres personalitats lligades amb la promoció del país, crec que un era el de relacions comercials. És un edifici modern i ens van portar a una sala de reunions, tipus sala de juntes: una taula allargada, amb micròfons davant de cada seient i a l’altra banda de la sala uns sofàs, suposo que per si la reunió és més informal. Hi havia diferents personalitats, un traductor, un fotògraf i un càmera.
Ens van servir un te mentre feien el discurs i ens van repartir un mapa del Kurdistan iraquià i informació sobre els recursos que hi ha a la web. Tal i com ens van explicar hi ha una aplicació per dispositius mòbils a google play, “kurdistan guide” i també a la web www.kurdistantour.net, que et permet anar veient en cada punt que és el més rellevant. Amb els seus parlaments el que volen és fer potenciar el turisme i les relacions comercials, posant especial èmfasi en la seguretat que hi ha i el gran desenvolupament que s’està produint, sent una regió emergent, però que necessita el turisme i inversions estrangeres. 
A mi sí que em va semblar una regió tranquil·la i que està canviant molt ràpidament. Em va sorprendre gratament, ja que m’esperava trobar més policia o militars a les ciutats i en canvi no va ser així. L’aparença era de calma i de benestar, però no hi vaig estar gaires dies i no em vaig passejar per barris marginals, o sigui que és només una impressió un tant superficial.
M’expliquen que aquí hi ve sobretot turisme àrab, tant de la resta d’Iraq com dels països del voltant.
Una cosa que vaig trobar curiosa és que, com en moltíssim llocs, son gran amants del futbol, però aquí son uns grans seguidors del barça i del real Madrid; una de les primeres preguntes sempre és: barça o real? I això també ho trobes en els controls de carretera. Estan força repartits recolzant a un altre equip. 
Erbil em va semblar una ciutat molt entranyable, per passar-hi uns dies; té el contrast de la part antiga i la seva història i la modernitat. Malgrat la pluja que feia bastant desagradable passejar i fer fotografies, em va encantar.
Vam visitar el museu de les civilitzacions, que és petit però molt interessant ja que pots fer-te una mica d’idea de la història d’aquesta ciutat. I és que Erbil és una ciutat amb 8000 anys d’història i que ha estat habitada al llarg de tots aquests anys, cosa que es dona en molts llocs del planeta.
És la tercera ciutat més gran d’Iraq, després de Bagdad i Mossul i es troba a 80 Km d’aquesta última.
En textos cuneïformes del segle XXI a. C. es menciona ja aquesta ciutat i juntament amb anàlisis realitzades es pensa que l’origen de la ciutat pot datar del segle XXIII a. C. En aquests escrits se l’anomena Arbilum i es parla de que tenia un important temple dedicat a la deessa Istar, que és la deessa de la fertilitat. Era un dels temples més importants dedicats a aquesta divinitat que es trobava a Assíria, el temple més important es trobava a Assur, la capital.
En el mon antic la ciutat d’Erbil se la coneixia pel seu nom en arameu, Arbela. I en kurd s’anomena Hawler, que vol dir on s’adora el sol.
En el segle XVI a. C. tant Erbil com Assur van quedar sota el domini del regne Mitanni. Més tard el control de la ciutat se’l van disputar entre el rei assiri i el babiloni, això passava al voltant del 1100 a. C. En el 614 a. C. el rei de babilònia es va aliar amb els medes i van atacar Assur i Nínive, destruint l’imperi assiri. Llavors la ciutat va quedar sota el control del medes.
L’any 539 a. C. els perses van conquerir babilònia i Erbil va passar a formar part de l’imperi aquemènida, convertint-se en la capital de la satrapia d’assíria.
A uns 100 Km de la ciutat Alexandre el gran va derrotar a Darius III de Pèrsia, l’any 331 a. C. Durant anys, els parts i els selèucides es van disputar la regió i Erbil era una cruïlla important entre el camí reial i la ruta armènia.
Erbil formava part de la zona que es disputaven Roma i Pèrsia sota l’imperi sassànida. Durant el mandat de Trajà s’anomenava província romana d’assíria. Aquesta ciutat va ser també el centre del regne jueu d’adiabane.
Aquí s’hi va establir una de les primeres comunitats cristianes i al voltant de l’any 100 d. C. ja tenien bisbe; els primers bisbes tenien nom jueu, el que fa pensar que els primers cristians de la ciutat eren jueus convertits. Sembla que la reina d’adiabane es va convertir al cristianisme i és la que el va difondre. A Erbil qui hi havia hagut la seu de l’antiga església d’orient.
L’any 346 es van martiritzar ~ 350 cristians. En escrits del segle III es parla de la població d’Arbil i dels seus voltants com de poblacions cristianes assíries.
Fins al segle X la ciutat estava poblada per kurds, però poc a poc van anar emigrant cap al nord. L’any 1310 els àrabs, ajudats per alguns kurds, van massacrar a la població assíria. La població assíria parlava arameu i malgrat aquesta matança va continuar tenint importància fins a l’arribada de Tamerlà.
Des de principis del segle XII i fins al 1233 era la seu dels begteginides, una dinastia turca durant la qual es va a fer construir un poble a la base i al voltant de la ciutadella, amb madrasses i hospitals.
Els mongols van atacar Erbil per primer cop el 1237; van poder destruir la part baixa de la ciutat però no la ciutadella. Van tornar-hi en el 1258 i van assetjar la ciutadella durant 6 mesos, fins que van aconseguir entrar-hi. Del pas de l’exèrcit de Tamerlà per la ciutat només es va salvar el barri cristià. Però des d’aquell moment la població passa a ser majoritàriament musulmana.
La ciutat es troba a 536 m d’alçada, al peu de la cadena muntanyosa Zagro, que separa Iran i Iraq. Està en la conca d’Erbil, delimitada pels dos rius, el gran Zab i el petit Zab.
Anant des del museu cap al centre, on hi ha la ciutadella, es pot veure un minaret mig escapçat. És el minaret Muzaferiyah o minaret Choli, com l’anomena la població local (que vol dir “lluny d ela ciutat”). El nom l’hi ve del sultà que va governar Erbil entre el 1190 i 1232 i és l’únic que queda de la mesquita de la que formava part. Té una base octogonal i està construït en totxanes; és la disposició de les mateixes totxanes la que fa la decoració de la torre.
La ciutadella es troba sobre un turó de 32 m d’alçada, provinent dels sediments de les diferents pobles que han passat per aquí al llarg dels 8000 anys d’història. Als seus peus hi ha el mercat.
Durant el segle XX la ciutadella va anar canviant. L’any 1924 s’hi va instal·lar un gran tanc d’acer per subministrar aigua a la població, però això va afectar als fonaments de moltes cases per filtracions d’aigua.
Poc a poc la gent va anar marxant de la ciutadella per anar a viure a baix, en cases amb jardí i més confortables. L’any 1960 es van destruir unes 60 cases per obrir un carrer que connectés les portes del nord i del sud. L’any 1979 es va fer alguna reconstrucció d’una de les portes i dels banys, el hamam.
L’any 2007 es va iniciar el projecte de revitalització de la ciutadella. Aquest projecte inclou la restauració de les cases i la instal·lació d’aigua, llum i clavegueram, entre altres millores. Per això unes 840 famílies van haver de marxar i deixar les seves cases, se’ls va indemnitzar.
Com ja he comentat, la ciutadella està en un tell, un turó de sediments, ovalat, al que s’hi arriba per una rampa. Hi ha diferents portes, no sé si dos o quatre; la porta de l’est s’anomena porta de l’harem, ja que era la que utilitzaven les dones.
Una de les particularitats d’aquesta ciutadella és que no vai tenir mai finalitats militars sinó que era una ciutat on vivia la població civil. Diuen que és del mateix estil que la que hi havia a Kirkuk i que va ser destruïda a finals dels anys 90.
A l’entrada de la ciutadella hi ha una estàtua de Mubarak Ahmad Ibn Al-Mustawfi (que va viure entre 1167 i el 1239); aquest personatge era nascut en aquesta ciutat, va ser ministre, però el que l’hi ha donat més rellevància son les cròniques que va escriure sobre la història de la ciutat.
De les 500 cases que hi ha actualment a la ciutadella, unes 330 tenen interès cultural i arquitectònic. No se sap amb certesa quan es van construir moltes de les cases; en el 1743 la ciutat va patir un setge durant 60 dies i la muralla va ser destruïda. Una de les coses curioses és que no hi havia una muralla i les cases al seu interior, sinó que les parets de les cases eren les que formaven la muralla de la ciutat. Per això moltes d’aquelles cases van quedar malmeses i les més antigues van haver de ser reconstruïdes.
Al centre de la ciutat antiga vam esperar que ens assignessin un guia. Com que està en reconstrucció hi ha zones en les que està prohibit l’accés, i es veuen andamis per tot arreu. Una de les portes està tancada, també en obres i les piles de totxanes per col·locar es poden veure per tot arreu. Totxanes de colors diferents: unes son ocres i les altres vermelloses.
Al centre hi ha la gran mesquita i al costat els banys construïts en el 1775. Em sembla que la mesquita segueix en funcionament. A part d’això ara com ara és una ciutat morta, en obres. Els banys son curiosos: totes les sales estan pintades de blanc i en una hi ha una llosa on estirar-se sota una cúpula amb foradets per on es cola la llum solar, però aquests forats estan tapats per vidres de dolors. Coneixien ja la cromoteràpia o era una qüestió estètica?
Hi ha panels explicant el procés de reconstrucció i fotografies antigues on es pot veure com era la ciutat en el passat.
Vam visitar la zona dels palaus. Molt bonics, en la seva època daurada devien ser fantàstics. Hi ha diferents estils de decoració: les pròpies totxanes fent dibuixos, o be pintures. Combinacions d’alabastre i totxanes, patis, galeries, ... Veritables palaus! I des d’algun d’ells es té vista sobre la ciutat nova. N’hi ha que estan en estat molt precari i realment necessiten reparació urgent. 
El gener del 2013 la ciutadella d’Erbil va entrar a formar part del patrimoni de la Unesco. Es preveu que hi hagi museus, botigues, restaurants i cafès, centres d’artesania... No sé com quedarà quan estigui acabat. Tindrà més vida i potser si que permetrà fer-se una idea més clara de com era la ciutat en el passat. De totes formes m’ha agradat veure-ho ara amb els edificis antics, alguns molt malmesos, amb humitats i la patina dels anys. 
En sortir em vaig fixar en el dipòsit d’aigua del que n’havia llegit alguna cosa. Me l’esperava pitjor. És lleig, però el color no desentona amb l’entorn.
Al peu de la ciutadella hi ha un bar antic que vaig trobar encantador. Llibres, fotografies per les parets, miralls i els homes prenent el te, parlant o llegint la premsa. Hi vaig passar un a bona estona llegint i escrivint, refugiant-me de la pluja.
El mercat està al peu de la ciutadella, hi havia força ambient i bullici; era la vigília de cap d’any i les llums de colors decoraven la muralla i el parc del davant del mercat. Molt moviment de cotxes, de gent, famílies... I els contrastos entre lo tradicional i lo modern.
Després vam anar cap el barri cristià o barri siríac, on vam visitar el museu de la cultura siríaca. Hi ha els diferents vestits d’aquest poble, segons les professions, alguns estris i utillatge divers. Em crida l’atenció un alambí de terrissa.
